Els millors menús de migdia de Barcelona

En una cantonada desèrtica de Meridiana amb el Clot, en Ricardo García i la seva parella, la Rika Nakahori, fan el miracle de servir un menú diari gurmet i creatiu, de cinc plats (dos aperitius, entrant, principal, postres i una beguda) a 17,50 euros. Tot fet des de zero: des del pa i els croissants d'esmorzar (que amassen a les tres del matí!) fins a la mantega amb coriandre que acompanya el pa. Veure Garcia –un xef rodamon que ha passat per Michelins de París, Londres, Barcelona o Dinamarca– treballar en el seu primer negoci propi és un espectacle: ell davant de la 'mise en place', controlant-ho tot amb una eficiència metòdica de tiralínies.

Un menú tipus: puré de tomàquet amb xili, botifarró de Burgos i amanida de colinap, i seitons amb fonoll i amanida de remolatxa. Xiitake amb maionesa al carbó i pecorino. I un final de traca amb un pit de pollastre a la Royal i puré de coliflor, fet a baixa temperatura, rematat en brasa sobre un fons de la mateixa au, amb una sublim interacció entre el puré i el pollastre, i préssec amb farigola i 'crumble' d'avellana per postres.

Amb aires de bar d'esmorzars de barri molt polit, en els darrers anys l'Artesana s'ha consolidat com a un dels millors restaurants neotradicionals de Barcelona: allà on la cuina catalana popular agafa un pessic d'imaginació i tècnica i es converteix en alta cuina de barri.

En Pau Pons, l'Héctor Barbero –cuiners– i la somelier Romina Reyes tenen experiència en temples com Mas Pau, Monvínic o Gresca. I això ho vehiculen en un menú de migdia substanciós i modèlic, a 13,90 euros, on els plats de tota la vida es renoven –sempre amb primers sans com una crema de coliflor al curri– i t'hi trobes segons de peix fresc i guisats a foc lent, com un capipota d'alta cuina. Per 20'90, et claves una degustació de tots els plats del menú del migdia: compte amb les mandonguilles de sípia amb tendons, un plat que ha creat escola.

En Roger Sánchez Amat, ex cuiner del Terra d'Escudella, s'ha establert al Fort Pienc. Aquest mestre del sofregit i el xup-xup va obrir Bullanga el gener del 2023, una versió moderna de les fondes de sisos, aquells establiments de finals del segle XIX on s'hi podia menjar i dormir per sis rals. La Bullanga (perquè és una fonda) té horari estricte de casa de menjars: de dilluns a dissabte, i només s'hi esmorza (de forquilla) i s'hi dina (de cullera, sobretot).

Us sembla poc? L'oferta de dinar és un menú a 15 euros (a 20 euros el dissabte) que recupera (i alleugereix un xic) la tradició catalana més tel·lúrica –patata emmascarada! Estofat de poltre!– amb tocs personals i excursions a Mallorca. I creieu-me, aquest home en sap; al Terra d'Escudella cuinava uns dels millors menús de Barcelona (amb macarrons pel record) i aquí hi trobareu plats de cullera substanciosos, sempre amb un peu en la recerca 'gastroantropológica' o costumista: uns peus de porc amb orellanes o sopes mallorquines, que són un brou de pa amb bocins de porc que aquí modernitza amb més presència vegetal. 

Al Costa Pacífico hi trobareu alguns dels millors cebiches de la ciutat en un local alegre i ben decorat sense pretensions, ben il·luminat i molt ben atès. L’elecció del peix i la sàvia maceració, les combinacions, l’original joc de les espècies i l’afegit màgic del picant fan del seu cebiche clàssic un dels més bons de Barcelona. 

El menú de migdia no és qualsevol cosa. Boníssim, abundant i ben elaborat. Per 14 euros, tens un menú generós ple de 'mexicitat' marinera, amb primers com 'pescadilla' –truita de blat de moro farcida de peix guisat, doblegada i fregida–, un guacamole impecable o consomé de gambeta. De segon, són imperdibles els seus tacos ensenada, de peix fresc arrebossat amb maionesa cítrica i plens de matisos frescos i picants. Sempre hi ha opció vegetariana.

Aquesta granja familiar, quan va passar de pares a fills, es va modernitzar, amb el resultat final d'oferir un dels millors menús de migdia de la zona de Marina. Per 14,50 euros, cada dia ofereix quatre primers i quatre segons de matèria humil –o no tan humil: bacallà, vedella de la Boqueria, tonyina fresca hi sovintegen– però tractats amb gran saber fer i originalitat. Com els macarrons al revés, farcits de pollastre i beixamel. O un costellam de porc rostit, lacat i tendre que més aviat sembla de dinosaure. Tot un poder fàctic a la zona, aneu-hi amb temps que sempre és ple. Alerta, que a les 12.30 ja comencen a servir menús per als matiners. 

