Els millors restaurants per menjar escudella a Barcelona

Aquest restaurant centenari del carrer Valldonzella s'ha quedat quiet en una època del món. Això no és cap problema, ans al contrari, si segueixes fent les coses com cal. En Pepe Cabot, fill de Ca l'Estevet, explica que "a casa seva de petit sortia a repartir escudella i carn d'olla a domicili", i que en comptes de sang, per les venes li corre el brou, com qui diu. La trobareu sempre que faci fred tant en la carta com en el menú, només al migdia (Zuckerberg va flipar, el darrer bri d'humanitat que li devia passar pel seu sistema orgànic devia ser el brou de Ca l'Estevet). Per 25 € el primer i segon, un àpat digne del Nadal dels vostres somnis, tot inclòs: brou on neden els efluvis avícoles i mamífers, gra, carn d'olla. I per 31,50 la teniu al menú del dia, amb vi, pa i postres. Cal reservar: sempre s'omple i s'acaba de pressa. Escudelleu-vos!  

"En el nostre país, el més gran bullit és la carn d’olla, el plat més tradicional, arcaic i habitual que pot presentar. En els presents moments, potser, l’afirmació no és ben bé exacta". Això ho deia Pla en 'El que hem menjat', i pel que sembla aquesta afirmció torna a estar vigent. L'escudella costa de trobar. Ara bé, al Windsor, temple de la burgesia catalana que vol menjar modern sense ximpleries, cada dimarts i dimecres d'hivern hi trobareu un menú d'escudella i carn d'olla espaterrant.

Comença amb un entreteniment de tapeta de galet farcit de carn, un fil de brou i trufa, i segueix amb una sopa de galets, amb un caldo fet a foc lent durant 48 hores per aconseguir sabor i subtilitat. Prossegueix l'àpat amb un plat de pilota, cigrons, pastanaga, pilota de caldo, terrina d'escudella, botifarra blanca i negra i porc i vedella. Amb presentació refinada i greix controlat. I culmina amb la crema catalana de la casa (o una amanida de cítrics i sorbet si la crema no us plau). Tot plegat, per 60 € amb beguda inclosa.

En Franc Monrabà era un cuiner nòmada amb aire pirata que amb els anys ha anat navegant entre estrelles Michelin –va ser el primer cap de cuina de Santamaria el 1988, també va ser deixeble de Jean-Luc Figueras– i deixant en llocs (propis i aliens) un rastre sucós de bona cuina més llarg que una cadena d’àncora.

Al Haddock, casa seva pròpia, és on va fondejar el vaixell des de fa una pila d'anys. La seva és una manera de fer tradicionalista i tradicional, on conflueixen les maneres d'alta cuina amb l'esperit casolà i de tieta/iaia que et cuida. Sempre val la pena passar per aquí, pel productàs, la mà del cuiner i el carisma del lloc. I els divendres de fred, Monrabà prepara la seva versió de l'escudella i carn d'olla, que no és cap altra que la de tota la vida en la millor de les versions possible.  

El xef Jordi Vilà, xef barceloní emblemàtic en termes de cuina catalana tradicional i moderna, a finals del 2023 va obrir a Sant Antoni la segona botiga Va de Cuina, la seva versió de rostisseria o botiga de menjar per emportar. Va de Cuina té un centre de producció, però també s'abasteix dels restaurants propers de Vilà, Alkimia i Alkostat. I els mesos de fred sempre hi trobareu la seva versió de l'escudella i carn d'olla per emportar!

Dèiem que la toca, cuinant? Sobretot la pilota! Vilà, convençut que cal plantar cara al ramen, s'ha empescat un format d'escudella i carn d'olla que t'enduus i et pots menjar a peu de carrer, en un recipient bidodegradable, amb cullera. Fet al foc durant 15 hores, el brou conté pollastre, careta, cap de llom i jarret, os salat i sagí, col, cigrons i pilota, naps, xirivies i pastanagues, patata i ceba i, per descomptat, galets. "Escudella 'street' 1 - Ramen 0", diu sorneguer Vilà que ha convertit el plat d'entaular-se per excel·lència en 'street food'. 

Can Culleretes és el segon restaurant més antic d'Espanya i el primer de Catalunya. Va obrir el 1786, o sigui que ja podeu comptar. La família Agut-Manubens, en Siscu Agut i la Sussi Manubens, cuiners de Súria, van assumir el negoci el 1958 després de treballar a l'Agut. Des d'aleshores, el restaurant ha estat dins de la mateixa família, i actualment el regenten les seves filles: aquí hi treballen nets i parelles. Veure'l funcionar és una oportunitat per contemplar un model de restauració tradicional, particular i identitari de Barcelona, adaptat als nous temps.

El seu menú de migdia és d'allò més recomanable, i els mesos hivernals sempre hi trobareu un plat d'escudella barrejada. D'acord, no és el ritual d'entaulament, xarrup i menja lenta de l'escudella, però amb un segon també de cullera la satisfacció està garantida. 

El seu nom és un baluard de la cuina tradicional catalana ben entesa i amb 'savoir faire'. L’experiència ho és tot, diuen, i en el cas de Fermí Puig es tradueix en marca de qualitat, respecte per les receptes clàssiques i precisió en les coccions i els gustos. Ja fa uns quants anys que Puig, juntament amb el seu inseparable cap de sala, Alfred Romagosa, va obrir aquest restaurant. Una fórmula a bon preu, tant al migdia com a la nit –sempre tenit en compte que aquest és un baluard de l'alta gastronomia tradicional– i un servei, acollidor, amable i amb vocació. Puig eleva a alta categoria plats com un capipota amb samfaina, un rostit, uns calamars amb cigrons. I l'escudella amb galets i pilota, esclar. Els mesos d'hivern sempre en fa, però heu de prendre la precaució de trucar per encarregar-la. 

Al costat de la plaça d’Osca hi ha aquest bar restaurant de cuina tradicional catalana. Per fer honor al nom, el més recomanable és menjar-hi una bona escudella de la casa, però si la cosa va de carn, l’estofat de botifarra i sípia (el clàssic mar i muntanya), les galtes de vedella amb salsa de poma i ratafia i els cargols guisats són una bona tria.

En la feina d'aquesta molt recomanable fonda es nota el sofregit fet a foc lent, i l’alegria d’una bona picada. I cada divendres de fred trobareu un bon plat d'escudella barrejada tant en el menú de migdia –que és tota una institució– com per emportar.