Quan Femi Kuti canta 'No work, no job, no money', un dels temes centrals del seu setè àlbum, 'No place for my dream' (2013), denuncia el problema d'atur que hi ha a Nigèria. Però aquí també en sabem quatre coses del drama d'estar sense feina, i l'estrella africana n'està al cas. "M'entristeix -diu des de casa seva a Lagos-, perquè tinc molts amics a Espanya, i molts fans que no poden venir als meus concerts perquè no tenen diners. Això ens afecta a tots".
El fill gran de Fela Kuti va heretar-ne el títol de rei de l'afrobeat, però el càrrec no només implica mantenir vius els poliritmes d'aquest feliç fill bastard de la tradició ioruba, el jazz i el funk. També comporta fer crítica social. I per Femi, ambaixador d'Amnistia Internacional, la seva missió té un abast mundial. "Cal que canti sobre els problemes globals, perquè la gent de l'Àfrica no entén que a Europa la gent també pateix -afirma-. Els africans somien, però és un somni equivocat. No paren atenció a les notícies, no entenen que al nord hi ha atur, perquè han vist massa pel·lícules i pensen que Europa i Amèrica són el paradís, i que tot anirà bé. Però això és mentida".
No més cançons d'amor
Fa pinta que quan Femi canta que la política no és més que un gran negoci i que la corrupció ho empudega tot deu trepitjar més d'un ull de poll. "És problemàtic -admet-. De vegades et posa en perill, i et fa ser paranoic, sospites de tot el que t'envolta. Et passes el dia lluitant contra la por". S'ha plantejat fer un altre tipus de lletres, esclar. "Tant de bo pogués, però no m'hi veig. No sé què hi ha de més important que la pobresa, el sofriment i la injustícia. Fer-ne cançons és el que dóna sentit a la meva música, a la meva vida".
S'esplaia denunciant amb vehemència la invasió a l'Iraq el 2003, "i Bush i Tony Blair continuen lliures!", s'exclama, tot i que s'oblida d'Aznar per completar el trio de la foto de les Açores. Però també el preocupen Ucraïna, el Congo i el canvi climàtic -"això afectarà els meus fills", als quals se sent a l'altre costat del telèfon-, i es declara poc amic de les Nacions Unides -"forcen certs països a ser democràtics quan ells no ho són, els hipòcrites. On eren durant el genocidi de Ruanda?"-. "Tot això és molt més important que si tinc o no el cor trencat. I què, si la meva amant m'ha deixat? -riu-. Crec que hi ha moltes coses molt més importants sobre les quals cantar que sobre l'amor".
Un missatge per als líders
El missatge de la seva cançó protesta ballable vol ser positiu. Per això la seva banda, amb què ens visitarà en el seu format de dotze músics, es diu Positive Force. "A mi la meva música em dóna esperança, així que espero que també la doni als altres. Les cançons les dirigeixo als líders. Potser si les senten això canviï les coses. No sóc una persona violenta, així que la meva única arma és la música".
Femi Kuti es va incorporar a la banda de Fela amb 15 anys, i porta l'afrobeat a la sang. Quan se li pregunta si alguna vegada es va plantejar dedicar-se a una altra cosa que no fos la música, ho té clar: "Mai de la vida". No place for my dream el va gravar a París, però l'anterior, Africa for Africa (2010), el va gravar a Lagos. No per tornar al bressol de l'afrobeat -"puc fer afrobeat a la lluna i tot", diu-, sinó per "fer entendre al món com de difícil pot ser gravar un disc a l'Àfrica: no hi ha electricitat, la seguretat és un problema, tot s'espatlla... Va ser frustrant, però volia viure l'experiència".
