Restaurants de Barcelona amb vistes espectaculars

Atenció! Segons una companyia especialitzada en tecnologia de senyalització digital que ha analitzat les dades de més de 500 establiments restauradors amb terrassa el món, el millor d'Europa el tenim a Barcelona i és La Isabela. Ubicat a la setena planta de l'Hotel 1989, a tocar de la Rambla, compta amb una terrassa amb piscina (per ús exclusiu dels clients), solàrium i unes vistes de postal, selfie i el que calgui. La carta és tan panoràmica com el paisatge i està pensada per acontentar tota mena de comensal. Comença amb tapes, amanides, pasta i arrossos, i acaba amb l'entrecot de vedella i el peix del dia.

La Copa Amèrica de vela ha portat l'obertura d'un restaurant espectacular a l'IMAX: Vraba, situat a la planta superior de l'America's CUP Experience, i amb unes vistes espaterrants al Moll de la Fusta i el Port de Barcelona, funcionarà fins a l'estiu del 2025. La proposta culinària és dirigida per Albert Ventura, xef propietari de Coure i executada per l'equip de Jordi Vilà, estrella Michelin amb Alkimia. Plats clàssics catalans, molt escorats cap al producte mediterrani i mariner, amb picades d'ullet a la cuina asiàtica. El restaurant es complementa amb un bar a la planta inferior amb terrassa, Sailor's Cove, a peu de mar.

Aquest restaurant té nom de xef. I ben merescut! El cuiner Nobu Matsuhisa ha plasmat la seva creativitat al pis vint-i-tres de l’Hotel Nobu cinc estrelles, renovant l’imaginari japonès –va estudiar gastronomia clàssica a Tokio– en recollir la sembra dels viatges que ha fet per tot Amèrica i avantposant el producte local. Una llarga llista de propostes d’última tendència japonesa que resulten en un Yellowtail amb jalapenyo o un Black Cod amb miso amb una excepcional posada en escena. L’estètica, de vertigen, fa triple matx amb les vistes a banda i banda: podeu escollir entre una panoràmica de la Ciutat Comtal digna de núvol; o contemplar en directe com treballen els mestres, des de la barra de sushi.

Bon exemple de com el típic restaurant mariner s’ha sabut renovar sense perdre la seva raó de ser. Continuen servint arrossos i cuina marinera, però hi donen un toc modern i refrescant que aconsegueix fer-nos salivar quan encara inspeccionem la carta. Plats entre la tradició i la modernitat que es basen en el producte fresc i de temporada, ja siguin de la mar o de la terra. Gravat a la nostra memòria tenim l’arròs negre amb zamburinyes i allioli de safrà... La terrassa és a tocar de la sorra, i quan fa fresqueta no patiu: també podreu gaudir de les vistes dins el restaurant darrere d'una gran paret de vidre.

Aquest és el lloc per impressionar algú: la torre del telefèric que està més a prop del mar acull aquest restaurant, elegant i chic, on també la vostra cartera quedarà bocabadada. Calculeu 80 euros pel cap baix, però un dia és un dia. Penseu que pujar llagostes, oli i vins a 75 metres d'altura no és fàcil ni barat. Si voleu una opció més econòmica, aneu-hi entre setmana i gaudiu del menú de migdia. Fan cuina d'autor i moderna i mediterrània. Un tastet? Cocotxes de lluç en textures o llom de vaca Frisona madurada amb piquillo, patates confitades
i salsa de moll.

Si visiteu Montjuïc buscant guinguetes, espais oberts que permetin que l'aire ens acariciï la cara, n'hi ha per a tots els gustos. Com el més 'trendy' Martínez, una arrosseria ubicada a prop del Telefèric que ens baixarà, si volem, a la Barceloneta. El Martínez és el lloc que probablement tot guiri s'imagina quan sent la paraula Barcelona, un espai informal i 'cool' on es pot menjar peixos i carns d'alta qualitat fets amb carbó de trencall, cuina marinera, vermuts a qualsevol hora, ostres i uns arrossos notables que, no ho negarem, s'allunyen del preu estàndard que molts esperen d'una guingueta. Les vistes a la ciutat, de 360º, treuen l'alè.

L'Azul Rooftop és un projecte de Romain Fornell, estrella michelin amb Caelis. Les vistes, de vuitè pis, són brutals, i val a dir que l'oferta de cuina no les desmereix. La cuina és mediterrània, amb picades d'ullet afrancesada que tan bé maneja el xef, i s'articula aquí al voltant de carns i peixos a la brasa. No hi ha gaire misteri: excel·lent producte i també bons acompanyaments que fan que servei i emplatat llueixi.

La presència de La Venta ha esdevingut icònica i imponent: al capdamunt de l'Avinguda Tibidabo, entre torres burgeses. Val la pena remarcar que aquest emplaçament és més que un restaurant, més aviat un lloc històric que amb el pas dels anys ha mantingut la seva rellevància sense vendre's a noves tendències. Tradició catalana amb tocs afrencesats, plats d'arrel popular, però executats amb esperit d'alta cuina, com per exemple llonganissa de Lleida a la brasa amb samfaina, que conviu amb un llobarro salvatge amb salsa d’estragó o un arròs melós de gambes d'Arenys.  

Situat a l'antic Saló del Tron del Palau Nacional, des d'on el rei Alfons XIII va inaugurar l'Exposició Internacional de 1929, l'Òleum ocupa part de la primera planta del MNAC. Ja us ho podeu imaginar; obres d’art per tot arreu, llum natural a dojo, amplitud, sofisticació, majestuositat i, sobretot, unes vistes de la ciutat que maregen. La cuina és d'inspiració catalana i mediterrània amb tocs creatius. Del cim de la muntanya de Montjuïc podem anar a espetegar a la Itàlia dels raviolis de rostit amb porros confitats i pecorino o a l'Empordà dels arrossos mar i muntanya.

Més que un xiringuito de platja: un restaurant on el disseny i la gastronomia s'uneixen en una oferta basada en arròs de mar i muntanya i productes km 0. A primera línia de platja, podeu gaudir d'arrossos mariners clàssics (socarrat del senyoret, negre, etc.) i de més terrenals com el de pollastre de corral amb entranya de vedella a la brasa i chimichurri; tapes (olé les croquetes de gambot!) i d’unes postrasses. Des de fa poc, obren els matins tardans de dissabtes, diumenges i festius perquè hi podeu fer el vermut sota el sol i prop del salnitre.