En Jordi Rufino, factòtum de la Granja Mabel– dirigeix la cuina de l'Actiu, el restaurant de Barcelona Activa, l'organisme municipal dedicat a fomentar la petita empresa i l'emprenedoria. I han exportat la mateixa fórmula que ha convertit la Mabel, de petit bar de plat combinat heretat dels pares, a tot un poder fàctic a la zona: cada dia fan un menú  diferent, creatiu, amb producte senzill i ben tractat i fins i tot amb algun luxe.

Un dia qualsevol, a l'Actiu hi pots menjar una poderosa escalivada molt ben confitada i molta tonyina, o arròs chaufa –cuina nikkei!– o amanida verda, i de segon tonyina vermella amb salsa kimchi ('bluefin' en un menú de preu popular!). Exactament la mateixa teca que a la Mabel al mateix preu: 14,40 euros el menú, amb la diferència que aquí hi ha un menjador enorme i una terrassa entre plantes, adeu a les entranyables estretors de la casa mare. 

Al cor del 22@, el xef Rafa Zafra (Amar, Estimar) hi comanda un restaurant de menús, o una casa de menjar, com en vulgueu dir, com una catedral (també per la seva enormitat). Per Feina és un restaurant de menú diari al·lucinant, a preu popular –per la franja alta del preu popular de migdia, esclar–  que en realitat és una carta encoberta: primers dividits en amanides, salaons i envinagrats, sopes i cremes, verdures i llegums, i segons dividits en pasta i arròs, carn i peix. Divuit plats a triar a 19'50 euros (beguda no inclosa). L'oferta és molt generosa: el menú (sense extres) inclou aperitius, i una tria ¡del carro de postres!, i el servei, ràpid, eficaç i nodrit, és més propi d'un hotel cinc estrelles que d'un restaurant de menú. El menjar és excel·lent: per exemple, un arròs a la cassola amb costella de porc desossada, trompeta de la mort i cama-secs, i que porta uns pessics d'allioli fins i suaus. 

El Cierzo es troba en els antípodes de la carta de menú llarg. Només hi ha dos primers i dos segons (com només hi ha dues persones al local, el cuiner Adrián Rubio i el cambrer-cap de sala Javier Valls). Però cadascuna de les dues opcions és d'una delicadesa casolana d'orfebre creatiu. Per exemple: amanida de pasta, amb vinagreta de pesto, tomàquets i ruca, o 'nuggets' de carabassó amb salsa tahini. De segon, lluç fresc en tempura amb parmentier de moniato o galtes de porc guisades. Opto pels 'nuggets', que en realitat són croquetes de carabassó amb un lleuger toc de comí, calentes i cremoses, que tempero en tahini fresquet. I de segon, unes galtes al vi ranci tan ben guisades que cedeixen davant la més mínima pressió de la forquilla. Delicioses. 

Tot està fet de zero. Fins a l'extrem que la nata que acompanya el púding, m'informen, s'acaba de fer muntant la mantega. El local és petit, fresc, espaiós i agradable, i el dia que hi vaig anar –que era un divendres– no hi havia aquella desesperació agombolada del restaurant de menú que ho peta. Per 14,50 euros, una delícia. I reserveu, perquè això és un petit secret ple d'assidus. 

Mitja Galta, amb un peu a l'Hospitalet i l'altra a Barcelona, es dedica a la nova cuina de barri. És a dir, a dignificar els menús de migdia a còpia de tractar bé el producte i altes dosis de creativitat. Alguns exemples podrien ser l'arròs bomba amb tripes i zamburiña, o una galta de vedella, desossada, amb una salsa en el seu punt de xocolata.

Cal tastar el seu menú de migdia, proposa una oferta setmanal de dimarts a divendres tan inspirada que venen ganes de fitxar-hi cada dia. Parteixen de la filosofia que hi ha molt camp per córrer dins la tradició. I ho demostra cada dia amb plats sorprenents com l'amanida barbacoa, amb pollastre marinat, o un arròs de caldereta de xai. Sempre, sempre, hi trobareu un entrecot filetejat amb un toc d’autor, i per aclamació popular fan un arròs al dia. 16 euros són poca cosa per gaudir d'una cuina catalana d'alt voltatge 'gastrocreatiu'. 

En Pablo Antico i en Jorge Runnacles van reconvertir el Sifó de bar de nit –pioner, el van obrir el 2003, quan el Raval semblava Kosovo– en un restaurant argentí el 2018. Preciós: cuina oberta, llum, fusta i dibuixos d'icones argentines ('El Eternauta' a càrrec del gran Martín Tognola!). Prèviament, havien ofert durant quinze anys un dels millors menús de migdia al veí Ofis, traslladat ara al Sifó diürn.

I segueixen sent una potència del menú de migdia, amb un menú saborós, casolà i ben fet a 14... Que no distingeix primers i segons! Pots menjar cap de llom amb salsa barbacoa de primer i pollastre a la graella de segon! O una lasanya blanca vegetal amb unes potents mandonguilles amb calamars i crema de patates. 

