Els millors bars del Born

Al costat de l’entrada d’aquesta cocteleria del Born, un líquid ambarí cau, gota a gota, en un procés hipnòtic d’infusió freda. És un dels molts procediments que utilitzen a dins per fer les seves begudes. El local és una mena de catau alquímic ple de sorpreses. La saleta interior, per exemple, té les parets atapeïdes de pots il·luminats amb herbes on es fan olis essencials que recorden un antic herbolari. Amb còctels com el Fatty Paloma (tequila Curado, mescal Bruxo de formatge cheddar, xarop de pebrot de Padrón i cajun, llima i soda d’aranja) ja no ens sorprèn que l’Stravinsky sigui un habitual dels rànquings dels millors bars del món. 

Té el look atrotinat de les associacions culturals alternatives. Si el que vols són cambrers amb cos d'Adonis i Absolut amb Red Bull a preu de petroli, millor que vagis a l'Opium Mar. L'Antic Teatre és un espai vell i reciclat, però té una de les millors terrasses interiors que he vist en la meva vida. Un pati gegantí amb brots anàrquics de vegetació per prendre la fresca, agafar el puntet a base de quintos i fer temps abans de les activitats culturals que hi celebren. Mourinho no podia tenir més raó: teatre del bo.

Escollida al top 5 dels bars més cool del món, és la primera cocteleria que utilitza impressió 3D i tècniques de ceramista per crear cadascun dels seus còctels d’autor. Tot ho fan de manera 100% artesanal: els licors, els macerats i adobs que fan cada dia amb productes frescos i, fins i tot, la vaixella. Entrar-hi és tota una experiència. Un espai que s’inspira en la novel·la Marina de Carlos Ruiz Zafón i recrea un ambient de fantasia i misteri i on, rere el bar, s’obre un taller de ceràmica on també fan masterclass. Cada còctel està mimat fins a la punta del vas! Tasteu, per exemple, un Malson a Sarrià, elaborat amb rom d’elaboració pròpia, menta, cua de cavall, pera fresca, suc de llimona i melassa.

Benoît Vale, veterà vinater predicador de les virtuts dels vins naturals i ecològics, ha convertit el seu celler de Gràcia en aquest bar de vins a l'estil francès. Això vol dir que ens podem emportar l'ampolla a casa, o seure al local i pagar set euros més del vi per prendre'l allà. Per menjar, una bona selecció de delicadeses amb molt bon nivell.

Capacitat màxima per a 20 persones. Una barra. Uns quants tamborets. Un grapat de tauletes. I tira milles. Al Pony, no hi trobareu mobiliari de Neukölln. Zero concessions al disseny escandinau. El Pony és un bar de tota la vida i punt. I en aquests temps en què tothom busca noves sensacions, que et venguin un gos vell amb un collar nou, una bufetada de realitat com aquesta s’agraeix. El Pony és senzill, però traspua personalitat a cubells. La barra és vella, està deliciosament cruixida, és un pedaç d’història viva i pel seu llom llisquen cubates i gintònics ben preparats durant tota la nit. 

Aquesta és una cocteleria especial. Especial i especiada! Un dels socis és l’Antonio Naranjo –millor ‘bartender’ d’Espanya 2019!–, conegut arreu per les seves meravelles quasi alquímiques al Dr. Stravinsky. I tant bon punt hi entrem –un acollidor passadís de bronze i fusta on abans hi havia el bar més llardós del Born, i que evoca una botiga d’espècies– saps que no és una altra cocteleria amb fum i ‘torrijas’ damunt un got ‘highball’. Primer, perquè t’assalta la visió de sis tiradors a la paret, un per còctel. «La gent encara no ho ha vist això, a Barcelona, però són tragos d’alta qualitat, que mesclem cada dia i posem al barril», m’explica l’Ema Giacone, el ‘bartender’.

Al darrere del Museu Picasso hi ha una plaça. A la plaça hi ha un bar amb una porta antiga de fusta pintada de verd on hi posa “Bar Bodega Flassaders 1956”. A l’entrar trobes, a mà esquerra, la barra, llarga, i al mig del pas, l’eterna màquina escura-butxaques, xacra dels nostres temps mai prou denunciada. Al fons, una dotzena de tauletes i al sostre llums fluorescents. A una banda expositors de tapes –braves, llaunes, truites, seitons–, una planxa per fer els entrepans i els plats combinats. A l’altra, una paret de maons vistos i els arcs tallats d’unes pretèrites cavallerisses. “Aquí s’hi reunien els de la CNT als anys 30”, em diu el cambrer, un dels tres treballadors del local. “Després, durant la dictadura, venien els guàrdies civils que s’encarregaven de la vigilància del museu. Ara vénen sobretot gent d’aquí de tota la vida i estrangers, que fan la sargantana a la terrassa quan pica el sol.” 

