10 llocs deliciosos per esmorzar a Barcelona

Contra els fornets satànics que et claven set euros per un cafè horrorós i un entrepà de xiclet, la Palmer és sinònim de cafè del bo (Novell gamma alta) i entrepans memorables, de mida XL i preu diminut: pa de primera, del forn Serra, i embotit i bull tel·lúrics, exhibits en peces senceres en un frigorífic metàl·lic. Calents per fora i per dins, amb un got alt de cafè amb llet són el paradís de l’esmorzar.

La llista dels entrepans llueix orgullosa des d'un cartell il·luminat: cap de senglar, sobrassada, salsitxes amb formatge, sardines de llauna... “És un procés fàcil, però s’ha de fer bé. Tot està inventat”, diu en Josep Carrasco. Els seus avis van obrir la cafeteria el 1944 i ell la porta des del 1999. Sòlid i senzill com un cop de roc: de dilluns a dissabte, de bon matí a primera hora de la tarda, entrepans i cafè. Mig Poble-sec esmorza aquí, com qui diu. Punt de trobada ciclista que vol esmorzar de traginer, també. 

El Dole Café –o bar Dole, com en vulgueu dir– és molt més que un bar: és una institució per esmorzar a Sant Gervasi! La façana és nímia i bigarrada: una barra vintage amb dues files de tamborets, i una planxa al fons que presideix l'escena. L'origen del nom pot semblar enigmàtic però és senzill: ve de Domingo –el pare– i Leandro, el fill, la parella que va obrir l'establiment el juny de 1974 (avui només trobareu en Leandro i la seva filla Míriam, que regnen a la barra amb la simpatia i el bon tracte de qui fa mig segle que està en l'hostaleria). 

Aquesta longevitat s'explica per si sola: el Dole és el bar per esmorzar bé per excel·lència a Sarrià, i obren a partir de les sis del matí! Hi trobareu un repertori d'entrepans freds i calents que fan caure de culs. Com el seu mític flautí de cansalada amb formatge, un deliri de cruixent i greix del bo, o sobretot un apartat de truites que es poden demanar en plat o entrepà: patata i ceba, alls tendres, carabassó, carxofa... Per si no n'hi hagués prou, tota la brioixeria exposada –menys els croissants, de Sacha –és casolana. O és que us penseu que gent com els germans Torres esmorza a qualsevol lloc?  

Funky Bakers va obrir el 2018 com a fleca-deli –tant t’hi fan un entrepà excels com un croissant de pistatxo– i cafeteria. I es va convertir en un lloc molt estimat al Born, tan popular per la qualitat (tot fet des de zero amb producte local top) com per la simpatia. Tan estimat i popular que la propietària, la Seyma Ozkaya, el 2022 va obrir la Funky Eatery, la versió en restaurant.

Hi trobareu una barreja d’herència turca amb el Mediterrani d’aquí, i la mateixa ètica de treball. Aquest és un lloc versàtil en totes les franges del dia. Però excel·leixen amb la carta d'esmorzars. Per una banda, hi trobareu un assortiment de broixeria i pastissos fets in situ que els ha posicionat com a una de les grans fleques artesanes de Barcelona, amb delícies fetes des de zero i que han posat de moda ells – com la 'babka' de xocolata i avellanes, aquell deliciós pa dolç jueu, o pa de plàtan amb glacejat de tahini. Per la part calenta, entrepans preparats amb pa de trena de la casa, servits calents, i que són com un 'brunch' dels bons en format entrepans: com el d'ous remenats, verdures de temporada rostides, formatge i salsa de tomàquet. El cafè és impecable, d'especialitat i ben torrat. 

La Camila ocupa el meravellós espai d’indeterminació d’un bon bar de barri: allà on pots prendre un cafè, menjar un entrepà o fer un mos calent, i on tens la certesa que ho podràs fer tot amb solvència. En contraposició amb les cafeteries d’especialitat que et volen encolomar un flat white per una pasta, les propietàries són baristes experimentades que aposten pel cafè amb llet. I el producte de proximitat és del barri: aquí podreu gaudir de truites de patates sucoses i de croissants i brioixeria de La Nena, d'entrepans amb pa i bull i formatge comprat en comerços locals. El local és preciós: un bar de barri refet amb bon gust i minimalisme.

