Els millors restaurants xinesos de Barcelona

Chila s'especialitza en la gastronomia tradicional de la província de Hunan. Menys coneguda que la de Sichuan, però igualment picant, es caracteritza pels fumats, l'harmonia de sabors contrastats i la varietat d'ingredients. El plat estrella del restaurant és la cansalada fumada Mao, amb fulles deshidratades de mostassa, però els fideus d'arròs amb vedella estofada a l'estil de Changsha, el llobarro al vapor amb salsa de bitxos i el braó amb 36 espècies són igualment espectaculars. Si us espanta el picant, no us preocupeu, quan feu la vostra comanda podreu triar el nivell de picantor que voleu. Ja compten amb locals a Madrid, Sevilla i València.

El Naxienian, com molts altres restaurants xinesos, té una carta extensa, d’aquelles que quan arribes a la quarta pàgina ja no recordes què oferia la primera. Agafa-t’ho amb calma. Tot i haver-hi especialitats de les zones més gastro de la Xina, busca les de Zhejiang: sopa de mandonguilles de peix de Wenzhou, fideus de muntanya fregits i fideus 'bàn miàn', per exemple. Zhejiang és a la costa oriental del país i és coneguda com la terra de l’arròs i el peix. Però com que la regió en qüestió té costa i muntanya, hi trobaràs una mica de tot: carn, peix, marisc, verdures, arrossos, sopes i fideus. També ofereixen barbacoa, llobarro a la papillota i vedella espurnejant feta damunt d’una aixada de ferro. El local és tot de fusta, lluny de l’arquetipus de xinès daurat i dracs.

Lanzhou és la capital de la província de Gansu, al nord-oest de la Xina, i un important 'hub' del país i de l'antiga ruta de la seda. La ubicació i la història han fet que aquesta zona tingui una important diversitat gastronòmica. I exactament això reflecteix la carta d'aquest restaurant de barri, sense pretensions i econòmic. Proveu els fideus 'estirats' amb vedella filetejada, rave, all tendre i coriandre, i les broquetes a la barbacoa, de porc, xai, vedella, sípia, bolets, etc. Atenció perquè el local té dos noms; el del rètol de la façana, Yipin Ramen BBQ, i el que apareix a internet, Yipin Lanzhou Noodles.

Xinjiang és una regió a l’extrem oest de la Xina que limita amb Mongòlia, Rússia, el Kazakhstan, el Kirguizstan, el Tadjikistan, l’Afganistan, el Pakistan i l’Índia. La seva gastronomia és una cruïlla entre la cuina local, les veïnes i la dels comerciants de la ruta de la seda que van convertir la regió en un punt estratègic. I què podem trobar a una taula xinjianesa? Molta vedella, xai, pebrots, patates, fideus estirats, arròs polaw (similar al pilaf) i empanades 'samsa' (similars a la samossa). Tot això també ho teniu a la carta d’aquest restaurant familiar i sense pretensions. Ells mateixos fan la pasta a mà, deliciosa. També tenen una carta àmplia de broquetes (ronyó de xai, pedrers de pollastre, patata, verdures, etc.). Preus populars i porcions generoses.

Originari del nord de la Xina, el 'jianbing' és un esmorzar de carrer, típic i econòmic, similar a les crepes franceses. S'elabora amb massa de farina de blat i cereals, ous, cebes tendres, coriandre, sèsam, salses (xili, hoisin, soja) i tot allò que el client li vulgui afegir; pernil, formatge, enciam, espinacs, brots de soja, etc. Es prepara al moment i se serveix doblegada a manera de sobre per conservar la frescor dels ingredients. El 'jianbing' ha fet la volta al món i ara es pot trobar a les principals ciutats del planeta. A Barcelona, ​​també. La cuina del Xianhui Jie no para de les dotze del migdia i fins a les onze de la nit. Si us quedeu amb gana, cosa que dubtem, ofereixen dumplings, sopes i fideus. Tenen un segon local a l'Eixample Esquerre (València, 196). Per cert, 'xianhui jie' significa 'la noia amable'.

