Els millors esmorzars de forquilla de Barcelona

On menjar unes bones galtes de porc a les vuit del matí? El Gelida és una 'rara avis' a l’Eixample esquerre, un reducte de la bóta de Gandesa i l’esmorzar traginer. A les set en punt ja tenen una bona part de la seva carta de 40 plats funcionant. Capipota, fricandó o bacallà a la llauna són algunes opcions dignes d’un estibador o d’algú que senzillament necessita un esmorzar de campions.

Obert l'octubre del 2022, Can Marlau és el primer restaurant propi d'en Ferran Soler, qui fou cap de cuina de la Bodega 1900 de l'Albert Adrià. I aquí el xef hi aporta tot el valor afegit de la seva trajectòria i saber fer en un bar-restaurant gastronòmic –aquesta és la definició que fa servir– on trobareu una cuina catalana de casa de menjars i tapes impecable. 

Soler aposta per una carta que a primera hora del dia només ensenya la poteta, amb esmorzars de forquilla potents i boníssims. El seu brutal plat de careta de porc desossada
–amb vora torradeta, que s'emmiralla en el cruixent dels límits de dos ous ferrats i les patates palla– és un desfici de sabor i col·lagen a preus populars. També podeu substituir la careta per papada, xistorra o botifarra negra. I hi ha també plats de cullera com calamar amb papada –el favorit de la clientela coreana–, capipota, truites i entrepans calents espectaculars. 

El fenomen del brunch, però, ha tingut un efecte positiu per a l'esmorzar de forquilla a Barcelona. Així opina en Quim Marquès, xef i propietari del Santa Magdalena, i un dels cuiners de cuina barcelonina més rellevants dels darrers anys.

L'oposició al brunch, diu Marquès, "ha potenciat una petita escena de bon esmorzar de forquilla a la ciutat, i això és molt positiu. Abans havies de fer 50 quilòmetres i anar al Montseny o al Berguedà per menjar-ne un de bo", valora. Marquès prepara cada dia una carta d'esmorzars amb ous, forquilla i guisats i entrepà calent. Delícies com ous ferrats amb sobrassada, un meravellós entrepà amb pa d'oli, 'boti' de perol i formatge o un finíssim bacallà amb tomàquet.

El nou bar Pinotxo, propietat del nebot de Bayén, Jordi Asín, va obrir al Mercat de Sant Antoni a finals del 2023 després de 80 anys a la Boqueria. I com diuen, tot ha canviat per seguir igual (bé, tot no: l'emblemàtic Bayén va morir).

Un divendres a quarts de deu del matí hi ha una parròquia local nodrida, però queda un seient lateral a la barra. Tot en ordre: aquell cafè en got alt, boníssim i carregat com una mala cosa, i mitja ració de capipota, impecable i generós (hi continua havent la possibilitat de mitja ració de gairebé tot), aquells 'xuixos' enormes que diuen 'menja'm... 

L'única diferència que veig amb l'antiga Pinotxo Experience és la comoditat: no hi ha ramats de turistes que et fiquin el pal de selfie entre els cigrons. Aquí no hi ha trampa ni cartó: enormes olles de guisats que fan xup-xup, altres amb caldos de verdura, i de la barra surten delícies com un timbal d'escalivada amb anxoves, rovellons de botó confitats, calamarsets amb mongetes... I veïns de Barcelona!

Menjars casolans. Ja són pocs els llocs que poden definir-se així, com Can Vilaró. Un històric, un clàssic, un autèntic. Ubicat davant el renovat i majestuós Mercat de Antoni, el Sisco i la Dolors reben diàriament com a casa tota una legió de clients fidels que ja saben què escollir. Pel calendari, es podria dir que és un autèntic lloc de cuina de mercat, però agrada més l’etiqueta, menys usada i més concreta, de menjars casolans. Autèntica pàtria de l'esmorzar de forquilla, les fronteres entre dinar i sopar es desdibuixen quan endrapes, a quarts de deu del matí, un bon capipota amb cigrons. 

La Esquina, bar-restaurant de l'Hotel Pulitzer –i nexe aglutinador del modernet barceloní i el turista rambler– ara és gestionat per La Pubilla d'Alexis Peñalver, campions i pioners de la revifalla de l'esmorzar de forquilla i el neotradicionalisme català. Costa de creure que entre mausoleus de moda ràpida t'hi puguis trobar una carta catalana plena d'ous ferrats i tall d'allò més assequible i ben feta: de dimarts a dissabte, de 9 a 12 h, panxeta de porc ral rostida, botifarra de Calaf o xistorra, amb ous ferrats (o fesolets, o patates fregides). Ous ben ferrats i amb punteta, per sucar-hi una bona llesca de pa i deixar-se hipnotitzar pel greix porcí de categoria, i entrepans calents marca de la casa. 

