Els millors restaurants coreans de Barcelona

La Byul Nim Ro, copropietària del reconegut restaurant Pocha (Provença, 224), i el seu marit, el xef Inhoi Joo, són els capitans d’aquest establiment dedicat a la barbacoa coreana. La carn que serveixen és de primeríssima qualitat, vedella irlandesa criada a Salamanca. Tasteu-hi la costella. En concret, la cinquena. Es creu que és la més saborosa pel seu equilibri de magre i greix. A la carta també hi ha altres clàssics de la gastronomia coreana; kimtxi, 'bibimbap' (arròs amb vegetals i carn) i sopes com la 'tteokbokki' (elaborada amb pasta tubular d’arròs glutinós) i la 'doenjangguk' (coneguda com el miso coreà). El local és càlid, d’aires industrials i metàl·lics, i taules llargues de fusta amb graelles integrades. El servei no pot ser ni més amable ni més eficient.

Si el que més us agrada de la gastronomia coreana és la barbacoa, no us ho penseu dos cops. L'Obba us pot fer molt feliços. Veureu que a la major part de les pàgines del menú hi ha carn, però també ofereixen plats d'arròs i fideus. Tema barbacoa; dos menús carnívors per a dues persones; el de porc (58,80 euros) i el de vedella (69 euros). Evidentment, les taules tenen graelles incorporades i extractors individuals. També ofereixen menú al migdia. El personal és eficient i sempre està disposat a ajudar a la clientela que s'inicia en el meravellós món de la barbacoa coreana. El local és d'aires moderns; parets blaves i fúcsies, maó vista, marbre i il·luminació cuidada. Ideal per sopars de grups.

La carta del Hana està dividida en quatre seccions; entrants, barbacoa, plats principals i sopes, però el local s'ha fet popular sobretot per la graella. El menú grill per a dues persones es complementa amb dues sopes i truites a escollir i val 55,90 euros. També podeu gaudir de la barbacoa en format individual, no patiu. Les opcions són cansalada, secret ibèric, costelles marinades en salsa de soja i entrecot. No s'obliden del 'hansik', de la cuina coreana més tradicional. Destaquen 'gimbab' (similar als norimaki japonesos), 'bulgogi tokbokki' (pasta d'arròs) i 'dolsot bibimbab' (arròs amb verdures i carn servida en un bol de pedra calenta), entre d'altres. Amb terrassa.

El Koryo és un petit oasi de sobrietat i serenor, entre el ciment trencacames del Putxet. L’Ahyun Sun el va obrir el 2012, i l’única concessió que ha fet és dividir entre primer i segon, perquè a Corea es menja tot junt. Hi trobareu versions primoroses –tot fet des de zero– dels grans clàssics; com el 'hobak-juk' (foto), sopa de carbassa i farina d’arròs glutinós; i el 'bulgogi', fi rostit de vedella amb soja i suc de pera que us porten en un preciós calaix estil bento.

Voleu una immersió sense filtres? Aneu al San Kil, congelat en el 1993: humil però polit –blanc, estovalles de fil–, només trenca la impressió de gallec auster una tele amb karaoke d’instrumentals (el Bimbó chill-out!). Fet bàsic d’anar de coreà: no és barat, però la teca és abundant i bona, feta a foc lent. Amb un principal per cap n’hi ha prou –porten sempre 'banchan' d’acompanyament, tapetes de verdures–. El 'kalbi', costelles de vedella marinades, tendresa umami total, que la mestressa talla a daus amb tisores, són molt recomanables. Un consell: reserveu kimchi, el banchan més famós, per al plat fort!

Em remetem a les paraules de l’Ayhun del Koryo: “Malfieu-vos d’un bibimbap de cinc euros. La cuina coreana va de coccions lentes i cura pel producte. Un kimchi triga una setmana a fer-se”. Això s’acompleix fil per randa al Seoul, un dels coreans degans a Barcelona, i que ha mantingut d’ençà del 1996 una línia d’alta qualitat. Aquest és el millor lloc per menjar-se un bon 'bibimbap': pantagruèlica recepta d’arròs, que ens arriba dins d’un bol de marbre roent. Tan maco, que sap greu destrossar l’estètica d’un pla zenital d’ou, verdures, carn picada i salsa bulgogi. Per ells el socarrat també és una delicadesa.

El menú del Podonamu té primers senzills com les empanades i la truita de verdures, clàssics a molts restaurants coreans. Els segons també són tradicionals i estan cuinats amb molta traça. Vam triar el 'cheyuk deopbab', porc melós i ben picant amb verdures saltades i un arròs espès perfecte per a l’acompanyament. També el 'bibimbap', que al menú serveixen tebi amb bol metàl·lic, és una bona sorpresa. Per tornar-hi, segur.