L'Os Panda és un restaurant especialitzat en gastronomia de la província de Yunnan, situada a l'extrem sud-oest del Xina i fent frontera amb Tibet, Myanmar, Laos i Vietnam. Per això veureu que la seva carta té un punt panasiàtic; hi ha lloc per uns bunyols de porc tailandesos i també per pho vietnamita. L'especialitat d'aquest veterà restaurant del carrer Verdi són els fideus d'arròs Mi Xian. Tampoc s'obliden d'altres grans hits de la cuina xinesa; dim sum, mapo tofu, albergínia amb carn picada, ànec pequinès, etc. El menú de migdia és completíssim i val 13,80 euros.

El boca-orella ha convertit aquest bar informal en un dels xinesos més visitats de la ciutat. La carta, que amb prou feines agrupa catorze plats, és la única a Barcelona que s’especialitza en 'biang biang'. Aquest tipus de fideus tallats a mà, originaris de Xi’an, es caracteritzen per una gran amplada i longitud, així com pel sabor picant que li atorga el xili en pols. Molt bo també és el 'rougamo', una entrepà de carn típic de l’street-food del nord de la Xina, que aquí es farceix de porc i vedella estofada. Tampoc cal oblidar els 'liangpi' artesans, uns fideus freds servits amb verdures variades, que demostren que hi ha vida més enllà de l’arròs tres delícies. Cap altre restaurant barceloní, s’ha de dir, explora millor els sabors de Shaanxi.

Al Cuina Panda se serveix menjar casolà de Sichuan, que ve a ser una mica el Mèxic de la Xina. Si no sou de picant, no patiu. La carta és curta, però hi ha opcions per a paladars més sensibles. El mix de dumplings casolans per compartir és un excel·lent inici d’àpat. Els podeu demanar amb salsa picant o sense. Després, si no voleu emocions fortes, demaneu els fideus a l’estil rural (amb tomàquet, ou, coriandre, cacauet, nap confitat, gingebre, all i salsa de soja). En canvi, si esteu marxosos, decanteu-vos pel ramen de fideus d’arròs, vedella de Girona i salsa picant de Sichuan. El personal és el súmmum de la generositat i l’amabilitat.

Després de quatre anys davant del Casa Jaime (Consell de Cent, 222), en fa cinc que en Ramon Ramió i en Wei Xia (de Qingtian, Xina) van obrir un restaurant xinès on oferir les receptes familiars del segon. La carta, que s’actualitza sovint, la complementen amb altres plats asiàtics, i a vegades amb ingredients i tècniques d’aquí. Si se us ha antullat un plat de glutamat monosòdic amb arròs tres delícies, el Xino Mandarino no és per a vosaltres. Aquí hi trobareu plats currats com les gambes flamejades amb licor de rosa. L’ànec a la pequinesa atrau gent de fora de Barcelona. A l’exterior: terrassa, parasols grocs i finestrons vermells. A l’interior: llanternes, neó, bon ambient i, a vegades, DJs. El menú de migdia val la pena (12,95 euros).

Xina, arròs. Ep, no sempre! A la regió de la Manxúria (Dōngběi), al nord-est del gegant asiàtic, tiren més de blat i patata. La cuina d’un lloc és el seu paisatge posat a la cassola, deia en Josep Pla. Doncs, allà tenen muntanyes, rius, valls, esplanades infinites i un clima extrem que va de la calor tropical al fred àrtic. I què us ofereixen els amos d’aquest familiar restaurant amb la cuina a la vista? Especialitats del nord-est com el porc amb salsa miso acompanyat de rotllets farcits de pastanaga, cogombre i coriandre, i també d’altres regions del país; com els 'xiaolongpao' de Xangai (saquets farcits fets al vapor en cistelles).

Un xinès amb esperit jove pels qui troben poc 'cool' els xinesos, aquest era el reclam d'Out of China quan van obrir, l'any 2002. Ara podem parlar d'ell com al xinès pioner a obrir aquesta cuina mil·lenària al producte català en un local modern, sense folklorismes (recordem per exemple el seu ravioli d'ànec i foie a la planxa, que no cau mai de la carta en carta). I segueix essent tot un senyor restaurant a preus ajustats, sens dubte entre els millors restaurants xinesos de Barcelona. Aquí hi trobareu plats molt representatius de la gastronomia xinesa en versions alleugerides i molt ben fetes, com per exemple un pollastre 'kongbao' lleugerament picant, i tot l'univers de sopes i fideus saltejats, en una carta molt àmplia però d'allò més fiable. I els seus 'dim sum' són molt bons: demaneu-ne la degustació. 

