La cuina del nord: 10 restaurants europeus per matar el fred

Hungaryto és el primer restaurant hongarès obert a Barcelona, que ofereix aquesta gran cuina que van exaltar en un excel·lent llibre dos Premis Nobel, Pablo Neruda i Miguel Ángel Asturias, i que a més representa i difon la poc coneguda cultura magiar a la nostra ciutat. El regenten la catalana Lourdes i el seu marit, Zsolt. Una cuina producte de combinacions de cultures que van passar pel seu territori en temps remots. I caracteritzada pel sempre present pebrot paprika per la utilització per als fregits de mantega de porc.  (Llegir-ne més)

Veterà establiment d'especialitats alemanyes, amb tapes, entrepans i d'una variada i ben documentada carta de cerveses: i ben servides! Val la pena demanar també la seva amanida de patata, servida com cal.

Hem d’agrair al Valentino i la Maria que hagin obert el primer restaurant típic del seu país aquí. La romanesa és una cuina molt variada, amb influències balcàniques i d’altres països veïns com Alemanya, Sèrbia i Hongria. Aquesta riquesa hi proporciona gustos que es poden conèixer ara a la taverna Crama Dracula, a qui va dedicat aquest plat amb les seves millors especialitats. Dels embotits destaquen el salami de Sibiu, el filet de porc fumat, el filet gitano i el de cap de porc de senglar, sense deixar de banda els formatges rocar, telemea d’ovella, de vaca i el fumat cascaval, que també el serveixen arrebossat. El farcellet de col farcit amb carn picada, el sarmele, és segurament el plat més típic, però també ho és la mamaliguta, una mena de polenta que se serveix amb diferents formatges de vaca i smântâna, nata pasteuritzada.Aquesta càlida taverna proposa també peixos, com la truita farcida de llegums, en salmorra o fregits, alguns acompanyats amb mamaliguta. Hi ha també una àmplia oferta de carn a la brasa. Una extensa referència de vins romanesos –deixeu-vos aconsellar– i una sobretaula, animada amb tsuica, un aiguardent de prunes, completen aquest gens paorós panorama.

Amb una aparença d'un bar de tapes convencional, aquí s'amaga un dels pocs restaurants russos de Barcelona. Això sí, per l'escassa demanda d'aquesta cuina tan energètica, nomes preparen un menú rus per encàrrec i un mínim de sis persones. Però si voleu fer una celebració especial pantagruèlica i entrar en el món de la sopa 'borsch' i delícies com els blinis o el pollastre a la Kiev, aquest és el vostre lloc.

Mathias Dahlgren, el gran cuiner suec, sostenia que quan creava alguna cosa ho aprovava i ho considerava bo si “donava aquesta sensació de pa amb mantega”. Són tan austers els suecs en les seves conductes, que només amb aquesta sensació requerida per Dahlgren en tenen prou per gaudir. Quan em va arribar el pa amb mantega blanca, a la taula del Pappa Sven, vaig recordar el cuiner i vaig saber que gaudiria en aquest restaurant que porten tan bé Nina Olsen i Erik Nilsson. Els rigors de l'hivern fan que a Suècia es vegin obligats a disposar d'un rebost molt carregat d'exquisits productes que recullen en boscos i aiguamolls durant l'estiu i s'assequen, fumen o marinen. Mestres en la matèria, la seva cuina, a més d'austera, és molt rica en sabors, textures i aromes. (Llegir-ne més)

La gastronomia de Rússia i Ucraïna és el resultat, entre altres característiques, d’una sàvia barreja de les millors cuines oriental i occidental. Exquisida, amb gran varietat de productes de molts sabors, els seus plats exigeixen una acurada preparació. No són plats pesats ni tampoc picants, encara que alguns busquin el gust agredolç de la vida.  Tant russos com ucraïnesos gaudeixen davant d’una increïble varietat de sopes, encara que la reina de la taula a l’hora de fer anar la cullera sigui la sopa borsch, de remolatxa i molt atractiva visualment gràcies a l’aportació acolorida d’aquest tubercle vermell. La cuina del Yalta Crimea (anomenada així en honor al pacte europeu de postguerra i per la varietat de nacionalitats que caracteritza el personal del restaurant) la presenta amb nata i les verduretes a la juliana. El dia de la meva visita, no em vaig poder estar de demanar per “picar” una autèntica ensalada russa, que porta algunes coses més que l’espanyola, com cogombres i en alguns llocs també remolatxa. Exquisida. En l’apartat de cuina de l’est, el restaurant ofereix també els Pelmeni, espècie de raviolis farcits de carn o bolets, un plat original de Sibèria i acceptat a tot Rússia com un dels plats nacionals. Als russos els fa ràbia que se’ls compari amb els raviolis, tortel·linis o altres símils italians, perquè, diuen, els pelmeni són pelmeni. Al restaurant de la Barceloneta són exquisits, no provoquen discussions i costen. La gran (Llegir-ne més)

D’entre tots els pubs que semblen museus, punt de fuga per a turistes que fan figa i ampollòdroms amb trèvols per tot arreu, aquest es troba un esglaó per sobre del altres. La cuina aquí és notable –el pastís de carn, l’àpat preferit per totes les models, és tremend–, tenen aixeta de Grolsch i una distribució de l’espai que aprofita a la perfecció els grans finestrals i l’espai diàfan en què s’ubica. També compta amb una petita terrassa, només recomanable per als qui els agraden les emocions fortes i sorolloses –l’ambient de la plaça és una mescla de Srebenica i Cidade de Deus–, i una sala amb billar.

Francesc Pérez, després d'exercir de maitre del Via Veneto i de director del Tragaluz entre d'altres, va obrir el seu propi projecte. A La Taula hi trobarem cuina mediterrània però també amb una forta influència de la cuina centroeuropea. A l’apartat de suggeriments hi trobem dues especialitats úniques a la ciutat. La primera, exportada de la ciutat austríaca de Graz: una crema de carabassa natural que es fa amb les llavors torrades de la carbassa i un oli pur de carbassa que només es fa en aquesta zona”. La segona és el malakoff, que tot i les seves ressonàncies eslaves és una especialitat que només es cuina a la zona vinícola suïssa de La Côte: dues boles de gruyère pur arrebossades i cruixents, amoroses i fondants.

Botiga de productes gurmet hongaresos (espècies, pastes, embotits, vins, carns, conserves...) on també es pot fer un mos en una de les tauletes. No deixeu de tastar els seus entrepans, com el de deliciós pastrami. També tenen una molt extensa varietat de vins hongaresos, d'alta qüalitat, que val la pena conèixer.

En un menú de migdia molt recomanable, al Club Suizo hi apareixen i desapareixen receptes suïsses com els knopfli –una mena de nyoquis més petits, fets amb mantega i formatge– o el bratwurst suís, de sabor molt més delicat que l’alemany i fet amb carn de vedella. El dimecres és el dia més suís de la setmana, en què, a més de les receptes de la carta, no és estrany poder gaudir al menú d’un bon rösti, “una truita de patata sense ou”, com el defineixen aquí. La patata, lligada amb mantega i gratinada amb formatge, al forn, sol acompanyar un estofat de vedella amb nata. Menjar això ens fa venir ganes d’envair Polònia en un dia gèlid! Com la hackbraten, un pastís de carn picada d’origen alemany que pot anar farcit d’espinacs. La part italiana ens arriba gràcies a uns macarrons amb poma. Per poder oferir aquestes receptes tenen un proveïdor exclusiu; articles com la bündnerfleisch, carn de vedella curada dels Alps, arriben directament de Sankt Gallen.