Tothom es desfà en elogis quan parla de la Montferry. I és que val la pena. La bodega s’ha fet famosa pels seus entrepans per esmorzar, que per la seva dimensió mereixen el qualificatiu d’esmorzars de forquilla: el de botifarra esparracada amb daus d’albergínia, el de capipota amb chimichurri i el de tonyina de la bona amb formatge i tomàquet sec són algunes de les sorpreses que us hi esperen per aixecar els ànims matinals. Cada dia al matí presenten l’entrepà del dia a les xarxes socials i fàcilment l’estómac us farà rau-rau.

La bodega obre tot el dia. Per això, no es pot deixar de mencionar l’oferta de tapes, com les braves personalitzades, les truites, les mandonguilles i les croquetes. Ambient de bodega amb un punt hipster, ideal per menjar bo i barat. 

La forquilla matinera té el seu millor aliat en la proximitat d’un mercat. Just al davant del de la Llibertat, La Pubilla combina l’aspecte de cafeteria més impol·luta que feréstega amb el plat traginer. Un bon esmorzar aquí, servit a partir de quarts de nou, pot consistir en un plat de bacallà o una cassoleta de morro i pota, que pot anar acompanyada amb fesols i ceba confitada. 

Els anys passen, però aquest racó de la Barceloneta segueix essent un recer privilegiat per a la gana matinera. El secret és tan senzill com complicat: un producte senzill però tractat amb el màxim respecte, unes sardines a la brasa que fa una estona eren a la barca. A partir de les nou del matí, eufòria amb carxofes a la brasa, capipota o un guisat de popets de platja d’una tendror inexplicable.

Ocupa una parada del mercat però se’l pot considerar com un dels millors restaurants de Barcelona. Normalment, està petat de turistes, però val la pena aprofitar la tessitura i sempre que hi hagi un tamboret, asseure-hi el cul. I és que un racó com El Quim de la Boqueria té un valor encara més gran: el menjar és tan collonut que fins i tot supera les expectatives creades. La conjunció de bon producte i passió poden crear sublims plats a priori senzills, com uns ous ferrats amb bolets, una cua de toro, un capipota o un peixet fregit.

Ara bé, en els darrers anys, en Quim ha fet una renovació de la cuina: la incorporació del fill d'en Quim, en Yuri Márquez, ha portat aires asiàtics a plats com el 'cazón en adobo', que t'arriba amb encurtits, maionesa de sriracha i rovell cuit en soja, o uns brioixos amb guacamole i chicharrón entre Japó i Perú.  

L’Artesana –Pau Pons (ex-Gresca), Hèctor Barbero (ex-Mas Pau finalista a Cuiner de l’Any 2018) i Romina Reyes (Monvínic)–, un dels millors menús de migdia de Barcelona i una carta de tradició posada al dia espectacular. “Com que ja estem fent la mise en place de bon matí –explica Pons–, ho aprofitem per oferir una petita oferta d’esmorzar de forquilla”. Petita?

L’entrepà de galta de porc guisada amb envinagrats és un regal que crea addicció, i comparteix apartat amb altres meravelles flonges, com l’entrepà de rosbif amb maionesa i mostassa o el d’albergínia fumada amb formatge. I us hi podeu clavar una tripa amb cigrons de campionat (van ser quarts al concurs de callos d’Oviedo). Treballen tot el dia des d’una cuina a la vista, però tant els fa. “Si has treballat en un forat i ara tens llum, les hores no importen”, diuen

Una bodega de tota la vida per fer-hi un esmorzar de forquilla d'aquells ben energètics. També és ideal per dinar unes bones mandonguilles o un capipota ben potent. Entrepans senzills però fabulosos: dubto que trobeu un entrepà de bacon amb formatge millor que el seu. Amb pa de barra excel·lent del proper forn Europa, la carn cruixent però greixosa i formatge del bo. I l'entrepà de mandonguilles és un clàssic que tant us arregla un dinar ràpid com un esmorzar lent. 

Restaurant de gran tradició gracienca, amb un tracte excel·lent i un bacallà a la llauna per llepar-se els dits. El menú de migdia és de molta qualitat. Reserveu els caps de setmana, que s'omple com un ou. No hi trobareu cap gran sorpresa, però sí una excel·lent cuina catalana, i varietat de plats de brasa: botifarres, xai, galtes de porc, entrecot... En la vessant esmorzar de forquilla, són potents: de dilluns a dissabte, capipota, botifarra amb mongetes, cansalada amb patates fregides i ous ferrats, lletons a la brasa, peus de porc... 

En un carreró d’Horta, davant d’una prunera florida, hi ha una porteta que dona accés a un tresor de celler, tota una institució del barri des de fa més de 80 anys: la Bodega Massana. La botarellotge amb dotze aixetes –amb varietats poc habituals– us rep des de darrere la barra on no paren de despatxar vermuts i canyes, cargols picants, botifarres amb seques i tota mena de menges esplèndides a preus assequibles. A l'hora d'esmorzar, això és la bota de Sant Ferriol: botifarra, botifarrons de ceba, cansalada viada, xistorra... entrecot! Botifarra de rovellons amb mongetes i reducció de vi negre! Tot acompanyat amb ous ferrats de granja del Penedès, seques o patates al caliu!