Qui mai hagi menjat en un restaurant xinès informal i 'cool' de Londres o Nova York, doncs es trobarà amb una cosa molt similar al Kao Street: una visió directa i moderna de la cuina del sud-est asiàtic, a bon preu i amb plats reconeixibles i que venen molt de gust. Tot està adequat al 'take away'. Ara bé, aquesta és la versió que fa la Meilan Kao, del grup de cuina xinesa Kao, del fet asiàtic urbà. Si mai heu menjant a Kao Dim Sum, coneixeu els estàndards de la casa: tot fet des de zero, a mà, i amb els farciments molt treballats, quelcom que propulsa els entreteniments de la cuina xinesa a l'esfera gastronòmica.

Un dels primers xinesos a Barcelona. Excel·lent ànec i un llamàntol òptim. Es pot demanar amb temps el refinadíssim banquet imperial per un mínim de vuit persones. El servei és amabilíssim, i hi podeu demanar plats que són poc comuns de trobar a Barcelona, com per exemple el preuat i rar marisc,  'abalon' (mol·lusc també conegut com a orella de mar) amb salsa d'ostres.

Chi Nanit ofereix un entorn senzill, impol·lut i minimalista, lluny del toc feréstec dels xinesos casolans de tota la vida i també dels dracs kitsch d'or.  A la carta, uns fenòmenals 'shaomais' de gamba –aquells finíssims farcellets al vapor en forma de flor– o el 'hip hop' , que no és música, sinó un plat de porc agredolç exquisit, i l'ànec fregit són motius per visitar-lo. Són especialistes en 'dumplings', i en tenen uns 15 de diferents en carta. Molt bon menú de migdia a preus de barri. 

El restaurant China Crown està ubicat a la joia modernista de Gaudí, Casa Calvet, i presenta la cuina imperial xinesa amb un estil que fluctua entre la tradició i l'avantguarda. És a dir, que la cuina sota la direcció del xef Tim Wang porta a taula el que menjaven els emperadors xinesos fa 400 anys, però amb la tècnica d'avui en dia. La carta abasta els sabors de la cuina imperial Xina, amb moltes regions del gegant asiàtic representades, alhora que imprimeix un toc de producte de proximitat, amb plats com el guisat de secret ibèric en oli de bitxos i soja gratinat amb tupinambes cruixent. No només és imperial la cuina: la sala està decorada amb gerros, porcellanes, tèxtils, vestits d'Emperador portats directament de la Xina. I per descomptat, els plats que se serveixen als comensals són de porcellana xinesa.

Memorias de China és la solució més còmoda per als executius de la zona alta que volen aprofitar l'hora de dinar per parlar de feina sense perdre massa temps ni allunyar-se de l'oficina. Aquí troben un menú de qualitat i un servei ràpid. Les albergínies fregides amb all són més senzilles però igual de bones que els llagostins o el llamàntol. L'home amb cara d'actor de pel·lícula de Bruce Lee és el propietari, Lam Chueng Ping. També és el president de la Unió d'Associacions Xineses de Catalunya i un dels principals impulsors del kung-fu al nostre país.

El Melo-Jia és un restaurant de cuina tradicional xinesa “dedicat en cos i ànima” a la filosofia dels seus amos, que és oferir menjar sa, casolà i de qualitat, segons es diu en definir-ne els principis a la carta, molt ben dissenyada i interessant, per llegir de punta a punta i entendre què s’està menjant. Elaboren cuina tradicional de Wenzhou, un port al sud-est ric en peixos i marisc, respectant-ne les receptes, com l’amanida de medusa, el cranc cru condimentat o la llengua d’ànec picant, una delícia que va estar al principi a la carta i que quan en va desaparèixer la clientela fidel la va reclamar com a estable. “Són plats arriscats, però dignes de fer-ne difusió, amb la nostra filosofia de menjar sa i casolà xinès”, expliquen. Les sopes, una de les especialitats de la regió, són molt bones.