Bon exemple de com el típic restaurant mariner s’ha sabut renovar sense perdre la seva raó de ser. Continuen servint arrossos i cuina marinera, però hi donen un toc modern i refrescant que aconsegueix fer-nos salivar quan encara inspeccionem la carta. Plats entre la tradició i la modernitat que es basen en el producte fresc i de temporada, ja siguin de la mar o de la terra. Gravat a la nostra memòria tenim l’arròs de botifarra negra i garoines... I la terrassa a tocar de la sorra... Aix!
Publicitat
Si passeu per la plaça de les Olles segur que veureu un local que sempre és ple i que, fins i tot abans d’obrir, ja té una cua de gent esperant. És simplement Cal Pep, una institució barcelonina imprescindible per a guiris i autòctons. Seieu a la barra i veureu davant dels vostres ulls com l’equip de professionals amb solera us serveixen gamba vermella a la planxa, carxofes fregides, escopinyes al vapor i alguna altra modernitat moderada. A més de passar-ho de conya, estareu formant part de la història recent de la ciutat.
Publicitat
Amb l’estil a què ens tenen acostumats els del grup Tragaluz, l’escenari marítim inigualable i una cuina senzilla a base de peix fresc a la graella, arrossos i amanides, aquest xiringuito de luxe, situat als peus del mastodòntic hotel W, sembla voler fer un homenatge als autèntics establiments preolímpics, davant del qual hom es planteja si temps passats van ser millors o si les coses simplement han de canviar. Música i gent cool.
Hi ha restaurants que d’una manera o altra acaben apareixent quan es recomana un bon restaurant, ja sigui en un reportatge com aquest o en una conversa entre amics. Els Pescadors n’és un bon exemple: local amb encant i certa solera, localitzat en una plaça d’arquitectura marinera i una cuina situada en la intersecció de les línies marcades per la cuina catalana tradicional, la marinera i la de mercat, tot lligat amb petites dosis de modernitat. Veieu? Ja l’hem tornat a recomanar!
Publicitat
La Mar Salada s’ha posicionat en els últims anys com un dels referents de la cuina marinera. El mèrit el tenen la Marta –hereva del negoci familiar–, l’Albert –la seva parella– i l’ex-Bulli Marc Singla. Junts van decidir que la cuina marinera no només eren paelles de marisc i suquets de peix, que també, sinó una manera creativa i respectuosa de tractar el producte de la mar que tot sovint desembarca a pocs metres del local. A vegades no és només qüestió d’una terrassa espectacular.
Parlar de Gaig és fer referència a la cuina tradicional. Pocs com ell respecten tant les receptes clàssiques i dediquen especial atenció al producte per obtenir combinacions que en magnifiquin les seves característiques. Amb el pas dels anys s’ha convertit en una institució, en una casa sagrada de la cuina catalana a tot el territori. Hi ha plats de la seva carta que no poden desaparèixer, com els canelons amb crema de tòfona o els macarrons del Cardenal, adorats per la clientela, innovacions com el llobarro salvatge a la graella amb nyàmeres i cruixent de shiso. I en el seu restaurant de les Corts hi ha un elegant equilibri entre restaurant d'alta cuina tradicional –podeu fer un menú degustació amb els seus clàssics– i botiga gurmet de menjar per endur.
Publicitat
Amb un nom tan suggeridor com aquest, ja us podeu fer una idea de què es cou en aquest petit local d’aspecte senzill. L’establiment on fins fa dos anys se servien calamars a la planxa, peixet fregit i canyes de cervesa, s’ha convertit en la nova versió de la tasca marinera que cuida el producte i s’escarrassa en la manera de cuinarlo, ja sigui en forma d’arròs, de guisat o simplement a la planxa, que és la millor manera per a la insígnia de la casa, la gamba. És a dir, actualitzar el conjunt sense perdre’n l’essència.
