Ofis
©IvanGimenezOfis
©IvanGimenez

20 restaurants per menys de 20 euros

Restaurants barats on menjar per pocs diners. Un passeig per bones cuines de tot el món amb un únic bitllet blau a la butxaca.

Ricard Martín
Publicitat

¿Teniu poca pela? No cal que us resigneu a menjar brossaburgers. Amb un únic bitllet de vint euros –i la inestimable companyia d'un bon amic que en tingui un altre, la unió fa la força– us oferim tot un repertori de restaurants barats. Ara bé la clau rau en ser epicuris: gaudir intensament sense excessos. El turisme gastronòmic amb un sol bitllet exigeixi controlar la despesa en tot moment, amb aquesta selecció de restaurants low cost ho aconseguireu.

  • Dreta de l'Eixample
  • preu 1 de 4
  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out
Aquest és un dels restaurants als quals és difícil accedir-hi els migdies si no es vigila amb l'horari. Excel·lent cuina a càrrec de Maria Glòria i la seva mare, Glòria. Cuina de sempre, de mercat, amb productes molt frescos. La paella dels dijous i la ceba confitada són dues grans cites. Les carxofes, els bacallans o les carns, d’altres especialitats. No es reserva, no hi ha menú, només una pissara de bon producte fresc a preus que no piquen. Per uns 16 euros, aquí hi menjareu com reis.
  • Bar d'entrepans
  • Sant Antoni
  • preu 1 de 4
Els germans Alam, pakistanesos amb forta tradició de restauració a Barcelona (de ben joves van treballar als restaurants familiars del Raval, Shalimar i Flor de Maig) regenten un fish and chips d'alta qualitat: és només una botigueta amb barra i dues taules, però els cucurutxos els omplen de lluç de palangre amb un arrebossat suavíssim, fumat amb llenya de castanyer. Les patates porten quatre espècies, chutney de mango i salsa de iogurt. Saben el que es fan: el cafè és boníssim, els entrepans també, tenen bon vermut casolà i cervesa ben tirada. El cel del hipster! Alerta, que per la tarda descansen de fish and chips i tornen a reprendre la fregidura al vespre. El dilluns tanquen, no hi ha peix fresc.
Publicitat
  • Sant Antoni
  • preu 1 de 4
  • 3 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out
Can Vilaró
Can Vilaró
Menjars casolans. Ja són pocs els llocs que poden definir-se així, com Can Vilaró. Un històric, un clàssic, un autèntic. Ubicat davant del que és ara mateix l’esquelet del mercat de Sant Antoni (amb les retallades de la crisi, vés a saber quan es podrà disposar de l’elegant estructura), el Sisco i la Dolors reben diàriament com a casa tota una legió de clients fidels que ja saben què escollir. Pel calendari, es podria dir que és un autèntic lloc de cuina de mercat, però agrada més l’etiqueta, menys usada i més concreta, de menjars casolans. Els dilluns hi ha cua, sobretot a l’hivern, per assaborir la seva escudella i carn d’olla, abundant plat únic. Els dimarts el client fidel s’inclina per uns fideus a la cassola gustosos, gelatinosos, i els dimecres són les llenties les grans protagonistes, amb xoriço i cocció al punt. L’arròs a la cubana, un altre plat en vies d’extinció, es pot gaudir els dijous i els divendres. La sessió es pot enriquir, ja sigui amb uns peus de porc gairebé màgics o les mandonguilles que broda en Sisco. I el sábado sabadete, un fricandó de faula.
  • Dreta de l'Eixample
  • preu 1 de 4
  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out
A la dreta de l’Eixample, passada la frontera del passeig de Sant Joan, encara hi queda un indret que es resisteix al poder del ien. Em refereixo al Portolés, restaurant popular i popular que representa com pocs què és el menjar de migdia, converses relaxades per agafar forces per treballar a la tarda o, qui hi vagi sol, traguejar vi amb porró mentre llegeix un diari amb notícies que costen d’empassar-se; sense anar més lluny, davant meu, una fotografia del ministre Wert em fa venir ganes de demanar uns cervellets a la romana com ho faria el bo d’Hannibal el Caníbal. Tot el que se serveix al Portolés està escrit en una pissarra. Una oferta àmplia, en què hi trobem primers com un molt