El que hi ha a la cartellera de Barcelona i que no et pots perdre de cap de les maneres
Encara que Paco Mir, comediògraf expert, ens digui que 'One man, two guvnors' no és la comèdia perfecta, no podem resistir-nos a fer servir una frase del 'Daily Telegraph' per parlar d'aquesta obra de teatre que fa dos anys que rebenta taquilles a Londres –i que ha passat per Nova York amb el mateix resultat– gràcies a la feina de Richard Bean a l'hora d'adaptar el Goldoni 'Il servitore di due padroni'. "Potser en l'època de Goldoni, la Venècia del segle XVIII, ho era, però no avui dia. T'has de ficar molt en el tarannà de la commedia dell'arte", diu Mir. "El que està clar és que pots tenir una comèdia perfecta entre mans i uns actors que te la destrossen, o tenir una comèdia dolenta i uns actors que la fan perfecta", rebla. Vaja, que el trobem relativista, a Mir.
El cas és que el Victòria estrenarà a Espanya, dia 17, 'Un jeta, dos jefes', adaptada per Mir i dirigida per Alexander Herold, el mateix duet que ens va fer petar de riure a 'Pel davant i pel darrera'. I la causa principal que ha donat a la productora Anexa els drets d'explotació a l'estat d'aquest hit nascut al National Theatre londinenc i que tenia fins a vuit nòvies espanyoles diferents. "Això de pagar religiosament els drets durant deu anys dóna els seus fruits", avisa Toni Albaladejo, president d'Anexa.
És difícil saber per què una obra de text funciona. Jo la vaig veure a mitjans de desembre a Londres i puc dir que gaudeix d'allò que només tenen les grans obres: capacitat d'enlairar-te de la cadira, de fer-te oblidar que ets en un teatre. Quan entres topes amb un quartet de rockabilly, vestit gris, corbata, somriure perpetu. I quan s'aixeca el teló ja ensumes que no podràs parar de riure. El protagonista, Francis (Dino en la versió espanyola), trigarà cinc minuts a aparèixer, però ho farà com una tempesta. Serà el culpable de tot plegat, un entabanador tan professional com maldestre que acabarà treballant, alhora, per a dos mafiosos que, segons sembla, s'odien a mort. Enmig, un casament frustrat, un aspirant a actor que busca venjança, una serventa que busca gresca, un canvi de sexe, marro i un ritme trepidant.
Els actors et fan entrar dins el codi de la commedia dell'arte amb una escenografia dels anys 60 sense cap problema: ens encisaran els aparts dels actors, la gestualitat exagerada, el vestuari cridaner... I desitjarem ser els elegits del públic que pujaran a l'escenari per participar més activament de la festa, conduïda amb mà ferma pel jeta. Al Theatre Royal Haymarket, ara mateix, tenim un extraordinari Owain Arthur en el paper principal. Ell va ser el primer cover de l'actor que la va estrenar, James Corden, guanyador d'un Tony –els premis de teatre de Nova York– per aquest rol. A Barcelona, Diego Molero durà el pes de la funció. No serà cosa fàcil. Tot i haver sortit a la sèrie 'El comisario' i haver participat a l'èxit teatral madrileny 'El apagón', no és algú súper conegut. A Anexa van pensar, d'entrada, en un Buenafuente o un Berto Romero, però Molero, per físic, tarannà, els va caure del cel.
Mir avança que la història s'ha traslladat de Brighton -escenari de l'hampa a l'Anglaterra dels anys 60- a un "lloc indeterminat" del Mediterrani, i que el cast parla en castellà (sobretot) i en català. Van pensar a portar-la a Marbella, però es veien abocats a cert to barroer que han evitat. Tant és. A tot arreu hi ha mafiosos de pa sucat amb oli i criats incompetents que els fan parar encara més bojos. I públic, esclar, disposat a mirar-s'ho des de la barraca i plorar de riure.
