En la memòria dels germans Martínez, Artur i Juanjo, el desaparegut bar de la família a Terrassa, ocupat pel Capritx, probablement el restaurant amb estrella més petit del món. Aquesta és una crònica d''hola' i 'adéu'. Hola a Barcelona i hola al Matís Bar, al Col·legi d'Arquitectes, en esperit, aquell bar dels Martínez, "un Manolo", diuen ells, en realitat, "un Martínez". Si en esperit és un Manolo o un Martínez, en cos és una altra cosa: donen fuetades als plats clàssics i una rebolcada al que és popular. Un tapeig novedós i atractiu, apartat de les escaioles que despatxen alguns trilers.
Com altres de la seva espècie, Artur evita tot suflé que no sigui culinari: "Només aspirem a donar menjar bé, i a bon preu. Canalla, divertit i, per a mi, terapèutic". Atura't aquí, guru ¿Terapèutic? No és paraula usual entre xefs. "És un lloc relaxat que em relaxa. La decoració, per exemple. A les taules hi ha conillets. ¿Per què? No hi ha cap raó". Els cambrers porten una gorra rematada per una hèlice. L'espai és estrany: fa dos milions d'anys, Manel Martí el va convertir en un racó secret i gurmet. Els Martínez el van trobar tancat, desordenat, l'han reformat, li han donat llum, alegria. ¡Amics arquitectes, eminents col·legiats, han de solucionar la sonoritat!
Juanjo, que s'encarrega de la sala, comença la festa amb una sangria de confiança, elaborada per ells, res de beuratge per a turistes enganyats. La carta de vins mereix lectura, amb espai per als naturals. Toco el blanc Cinclus, el negre El Vincle i el ranci Ètim. Tasto 23 coses i, per escurçar, oblido aperitius, embotits i formatges (hi ha un gest familiar, la mare dels Martínez és cordovesa, així com les chacinas).
M'agraden el bombó de formatge, l'amanida de tomàquet i bonítol (descompensada de sal i d'escàs bonítol, curat a la casa) i els musclos a la vinagreta. M'entusiasmen el xatorejo (un romesco per menjar com si fos salmorejo, salsa a cullerades, connexió Còrdova-Terrassa), els espàrrecs blancs amb miso i els piquillos farcits de cua de boví. Al capdamunt, les mandonguilles a la jardinera (tot col·lagen, de les millors que he menjat), el rosbif de vaca amb emulsió de pinyons, el dau nòrdic, el dashi d'empedrat i el capipota amb menta, necessari toc herbaci i refrescant. La pilota de carn d'olla suma blaneses i necessita pics. Entre les postres, el flam amb nata. En sóc fan, fan amb nata.
Hola i adéu. Adéu a Terrassa: el 2015 traslladaran Capritx (transformat en LAM, L'Artur Martínez); han traspassat La Picoteca i han tancat el Colmado 1917. Els Martínez, de mudança.
Matís Bar representa una petita revolució en una Barcelona amb els preus inflats, l'excel·lència a preu de riure. Que hi hagi canvis a la ciutat, i de pressa.
Discover Time Out original video
