Barrejar sense barallar-se
Soc de barreges. Doble nacionalitat, hispano-argentí, i amb ascendència italiana, vaig aprendre a caminar a Bali i vaig signar el meu primer contracte a Buenos Aires. Amb aquest currículum, crec que si algú pot parlar de barreges poc convencionals és un servidor.
Aquests mixs-de-la-vida acaben amb la monotonia i pinten de color qualsevol persona grisa. El mateix passa amb la pinya a la pizza: mai un ingredient ha canviat tant una recepta com aquesta fruita. Ens podem conformar amb allò que tothom espera que demanem –una trista pizza quatre formatges–, o podem arriscar i, en un exercici de magnificència, demostrar que la pizza (i la vida) està plena de sabors, colors i opcions.
No és fàcil estar assegut amb amics o familiars observant-te, creuar la mirada amb el cambrer i demanar una pizza amb pinya –aka Hawaiana–, però, creieu-me, és el millor acte d’autoconfiança i llibertat que mai fareu. Cada cop som més els que ens atrevim a aixecar-nos i demostrar que l’opinió general no és l’única vàlida, i que els sabors clàssics poden millorar amb un toc exòtic.
