Lasanya sense riscos

Murivecchi Tenen un mèrit innegable: van obrir l’any 2004 i en un panorama superpoblat per la pizza napolitana s’han sabut fer un nom que ja té ressò de clàssic. Irene Herrera ens explica que no hi ha secret: “Fer les pizzes amb ofici, amb bona farina i mozzarella de vaca de la bona”. Ara bé, aquí guarden una petita revelació: la pizza fregida. Es tracta d’una especialitat de Nàpols que no ha sortit gaire de l’àmbit casolà. Bastant hardcore: es tracta d’una pizza tancada i crua, que es fregeix. Alerta: va farcida de ricotta, pròvola, tomàquet, salami picant i un conglomerat de cansalada viada especiada. Bomba! NAP No, no és una pizzeria vegana. És un acrònim que respon a les sigles de Neapolitan Authentic Pizza, i existeix on hi va haver l’excel·lent i bufó Rococó. No ploreu la pèrdua, val molt la pena: el propietari, l’Antonello, ens explica que la seva intenció és “traslladar aquí la pizza napolitana amb els preus d’allà”. Han seguit obsessivament els requisits de la DO –forn de llenya, temps de cocció, farina i tomàquet italià–  i el resultat és una pizza superlativa i barata en un lloc sorollós: ple de jovent italià, ja està tot dit. La Verde Umbria La pizza és el punt fort d’en Federico Blondi, que amb la seva dona Sandra van obrir fa gairebé un any aquest local acolorit i ple de referències italianes. Originari d’Úmbria, el cor verd d’Itàlia, Blondi proposa amb èxit la pizza tortell, denominada així per la seva forma característica. A més dels condiments bàsics, es pot

El nostre homenatge gastronòmic a James Gandolfini Des de Time Out Barcelona ens acomiadem de James Gandolfini i del mafiós més entranyable de la història de la televisió amb aquesta selecció dels millors italians de la ciutat. Cannolis, rigatoni i spritz, però també l'omnipresent aigua amb gas: 12 restaurants que haguéssin fet les delícies de Tony Soprano. Jonny Aldana La idea que tenien quan van aixecar la persiana per primer cop era d’un bar per prendre només l’aperitiu. D’aquesta primera il·lusió, en surt una diversitat d’aperitius i vermuts engrescadora. Si veieu la clientela amb els gots plens d’una beguda taronja, el més segur és que estiguin bevent un spritz, una beguda refrescant i golosa que obre la gana. Hi mesclen Aperol (aperitiu italià), cava, soda, gel i una rodanxa de taronja. El secret de les mesures és cosa seva. Una altra varietat de l’spritz al Jonny és l’americano, en el qual l’Aperol es barreja amb vermut negre i soda. Els que no són fans de les barreges podran gaudir d’una bona llista de vermuts, des del de Reus fins al de la casa. Mandi Mandi 'Mandi mandi' és la salutació típica del Friül, d'on són originaris en Miki, el xef, i la Noemí, l'encarregada de la sala, que porten aquest restaurant de gran calidesa i excel·lent acollida, en el qual es pot gaudir del menjar d'aquesta zona privilegiada del nord d'Itàlia. Els friülans són gent que en saben molt, de la bona taula, i que són molt exigents amb la beguda. Una manera pràctica de confirmar-ho és visit

El bon moment que viu la cuina italiana a Barcelona no només el trobem a la infinita oferta de restaurants de pasta. Cada cop hi ha més botigues que s'especialitzen en preparar-la pacientment diàriament, ja siguin opcions clàssiques com el espaguetis i els nyoquis o apostes més innovadores com els raviolis farcits de brandada de bacallà i pebrot escalivat. Aquí teniu una llista de botigues imprescindibles per a comprar-hi pasta fresca i cuinar-la després a casa vostra! Ficus La peripècia de la taverna Ficus mereixeria una novel·leta: un matemàtic i una llicenciada en audiovisuals obren un estudi de gravació, i alhora compren el petit restaurant de davant del negoci. La indústria musical ha caigut, però la teca cotitza a l'alça: cada cap de setmana, quan tanquen l'estudi, la taverna Ficus ofereix plats de pasta casolana que fan ells mateixos –rigatonis farcits de llonganissa fresca de Térmens i pèsols del Maresme– i de cuina mediterrània ben entesa, amb coques, platillos i arrossos. Tot és casolà i fet per ells. La Màquina Pasta Bar Aquest indret de menjar ràpid està presidit per una màquina de pasta que, segons m’informen, n’escup de fresca al matí i al migdia. El funcionament és senzill: al taulell triem la pasta, una salsa i un entrant. La pasta s’escup i es salseja davant nostre en un moment, i qui vulgui hi afegeix ingredients.  Per 9 euros podeu endrapar, per exemple, una crema de verdures divertida, i uns tagliatelle la mar de competents amb una salsa de tomàquets i ver

Tapes, creativitat i cuina regional L'escena de restaurants italians de Barcelona, amb la progressiva introducció de les tapes, ha rebut un xut de vitalitat, encara que també hi ha  cuines regionals poc vistes que val la pena conèixer. El poder de la BotargaQui cerqui noves sensacions italianes no pot deixar passar l'existència d'aquest jove restaurant. Amb pocs mesos d'obertura, Domu -casa en sard- ofereix prou singularitats com per a què els fans del menjar italià el visitin almenys una vegada. Alguns no són sabors fàcils, però com explica Alessandro Zuddas, un dels tres socis, "potser expliquen la longevitat dels sards, per damunt de la mitjana italiana".La carta és prolixa, i deixant de banda les especialitats italianes generalistes, criden l'atenció aquells plats preparats amb botarga, làmines seques d'ou de mújol premsats, que ratllats per damunt d'uns espaghetti o acompanyant unes carxofes us sorprendran amb un sabor ocre, poderós, però gens desplaent. Zuddas ens recomana també tastar el pane frattau, el clàssic pa de pastors sard -similar al fi i cruixent papadum indi-mullat en caldo de carn, tomàquet, ou i gratinat amb el formatge pecorino, l'altre tresor nacional sard. En apartat pasta val la pena descobrir els culurgione, pasta fresca casolana en forma de llàgrima que pot anar farcida de pecorino, bolets o patata i menta.  I si no tenen massa cua, us faran una virgueria amb la forma de la pizza (una diàvola amb cara de dimoni!) Cuina de la 'mamma'Les regles que imp