bon gaspatxo, una fideuada, unes carxofes al vapor o un arròs a la cubana com el feien les nostres àvies, o uns segons que van des d’unes galtes de porc al forn o una escalopa amb vinagre de Mòdena, fins a un magret d’ànec o un bacallà amb tomàquet, passant per uns rogers de roca fregits o una truita de riu a la navarresa. Peix fresc, carns magres. A l’hora de les postres, podem tornar a acostar-nos a la pissarra per decidir-nos per un flam de xocolata, de mató o de coco, un iogurt de cabra amb mel o unes postres de músic. Plats tradicionals, que un ha d’aprendre de memòria abans de tornar a la taula. Hi ha cua, i el servei –tots són família– no està per hòsties. Les dones de la cuina, perquè també són de la família i són dones, tenen la mà trencada en uns plats que porten molts anys cuinant i
Publicitat
  • Índia
  • Eixample
  • preu 2 de 4
Om India
Om India
Allunyat de la sumptuositat d'altres restaurants indis –i això es nota en el preu–, la carta de l'Om India se centra en la regió del Panjab, i les presentacions són sòbries i generoses (el seu papadum, el pa pla en forma de truita, guanya per golejada a tothom).
  • A la brasa
  • El Raval
  • preu 2 de 4
“Qualsevol plat argentí que et passi pel cap el tindrem”. Aquest és el titular del nou Sifó. Pablo Antico i Jorge Runnacles acaben de reconvertir el Sifó de bar de nit –pioners, el van obrir fa 18 anys, quan el Raval semblava Kosovo– en restaurant argentí. Preciós: cuina oberta, llum, fusta i dibuixos d’icones argentines (El Eternauta a càrrec del gran Martín Tognola!). Després van oferir durant quinze anys un dels millors menús de migdia al veí Ofis, traslladat ara al Sifó diürn. Que abraça, per fi, “l’argentinitat sense complexos”. Mestres de la carn i de la creativitat popular, auguren una graella I+D, pizza argentina –quasi inèdita a Barcelona–, empanades i un tiquet que va “d’allò universal fins al que et vulguis gastar”.
Publicitat
  • Bars de tapes
  • El Poblenou
  • preu 1 de 4
  • 3 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out
El 58
El 58
Al Poblenou feia falta un local de tapes d'estil creatiu i jove, però sense jocs de mans. Aquí hi trobarem un bon producte i algunes receptes imaginatives com la broqueta de llagostí amb xili dolç, però sobretot bon producte a preu assequible com les gambes a la planxa. I unes braves fenomenals, que són homentage-variació a les del Bohèmic. El local és molt, molt agradable i té un pati interior esplèndid.
  • Sud-asiàtica
  • El Poblenou
La identitat corporativa. Ah, el somni verd cruixent (pels bitllets) d’un grup de restauració: tenir cinc o set o 27 restaurants “amb personalitat pròpia i branding corporatiu” (el tòpic que omple aules d’ESADE). El Grup Mosquito, campions del menjat asiàtic i la cervesa artesana, ja han obert sis locals i ho han fet a l’inrevés: tingues cura de fer bon menjar a bons preus i la gent farà la resta. He dit sis? Set. En Giles (Jazz pels amics) Brown , britànic i cap d’aquest petit imperi inaugurat el 2003 amb el Mosquito, han obert Cal Cuc a Poblenou: “Una taverna asiàtica, un lloc desenfadat on hi caben molts nens, amb molta terrassa i una mescla del que sabem fer millor”, explica. La ubicació és or pur: exbar Manolo gegantí, a Marià Aguiló amb Taulat. Hi ha restaurants que fan un complex pla de negoci per trobar una identitat i un tret diferencial. Els Mosquitos van obrir una setmana després del traspàs, sense reforma, però han mantingut la seva ànima: donar una teca òptima a un preu excel·lent. “Estem en fase de desenvolupament del local i la carta” adverteix . Tret distintiu? “Una carta de plats de tot el sud-est asiàtic i molta birra artesana”, diu sense massa cerimònia (i són catorze tiradors!). En realitat la gracià és que el tret distintiu és la cuina: tots els locals segueixen una estètica informal i casolana sense ambicions com a fil conductor. Cal Cuc: local enorme, sense les estretors dels altres, molta llum, una joia per menjar en grup i amb nens. No fan cuina
Publicitat
  • Bar d'entrepans
  • Gràcia
  • preu 1 de 4