La Sun va estudiar cuina a Corea, i va occidentalitzar l’ofici a la Hofmann. El Cobab és un encreuament: adapta la tradició coreana en format tapa però també manté la tradició generosa, amb principals on mengen dos. Descobrireu en petits mossos delicioses com la cansalada rostida amb kimchi o la 'jeon', truita de soja verda. En la cuina de l’àvia són especialistes en 'tteokbokki' una sopa/escudella de pasta d’arròs i pastís de peix, que sura entre aromàtiques bafarades del picantíssim 'gochujang', pasta de xili. Us la porta a taula damunt d'un fogonet, que la manté ben calenteta, i us la deixa preparada al punt desitjat.

Els gustos del nostre menjar ens fan tornar a casa i el Shingané va obrir amb l’objectiu d’oferir als coreans que viuen a Barcelona el sabor dels seus pobles natals. Sense l’element de la memòria, els barcelonins també hi notem les maneres d’una llar. Si hi aneu al migdia, tasteu el seu menú 'bibimbap', amb beguda i postres. A banda de l’arròs amb verdures i ou també hi trobareu barbacoa (vedella, ànec, cansalada i xai), i una delícia només apta per a altes toleràncies al picant: la sopa de vedella. Vermella com la sang, calenta com l’infern i reconfortant com l’abraçada de la iaia.

Si hi ha una planxa a la taula, s’ha de fer servir. Al Sam Bu Ja hi tenen els plats més típics de Corea: el 'bibimbap', el 'bulgogi', la sopa de kimchi. Totes les opcions són un encert. Ara, el millor d’aquest lloc, a banda de la simpatia de la mestressa, és la graella coreana. Trieu la carn que més us agradi (la cansalada viada és deliciosa), poseu-la a la planxa fins que crepiti (fins que faci 'kjjjj') i llestos. Per acompanyar-la us portaran fulles d’enciam ben cruixent, pasta de miso i un mix de verdures picants. Per postres la casa convida a mandarines.

Davant cert esoterisme derivat de la barrera idiomàtica, és un plaer entrar aquí, on en Jinho i la seva dona, la Kyoungae, fan mans i mànigues per explicar la seva cuina al no coreà: fins al punt que disposen d’una carta on cada plat, explicat amb cura, apareix amb una foto de pla zenital. Si és la primera vegada que hi aterreu –genial ubicació, un bocí de Corea incrustat al cor gitano d’Hostafrancs– i ja coneixeu el 'bibimbap', us recomanen que tasteu el 'hue dopbap', salmó cru amb arròs i verdures fresques amb salsa picant. I els caps de setmana hi podreu aprendre a fer el vostre kimchi!

‘Pocha’ en coreà no té res a veure amb estar decandit: la Byul Nim Ro, la propietària, explica que significa “menjar i beure amb els amics per les paradetes de carrer, després de la feina”. Fer el toc, vaja. I aquest local és un punt i a part respecte de la resta de coreans, per estètica i concepte; una barra estreta us mena a un preciós restaurantet mig soterrani, que reprodueix la nit coreana –neons, ferro, aires de 'Blade Runner'– i una carta on la tradició conviu amb l’adaptació en tapa del receptari (que bo el pollastre fregit a la coreana!). Descobriu la cocteleria amb soju, el seu subtil licor d’arròs. Un exemple: una senzilla barreja de cervesa i soju, on la dolçor del licor treu allò amarg de la birra, però no n'emmascara el sabor.  Altres plats que val molt la pena tastar és el seu pop estil coreà–cuit, fred i tendre, amb salsa picant i verdures– o cuixa de pollastre a la brasa amb salsa de maionesa de wasabi. I altres invents que tot i escapar-se de l'ortodòxia, tenen un innegable sabor coreà, com el gratinat de pollastre picant amb pasta d'arròs. 

Van obrir el 2018, en un local senzill, tranquil i còmode. Com el nom indica, l’especialitat de la casa és el 'bibimbap' i els fan de vedella, de porc, vegetarians i també de salmó. Neihua Cao, als fogons, prepara aquests bols d’arròs amb pastanaga, carbassó, xiitake i ceba. Ens explica que el secret és trobar l’equilibri entre les verdures, gens salades, perquè un cop feta la barreja cap gust destaqui per sobre dels altres. El resultat, barrejat a taula pel marit de la cuinera, té un gust únic, a tot plegat i a res en concret. Una meravella, vaja.