Els bars amb les millors barres de Barcelona

Abans d’asseure’s a la barra del Bar del Pla és obligatori fer el senyal de la creu i una bona genuflexió: sobre aquest pedaç de marbre i ceràmica, hi desfilen els millors platets del Born, petites obres mestres que adorareu amb passió religiosa. Les croquetes de calamar amb la tinta,el pop a la brasa amb patates, el caneló de pollastre amb bolets i oli de tòfona, els ous ferrats amb foie, els xampinyons amb rave japonès... Quan sigui l’hora de tocar el dos i pagar, petonejareu el marbre com si fos Keira Knightley.

Productes de la terra, de cultiu propi, sense conservants, pagesia al poder! Els millors entrepans de l’univers neixen, creixen i es reprodueixen a la comodíssima barra de fusta –de fet, és un tronc– del Sagàs. La matèria primera és d’una altra galàxia: els entrepans de botifarra, carn de porc, vedella i pollastre no tenen competidor a Barcelona. Però el millor és que fan un burger tan acollonant, que arribareu a pensar que el Big Mac es va inventar a una masia del Berguedà i Ronald McDonald és en Tortell Poltrona.

Barra de vell, petita, aïllada del menjador, abocada a la porta. A la seva superfície llisquen plats casolans de la terra amb matèria primera recol·lectada al paradís català. El menú de migdia cotitza alt, però 'La Pubilla' em conquista de veritat amb els seus esmorzars de forquilla: els ous ferrats amb cansalada, el bacallà amb samfaineta, la truita del dia i l’orgàstic pa de coca amb tomàquet faran que us penediu d’haver estat esclaus de la doble C (croissant i cafè) tota la vostra vida.

L’Arnau Muñío va obrir aquest restaurantet a la porta del darrere del primer mercat municipal el febrer del 2018. Una barra, vuit coberts, dos torns, 16 menús. Una vida regida pels números –com la de tots– però en el seu cas és aritmètica mida àbac infal·lible. Veure’l cuinar i emplatar és un espectacle, sí, però el veritable xou s’assaboreix. Asseieu-vos a la barra, i gaudiu de com us prepara, davant dels vostres nassos, meravelles com esqueixada de tonyina del mediterrani amb cireres de Corbera, wasabi, pinyons i gelatina de ceba escalivada. 

Possiblement és la barra més de culte entre els amants de la tapa sofisticada. Per la seva dermis de fusta, transiten tapes, platets, guisats i fregits que juguen en una altra lliga: la torta de camarones, el mollete de pringá andalús, el tàrtar de tonyina amb mascarpone o les increïbles croquetes són algunes de les petites delícies que heu de demanar per decret diví. Si aneu forts, el fricandó de rap amb bolets i la cua de toro amb puré us faran parlar en llengües mortes, com la nena de 'L’exorcista'.

Tapes i platets de base catalana amb tocs d’autor i a preus bastant raonables, producte fresc d’altíssima categoria, elegància, classe... A la meravellosa barra del Coure –on se serveix una cuina més informal que al restaurant– podreu combinar rapidesa i qualitat màxima, sense caure en un dispendi que derivi en angina de pit. La coca de sardines amb olivada i albergínia, l’hamburguesa de vaca gallega i el tàrtar amb mascarpone i mostassa són alguns dels hits més sol·licitats pels ultres d’aquest sumptuós pedaç de fusta on no caben més de deu persones.

Si hi ha alguna beguda alcohòlica poc coneguda a Barcelona, aquesta és el sake (paradoxalment, n'estic segur que es consumeix molt més whisky japonès a la nostra ciutat que la beguda pròpia del Japó). Ara bé, l'obertura d'un nou espai contribuirà a omplir aquest buit: el Dos Palillos de l'Albert Raurich reobrirà el vuit de juny, i ho farà amb la incorporació d'un bar de sake.

Una oferta que, segons explica Raurich, "serà l'única d'Espanya i de les poques que hi ha a Europa". Segons el xef, la idea va sorgir del fet que la seva parella i sommelier del Dos Palillos, la Tamae Imachi, "es va ficar en una plataforma sense ànim de lucre per promocionar el sake a Europa. I el següent pas era lògic: anem a fer un bar de sake! Perquè no n'hi ha!". 

L'oferta gastronòmica del Dos Palillos –que recull l'herència de la part asiàtica d'Elbulli– implicarà un canvi de funcionament al seu bar de tapes, on manarà l'oferta de sakes. "Normalment, els sommeliers van rere els cuiners. Al bar de tapes serà a l'inrevés. La Tamai farà el que vulgui i jo li preguntaré: què vols que cuini? Hi haurà clàssics com la 'japoburger' que seguiran, però hi haurà moltes coses noves". 

El Gresca Bar, connectat amb el seu germà gran com aquells siamesos units pel cap –cal dir que ambdós són pura intel·ligència emocional i gastronòmica–, és al rovell de l’ou de Barcelona. En el món gastronòmic, el Gresca s’endú l’estrella de la cuina amb autoria i estovalles, mentre que el Gresca Bar, el de la cuina més canalla i festiva. Qualificacions a part, cal dir que al Gresca Bar l’autoria fantàstica de Rafa Peña també impregna cadascuna de les delícies que omplen una carta molt imaginativa.

El tarannà del Gresca Bar el defineix la barra del fons, sis seients enfrontats a la cuina que fan les delícies dels gastrònoms voyeurs. La carta consta de més de 30 plats que tenen ànima de 'platillo', paraula a reivindicar encara que no sigui normativament correcta. Gresca Bar, bar de vins i de petites grans meravelles.

Ocupa una parada del mercat de la Boqueria però se’l pot considerar com un dels millors restaurants de Barcelona. Normalment està petat de turistes, però no defalliu i intenteu fer-vos amo i senyor d’un dels tamborets. Tornarem als restaurants gegants i sobredimensionats, però un racó com El Quim de la Boqueria té un valor encara més gran: el menjar és tan collonut que fins i tot supera les expectatives creades. La conjunció de bon producte i passió poden crear sublims plats a priori senzills, com uns ous ferrats amb bolets, una cua de toro, un capipota o un peixet fregit. Per encadenar-se al tamboret, tu.