Malamén, producte de l'associació d'un veneçolà, un navarrès i un xef suec amb experiència en l'alta cuina, és un bar-restaurant que trenca del tot amb la filera de pintxos pseudobascos en sèrie en què s'ha convertit el carrer de Blai. A Malamén –amb aspecte de cocteleria però amb cuina a la vista– hi trobareu una cuina de producte de temporada que para atenció tant a vegans com a carnívors. En el primer apartat, una amanida de fulles amb llavors i vinagreta de cava. En el segon, uns canelons de pintada amb trompetes de la mort que són bona cuina de caça amb totes les de la llei, i també alguna pinzellada sueca o llatina. I si voleu un tiquet més econòmic, tapes de tota la vida amb un toc innovador.
Humberto Cruz se'n fa creus: "Ens van donar la darrera llicència al Poble-sec". I ha valgut la pena. El bar Malamén té tantes possibilitats com matisos el nom -bruixot al qual s'encomanen els actors, matís trapella, final del parenostre- i fa un mes que ha obert al carrer de Blai. "Trenquem amb els bars de pintxos en sèrie", somriu aquest veneçolà associat amb un de Pamplona, "i els veïns se n'alegren. És un bar maco on es menja molt bé". De lluny, hi ha el perill de confondre el Malamén amb una cocteleria de luxe -miralls, fusta, tamborets- o el clàssic lounge amb més pa que formatge. Quan tastes el primer plat del suec David Elfstrand -cuina a la vista, xou cinètic- els dubtes s'evaporen.
Elfstrand, amb mili al Mutis i Michelins -"el que és important és l'experiència i no l'estrella", diu-, com a nadiu del nord llunyà, està acostumat "a viure de la terra, a aprofitar al màxim un producte que dura poc". Les coordenades de la seva cuina són tradició catalana amb un toc del producte del lloc d'origen de cadascú i radicalisme: aquí hi ha plats pensats per a carnívors gurmet -extraordinaris canelons de pintada amb trompetes de la mort i un fons amb els ossos de l'au, estofat de cérvol d'alta cuina- i plats pensats directament per a vegans: una amanida de fulles de temporada amb llavors i vinagreta de cava que redimeix totes les crudités sonses que us han fet menjar com si fóssiu remugants.
El plat principal val el que costa -producte del bo- i és abundant. I també hi podeu fer unes tapes, excel·lents (croqueta de calamar: un arròs negre arrebossat!). Si l'energia no decau, seran referent al barri: barra de caça amb opció vegana!
Les rosses del bar
La peripècia del Malamén fa pensar en la de La Marmota: la María Montero, sevillana, es va ajuntar amb la María Kauppila -"vam abandonar les nostres respectives multinacionals", diu la primera- per posar un bar. Una rossa del nord, nord, i una del sud, sud, unides amb l'ànim "d'oferir coses de la nostra terra i bon producte". La Marmota té una oferta més humil que el Malamén, però en la seva casella, la del bar per esmorzar, dinar saludable o berenar, impecable.
Hi manen els entrepans fets amb pa de pagès eco, pa negre portat de Finlàndia o mollete andalús (llom amb manteca colorá!) i receptes que justifiquen un dinar, com la de salmó, alvocat, brie i Philadelphia, amb una bona amanida. L'extensa oferta de dolç és casolana i els paladars curiosos hi heu de tastar el karjalanpiirakka, pastisset salat fet amb massa d'arròs i servit calent, amb ou dur i mantega. Una bomba de pa negre! El lloc és preciós i fa barri: una antiga merceria enfustada amb el material de l'altell. Berena contra l'ennobliment!
