Com tastar un vi (i no quedar com un babau)

La Vila Viniteca és una casa de vins, de grans vins. La Vila Viniteca és una casa de formatges, de grans formatges afinats. La Vila Viniteca és una casa d’embotits, de grans embotits curats. A la Vila Viniteca no s’hi pot entrar amb gana, perquè necessitarem d’un tràiler per portar a casa tots els productes escollits: des de xocolates negres com un pou de saviesa, fins a les sals més refinades portades de mars llunyans, passant per unes anxoves d’un Cantàbric paradisíac, o una botifarra de perol feta a l’Empordà més dalinià. Situada a dues passes de Santa Maria del Mar, la Vila Viniteca és un miracle del gust. Tenen dues botigues més; a Agullers 9 i al centre comercial de l'Illa Diagonal.

El Petit Celler és un establiment a prop de la plaça de Francesc Macià, aquest Scalextric de cotxes estressats entre oficines bessones. En aquest celler de prestatgeries blanques i inacabables, hi trobarem una varietat increïble de referències: vi, cava, xampany, destil·lats... milers d’ampolles. I sobretot són punt de referència en el servei de vi a copes: a més de botiga i sala de tasts, disposa de zona de wine bar i cafeteria oberta durant tot el dia. Cada quinze dies s'ofereix una nova selecció de deu vins a copes escollida pel sommelier Antonio Lopo, en la qual estan representats tots els estils del món: negres, blancs, rosats, dolços, escumosos, fortificats, naturals ... Qualsevol referència pot aparèixer en la carta si té alguna cosa diferent d'aportar.

Fundat l'any 1997, és un dels 'wine bars' més veterans de l'escena vinícola de la ciutat. Just davant de la basílica de Santa Maria del Mar, ​​compta amb més de 3.000 referències amb una gran representació de vins de proximitat de Catalunya i Espanya i ofereix una selecció quinzenal de més de vint vins a copes. Voleu tastar vins internacionals? També podreu. Us entusiasma el xerès? Aquí en tenen més de 70. Per acompanyar el mam, hi teniu conserves, embotits, formatges i platets de base catalana; mandonguilla amb salsa de bolets, morro de bacallà amb salsa de tomàquet, caneló de rostit amb beixamel tofonada, etc. Tot de primeríssima qualitat. Sovint tenen visites de prestigiosos sommeliers del panorama vitivinícola d'aquí i de fora. La Vinya del Senyor té una de les terrasses més preuades del Born. Sí, molta clientela és 'guiri', però això no afecta l'acurada selecció d'ampolles.

Bar de vins de filosofia Slow Food. Les ampolles provenen de petits productors nacionals i internacionals; especialment de França, Alemanya, Itàlia i Àustria. De sòlids; platets per compartir, pastes, taules de formats, tatakis, amanides currades i arròs tan esplèndids com el sec d'ibèrics Joselito i el de bacallà amb allioli suau de piquillos. Els divendres migdia ofereixen un menú completíssim per 29,5 euros que inclou entrant, principal d'arròs, postres i una copeta de vi. Tot de molta qualitat i proximitat; des del cafè de SlowMov fins el pa, que és del forn del barri El Taller del Pa.

La Viblioteca va obrir el 2008 en un local petitó de Gràcia. L'acollida va ser brutal i trobar-hi lloc a vegades pot ser una missió gairebé impossible. Aquí tenen una àmplia selecció de més de 150 referències de vins nacionals, curosament seleccionats, i també una carta de vins per copa que canvia mensualment. No disposen de fogons, però això l'oferta gastronòmica se centra en l'altra gran passió de la mestressa, els formatges. A la carta n'hi trobareu uns seixanta, tots elaborats amb llet crua i per petits productors nacionals i europeus; majoritàriament de França, Itàlia i Suïssa. Per arrodonir l'oferta, foie gras, amanides, tàrtars i un esplèndid biquini de tòfona. Decoració blanca i de línies pures i música jazz triadíssima. Ideal per anar-hi amb la parella o en 'petit comité'. Cal reservar sí o sí.

La creativitat d'en Matteo Bertozzi, chef i propietari de My Fucking Restaurant, és considerable i seriosa. Assalto, obert a principis del 2024, havia de ser un bar de vins. Però la seva facilitat per capgirar receptes, explorar fermentacions i jugar amb capes de sabors ha fet variar el concepte original al de gairebé una barra d’autor. I no només a l'hora de cuinar. La carta de vins és única i singular: compta amb unes 200 referències que es nodreixen de subhastes de cellers i col·llecions privades. Això significa que a la pràctica són ampolles que segurament no podreu tastar enllocs més, referències peculiars i sovint esgotades que busquen el xoc palatal i l'excel·lència. Per menjar, plats com les braves amb quatre coccions o la corbina arrebossada en blat de moro i 'chutney' de coriandre, kimchis, gàrums i raiforts.

Informal, perquè l’Extra Bar és sorollós, perquè qui està disposat a sopar en un tamboret és perquè o bé li va la marxa o bé hi ha anat obligat, perquè no fan reserves, la carta està escrita a mà i no hi ha carta de vins, sinó que les propostes estan exposades al local. Rere la cuina, trobem un nom sòlid, el d’Alexis Peñalver, propietari i xef de La Pubilla. Aquí, platets creatius amb cabuda per a les cuines d’arreu del món i excel·lents ampolles. El local és minúscul, només hi caben 15 persones. És possible que hàgiu de fer cua, però no us penedireu.

L’interiorisme de l’Orvay sorprèn amb els seus colors, que ens transporten a les etapes de l’elaboració del vi, un element clau per a aquesta vinacoteca moderna, sovint visitada per turistes de tot el món, que també elabora tapes i platets. Hi trobareu bons vins acompanyats de delícies com el brioix amb sardina fumada, formatge de Maó i confitura de tomàquet, els biquinis d’ibèric amb emulsió de tòfona i l’assortiment de formatges artesans amb melmelada. Les postres són creatives, com mostra la torrada de Santa Teresa infusionada amb ganache de xocolata blanca i gelat de llet merengada. El maridatge és imperatiu, i us aconsellem fer cas d’un dels seus lemes: “La vida és massa curta per beure vins de mala qualitat”.

Una oferta inacabable de vins catalans i, el més interessant, molts es poden prendre a copes. Ens encanten les torrades fredes i calentes que hi fan, com la d’albergínia amb 'mozzarella'. Si sou més de clàssics amb vi, opteu per la fusta de formatges, els carpaccios i les croquetes.  I encara que sembli mentida, aquest és un dels pocs llocs de Barcelona on podeu tastar caves a copes. També tenen cerveses i còctels. Amb terrassa.

Quan el restaurador Kim Díaz s'hi posa (Bar Mut, Muticlub, Entrepanes Díaz), s'hi posa, no s'hi posa per poc: la Bodega Solera, oberta l'estiu del 2023, és la interpretació que fa Díaz de la taverna gaditana creuada amb el bar de vins a la francesa. Cervesa ben tirada i una carta de vins és majestuosa: unes 650 referències presentades en llibreta d'anelles, on els vins de tota la vida s'integren amb alguns de naturals. Una altra missió de la Solera és la de reivindicar el vi de xerès. Hi ha una pissarra lluminosa en què conviuen delícies del sud com 'montaditos de regañá' amb amanida russa i anxova, una amanida de tomàquet de Barbastro i un canònic i catalaníssim fricandó.