"No, ni parlar-ne!", s'exclama Russell Mael davant la pregunta de si el concert de Sparks a Barcelona com a part de la gira Two Hands, One Mouth tindrà el mateix repertori que amb el seu germà Ron van enregistrar en viu en la primera versió del tour, el primer cop en quatre dècades de trajectòria en què els Mael toquen sols: a dues mans, de Ron als teclats, i una boca, de Russell.
"Tret de dues o tres cançons, és un xou del tot diferent", puntualitza. Perquè si una cosa ha estat constant en la carrera de Sparks ha estat la voluntat de canvi. La mateixa que els va fer traslladar a un Londres més receptiu a les seves aventures sonores que el seu Los Angeles natal per gravar 'Kimono my house' (1974). La mateixa que els va fer desmarcar-se del glam rock amb què se'ls va associar aleshores per esdevenir pioners del pop electrònic al costat de Giorgio Moroder –ara reivindicat per Daft Punk– amb 'No. 1 in heaven' (1979). I amb 22 àlbums a l'esquena, l'últim un musical radiofònic sobre Ingmar Bergman encarregat per la ràdio pública sueca, Sparks encara tenen moltes coses per dir. Russell Mael, la boca, ho demostra en aquesta entrevista.
S'entén millor Sparks a Europa que als Estats Units?
Tenim una personalitat molt forta, tant pel que fa a la música com a la nostra imatge pública, i de vegades aquests elements són més valorats a Europa que als Estats Units. Però ara allà se'ns aprecia tant com a tot arreu.
Sempre esteu en constant metamorfosi. Per què?
Creiem que la nostra música ha de continuar avançant perquè sigui excitant per a nosaltres, i tant de bo també per als fans. Ens agrada ser aventurers amb la nostra obra. Si no t'arrisques i no experimentes, t'estanques.
Era el que buscàveu amb Giorgio Moroder el 1979?
Vam ser el primer grup que va treballar amb ell. Volíem crear una cosa nova, que no s'hagués fet mai abans, però ni en Giorgio ni nosaltres sabíem què en sortiria. I va resultar ser la bíblia per a tot el pop electrònic, des dels Pet Shop Boys fins a Daft Punk.
Us agrada l'etiqueta art-pop per referir-se al que feu?
En comparació amb bona part del que ronda, Sparks són extremadament artístics. Però l'etiqueta ens agrada més quan no implica deixar-nos de banda en l'statu quo de la música.
Com ha afectat el fet que sigueu germans a Sparks?
Ser germans ha estat una benedicció per a la longevitat del grup. Compartim objectius i visió, així que no hi ha conflicte.
Per què heu trigat 40 anys a fer una gira en format duo?
Volíem fer una cosa que no havíem fet mai: agafar l'essència de Sparks, les cançons d'en Ron, la meva veu i les nostres personalitats i empènyer-ho tot cap a fora. Potser hem trigat tant perquè ens ha costat reunir el valor per fer-ho! Fa por no comptar amb el suport d'altres músics ni amb ordinadors que reforcin el so. Ens sentim despullats, però els resultats i la resposta han estat fantàstics.
Volíeu fugir del so acústic i de la cançó d'autor. Per què?
Perquè per a nosaltres són el compendi de la introspecció i la tovor en el pitjor sentit. Sparks sempre hem estat explosius, frescos i atrevits en els nostres discos, i volíem trobar una manera de preservar això amb només dues persones sobre l'escenari. Crec que ho hem aconseguit.
Va costar trobar les cançons que funcionaven a duo?
Sí, va haver-hi molt d'assaig i error, no tant per la veu com per trobar l'arranjament correcte per a en Ron i el seu teclat. I tenir gairebé 300 cançons per triar entre elles és tant una benedicció com una condemna.
Com va l'adaptació al cinema de 'The seduction of Ingmar Bergman' (2009) en què està treballant Guy Maddin?
Estem increïblement emocionats pel fet que la pel·lícula estigui tirant endavant i pensem que amb en Maddin com a director serà una cosa especialment única. Si tot va bé a mitjans de l'any que ve començarà el rodatge. Estem entusiasmats.
El format de Two Hands, One Mouth no afectarà el vostre proper àlbum, oi?
Estem treballant en un gran projecte que no tindrà res a veure amb això. Després del temps que hem passat amb el format de duo, ara estem llestos per moure'ns un altre cop cap a territoris nous i sense explorar. Tot just l'estem gravant i estarà llest durant l'any que ve.
