Els millors restaurants, bars i cafès de Vic

Esmorzars i berenars de luxe. L'any 1999, la Conxita Morell i en Lluís Bruguer van obrir una petita pastisseria al carrer Manlleu núm. 83. Sis anys després i no gaire lluny, van ampliar el negoci amb un segon local molt més gran per fer-hi una fleca, pastisseria i cafeteria. A la mestressa la veureu amunt i avall del taulell i al seu fill Lluís, a l'obrador. No és cap secret; en matèria dolça, el Bruguer és dels millors llocs de la comarca i probablement de tot Catalunya. Claven els productes de calendari (panellets, coca de llardons, tortell de Reis, mona, coca de Sant Joan, etc.) i els clàssics internacionals (Sacher, Saint Honoré, panettone, etc.). La brioixeria també és cosa fina; el croissant d'albercoc compta amb una legió de fans. Tampoc hi falta el pa de pessic pels turistes, visitants i 'pixapins' que van a Vic a passar el dia.

Explicat breument; petita cafeteria amb una bona oferta de cafès d'especialitat, pans de massa mare i brioixeria artesana. Podria ser al barri de Gràcia de Barcelona, però és a prop de la catedral de Vic. Pregunteu per les begudes especials de temporada perquè ofereixen cosetes sorprenents; 'dirty chai', 'latte' de mantega de cacauet, etc. Brü no només despatxa bon gènere, també organitza tota mena d'activitats; mini concerts, tasts, vermuts literaris, pop ups d'artesania i tallers.

A prop de la flamant biblioteca pública Pilarín Bayés, hi ha una cafeteria d'especialitats marroquines. Si sou de dolç, no us ho penseu dos cops; tenen el taulell a vessar de deliciosos pastissets de fruits secs i mel com les 'shebakias' i les 'bouchuikas'. D'opcions salades ofereixen la 'bastela' de peix o pollastre; un pastís fet de capes de massa fina 'warqa'. És deliciosa i amb una quedeu tips per unes quantes hores. Si hi veniu al matí, demaneu un dels cinc combos que ofereixen per esmorzar; diferents menes de pans torrats ('beldi', 'harsha', 'msemmen') i creps 'bagrir' amb mel, olives, formatge i pasta d'ametlles 'amlou'. També tenen 'bagels', 'cheesecakes', donuts i croissants de festucs. Per beure, te marroquí (imprescindible), cafès i batuts. Adéu, ous Benedict! Hola, Al-Wiam!

Anys abans que els conceptes ‘flat white’, ‘iced latte’ i ‘cold brew’ aterressin a Barcelona, la cafeteria d’especialitat L’Indià ja existia a Vic. Aquí hi trobareu un gran assortiment de cafès i tes d’arreu del món i teca per esmorzar, dinar i berenar. Just a la porta del costat hi ha La Indiana, una gelateria i obrador de pasta fresca. Tenen un altre local a la Rambla de l’Hospital on, a part de poder-hi fer un mos al matí i a la tarda, també s’hi pot dinar amanides ‘currades’ i plats combinats.

Just al costat de la plaça Major hi ha un carreró estret per vianants amb un únic establiment, la taverna-bistrot El Barmutet. Destacada any rere any per la guia Michelin com un dels imprescindibles de Vic, aquí hi podreu fer el vermut com dicta el cànon. A la cuina només hi entra producte excels. Sou a la Catalunya interior de la xarcuteria fina i la bona brasa, però és imprescindible provar algun dels seus platets de mar per compartir, fresc o en conserva. La selecció de vermuts, vins i caves és àmplia i encertada. Deixeu-vos aconsellar per en Sergi. Trobar lloc a la terrassa els caps de setmana és un miracle, però tenen un segon local homònim a pocs metres.

Platets per compartir de rigorosa temporada elaborats amb producte de proximitat seleccionat amb gust i cura. Devici té la gran capacitat de dignificar ingredients quotidians i aparentment humils; els porros escalivats, amb mantega salada i all en són un bon exemple. Cuina elegant, subtil, creativa i personal. A vegades, d'arrel catalana, com el cep amagat en papada de porc i vainilla. A vegades, d'arrel forana, com el sashimi de bestenaga fumada amb infusió de camamilla, canyella i soja artesana 'mitsuboshi'. A la carta de vins només hi veureu referències de viticultura respectuosa i compromesa, ampolles elaborades per petits vinyaters que els amos del bar coneixen personalment. Tenen terrassa.

Semibatejat com la famosa novel·la d'en Miquel Llor, aquest gastrobar és dins l'antiga capella de la casa modernista Ricart, molt a prop de la catedral. L'altar és la barra i la terrassa és a un jardí lateral encisadorament burgès. L'oferta de menjar i beure és apte per a tots els públics. Els caps de setmana, l'horari és continuat de 12 h fins ben entrada la nit. 'Vermutàs' al migdia, tapes i platets per compartir al vespre, i copes i còctels a la nit. A la carta hi trobareu des d'unes braves i una ensaladilla fins a uns tacos mexicans i uns ous turcs. Tot i ser la casa del Senyor, l'ambient és informal i distès. L'eclèctica clientela ve aquí a divertir-se, no a resar. A la Laura li hauria encantat.

