Gràcia: locals que fan barri

AIXÒ, tot i que sembla una casa particular, és la botiga-showroom de la interiorista Belén García. Ofereix una exquisida selecció de mobles i accessoris de disseny escandinau i contemporani, com per exemple ven el bufet de McIntosh, les cadires i taules de Hay i els accessoris de Norman Copenhaguen. García, també aposta per combinar peces d’altres procedències i de dissenyadors locals. Com ho fa mesclant els miralls art noveau amb les fotografies de Silvia Foz; els kílims del Marroc amb mobles vintage o els gerros alemanys amb les escultòriques llums de Denoe. Una gran varietat d'elements escollits amb cura que us permeten decorar la vostra casa amb un toc personal.

Situada al número 13 del carrer Ros de Olano, aquesta botiga compta amb nombrosos models de motxilles, bosses, carteres i accessoris, provinents de diversos llocs del món. 13 col·labora amb diverses marques com Lefrik, Rains o Ucon Acrobatics, productes de les quals es poden trobar en aquest espai lluminós i decorat amb mobles de fusta. Es tracta de marques que garanteixen una forma de producció sostenible, entre les quals també s'hi identifiquen algunes procedents de la mateixa ciutat de Barcelona.

A més a més, s'hi ofereixen motxilles de diversos teixits i models, tant pel dia a dia urbà com per a ocasions més elegants. A part de les carteres i bosses, disposen d'una selecció d'accessoris entre els quals destaquen les ulleres de sol, els cinturons i fundes per ordinadors portàtils. Una botiga amb productes de gran utilitat per a tots els estils i, sobretot, per a tots aquells que vulguin contribuir a les marques sostenibles que es troben en aquest espai.

“Si la vida et dona llimones, posa-li tequila i sal” és el lema amb què ens reben a Mexcla. Aquest restaurant estret i fons, rigorosament decorat amb elements alegres i colorits, porta la cuina tradicional mexicana al carrer Ramón i Cajal de Gràcia. Però el tequila no és l’única beguda que hi serveixen. A la carta s’hi succeeixen vuit tipus de margarites: des de la Clàssica fins a la Margarita Frozen Spicy Mango. Naturalment, les micheladas tampoc hi falten! I per menjar? Doncs, per començar, podeu escollir entre una extensa varietat d’opcions com el guacamol Mexcla, les clàssiques quesadillas, els tacos,el  huarache, unes gambes ... I si encara us queda un raconet lliure a l’estómac, us esperen postres com el pastís de tres llets amb xocolata i cafè, el sorbet de temporada o el pastís de pastanaga amb formatge i xocolata blanca. Tota una delícia de carta, farcida de plats tradicionals, que us permetran endinsar-vos a la cuina mexicana i delectar el vostre paladar.

En aquest espai de mobles blancs i cadires vintage hi serveixen dinars (un menú de bona relació qualitat-preu), sopars i també copes.  Gut  aposta per una cuina de fusió mediterrània i asiàtica, amb especialitats com el Burrito mediterrani d'heura, el tàrtar de corall amb mango o un pop a la planxa amb amanida de patata, pastanaga i salsa d’alvocat deliciós. També s'hi elaboren plats sense gluten i vegetarians i tenen en compte tot tipus d'intoleràncies.

La cuina siciliana podríem dir que és la 'mamma' i fins i tot la 'nonna' de les variades i gustoses cuines italianes. Com assenyala Elena Kostioukovitch en el sucós llibre 'Por qué a los italianos nos gusta hablar de comida', a Atenes ja usaven llibres de cuina sicilians. Plató, en el diàleg Gòrgies, recorda que un tal “Mitteco va escriure sobre cuina siciliana”. Ara a Barcelona el xef Niko Scimone, que va conquistar diverses estrelles de la música a Nashville, ha instal·lat el Galú. I hi ofereix una carta curta però saborosa, que promet anar ampliant amb la riquesa de la cuina de la seva illa. Una carta disponible sense gluten i amb moltes opcions veganes. Elabora la seva pròpia pasta, el pa i les postres. I es nota i s’agraeix. La nostra estrena al Galú (nom que prové de les seves filles Gala i Lucía) va començar amb una 'caponata', entrant sicilià, i un carpaccio molt especial. L’amanida de fonoll i taronja va completar el trio inicial, per després gaudir d’una albergínia parmigiana molt ben elaborada i exquisida. Les pastes, des del moment en què s’elaboren diàriament i artesanalment, cobren un gran valor, condimentades amb la riquesa d’aquesta cuina gresol de cultures. Uns 'fetuccini' amb pèsols tendres van fer honor a les pastes, així com els 'pappardelle' a la Norcia, amb salsitxa, escalunya, tòfona negra i nata. No obvieu les postres: excel·lents tiramisú i pannacotta.

Aquest és un hostal obert a tothom, al barri de Gràcia, on els barcelonins trobaran zones chill out, cafeteries i un bar, el Fiesta Gràcia, amb un saló decorat de forma encantadora i on s’hi serveixen productes locals. Qui vingui de fora trobarà estàncies acollidores, grans zones de relax i habitacions tant compartides com privades. També una sala comuna amb ordinadors disponibles de forma gratuïta. A més, si vol, trobarà animació tots els vespres i un munt d’activitats per fer. Als voltants hi ha un gran ventall de botigues, supermercats i bars tradicionals de tapes. I els que necessiteu un lloc per a un esdeveniment, l’hostal també disposa de diversos espais en lloguer destinats a tot tipus d’ús: sales d’exposició, suites a l’àtic de l’edifici i terrasses, des d’on tindreu unes vistes panoràmiques espectaculars sobre la ciutat de Barcelona. Animeu-vos-hi!

Un jove Gaudí acabat de sortir de la facultat: imagineu com s’enfronta al seu primer gran encàrrec, fer la casa d’estiueig de Manuel Vicens, membre de la burgesia catalana i corredor de borsa. Es troba un terreny ple de clavells de moro i palmeres, elements que aprofitaria per decorar la façana de la casa i la reixa. La Casa Vicens és un reflex de l’essència de l’univers Gaudí –tècnica, decoració i simbologia– que anys després tornaria a aparèixer a les seves obres més universals. És una casa innovadora, preludi del modernisme, i visitarla és constatar la capacitat de l’arquitecte d’avançar-se al seu temps i de construir molt més que llars. Ara torna a omplir-se de vida, ja no com a casa particular, sinó com a casa museu, pensada per ser visitada pel públic local. Han estat tres anys de tasques de restauració i recuperació –veient la feinada que comporta, em semblen pocs– i de molts reptes: recuperar la casa tal com la va projectar Gaudí el 1883; adaptar l’ampliació que Joan Baptista Serra de Martínez va fer el 1925 –que la va convertir en una casa plurifamiliar amb un habitatge per planta– en un espai museístic; i apropar-se a la idea de jardí que va dissenyar Gaudí. Ara és més petit però s’han replantat espècies de moda al segle XIX, i es tornarà a instal·lar la imatge de Santa Rita del templet del 1927. Us conviden a visitar-la al vostre aire, vosaltres decidiu si comenceu pel terrat o per la botiga –al soterrani i coordinada per La Capell–, sense audioguies però amb per