Restaurants indis i pakistanesos de Barcelona

Bar Bar no és que sigui el restaurant amb el pitjor nom del món: és que en hindi vol dir “una vegada i una altra”. I després d’haver-hi menjat, no hi puc estar més d’acord. En Nikihil Mahale és un cuiner de Mumbai establert a Londres –director del tan anomenat Farzi Cafe London– que s’ha instal·lat a Barcelona amb la idea d’oferir una versió “moderna de la cuina tradicional índia, i que vagi més enllà dels típics plats del nord”.

Però poso la mà al tandoori per assegurar-vos que val la pena. En lloc de carta de tapes de cuir i 150 plats, un únic i minimalista foli amb deu entrants i deu principals. Tastem reversions de plats on els matisos de picant es despleguen a la gola amb mesura i virtuosisme. Com un shikampuri kebab –carn de xai picada tretze vegades, es desfà a la boca– que creix en intensitat picant i frena al punt just. O el gobi number 65, boletes de coliflor arrebossada amb all i iogurt, subtils i aromàtiques. Fitxeu!

Al capdavant dels fogons del Tandoor hi ha el fill del primer restaurant indi de Barcelona, el Taj Mahal del carrer Calàbria, Ivan Surinder, format als fogons del Tickets. 

Ell ha actualitzat i ha alleugerit la cuina índia: vegeu una contracuixa de pollastre marinada amb iogurt i coriandre, una croqueta de verdures i maionesa de menta, o un sheek kebab, un taco de xai masala amb una base d’iceberg amb mango especiat i chutney d’alvocat: una excelsa 'streetfoodietzació' dels plats clàssics de la cuina india, vaja. 

I el pollastre tikka masala, al forn tendur amb gingebre, coriandre i pebrots, segueix tan bo com sempre. Un plat també lleuger tot i la salsa contundent, acompanyat d’un vegetable pulao, un arròs basmati amb verdures i cúrcuma i un naan d’all. Ah, i res pica en excés. Encara que si així ho voleu, us afegiran picant per sortir traient fum pels queixals, d'aquí a Bangalore. Ja se sap que els catalans som de poc picant, i això no sempre és el més assenyat, encara que ens ho pensem. 

En Jordi Aros i en Kuldeep Singh han reobert Masala73 com a Casa Masala. I han fet una rentada de cara a l'establiment, amb una gran barra oberta des d'on pots veure com preparen el pa 'naan' i una modernització de l'interiorisme –abans més minimalista– però en essència segueix sent un restaurant indi potent i contemporani amb esperit de casa de barcelonina. 

La intenció, diu Arós, “és fer servir les receptes de la família del Kuldeep i revaloritzar-les, amb tècnica i producte d’ara i aquí”. Els dos es van conèixer en les cuines d'un grup de restauració, i primer van unir esforços en un 'food-truck' anomenat Masala73, pioner de la cosa índia sobre rodes a Catalunya. Ara, a Casa Masala no volen ni sentir el terme fusió. I la veritat és que fan bé. La curta carta és sòlida, amb tres curris excel·lents (de verdures, de pollastre 'tikka masala', i d'albergínia) i sobretot un suavíssim xai ecològic de Cal Tomàs, amb picada i especiada amb espècies.

L’esperit de bus contemporani –noves receptes a còpia d'encreuar menjar de carrer – els porta lluny: l’'alu tikki' –truita sense ou amb verdures i cigrons– té forma de bomba de la Barceloneta, amb una potent maionesa de curri. Brava de veritat. I qui vulgui un homenatge: una potent ploma de porc de gla al forn tenduri, amb crosta de greix socarradet, deliciosa. 

Benvinguts al temple de la 'dosa' a Barcelona. De la què? D’un crep gegant, cruixent i deliciós, fet amb llenties i farina d’arròs, amb farciments variats i servit amb chutney i 'sambar' (caldo de llenties i tamarinde). És l’esmorzar típic dels estats del sud de l’Índia. En aquest restaurant casolà i sense pretensions de les Corts en serveixen de vint classes diferents, per dinar i sopar. A la carta també hi trobareu 'thalis' (una safata amb pakora vegetal, pa chapati, arròs i curri de verdures), 'vada' (rosquilles fregides de llenties) i algun plat de carn i peix. El seu mango lassi és boníssim!

L’Ivan va obrir el Mirch –adaptació de mirchi a l’anglès, pebre indi– dos minuts abans de la pandèmia. I és hereu de la primera família que va obrir un restaurant de cuina índia a la ciutat. Després de modernitzar el Tandoor, fa la seva versió del menjar de carrer al Mirch: “Només coneixia l’street food indi per les pel·lícules”. De fet, la meitat del que hi trobareu aquí és menjar vegetarià, i destaca com a exemple el vada pav, un especiat entrepà de bunyol de patata que ha gurmetitzat amb pa del forn Cloudstreet i una salsa excepcional. Ara bé, el gran èxit de la casa és la versió carnívora de l’entrepà, feta amb contracuixa de pollastre al forn tenduri. Altres plats inapel·lables són les braves Mirch i els bols de curri, ideals per emportar.  

Si us agrada el menjar indopaquistanès i sou dels que en ensumar l’aroma de les espècies inicieu una peregrinació en busca del plat que el desprèn, aquest local al Poblenou no us decebrà. Té una terrassa agradable i un saló interior d’ambient i decoració popular, i amb televisió inclosa emetent Bollywood, que posa un toc musical i de color. El seu menjar tradicional és tan autèntic que fins i tot rep gent de fora que va expressament per assaborir-la. I la cosa ve de lluny, perquè el Nice Spice es vanagloria de ser el restaurant indi més antic del barri.
Estan especialitzats en ‘tandoori masala’, una barreja d’espècies que s’afegeix a nombrosos plats i es cuinen en un forn ‘tandoor’, del qual procedeix el nom. Una altra de les seves especialitats són les receptes a base de pollastre. Per suposat, cal tastar el seu famós pollastre ‘tandoori’, tot i que si voleu descobrir delícies noves, tasteu el pollastre ‘shahi korma’, amb una salsa a base de coco i ametlles, o el ‘tika masala’, amb tomàquet i iogurt. A més, a la seva àmplia carta proposen plats d’allò més sorprenents pel paladar. Per exemple, les ‘palak paneer’, ideal per a vegetarians, un plat d’espinacs amb formatge, cremós, deliciós i amb un lleuger toc picant. Tot, sempre, acompanyat dels seus deliciosos pans, com el 'garlic naan', a base d’all i coriandre, o el 'cheese naan', de formatge, I deixeu un espai per a les postres, perquè a més de pastissos riquíssims com el ‘halwa’, de sèmola, o les ‘gulab jaman’ (boletes de llet fregida), ofereixen una gran varietat de batuts, com el ‘lassi kashmiri’, a base de festucs i xarop de roses, o l’espectacular ‘lassi’ de mango. Ah, i tasteu també el té de la casa, negre, amb llet i amanit amb cardamom. Voldreu repetir.