Fa més de vint-i-cinc anys que aquest bar amagat a un microplaceta a pocs metres del temple romà es dedica al 'vermuteig' purista i a la cocteleria clàssica. After works, tastets, música en directe... Hi fan una mica de tot, inclosa la seva pròpia ginebra, Ausa. Evidentment, el nombre de referències de vermuts que veureu a la carta és gairebé infinit. Per picar, olives, conserves, taules de formatges, embotits, etc. La terrassa és una joia; trobar-hi lloc els caps de setmana és un miracle.

Aquest bar gastronòmic podria ser perfectament al barri de Sant Antoni de Barcelona. Tapes amb un peu a la terra i l'altre al món, totes amb un punt 'funky' i elaborades amb producte de qualitat. De moment, els clàssics de la carta són les braves, les torrades amb anxoves, la burrata amb fruita de temporada, el parmentier de botifarra del perol i rovell d'ou i el bistec tàrtar. Però la Irina i el seu equip són gent curiosa, amb criteri i gust, i la canvien amb freqüència. Un motiu de pes per tornar al Gal·la amb regularitat. El local és tirant a petitó i només hi caben una trentena de comensals. És recomanable reservar. Per beure, vins naturals i cafè d'especialitat.

Durant cinc anys, la Nuria Sanuy (xef) i la Montse València (sala) van treballar plegades al restaurant Compartir de Cadaqués del premiadíssim equip del Disfrutar de Barcelona. Poca broma. Amb les lliçons ben apreses, deixen l'Empordà i s'estableixen al centre històric de la capital d'Osona per obrir l'Insòlit, un restaurant d'alta cuina que toca de peus a terra, on tot s'elabora des de zero i a preus molt raonables. Ofereixen menú de migdia (19,9 euros), de degustació i carta. Les noies tenen món i això es reflecteix als seus plats. Tres exemples; 'zamburiñas' gratinades amb alga wakame, presa ibèrica pibil amb ceba en salmorra i blat de moro, 'voulevant' de brandada i calamarset de costa a l'andalusa. Més punts positius de l'Insòlit? Té un pati interior que és una meravella. El tercer soci és en Gil Corrius, amo del restaurant vigatà de fusió mediterrània i mexicana BareKu.

Un històric de Vic pels seus esmorzars a trenc d'alba, menús de migdia i entrepans nocturns. Es pot dir que El Celler d'en Miquel és un d'aquells establiments que, a part de despatxar joies com les faves a la catalana, els peus de porc amb cargols o el bacallà confitat amb trompetes de la mort, fa un servei social. És el refugi de molts veïns, treballadors del centre, estudiants universitaris i passatgers del tren. Parets folrades de rajoles de sanefa cartabó, botes de vi, el televisor sempre encès i damunt la barra, diaris i cigalons. Tot i tenir força lloc al menjador interior i a la terrassa, els migdies sovint s'hi formen cues. Ofereixen quatre menús del dia diferents, d'entre 16 i 22 euros. Obren cada dia de 7 a 24 h. 

Barcelona té el Botafumeiro. Vic, el Boccatti. Sona a pizzeria, però és una marisqueria 'old school'. Oberta el 1978 i dirigida per en Josep Girabent (cuina) i la Mari (sala), és on els osonencs van a fotre's homenatges, d'aquells que és millor deixar-se anar durant el festí i no pensar gaire en el compte. Què carai! Un dia és un dia! El producte marí mediterrani i gallec és superlatiu. Els arrossos i la carn no es queden enrere. Només obren per dinar. El local, retro de veritat, és minúscul. Cal reservar.

Marqueu-vos-ho en vermell a l'agenda; tots els dijous de l'any, nit de ramen al Hachiware, just darrere del Museu d’Art Medieval. L'Aya Nomura de Tòquio i en Francesc Llaudet de Sant Feliu de Llobregat l’elaboren amb caldo de dotze hores de cocció, producte carni osonenc i amb fons de miso, picant o tòfona. Té les mateixes propietats màgiques que l'escudella de la iaia Carmeta. Si sou vegetarians o celíacs, cap problema; truqueu-los amb antelació i us l’adaptaran. A l'estiu fan ramens freds com el 'tsukemen'. Quan no és dijous, clàssics de la cuina casolana de la iaia Hanako; ‘gyoza’, fideus ‘yakisoba’, pollastre ‘karaage’, llom ‘tonkatsu’, curri de verdures, etc. Ofereixen menú de migdia (14,9 euros), nit (19,9 euros) i cap de setmana (22,9 euros) amb entrant, primer, segon i postres (sense beguda). Atenció als curiosos 'okonomiyaki'; n'han fet de trinxat i també de papada. Una delícia de lloc.