D’aquells bars de tota la vida que tant hi pots esmorzar de forquilla, com fer-hi el cafetó assegut discretament amb el diari, com recarregar les piles amb un menú potent. A Can Ros sempre hi ha caliu. Per esmorzar: capipota, cargols, croquetes, un entrepà de mandonguilles (sí, sí, de mandonguilles. Avui no dinaràs, tingues-ho clar!) o una truita d’escarxofa mítica, de les que recordaràs per sempre més i, si ho vols, per esmorzar! La gràcia és que hi pots anar a qualsevol hora que sempre tindràs una cosa o altra per menjar i mai t’hauràs quedat amb gana quan surtis per la porta. Als migdies tiren de bona cuina casolana amb plats com les llenties estofades o el bacallà arrebossat. I que no hi falti el cigaló!

Pugeu passeig de Sant Joan amunt i atureu-vos a la Granja Petitbó. Poseu un peu a dins i tindreu la sensació d’haver-vos refugiat en un bar noruec calentó mentre a fora hi neva. La Granja Petitbó és un lloc acollidor on esmorzar i berenar pastissos excel·lents acompanyats d’una gran tassa de te o d’un cafè d’aquells que no vols que s’acabi mai. D’estampa per emmarcar o, si ho preferiu, de foto per lluir a Instagram.

Ous Benedict i entrepans vegetals acompanyats de sucs de fruites (ens agrada el de taronja, poma i pastanaga) i també el seu reputat carrot cake i els pancakes amb plàtan i xocolata... ocupen les taules els caps de setmana durant el seu reputat brunch. Al migdia hi fan dinar molt saludable.

Un dels llocs claus per esmorzar a Gràcia: aquesta immaculada cafeteria és punt de reunió del professional liberal, modernet i 'hipster' de bon esmorzar del barri. El greg Pétros Paschalidis hi forneja cada dia, només amb ingredients naturals, la versió hel·lènica de la berlina: la 'lúkuma'. Surten amb molts sabors i farcits, alguns tant sorprenents com la de matija, glacejada amb essència de resina. També fan proves sovint: hi hem vist 'lúkumas' quadrades o amb 'topping' d'Oreo.

A Barcelona no diguis 'brunch', digues Picnic. Els caps de setmana, entre les 12 i les 16 h, si vols entrar aquí has de deixar el bolígraf a l'entrada. No hi cap ni un ou, ni que sigui remenat. La Tara (nord-americana) i el Jaime (xilè), han aconseguit quelcom molt difícil: tenir una gentada de clients pròpia de gran grup de restauració partint d'una base casolana. La clau, esclar, és oferir un servei immillorable i una teca a l'alçada de les circumstàncies. Hi trobareu, sobretot actualitzacions 'gastro' dels clàssics de l'esmorzar tardà 'made in USA'. Com per exemple uns deliciosos tomàquets verds fregits (amb formatge feta) o uns ous benedict on tot és a lloc: salsa holandesa impecable, cansalada cruixent i ou al punt. Per la nit la carta agafa un to més autoral i llatí. Les postres són delicioses.  

Richard Bies, un pastisser nord-americà de raça – va ser cap de pastisseria a Escrivà, entre molts altres llocs– és el forner i propietari de la Donuteria, una cafeteria-obrador de berlines artesanals. Cada dia forneja uns deu sabors diferents, que poden ser tan sorprenents com el de chutney de mango, coco i curri, o el de crema catalana. També en fa alguna de salada, com la de poma, béicon i xarop d'aurò. Són grans i denses, a anys llum del producte industrial. Això en realitat és alta pastisseria aplicada al producte quotidià.

Una preciositat de lloc davant el qual no funcionen les postures cíniques: Ugot és com el saló de te de la tieta francesa que mai vau tenir. La israeliana Adi Nachson ha omplert un antic magatzem d'ànima, amb una vaixella recopilada durant anys, un terra primorosament restaurat i una miscel·lània de mobles d'antiquari. En diuen bruncherie: hi podeu fer esmorzars potents i bons (ous fets en totes les modalitats possibles), plat del dia curós i de qualitat i pastisseria casolana feta per l'Adi ('Ugot' és pastís en hebreu). I també hi trobareu algun plat israelià, com la shakshuka, potents ous al plat especiats.