De nou, un clàssic de la ciutat quant a cuina catalana de mercat i un ull posat a la mar. Hi podreu tastar plats tan clàssics com els calamars a la romana, els espinacs a la catalana, una orada a la sal o un dels seus arrossos i fideuades. Alhora, podreu triar opcions moderadament arriscades com un tàrtar de tonyina o uns cervellets a la romana. Una bona opció per a tots els gustos i ideal per a àpats de compromís que no volen riscos, com els dinars d’empresa i les celebracions familiars, sempre que hi hagi pressupost.
Publicitat
Fa pocs anys el que es duia era el restaurant minimalista de cuina intel·lectual i cristalleria de marca, versions barates incloses. De cop va començar a sorgir un corrent contrari, el de recuperar la casa de menjars de tota la vida, amb la seva botifarra amb seques, el seu bacallà a la llauna i el gotet de vermut. El cas de La Pubilla és un dels més feliços i encertats, aparegut en el moment i el lloc just, enfront del mercat de la Llibertat que el nodreix de producte fresc per recuperar els plats de sempre amb un toc nou.
Un nou restaurant amb ànima de fonda. Amb no gaires anys d’existència, La Clara s’ha posicionat entre un dels bons llocs de cuina catalana i de mercat de la ciutat. En té la culpa una cuina feta amb producte fresc, amb una llarga proposta de plats on el producte de temporada de la mar i la terra n’és el protagonista i les receptes demostren una factura impecable. Hi ajuden definitivament la seva cuidada i confortable sala i un client com Ferran Adrià, que sempre n’ha cantat les virtuts.
I si voleu explorar el Mediterrani sencer...
Un restaurant àrab d'alt estànding que respira aires mediterranis i orientals, exquisit, amb plats com l'amanida libanesa de fatuix i tagins variats. –R.M
El durum –el pa de pita farcit– té un nom a Barcelona: Kapadokya. Aquest restaurant en tres minuts us posa a la mà un durum celestial: compacte, calentet, que quan es mossega no esclata a la boca.
Publicitat
Amb un ambient rústic gens impostat, i preus molt ajustats, aquí podem tastar els plats tradicionals d’aquesta cuina tan propera, com les dolmades –fulles de parra farcides d’arròs– i la mussaca.
No és el mateix dir “avui hem sopat en un italià” que “avui hem sopat en un venecià”. Encara hi ha categories! Quan, al Poble-sec, va obrir el Xemei, aquest incís es va fer imprescindible. Els bessons –xemei, en dialecte venecià– Stefano i Max Colombo van portar a Barcelona una cuina transalpina que superava d’una vegada els macarrons a la bolonyesa i les pizzes quattro stagioni. Arribava el peix tal com el cuinen al Vèneto, i havíem d’aprendre què són les sarde in saor o el baccalà mantecato: una altra cuina italiana era possible.
Publicitat
Els Ugarit s’han convertit en un referent de la cuina siriana. Disposen de set restaurants on es pot demanar, a preus força ajustats i una qualitat més que digna, plats combinats molt variats contundents d’hummus, mutàbal, carn i falàfel.
La cuina palestina, segurament força desconeguda entre l’expansió d’altres cuines internacionals molt més reconegudes a casa nostra i amb representació en multitud de restaurants de la ciutat, té un enclavament a Gràcia. A l’Aska Dinya tastareu receptes casolanes autèntiques com el maqluba, un plat vegetal que porta arròs, pastanaga, albergínia, coliflor, ceba, xampinyons, ametlles i pinyons, hipersa! O l’adlaá jaruf, costelles de xai lletó a la brasa amb una crema a base de sèsam i amb ceba: una delícia. Al migdia tenen un menú molt raonable, també els dissabtes, i al vespre, hi podeu fer tapetes molt sorprenents amb una copa de vi o una cervesa per un preu mòdic. Una cuina que val descobrir.
També t'agradarà
També t'agradarà
Discover Time Out original video
Publicitat