Les milaneses argentines més delicioses de Barcelona

Val la pena parlar amb Pablo Antico, copropietari del Sifó amb Jorge Runnacles, tota una institució al Raval. Antic, filòsof i erudit del menjar argentí, ens fa veure la incongruència del nom de l'especialitat: "Milanesa napolitana. Un nom antitètic que uneix dues ciutats italianes separades i que s'odien: el ric nord contra l'oprimit sud!", riu, vinculant l'arrebossat de la 'cotoletta' italiana amb la proximitat de Milà amb l'imperi austrohongarès i el seu 'schnitzel', l'escalopa vienesa. 

Una altra dicotomia interessant, afegeix, és que "la napolitana és un plat de restaurant, a casa la gent fa milanesa arrebossada a seques. La napolitana és com el tango i el flamenc: els adorem, però a casa ningú no ho practica!". En aquest àmbit casolà, quan sobra milanesa, les àvies la treuen de la nevera i la serveixen en tiretes (ells al Sifó la serveixen així per compartir, amb mostassa de Dijon). Encara que també tenen la milanesa nua amb patates ("carn de vedella que abans has colpejat amb martell, ben finita i arrebossada amb ou, pa, all i julivert") i la napolitana, és clar, preparada en una versió excel·lent. Per ell només són rellevants la milanesa i la napolitana. "Les receptes de fantasia poden ser bones, però en realitat fan servir una milanesa com a base de pizza i punt".  

Qualsevol idea bona que un pugui tenir sobre la gastronomia argentina, el 9 Reinas l’acompleix a la perfecció. Amanides, entrants, empanades, pastes, 'papas', milaneses, carns típiques, carns d’importació argentines, carns d’arreu del món i postres com el 'dulce de leche'; qui busqui coses estranyes, que cerqui en altres paratges.

Som en el regne de l'argentinitat de luxe. Això significa un compromís per oferir versions d'alta cuina d'un plat popular. No fan jocs de mans, caminen pel classicisme d'alta volada: vedella i pollastre, i la variant napolitana, amb 'topping' de salsa de tomàquet i formatge. És clar que aquí el pollastre és de corral, i la vedella és tall de 'quadril' de la millor qualitat. I per tirar la casa per la finestra, wagyu arrebossada amb panko (un dubte: agafar la millor vedella del món i fer carn arrebossada no us planteja un dilema moral?). Recordeu que aquí preparen la milanesa preferida de Messi: una finíssima versió de la milanesa a cavall, amb dos ous fregits i patates.

Sol Argentino és un restaurant argentí familiar que va obrir el desembre del 2022 la família Fogueira-Magallanes: pare, mare i filla. La idea que tenien era fer una braseria argentina, però la gent va començar a demanar milaneses, i van decidir potenciar aquest apartat. Treballen peces de crostó de vedella –la 'bola de lomo' argentina– amb un gramatge proper al quilo! Hi trobareu les clàssiques, però també d'altres amb 'toppings' poc ortodoxos.

Com per exemple, la de la casa, un monstre amistós amb vedella arrebossada (dues vegades), i gratinada amb mozzarella, recoberta de salsa de tomàquet, bacó, ceba caramel·litzada, dos ous fregits i escortada per patates fregides casolanes boníssimes. D'aquí en mengen cinc i no us quedareu amb gana! Lloc senzill, saborós i sense pretensions, que no és poc.

Chalito no té cap altre secret que oferir una cuina senzilla i bàsica però ben feta, que ajunta els plats més populars de la cuina argentina i uruguaiana: milanesa, pizza, rosca –aquella mena de tortell de massa d'empanada farcida– i un xic de brasa a l'argentina. El futbolista Luis Suárez és un dels principals inversors d'aquesta cadena que basa el seu èxit en una cuina que treballa per a multituds, però sense perdre el toc casolà (és a dir, tot fet des de zero, fins i tot la massa de pizza i empanades, asseguren). 

I la veritat és que poder prendre una bona milanesa –generós tall de crostó de vedella arrebossat dues vegades amb patates fregides casolanes i amanida més una copa de vi– per poc mes de 14 euros a Rambla Catalunya, és una bona oferta. A partir d'aquí pots demanar-la 'a caballo' –amb ous ferrats–, caprese, mexicana, criolla... Val molt la pena compartir un parell d'empanades, de bon nivell. Els vegetarians tenen opció de milanesa d'albergínia. Trobareu altres Chalitos a Via Augusta, 65, al Centre Comercial La Maquinista i a la platja de Castelldefels. 

El concepte és tan simple com efectiu; un restaurant de milaneses que està situat en un museu dedicat a Maradona! Albert Bonhomme va muntar Instamaki, un sushi a domicili que ho va petar tant que va ser el preludi dels restaurants virtuals de Glovo. I ha saltat al restaurant real amb una cadena de menjar ràpid on cada local és un museu dedicat a "grans vividors, perquè ens fan molta gràcia", riu. De fet, n'hi ha un dedicat al sàtrapa Juan Carlos de Borbó (Berto's Milanesa - Museu Juan Carlos, Diagonal 535) i un altre a Julio Iglesias, al centre comercial Splau.

Preparen unes milaneses més que decents, més curtes però més gruixudes que les argentines (perquè aquí no tenen cap pretensió d'autenticitat, però el menjar està bé). Ara bé, us recomano encaridament que mengis al saló interior, un museu primorós dedicat sobretot a l'etapa de Maradona al Barça, però també amb material del seu periple italià. És tot un saló recobert de retallades de diari i memorabilia –alguna veritable, alguna falsa– amb pàgines com la cèlebre de "Maradona contra la droga. I és clar, hi ha tot un mur dedicat a la decadència del personatge que és espectacular. Es nota que està fet de manera personal i artesana: Bonhomme ha muntat el museu recorrent la meitat dels antiquaris de Barcelona.

El restaurant referència de molts cinèfils abans d’entrar a veure l’última estrena als Floridablanca. Menjar ràpid però no pas d’aquell greixós que et retorna a cada seqüència del film que veuràs. Són argentins i per això les seves empanades són la salvació quan un va amb presses i no ha tingut temps de passar per casa a fer un mos abans d’asseure’s a la butaca.

Les seves milaneses napolitanes són l'altre pilar en què se sustenta l'oferta d'aquest veterà bar restaurant argentí: sempre en carta, la clàssica napolitana i una milanesa de pollastre als quatre formatges. 

La carn. La carn arrebossada. Com a puntal, com a axioma. Prou de sofisticacions, prou d’esnobismes. La carn arrebossada és la nostra vertadera magdalena de Proust (perdó, pa amb vi sucre! Perdó, llet amb cola-cao!) des de fa generacions. “Rita, què vols dinar pel teu aniversari? Macarrons i carn arrebossada”. No falla.

A La Neura és el plat estrella: milanesa –de vedella– o suprema –de pollastre–. Això és tota una declaració d'intencions. I compte la seva pantagruèlica milanesa a caballo. La Sandra i el seu marit Jorge es van fer càrrec d'aquest local i van fer el seu maridatge particular i popular de cultures catalana i argentina. Croquetes, amanides i torrades amb empanades, gelat de dolç de llet i brinça, sempre amb les tapes com a element culinari principal.