Menús de migdia d'estrella Michelin

Queixaleu la cuina creativa del Bo.TiC i veureu com us evoca l’Empordà dels guisats i els platillos més tradicionals. Aquest és l’esperit d’aquest restaurant d’una estrella Michelin, situat a quatre passes de la capital baixempordanesa, La Bisbal. Al Bo.TiC fan la seva particular proposta d’autor de la cuina més típica d’aquelles contrades. Ingredients tan autòctons com el bacallà, l’ànec, l’arròs i el pollastre prenen formes originals i sorprenents al paladar. Com en el bacallà confitat, patata, essència de tòfona i San Simón, el magret d’ànec i peres al vi o el risotto, rostit d'ànec, carbassa i tòfona. Tenen diversos menús que van dels plats més tradicionals als més creatius i juganers i una carta de vins molt àmplia, amb més de 400 referències.

Menú reduït: 48,50€ 

A la Fonda Xesc treballen amb l’estacionalitat dels productes per elaborar plats de cuina catalana. En Francesc, el xef, va començar a aprendre de cuina amb la seva mare a la fonda. Alguns dels plats que ja feien en aquella època encara es mantenen més de 25 anys després, com l’imprescindible conill amb escamarlans. El mar i muntanya és, precisament, una de les seves especialitats. Fan també uns peus de porc amb sobrassada i espardenyes o uns pèsols i espàrrecs de marge amb el peix del dia i suc de rostit. Les premisses a l’hora d’elaborar la seva cuina són tres: poca cocció, feta al moment i plats poc carregats. Una fórmula, premiada des de 2009 amb una estrella Michelin, que apliquen també a altres creacions com ara l’arròs amb espinacs i tòfona, les carxofes amb cansalada, coriandre i alls tendres o, de postres, la xocolata negra amb regalèssia i eucaliptus (típic de la zona).

Menú de la fonda: 40 €

Les Cols és la masia d’Olot on va néixer la xef Fina Puigdevall i alhora on, des del 1990, cou la seva particular i reconeguda gastronomia. Tota una declaració d’intencions, perquè plasmar el paisatge i l’essència del territori de la Garrotxa és la punta de llança de la seva cuina exploradora. Els plats es creen, evolucionen i canvien constantment en funció de l’estacionalitat i la imaginació, però sempre conserven els mateixos productes de proximitat que mai no desapareixen de la carta. De fet, de vegades el producte és tan local que surt del propi hort del jardí del restaurant, on es recupera l’horta tradicional de la comarca. Aliments tan vinculats a aquesta terra com el fajol, el nap, el fesol de Santa Pau o la tòfona, són omnipresents. Vinculat i sumat al localisme dels productes, un altre punt clau de la seva cuina és el fet de buscar l’essència en cada idea de plat, despullar-lo per dir molt amb molt poc. I també hi ha lloc per a jocs particulars, incorporats sempre als menús. Per exemple, sempre hi ha un ou que canvia segons l’estació: amb tòfona a l’hivern, amb farro a la tardor o amb tonyina a l’estiu. A la Fina també li agrada jugar amb productes que, a priori, són poc idonis per a un determinat tipus de plat, com seria fer servir una verdura per a un postre. I en honor al nom de la casa, no hi pot faltar mai un plat que porti col.

Menú dijous dinar: 15 €

Des d’una masia situada al peu de les Gavarres, els germans Gascons assumien el repte de posar al dia la cuina catalana elaborada amb productes de proximitat i de temporada. Tasteu el llobregant blau (llamàntol), cuinat amb ingredients tan singulars com el tomàquet, l’alvocat o el fonoll, juntament amb cítrics i una maionesa de coral –la massa que té al cap–. Us adonareu que el repte està més que superat! De fet, una estrella Michelin els abona des de 2008. Però si encara no esteu prou convençuts, observeu la combinació de la tòfona negra i la salsa de mantega amb els nyoquis melosos de patata. A les carns, admirareu l’actualització que fan del típic entrecot a partir de bou gallec a la brasa de carbó, polenta, carxofes i cebetes. 

