Karl Ove Knausgård, un noruec fet a l'antiga

És estrany que algú amb 45 anys hagi escrit la seva biografia. És estrany que li hagi ocupat 3.500 fulls, repartits en sis llibres. Però encara és més estrany que hagi tingut la gosadia de posar-li 'Mi lucha', com Hitler. Al noruec Karl Ove Knausgård, ara resident a Suècia, res no li fa por. Després de l'èxit de la primera part, 'La muerte del padre', aquí arriba el segon volum de la sèrie.

Tinc entès que el sisè llibre és una disquisició al voltant del nazisme. ¿Estava tot calculat?
La veritat és que no. Però el 'Mein Kampf' és, encara, el gran arcà dels nostres temps. Tot dilema moral contemporani se segueix emmirallant en l'Europa del 39. Fins i tot els individuals. No havia llegit el 'Mein Kampf' quan vaig començar a escriure, però em semblava un títol idoni per a una autobiografia.

Què vol dir que et sents un home del segle XVIII?
Aquest és el dilema que ho va aixecar tot enlaire. Crec que sóc una mica massa reaccionari per a la moderna Suècia.

En aquest llibre hi ha una discussió sobre l'individu en relació amb l'entorn.
Tinc un amic que diu que Bergman hauria estat Bergman encara que hagués nascut en un altre temps, i en un altre lloc. Al primer volum de la sèrie parlava de fins a quin punt el meu pare m'havia determinat. Ell diria que vaig néixer sent qui sóc, que les circumstàncies no importen.

Acabes de citar Bergman. Quin paper juga en la teva vida?
Abans d'escriure 'Out of the world', la meva primera novel·la, vaig estar llegint alguns guions oficiosos que havia fet per a d'altres directors. Eren brutals, com petites noveŀles.

'Out of the world' anticipava el principi de l'hexalogia, oi?
Era un treball de ficció, però alhora era una reflexió sobre la figura del pare, del de Bergman, del meu. M'hauria agradat que el meu pare ho llegís. Però va morir i no hi va haver temps.

¿Sempre esperes que els teus coneguts llegeixin el que escrius d'ells?
No, no escric per a cap lector concret. Però un cop acabat 'Out of the world' sí que vaig notar que allà hi havia un nen dient "mira'm, papa, mira'm!".

Això em recorda que dius que Dostoievski és un escriptor per a adolescents.
L'has de llegir amb una certa innocència, mai amb cinisme. I això només es pot fer als disset o als divuit anys.

Has estat col·laborant en una traducció noruega de La Bíblia.
Una altra casualitat. A inicis dels 90 vaig venir a Barcelona, i hi havia una exposició dedicada a Peter Greenaway. El tema eren l'aire, els pilots, els àngels. Em vaig endur un pòster i el vaig penjar davant de la meva taula. I va estar allà durant la crisi.

Quina crisi?
Després d''Out of the world' em vaig col·lapsar. Tenia por de ser escriptor d'un sol llibre. Mirant el pòster vaig decidir fer un relat breu sobre àngels. Així vaig llegir per primer cop les Escriptures. I així vaig escriure la segona novel·la, 'A time for everything'.