10 plats macarrons que has de tastar a Barcelona

“És un plat prou gastronòmic perquè no quedi relegat a l’oblit o al menú infantil. Surt documentat a 'La cuynera catalana', del 1835, i és el primer plat d’influència italiana que va entrar al receptari català”, explica en Carles Gaig. Des del 2009, el seu timbal de macarrons del cardenal simbolitza el millor que es pot fer amb un 'penne'. Qui el tasta, en vol sempre més: la suavitat dels daus de secret ibèric amb crema de parmesà i uns rivets de sofregit confitat fan volar un plat de pasta a l’Olimp de la cuina atemporal.

On hi hagué la Taverna la Llesca, clàssic de la carn a la brasa, la Fonda de Pirenaicas es constitueix com a punt de sucar pa de primera magnitud, amb una oferta molt similar a la de la casa mare, Mantequerías Pirenaicas, però decantada més cap al platillo català i a la cuina popular. 

Aquí la cosa va de tapes molt curoses i de plats que tenen petits girs de guió respecte als de la cuina de la iaia, que el que fa és augmentar la seva suculència. Vegeu uns macarrons gratinats que també porten formatge comté ratllat entre les plomes (són d'aquells petits) que els fa guanyar en intensitat formatgera, i amb sofregit de carn de porc i vedella. Com un 'macandcheese' agermanat amb els macarrons de Barcelona. 

Durant 30 anys en Quim Marquès va ser referència a la Barceloneta amb el Suquet de l'Almirall, però va tancar el 2018. I a la tardor del 2023 va tornar a Gràcia, el seu barri de tota la vida, amb l'obertura de Santa Magdalena, un restaurant de cuina catalana i barcelonina al cent per cent. Amb preus continguts i estètica de bar de barri (de fet ho era), Marqués hi practica una cuina de xup-xup i producte de temporada i de proximitat. Un dels plats estrella són uns macarrons del cardenal boníssims, gratinats i amb el rostit i la beixamel ben delimitats, i que entren en el menú de migdia dels divendres.   

Al capdavant d'aquest restaurant romàntic i que frega el poliamor –podeu reservar una habitació per a tres!– restaurant hi ha l'Alain Guiard, un xef que es mou amb una comoditat talentosa entre la cuina creativa i la del confort casolà.

I sempre pots confiar que si ell signa la carta, la seva proposta serà especial, treballada i coherent. A Contraban, Guiard ha estructurat una carta que remet al procés creatiu, amb apartats com Llibertat, En Blanc o Frustració. A Nostàlgia –s'hauria de dir Satisfacció– ens desarma amb uns gloriosos macarrons del cardenal, entre els millors de Barcelona, on s'entrecreua la beixamel amb el suc del rostit del secret ibèric. Les racions són abundants, ja sabeu que una panxa satisfeta està més ben disposada a la luxúria. I, per cert, l'hotel afavoreix la seva visió del poliamor. Macarrons per a adults!    

El ¿millor restaurant del món? –la llista de 50 Best és discutible, el talent dels hereus d’elBulli no!– sempre té un plat de macarrons. L’Oriol Castro recorda que "abans d’obrir se’ns va acudir: què més reconeixible que uns macarrons a la carbonara". Això sí, uns macarrons fets amb gelatina de caldo de pernil ibèric, i una escuma de carbonara. "Que en un restaurant com el nostre un plat del primer menú es conservi és molt estrany". El trobareu al menú dels clàsssic Han publicat l’exquisit llibre ‘Disfrutar Volumen 1 (2014-2017)’, un resum dels seus primers anys, on trobareu revelats els seus secrets, entre d'altres la recepta d'aquesta meravella. 

Al Monocrom preparen un dels millors plats de macarrons de rostit que se us hagin creuat a la vida. Quan els demanes, no t’imagines la que et caurà al cim: un platàs de rostit picat, agermanat amb la pasta per un sofregit d’hores on sucar pa. Es nota la mà d’un cuiner, en Joan Vallès, que va ser segon de cuina amb en Fermí Puig. Un consell: compartiu-los de segon i tasteu les delicadeses de la carta. El menjar és tan bo i tan precís que cal recordar que això també és un dels millors bars de vins de Barcelona. 

Anar a Casa Trampa és un viatge a la infantesa, una indulgència de racions enormes que ens hauríem de permetre, almenys, un cop a l’any (no pas pel preu, molt raonable, sinó pel que costa deixar les presses sota la Ronda de Dalt). Els seus macarrons ocupen un lloc privilegiat en l’imaginari infantil: són aquells servits en safata de ferro i amb salsa bolonyesa densa, on per sota el gratinat treu el cap un bocí de pasta que ha quedat socarradet, i que el nen defensa, davant la intrusiva forquilla adulta, com si li anés la vida. 

Al Cata 181 –on ara hi ha el Haddock– fa anys hi feien una recepta de macarrons amb sobrassada i xocolata que eren per llepar-se els dits. I, curiosament, només heu de travessar el carrer per retrobar-la al Cafè Charlot amb la recepta de Santi Olivelles. Aquest bar-restaurant és una referència pels veïns de la zona: elegant i casolà, tot fet amb cura. Els macarrons no en són una excepció: porten un xic de xocolata blanca que es fon amb el formatge i la sobrassada, i els aporta un toc d’umami la mar d’interessant.