15 restaurants de la Costa Brava per menys de 15 euros

Trobar un menú de cap de setmana bé de preu i de qualitat pot ser missió impossible de vegades. A la Taverna de Sant Pere Pescador no haureu de patir per la vostra butxaca si teniu ganes de sortir a menjar bé un dissabte a la nit, per exemple. I no us penseu que degustareu poca cosa. Amb ingredients frescos i imaginació obtenen plats amb un toc de sofistiació. Per exemple, uns xampinyons amb gambes i salsa de formatge o un cruixent de filet de porc amb salsa de figues. Vaja, que quedareu com uns senyors! Si preferiu compartir amb familiars o amics, també tenen tapes de tots tipus. Per si no n’hi havia prou, també tenen plats a la carta. La Taverna és d’aquells llocs que tant hi pots menjar per 6 euros com per 40. Apte per a tots els públics, doncs.

Can Quel a Ullastret és el que es coneix com un restaurant de poble en tota regla. Després de fer una bona caminada o d’una ruta en bicicleta per l’Empordanet, és indispensable fer-hi parada i regalar-se un esmorzar de forquilla i ganivet. Allà hi podreu fer festa grossa: torrades, embotits, croquetes, carn a la brasa... tot casolà i amb l’abundància per bandera. Això sí, avisats esteu, no sereu capaços de dinar després. Podeu fer el banquet dins dels cuidats menjadors de pedra del restaurant amb mobiliari rústic o a la terrassa de fora, situada al cor de la plaça de l’església.

Un altre clàssic figuerenc, aquest de menjar ràpid. Fa uns anys era ben habitual anar a fer el frankfurt abans d’entrar o sortint d’un dels cines que hi havia al centre de la ciutat. Avui en dia ja no queda cap sala d’aquestes però deu ser una bona senyal que, en canvi, el Frankfurt’s continuï ben viu. Fa temps que serveixen bona xarcuteria alemanya. Des dels típics frankfurts o bratwursts a les hamburgueses condimentades de diverses maneres, les torrades amb llom o bacó, o altres entrepans més casolans. El producte sempre és de primera qualitat, la qual cosa els ha mantingut com un referent des de fa molts anys a Figueres. També fan patates fregides, braves i croquetes que ajudaran a acabar d’emplenar la panxa. Per arrodonir-ho, podeu acompanyar-ho amb alguna de les cerveses que tenen en assortiment

Perquè l’Alt Empordà també té muntanya i restaurants amb caliu, estovalles de quadres, cairats de fusta i cassoles penjades a la paret. Us atreviu a abandonar la concorreguda costa i enfilar carena amunt direcció a la frontera? Feu parada a Maçanet de Cabrenys i tasteu el bacallà més empordanès que heu vist mai: el de can Tenli. És l’especialitat de la casa. El fan a l’estil de l’àvia Maria, amb patates laminades i tomata natural al forn. Amb el civet de senglar, tripes, magret d’ànec i entrecots amb guarnicions variades recuperareu la força després de la pujada. També són reconeguts els cargols, l’amanida de favetes o els canelons casolans. Us falta algun al·licient més per descobrir la muntanya altempordanesa?

En un poble de mar com Palamós, ple de velers, iots, menorquines i creuers, no podia faltar-hi un galió. I aquest últim el trobem al mig del casc antic, amb la família Coll capitanejant-lo des de l’any 2010. A les seves bodegues s’hi troben llargues files de pinxos de tota classe, i tapes i cassoletes amb plats de temporada (pecat seria, si no hi hagués peix fresc del dia i gamba de Palamós!). Per acompanyar-ho, canyes a euro i mig, vins, caves i combinats per tots els gustos. Tant si us quedeu a dins (amb decoració marinera inclosa) com a la terrassa, hi trobareu ambient de la zona i també turistes, en època estival.  Hisseu la vela i poseu-hi rumb, grumets!