En Nicolau Roger, xef i amo, ha instal·lat la seva cuina a un dels edificis més emblemàtics de la ciutat, a la casa senyorial Fontcoberta, i li ha valgut la seva presència a la guia Michelin. Imagineu-vos-ho; petjades romàniques, gòtiques i barroques, sales de planta noble, parets folrades amb murals i una atmosfera inequívocament burgesa. Molta temporada, km 0 i presència de petits productors. A la carta, peix, marisc, carn i arrossos a parts iguals. Un parell d'exemples; el peu de porc farcit de botifarra negre, foie gras i pols de festuc i el caneló XXL de peix i marisc amb beixamel de gamba vermella. Atenció a l'assortiment de croquetes. Menú de migdia laborables a 23,5 euros. També ofereixen un menú pica-pica, tot fet a la brasa de carbó, per 55 euros.

Restaurant equatorià i indiscutible punt de trobada de la comunitat llatina de Vic. Els caps de setmana, el tràfec de grups grans d’amics i famílies al menjador és constant. Als televisors, videoclips de bachata i partits de futbol llatinoamericà. El menú de migdia de 12 euros és pura generositat i contundència. A la carta hi trobareu plats icònics de l’Equador; ‘locro’ de llegums, ‘encebollado’ de peix, ‘sancocho’ de gallina, arròs 'chaulafen', etc. Cerveses nacionals i importades, ‘colada morada’, sucs i batuts de fruites tropicals. Està comprovat científicament que les temperatures estiuenques són més suportables a la terrassa del Sazón, a tocar del riu (buit) Mèder, amb un bon cebiche i una birra freda.

Que sí, que sí, que Vic 'ciutat dels sants'. Però on a un cantó hi ha l'església, a l'altre hi ha d'haver per força rock n'roll. I justament en aquest altre extrem es troba El Bart, als baixos de la casa senyorial Fontcuberta. El neó vermell de la façana us avisa; aquí de refinament burgès, poc per no dir res. Més aviat hi trobareu informalitat, bona música, ambient i cuina 'freestyle' d'influències foranes, sobretot del Japó i Mèxic, en format de platets per compartir. Una tempura de mongeta verda amb salsa bearnesa, uns nachos amb guacamole i formatge fos... però també una cua de vaca amb llamàntol, un suquet de rovellons i pagre i... per què no?! Un entrepà de calamars, si cal. L'amo és l'Uri Sala, un xef autodidacte amb experiència a El Bulli, La Panxa del Bisbe i Can Jubany i propietari del llegendari bar de tapes vigatà El Gravat (ja tancat).

A pocs metres de la biblioteca pública Pilarín Bayés hi ha el Trocadero, un bar-restaurant de cuina magribina amb una carta generosa; amanides, tajínes, cuscús, sopa 'harira', crema de pèsols 'bissara', safates de peix i marisc fregit, broquetes de carn (les 'merguez' són les nostres preferides) i també tacos. Mexicans? No, marroquins. D'origen incert —hi ha qui creu que van ser inventats per la comunitat marroquina del sud-est de França a mitjans dels anys 2000— tenen més en comú amb els burritos que no pas amb els tacos. Són 'wraps' farcits de carn, patates fregides i salses marcats a la planxa. El menú del migdia val 12,5 euros. No serveixen alcohol, però tampoc el trobareu a faltar; el te amb menta que serveixen és brutal. Amb terrassa.

Un restaurant vegetarià i vegà a la capital de la llonganissa? Sí. A tocar del temple romà, hi ha un local cantoner encantador, amb finestrals enormes, botiga a baix i menjador a dalt. El fuet us surt per les orelles? A Àgape ofereixen un menú de migdia per 16,75 euros amb amanides, cremes, pastes, arrossos i llegums elaborades amb cura i molts anys d'experiència. Les postres veganes són sempre una meravella. Un exemple? El pastís de remolatxa amb gerds i mousse de llimona amb un polsim de sucre de coco. Obren només matins i migdies.

Quan a Vic fa fred, la boira no et deixa veure la punta del nas i no recordes quan vas notar la presència dels dits dels peus per última vegada, és moment d'enfilar cap al restaurant xinès Big Bao. La família Chan prepara dim sum, gyozes, sopes, arrossos i fideus que revifen cos i ànima; cuina casolana contra la hipotèrmia. El ramen l'elaboren amb un caldo de cocció llarga i porta costelles de porc tendres fins a l'infinit, col xinesa i ou dur. L'assortiment de dim sum i el pa bao farcit de carn al vapor són els 'hits' de la casa. Preus continguts i porcions abundants. Amb terrassa.

La Flama ocupa els locals on abans hi havia la històrica impremta Can Pietx i la prestigiosa llibreria La Tralla. D'aquí que les pizzes —clàssiques, calzone, fregides— tinguin noms d’autors literaris. A la carta també hi veureu plats de pasta i carns a la brasa. Hi fan cocteleria clàssica; negroni, pisco sour, etc. L'espai és una passada; enorme, amb forn de pedra, diferents zones i pisos, claraboia central i fins i tot un pou. El servei és ràpid i va per feina. Les mascotes són benvingudes.