Sembla que els anys no passin en aquest restaurant barceloní. Segurament és un dels espais més emblemàtics de la ciutat i alhora un dels que passa més desapercebut. L’Agut és un oasi, entre la multitud de restaurants que poblen el Gòtic, on encara avui en dia es pot gaudir de la millor cuina tradicional de fonda posada al dia. És així com ha sobreviscut. 

La família Castellví va tancar el restaurant el 2020, forçada per la pandèmia. El 2023 l'ha reobert el grup de restauració Pitapes, que té el restaurant Pitapes a Mollet del Vallès i el Pitapes Granollers. Clients habituals, podeu estar tranquils:  mantenen un menú de migdia excel·lent: per 18 euros, un primer i un segon amb cara i ulls, com una amanida amb favetes baby i pernil ibèric ben bona, i un capipota amb mongetes de Santa Pau modèlic, i un tiramisú de la casa d'alta escola. Per 22 euros, el menú porta tres plats i dues copes de vi. Ja no pots menjar a la barra a preu reduït, però noi, què hi fotrem. 

En moltes ocasions menjar de menú no és pas una situació social ni un moment per a la descoberta gastronòmica, sinó una situació –generalment solitària– més o menys forçada per la feina o per una nevera tristament buida. Per això reconforta saber que encara hi ha llocs senzills com l’Escairon que no han cedit als dictats de la nova cuina i el minimalisme, i que ofereixen, a més d’un menú de plats honestos i assequibles, un ambient familiar i un a reveure a la sortida. A vegades és tan simple com això. Carxofes al forn i truita fresca a la navarresa, vi i postres, per 13,90 euros de res, per esmentar un recorregut. O un altre: caldo gallec i ous trencats amb encenalls de pernil. I per un afegitó de set euros, entrecot de vedella gallega! 

El Xavi Montes és un taverner vocacional, d’aquells que són molt més amables que graciosos. I al Bar Casi, amb una façana de bareto de cigaló guerriller, és on desplega tot el seu encant natural. A la part costeruda i deserta de Gràcia, el Casi va obrir l’any 1978 (veureu la llicència amb la mirada d’orgull del seu pare emmarcada en un raconet). Quan passes per un barri desert i veus un bar a petar de gent, alguna cosa hi donen.

Són sis taules escadusseres en un bar que no bruteja, però que no té res de l’altre món. Aparentment. Amaga un caliu i un dinamisme especial: Montes cada dia posa en joc esmorzars de forquilla i un menú a 14,80 euros (generós, casolà, fora de sèrie) i el seu carisma. Aquí et diuen ‘rei’ i t’atenen des del primer dia com si en fes vint que hi vinguessis. Potser ja no és econòmic de 'derribo' com fa uns anyets, però la generositat i el toc fi i casolà justifiquen la visita. 

En Pere Cardona és un cuiner nòmada i verbívor: va escriure un llibre sobre vinagretes d’autor i receptes musicals (tenia una banda punk). Ja fa temps que porta la cuina de La Nova Farga, local bar, és a dir, el bar de referència del veí, primer i últim recurs, i amb un menú diari que és una institució. Sempre hi ha quatre primers i quatre segons, i Cardona –un cuiner amb coneixement i sornegueria– fa el petit miracle d’oferir, a un preu d’amic, plats com un fricandó de fetge o mandonguilles de carn i rap amb salsa d’escalivats, on conflueixen la tradició catalana i l’esperit creatiu. També tenen sensibilitat vegana, veïnal i molta conya: el seu mem de 'menús per empotrar' es va fer viral.

Una de les opcions vegetarianes més variades, àgils i saboroses de la ciutat. I a bon preu. Aquí hi trobaràs plats casolans que t'alimentaran l'ànima i el cos, amb un esperit de cuina de cullera, salses per sucar-hi pa i bons sofregits. Per exemple, un remenat de bolets amb alls tendres, i de segon medallons de soja –de producció pròpia– amb unes delicioses patates al forn. Tot plegat, per 13,45 euros, amb unes postres bones i abundants. (demaneu l'aigua de l'aixeta, que no us hi posaran pegues). 

Si no ho saps, no hi pares. El Transatlàntic passa desapercebut en un barri on despuntaven els locals guiri friendly. Tombes la cantonada i quasi piques de morros amb aquest fabulós bar-restaurant, refugi del curriqui i el jubilat. És restaurant de menús de treballadors, d’aquells autèntics, sí! Als matins, entrepans quilomètrics per atipar els estómacs famolencs. Al migdia, menús dignes dels fogons més casolans, a 13 euros. Consell: afanyeu-vos cap a dins si veieu al cartell (totalment DIY) de la porta que avui hi ha patates de pobre–amb xoriço, boníssimes–, macarrons generosos o lasanya casolana. I segons com, bacallà amb samfaina, fricandó o una excel·lent entranya, tendríssim tall de vedella.