La Cava és la millor picada d’ullet al món del pintxo i la taverna basca que es pot trobar a Sant Feliu de Guíxols. La Natàlia, cap de sala, i en Jordi, xef i fill de l’amo del Cau del Pescador -un clàssic de cuina marinera de Sant Feliu-, es van conèixer treballant al País Basc, en concret al Bodegón Alejandro dels pares de Martín Berasategui i al Munto, una altra taverna clàssica del casc antic de Sant Sebastià. De tornada a la Costa Brava, el 2013, van voler fer la seva pròpia interpretació de tot allò après sumant-hi la tradició culinària catalana. I van tenir la sort de trobar el lloc idoni, un local del centre que abans havia estat un restaurant-taverna i que conserva una barra llarga de roure. Hi trobareu pintxos freds i calents a tort i a dret i elaborats amb enginy i gràcia: botifarra amb piperrada i carbassó a la brasa, espinacs i seitons marinats amb melmelada de taronja i llima rallada, carxofes amb pernil i romesco, caneló de pollastre i foie amb salsa de ceps, bola de formatge Idiazábal amb foie i salsa de raïm,... La llista de recomanacions no s’acabaria mai. A banda, hi ha una carta de plats amb racions més grans que canvia com a mínim dos cops a l’any, i un menú de migdia els dissabtes i els diumenges.

No espereu trobar plats de cuina creativa, al Mextossa predomina la cuina mexicana casolana amb els sabors de sempre. I, sobretot, els còctels (fets amb tequila, mezcal, sotol, bacanora, raicilla…) i les cerveses artesanes mexicanes. Els propietaris són una parella de germans mexicans que, de ben segur, us faran sentir com a casa. És difícil quedar-se amb un o dos imprescindibles, però si hi aneu no podeu marxar sense tastar els tacos de cochinita pibil i les ‘enchiladas’. De llagrimeta.

És impossible que no hi trobeu el vostre vermut. La llista de referències catalanes de blancs i negres (o vermells, com els anomenen ells) és ben llarga, o sigui que no teniu excusa! L’experiència àmplia d’en Guille, el propietari, en altres establiments gastronòmics el va portar a obrir el seu bar a Roses especialitzat en aquesta beguda. Tranquils, que per evitar migdies excessivament ebris preparen una colla d’entrepans i tapes amb molt d’estil que us faran coixí. L’especial, amb llom, formatge brie i ceba caramel·litzada us pot anar bé per suportar dues o tres copetes d’aperitiu com a mínim. Obligatori tastar els seitons, que serveixen amb patates xips i oli d’all i julivert. Tampoc no us podeu perdre els bunyols de bacallà negres, amb tinta de calamar i allioli. L’esqueixada és d’aquelles que enamoren: amb uns trossos de bacallà que fan patxoca, ceba i tomata picadets i un bon raig d’oli. A l’estiu, preneu el vermut a les taules de fora, no hi ha millor manera que gaudir d’un aperitiu a la fresca!

Des que les tapes s’han elevat a exquisideses gastronòmiques, costa de trobar bars on les facin com les de sempre, amb bon producte i bona cuina, sense gaires filigranes i a preus assequibles per a tothom. El bar Oslo, molt a prop de la zona de bars nocturns de la plaça del Sol de Figueres, és un d’aquests reductes. D’aquells llocs que només els més gourmands saben que existeixen i que els passants habituals es pensen que és una cafeteria més. L’assortiment de tapes de la cuina més casolana són de vermut de categoria. Per pocs diners, menjareu uns excel·lents cargols amb botifarra, truites de tot tipus, croquetes, etc. Al migdia fan menú a un preu molt mòdic i també hi podeu esmorzar entrepans de tot tipus. Una pena que no facin sopars perquè seria un bon lloc on anar a fer coixí abans d’una nit llarga als bars de la plaça.

El Petit Bar de Palamós és un lloc dels de tota la vida. Amb una estètica semblant al d’una barraca de pescadors, de dimensions modestes i amagat a sota d’un pi, pot ser un lloc que passi desapercebut. No és fins que t’hi asseus que descobreixes que viu de cara al mar i que de fet, té una de les terrasses més estratègiques de Palamós, des d’on hi veus tota la platja i el port esportiu, els pescadors teixint les xarxes, el Museu de la pesca i la llotja de pescadors. Es tracta d’un bar sense pretensions, ideal per fer-hi una cerveseta, unes tapes de peix per fer el vermut o posar-t’hi bé per menjar un bon plat combinat. Tot fresc i a preus que no piquen. Vols un bon consell? Seu a la terrassa a la tarda i veuràs una magnífica posta de sol. 