Ni darrere al taulell ni a la barra trobareu cap Pepita. En canvi, és fàcil trobar-se amb la Sofia o l'Andreu, els propietaris d'un local que estira els horaris: serveixen esmorzars, aperitius, dinars (tres menús molt assequibles), berenars i sopars a la carta, on els protagonistes són les pepites, inspirats en els famosos pepitos, des del clàssic de llom fins a combinacions sorprenents. La Pepita també és local de copes, amb predilecció pels gintònics (perpoca pasta et preparen mig vas) i el vermut casolà, a base de ginebra, taronja i sifó.

  • Què fer
  • Sant Antoni
  • preu 1 de 4
  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out
El Jabalí
El Jabalí
A la cantonada del carrer Aldana amb la ronda de Sant Pau hi ha una terrassa ampla i acollidora amb un tendal que protegeix la clientela de les inclemències del temps. És la terrassa d'El Jabalí, un dels locals amb més solera del barri de Sant Antoni. L'Emilio García, el propietari, ja jubilat, m'explica que el bar-xarcuteria és fruit de la unió de dues famílies, la García, la del seu pare i el seu avi, que tenien una cansaladeria al mercat de Sant Antoni des de l'any 1926, i els Fisas, que l'any 1952 van obrir la cafeteria Géminis a la ronda de Sant Pau. L'Emilio es va casar amb la Paquita Fisas (que elabora els fastuosos aparadors del local) i cap a l'any 1958 la cafeteria Géminis va adoptar la marca de la família García, El Jabalí. Des de llavors, unes quantes generacions de barcelonins han passat per aquest local elegant de dos pisos i estil art déco especialitzat en pernils d'aglà. L'Emilio, que va saludant la gent del barri des de la terrassa, em comenta que ell cada any cap al febrer o març baixa a Huelva, a Jabugo, a seleccionar i marcar amb bufador els millors pernils d'aglà. "Sempre som els primers a fer les reserves, per això tenim els millors pernils", afegeix, i tot seguit m'explica que això del pernil ibèric és un cuento, que l'únic criteri vàlid a l'hora de distingir entre pernils és si els porcs han estat criats amb aglans o amb pinso.L'ensalada russa i les croquetes de pernil són les especialitats de la casa, i l'Emilio les tasta cada dia per controlar-ne
Publicitat
  • El Raval
  • preu 2 de 4
Bar Fidel
Bar Fidel
Com pronunciar la paraula entrepà i no pensar en el Fidel, en la seva carta quilomètrica, el seu mestratge per combinar ingredients amb senzillesa –salmó amb rocafort, emmental amb confitura de tomàquet–, i aquell pa planxadet... Un entrepà al Fidel és una inversió a risc zero. Aquest clàssic del Raval garanteix el sopar bo, bonic i barat: un parell de tapes senzilles però fiables, copa i entrepà gurmet no us haurien de costar més de quinze euros per cap. Alerta: bona opció per sopar d'hora, després es peta.
  • Mexicana
  • Eixample
  • preu 1 de 4
La Taquería
La Taquería
Els seus propietaris, mexicans, diuen que fan "menjar de carrer mexicà". I el fan del bo: els seus 'tacos' –demaneu els clàssics de pastor– són fenomenals, i les 'quesadilles' artesanes, eviten el 'cheddar' industrial. Disposen de tot un repertori de delícies informals mexicanes, i els caps de setmana preparen receptes tradicionals com els 'aguachiles' o el pollastre amb 'mole'. La interacció de propietaris i clients també és un punt apart: mexicà modern i colorista.
Publicitat
  • Mediterrània
  • La Barceloneta
  • preu 1 de 4
Can Maño
Can Maño
Taverna pescadora de la Barceloneta on a mesura que el peix fresc entra per la porta es van fent les comandes. Hi ha dues formes de menjar els exemplars: fregits o a la planxa amb all i julivert. Ni filigranes, ni coccions rocambolesques, ni guarnicions exòtiques. Les sardines de Can Maño són un clàssic de la Barceloneta, que podeu degustar en un local familiar que des de fa dècades rep visitants de tot arreu a la recerca d’un bon plat de sardines a la planxa, acompanyades d’una salsa amb oli, all i julivert. Omega 3 en estat pur, doncs, en una taverna feliçment allunyada de qualsevol indici de modernitat que ens recordarà aquella Barceloneta del passat que pràcticament ja només existeix a la nostra imaginació. La Pilar Montolío, tercera generació al capdavant del local, té clar, però, que “no es pot venir a Can Maño sense tastar també els calamars”.
  • Dreta de l'Eixample
  • preu 1 de 4
  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out
Tres amics llicenciats en filosofia, periodisme i història de l'art van convertir un bar cantoner en un deliciós restaurant en miniatura, on reelaboren i modernitzen clàssics de la cuina gallega i basca en format platet. Són tota una potència a l'hora d'esmorzar i dinar: en el primer apartat, les seves truites i remenats, o torrades amb melmelada casolana pràcticament tenen club de fans. Per dinar, són els reis del plat del dia i la tapa curosa: tasteu el lluç a la romana amb maionesa de llimona o els cigrons amb cocotxes de bacallà i salsa verda. Tot el vegetal de temporada és ecològic.
Publicitat
  • Vegetariana
  • El Poblenou
  • preu 1 de 4
Aguaribay
Aguaribay

El millor que es pot dir d'un vegetarià és que no ho sembla. Defugen la cuina del vegetarià de batalla estil tofu arrebossat, i cada migdia hi podem trobar un molt menú amb plats imaginatius, saborosos i nutritius, com les mongetes amb crema de polenta i sàlvia, o pasta farcida artesanal, sempre amb una tapa d'aperitiu inclosa. Per la nit triomfa un repertori de tapes com les 'papas arrugás', les empanades argentines i fajites i burritos. Petita i acurada sel·lecció de vi i cervesa.