La reverència per la religió del barril i el raig i la pressió veïnal van portar els bessons Colombo, propietaris del restaurant Xemei, a combinar una botiga de vins a l’entrada amb el manteniment d’una barra de vins a granel i botes. Amb unes 300 referències de vins, tots ecològics o biodinàmics d’arreu del món, sense cap mena de química o additiu, i a preus ni cars ni barats, en una franja molt interessant. Una taverna d’estil antic que ven vermut, a raig. De la petita cuina del bar, en surten plats de poca temperatura: fumats, macerats, curats i marinats. Maridatges brutals. Per menjar, cal reservar-hi. Per només beure, no.

La llegendària cocteleria Gimlet ha reviscut per reivindicar una altra forma de beure: una filosofia aliena als bars de cartró pedra per a guiris del barri. S’ha remodelat un xic el local, mantenint la preciosa barra, aplicant colors sobris i recordant en la decoració el personatge que li dona nom: el detectiu Marlowe, creat per l’autor Raymond Chandler. La seva carta viatja en el temps i els còctels són d’una altra galàxia. Preparen el gimlet que bevia Marlowe, però ens decantem pels exemplars d’autor: antològics, delicats, perfectament equilibrats i imaginatius. 

Punch Room és la sofisticada cocteleria de l’hotel The Barcelona EDITION. S’hi accedeix per una espectacular escala de cargol, llum càlida i vellutada, sofàs senyorials, butaques confortables, billar i ambient de speakeasy. De l’elegant barra amb tons ambarins en brolla el mannà de la casa: el ponx, beguda britànica d’origen colonial indi. I te’l pots beure en format còctel o demanar recipients per a dues o més persones. També fan tragos clàssics i, si hi ha gana, ofereixen platets. A ningú sorprèn ja que el Punch Room sigui un habitual dels rànquings dels millors bars del món.Cocteleria de guàrdia: obre cada dia.

Ha plogut molt d'ençà que va obrir el Paradiso al Born, rere la façana protectora del Pastrami bar. Allò que va començar com a una cocteleria creativa 'clandestina', amb tragos d'alta inventiva que no et costaven un ull de la cara, avui és una de les millors barres del món: de fet, la llista dels World's Best Bars considera que aquest és el millor bar del món! Rere la porta oculta d'un bar d'entrepans –estires una nevera de fusta que ocupa mig pany de paret– s’obre una porta cap a una cocteleria. És un speakeasy de porta tova (només l’heu d’estirar). A dins us hi espera una elegant cova delineada per lames de fusta

La cocteleria Monk, del Grup La Confiteria, és rere un 'colmado' pakistanès i dins una finca de finals del segle XVIII: una façana realista a prova de bombes que amaga un bar únic en la seva categoria. No us direm on hi ha la porta d'entrada a la cocteleria, perquè això ja seria treure part de la diversió. Però un cop a dins, et trobes en un bar que combina arcs i voltes gòtics amb instal·lacions immersives d'art lumínic. L'espai és impressionant: tot un estudi de les varietats del rosa en un bar sobri i senyorial. Al vàter hi sona música minimalista i un sistema lumínic trastoca com veieu els colors. 

Per als que som del morro clàssic, el més fàcil és reivindicar  bars de vell davant la proliferació d’espais moderns. No obstant això, alguns cops els rondinaires ens trobem amb llocs com el Collage, petits tresors que ens obliguen a empassar-nos les invectives de bevedor ranci i a acceptar una cura d’humilitat coctelera. El que fa diferent aquest racó megacool de Ciutat Vella és que no es troba gens còmode amb la definició tradicional de bar. Se li fa petita. És un bar, però pretén convertir-se en una mena d’oasi artístic/etílic on art i còctel es confonen en dansa seductora: una celebració de la creativitat al servei del fetge. Compro.

Que el grup La Confiteria –especialistes a infondre vida nova a bars clàssics– s’hagués fet càrrec del Bar Mudanzas –reducte local contra la gentrificació al Born– va ser una grandiosa notícia: s’hi bevia bé, però ara millor. I la seva fusta verda segueix transmetent confort i afabilitat. A diferència d'altres cocteleries que van més tard, ells a les sis ja us poden posar aquell trago que us fa tanta il·lusió (sobretot els divendres). 

El Disset 17 graus és un bar rústic i elegant on predomina la fusta, per asseure's durant hores i arreglar el món. Al costat del passeig del Born, el Disset es converteix, sense voler-ho, en un local per a turistes, però també un lloc per als de casa que ha nascut per mostrar la cultura del vi. La carta de vins presenta més 60 referències de vi del país i de països com França, Itàlia, Alemanya o Portugal. És el que a Europa es coneix com a winebar. En canvi aquí, un dels països productors més importants de vi del món, encara es considera exòtic.