La història de La Cresta és d'aquelles fàcils de recordar. Partint d'un petit establiment a Bescanó, fundat el 1991, situat a peu de la carretera que travessa el poble en direcció a Anglès o la ciutat, segons d'on vinguis, en Narcís, un carnisser, va apostar per una rostisseria de carns a llenya, amb el pollastre com a producte emblemàtic. Ara és un establiment de referència a la Girona Sud i en d'altres poblacions, com Banyoles, Olot o Figueres. S'hi poden trobar tot tipus de carns cuites amb llenya: pollastres, conill, espatlla de xat, costelló de porc, cap de llom, guatlles, cabrits, a més d'altres plats com ara canelons casolans o macarrons, i diferents tipus d'amanides i acompanyaments com ara patates, alberginia i carbassó, croquetes o calamars. L'aparador, llarguíssim, fa goig de veure.

Com molts altres pobles empordanesos per sobre de Figueres, Garriguella està lligat al vi des de temps immemorials però la constitució de la Cooperativa, el 1963, i més tard el reconeixament de la DO Empordà, han estat elements clau a l’hora de millorar, de mica en mica, la qualitat de la producció i de posar un peu al mercat de vins de taula. Actualment, el celler combina la venda a granel amb la de vins embotellats, aquests últims cada cop més refinats gràcies a la progressiva incorporació de noves tecnologies i al predomini de criteris de qualitat per sobre dels de quantitat. Al mateix edifici de la Cooperativa, també hi ha habilitada una zona de bar-restaurant, ideal per fer-hi un mos i tastar-hi tot el catàleg de vins produïts.

Des de finals de la dècada dels 90 si preguntes a algú de Lloret on anar a sopar per sortir cridant “Que viva México!” molt probablement et respongui el Panxos. Un restaurant creat per dos apassionats d’aquest país que, en comptes d’optar per imitar la cuina mexicana han optat per versionar-la i integrar-la: El Panxos barreja receptes tradicionals amb receptes pròpies i productes de la terra. Dos imprescindibles: alguna de les sis varietats que tenen de nachos i l’assortiment de txalupas amb ceviche, burrito, xile amb carn i ropa vieja. Per llepar-se’n els dits.

Després de l’slow life i l’slow food arriba un nou concepte: l’slow restaurant. Un espai on està prohibit mirar el rellotge i tot, absolutament tot, gira al voltant del menjar. Una experiència total que a la Costa Brava té un nom: Grop. Un restaurant de l’Escala de cuina mediterrània i km0 (el peix és de Roses i l’Escala, la carn empordanesa) on pots trobar des d’unes braves fins a un tataki de tonyina. De la carta destaquen el bacallà amb poma i ceba confitada, el salmorejo amb virutes de pernil salat i ou dur i, sobretot, els postres casolans elaborats pel xef Stephane Vidal que canvien cada estació. De llagrimeta. Oblideu-vos del rellotge, poseu rumb al Grop i gaudiu del menjar, del paisatge i de la terrasseta! Per cert: hi ha carta per celíacs i vegans. 

Tot i els prestatges replets de revistes 'National Geographic', a Ca La Pilar Dumingu no poden amagar els seus orígens: els sifons de Casa Negre i el mostrari de ceràmica dels lavabos els delaten sense pietat. L’autenticitat d’aquest bar-cafeteria de la plaça Major de La Bisbal és innegable: s’ubica en una històrica botiga de queviures de terra hidràulic i sostres alts, amb l’encant d’aquell que reconeix el passat per viure el present i el futur amb il·lusió. Les taules llargues i pròximes denoten l’ambient familiar dels que s’hi apleguen a fer el vermut, la cervesa –amb diverses varietats d’artesanes–, o una de les infusions guardades en pots d’apotecari (tingueu en compte la de ratafia i el te vermell amb flor de taronger). I, si us agafa gana, què us sembla un entrepà de botifarra de perol amb ceba caramel·litzada o d’albergínia amb formatge blau i avellanes? Sona bé, oi?