  • Xinesa
  • Eixample
  • preu 1 de 4
  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out
A la Chinatown barcelonina, a tocar de l’Arc de Triomf, hi ha un restaurant xinès que els entesos han arribat a considerar el més xinès de Barcelona. El Chen Ji és un local autèntic, sense ornamentacions artificioses, amb uns plats preparats amb exquisidesa i seguint les tradicions autèntiques d’una cuina riquíssima, ara esborrada per la moda de la cuina japonesa i per la multiplicació de locals xinesos que són més una bugaderia que un restaurant. La clientela del Chen Ji és majoritàriament xinesa. Una garantia de seriositat. Un cop a dins, tanquem els ulls i ens deixem portar per convertir-nos en viatgers sense moure’ns de la taula. Un viatge de cinc estrelles a un preu de low cost. Al Chen Ji no hi ha ni un arròs tres delícies, ni altres hòsties sobreactuades d’una falsa orientalitat. Al Chen Ji, les tallarines són fetes a mà, molt ben condimentades, per exemple, amb verdures i vedella amb anacards, i les guo tie són una delícia. Qui vulgui tastar rareses quotidianes com la medusa de mar o les llengües d’ànec, només les ha de demanar a un cambrer que va i ve com una bola de drac.
Publicitat
  • Britànica
  • El Gòtic
  • preu 1 de 4
La sucursal al Gòtic del Federal Cafè té un carisma escènic que fa caure de culs: 200 m2 quasi diàfans al Portal de la Pau, majestuosa porta d’entrada al Gòtic que magnifica el local i alhora l’amaga. El Federal va ser el pioner aquí en la fórmula de brunch/esmorzar/berenar/sopar ininterromput; en totes les seves franges hi ha la possibilitat d’afartar-se com un toixó o de menjar lleuger, sempre amb matèria primera de la bona. La diferència amb el seu germà gran ve donada pel fet que enlloc d'una casa amb dos pisos, aquí ocupa uns baixos. Però han mantingut, esclar, els finestrals amb seients l’abundància de premsa, el bon cafè –veure una Marzocco no garanteix res però és bon senyal– i el menjar exceŀlent. Hi trobareu brunch de traginer cool, de 9 a 13 h estructurat en ous (nou receptes, a quina més exuberant), torrades (mireu la de pa de sègol amb alvocat, llimona i sèsam negre) i també hamburgueses matineres. A partir del migdia, fins al tancament, la cosa s’anima amb una fórmula, la de tapes, entrepà selecte, burgers, amanides ben pensades i plats del dia que molt locals d’allò més recomanables han copiat. Qui es pot negar a una hamburguesa de conill amb chutney de tomàquets verds? O a una amanida de llenties on floreixen tots els brots de temporada?
  • Mediterrània
  • Dreta de l'Eixample
  • preu 1 de 4
  • 3 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out

On a principis de segle XX hi havia hagut una vaqueria, ara s'hi aixeca aquesta cafeteria d'aires nòrdics i disseny excel·lent, on és possible esmorzar i berenar molt bé, a base de suggerents pastissos casolans, entrepans fets amb cura i bona matèria i receptes amb ous remenats. Disposen d'un menú de migdia que val la pena conèixer i els dissabtes i diumenges al matí fan un 'brunch' de nivell.

Publicitat
  • Esquerra de l’Eixample
  • preu 1 de 4
  • 3 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out
Gelida
Gelida

Un bar i restaurant dels que no en queden, amb plats per a pressupostos ajustats i bons paladars. L'esmorzar de forquilla és per llepar-se els dits. I a l'hora de dinar, prepareu-vos per a un àpat comunitari i uns primers i uns segons deliciosos, amb quasi trenta referències de plat a la carta. El capipota, el braó i el bacallà són excel·lents. Regueu-ho tot amb un bon vi de Gelida.

  • Sant Antoni
  • preu 1 de 4
  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out
Bar Ramon
Bar Ramon

Aquest fabulós bar de barri és un temple erigit a major glòria del rock'n'roll –hi trobareu una guitarra de Bo Diddley penjada– i també de les tapes nutritives i imaginatives. Clàssics del món de la barra, com pop a la gallega, cigrons estofats, cua de toro, conviuen amb delicadeses com tàrtar de vedella o salmó marinat. Bona música i millor menjar. Si va ser prou bo per Nick Cave, vosaltres us hi hauríeu d'agenollar.

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat