7 restaurants japonesos diferents de Barcelona

Ubicat al soterrani del Palosanto, el Kokka sedueix amb una barreja colorista de cuina peruana i japonesa. El tiradito de pop i el cebiche són una delícia. El gua bao de cansalada desapareixerà de la cistella en menys de 10 segons. Fan uns nigiris de tonyina deliciosos, però el maki de carn acabarà guanyant la partida. I oblideu- vos del vi: només un psicòpata diria que no al pisco sour amb sake del Kokka.

Evitaré la broma de 'shoronponpero', perquè el que fan en aquest restaurant de la Vila de Gràcia és molt seriós. La mecànica no pot ser més senzilla: agafeu el shoronpo i suqueu-lo al vinagre. Poseu-lo en una cullera sopera. Foradeu-lo amb els bastons i xucleu el brou que hi ha dins. Mengeu- vos el shoronpo. A partir d’ara tindreu una nova addicció. Aquests farcellets nipons al vapor són celestials. El meu favorit és el de foie gras, una explosió de gust que us deixarà les papil·les com els arbres de Tunguska. Però no deixeu que us enlluernin les estrelles de la casa; la cansalada al vapor és una oda a la senzillesa i compte amb el que diré: aquí fan el millor ramen de tot Barcelona... Però, si us plau, no ho digueu a ningú!

Izakaya prèmium, factura plats d’inspiració japonesa que et deixen KO quan esquiven els tòpics. Aquí s’imposa l’elegància i la delicadesa. Atenció a l’ou escumat amb infusió de ventresca fumada. Alerta amb la ventresca de tonyina amb salsa d’eriçó. Molt de compte amb l'okonomiyaki: com ells diuen, el ‘trinxat’ japonès. I us aviso: si demaneu el nigiri de ventresca de salmó amb ikura, haureu de recollir el cervell amb una pala. Acaben d'obrir local a Castelldefels.

Una barra en forma de L. Graella a la vista. Un format agressiu per adaptar els misteris de la cuina 'robatayaki' al paladar mediterrani. La graella nipona és l’altar que dóna sentit a la carta del nou fill de Hideki Matsuhisha. Al Kak Koy cal esprémer el carbó: serà impossible que siguem amics si no demaneu les navalletes amb gust de brasa, l’ostra passada per la graella, la parpatana de tonyina, les broquetes de secret i qualsevol cosa que porti la paraula 'wagyu' escrita: no és carn, és mantega.

El Wagokoro és un tros del Japó a la frontera de Sant Gervasi- Gràcia. Del Japó que fuig de l’ull desentrenat del turista i es fica a la pell dels seus incondicionals. Aquest restaurant té una missió: donar a conèixer la cuina tradicional nipona –recordeu el terme 'kaiseki' i quedareu molt bé– amb un respecte màxim pel producte. Oblideu sushi i sashimi per un cop. Exploreu. La carta va mutant, però la sensació sempre és la mateixa: al Wagokoro, no només s’hi menja, també s’hi viatja.

A prop del Wakasa –el millor japonès casolà de BCN– trobem l’Aiueno, germà del llegendari Can Kenji. A mig camí entre el restaurant i la izakaya, aporta una dimensió creativa d’aire mediterrani a la gastronomia japonesa i omple una carta que redimensiona la filosofia Can Kenji amb una relació qualitat-preu molt atractiva. Demanem un menú de degustació de 28 euros i aplaudim el lluç amb salsa tàrtara, la vichyssoise d’albergínia, les ostres i el deliciós yakiniku, o entrecot.

Després de passar pel Kotoro, he canviat el meu cognom: digueu-me Òscar Broqueta. Per què? Mai hauria dit que seria capaç de menjar llengua de bou, però una amiga em va recomanar aquesta nova izakaya i em vaig passar al costat fosc. Al Kotoro fan una broqueta de llengua colossal. Seria un error que no l’acompanyéssiu amb una broqueta d’ous de guatlla arrebossats i una broqueta de pell de pollastre (el cruixent és gairebé sexual). Més enllà de la brasa japonesa, al Kotoro també es fan coses importants. L’ou cuit a baixa temperatura amb foie gras és de pitet. Si treballeu a prop del Raval, no hi falteu a l’hora de dinar. Fan un menú de migdia rabiosament japonès que hauria de ser il·legal: la droga dura no es pot vendre a tan bon preu.