El petit menú: 38,70 € 

Una idea, un plat. Així neix la cuina creativa al Massana, de la mà dels ingredients de temporada de més qualitat, vinguin d’on vinguin, però que permetin plasmar el concepte que es vol transmetre. Tota una declaració d’intencions mereixedora d’una estrella Michelin des del 2007. A la carta, un bon tractament de les matèries primeres, domini de les coccions i picades d’ullet a la cuina japonesa o de l’orient, de tant en tant. Salmó semicurat fumat al moment i salsa 'ponzu', 'gyoza' de perdiu a la col, anguila lacada sobre cansalada i amanida d’encurtits i, a les postres, 'yuzu' i cogombre en textures i aromes de menta fresca. Deixeu-vos seduir per les idees Massana!

Cuina natural és la que sempre han fet en Xavier i en Josep Maria a la casa dels avis pescadors, situada a la cala Codolar de Tossa, convertida en restaurant. Asseguren que és la cuina de sempre però posada al dia, poc treballada però atractiva. Per exemple, el cim i tomba, un suquet que feien antigament els pescadors de Tossa a la barca amb el peix que pescaven, el fan sense espines i amb una cocció curta. És el rei de la carta: porta patata bullida, allioli i bastina, com en diuen a Tossa de la rajada. El toc divertit l’aporten la tasseta de suc servida a part, que acaba de coure la bastina, i les pinces amb què s’ha de menjar, a l’estil japonès. El serveixen amb poca salsa i el munten sobre patates onejades. Els popets de Blanes els fan a la lionesa, amb patata i ceba. La pilota la farceixen de tòfona i les escopinyes les preparen amb carxofes i pernil de gla. Aquesta reinvenció dels plats típics de la zona els ha merescut una estrella Michelin, que mantenen des de 2001.

Preu menú: 60 €

El fet de saber portar la cuina empordanesa a l’actualitat és el que la Guia Michelin va tenir molt en compte el 2015 a l’hora de concedir la primera estrella a aquest hotel-restaurant de Castelló d’Empúries aixecat el 1965. Tot i portar molts anys a l’esquena, els orígens de l’Empòrium actual cal situar-los en la quarta generació dels Jordà-Giró, en Joan i en Màrius, que el 2008 van dir al seu pare que continuarien amb el negoci familiar sempre i quan poguessin potenciar la rauxa empordanesa en enfront del seny, també tan autòcton. Sense cap tipus de formació en alta cuina, els dos germans han aconseguit emocionar els comensals partint, majoritàriament, de productes de l’Empordà ecològics. Saber combinar a la perfecció bases tradicionals amb tècniques actuals està a les mans de molt pocs i és per això que val la pena reservar-hi taula. A través de tres menús, més complets o menys en funció de cada butxaca, es pot gaudir d’uns plats pensats i cuinats amb molta cura on predominen els mar-i-muntanyes (tan característics de la zona) i les reinterpretacions de plats tradicionals. Els canelons de rostit, aquí són de pularda amb tòfona i bolets a la crema, i d’una vedella amb naps en surt una terrina amb ravioli farcit, concentrat de camperols i llenties. I encara un exemple més trencador podria ser el verat escabetxat de most i verdures amb poma verda.

Menú Santa Clara: 34 €

La tramuntana, el mar, la platja, els pescadors, el paisatge abrupte costaner… al Miramar diuen que tots aquests elements tenen una forta influència en la seva oferta gastronòmica d’avantguarda, mereixedora de dues estrelles Michelin. La proposta del restaurant porta el nom de Paco Pérez i de la família de la seva dona, Montse Serra, al capdavant del restaurant des de 1939. Es basen en la tradició del territori i en el respecte màxim pel producte autòcton que transmeten en cada plat. Un menú ple de sorpreses en què el més essencial és la matèria prima, provingui del mar o de la terra. A la carta, clàssics com la vieira, parmentier de pernil ibèric i Pedro Ximénez o les cloïsses o el tàrtar d’ostres i caviar amb aire de poma.