Sopes del món a Barcelona: viatge al centre del sabor

Catalunya té l’escudella, el Vietnam el Pho. El plat va néixer fa només un segle al nord del país i és el més consumit dins i fora de les seves fronteres. Aquí el podeu tastar al Món Viet. El seu Pho és un brou de vedella bullit durant més de cinc hores acompanyat de fideus d’arròs, tires de carn, brots de soja, cibulet, coriandre i suc de llima. Si voleu donar-hi un punch explosiu, afegiu-hi una micona de salsa sriracha: xili vermell, vinagre i all. Una sopa exquisidament especiada, fresca i fragant.

L’Antonio, l’amo d’aquest cafè lusità, ens explica que les fronteres entre la cuina gallega i la de la seva regió d’origen, Peneda-Gerês, al nord-oest de Portugal, són molt difuses. Per fer passar el fred, ens ofereix un caldo verde. Bacallà a part, és un dels plats estrella del país: patata, col gallega, ceba, all i xoriço fumat. Us resulta un xic familiar, oi? És que està emparentat amb el tradicional caldo gallec amb grelos. Remateu-ho amb una copa de Valle da Fonte Douro i un pastís de Belém. Felicidade.

Les textures tenen un paper fonamental dins la gastronomia xinesa. Per això, la sopa que triomfa entre la clientela asiàtica d’aquest modest restaurant és la de fideus i tripa de porc; un caldo suau condimentat amb pols de cinc espècies, fideus, tripa, bleda xinesa, api-rave i algues. Si les deu sopes que tenen a la carta no són suficients, demaneu un plat de xiaolongbao; saquets de pasta farcits amb carn picada de porc i caldo fets al vapor. La pasta és artesana.

Segur que tots heu tastat la sopa minestrone, però quants de vosaltres n’heu tastat la versió genovesa? La Silvia i en Diego, els amos, cobreixen aquest brou vegetal amb una cullerada generosa de pesto, que és com es fa a Gènova. Com que aquests xicots tenen amplitud de mires, a vegades, al menú del dia hi colen sopes tradicionals d’altres països, com la clàssica sopa francesa de ceba o la tailandesa 'tom yam'.

Als ja mítics Ramen-ya Hiro i Koku Kitchen Ramen els ha sortit un competidor fort a Sants, el Kobuta, que en japonès vol dir ‘porquet’. No us deixeu enganyar per la humilitat que desprèn el seu nom en diminutiu; els ramen que fa en Hiroshi són superlatius. Elabora tres tipus de brous diferents: de porc, de porc i peix sec i vegetarià. És impossible devorar-los sense perdre les bones maneres a taula, però, tranquils, xarrupeu sense miraments. “Feel free to slurp” és el lema d’aquest restaurant on ja es comencen a formar cues els caps de setmana.

A Barcelona només hi ha un restaurant malai i, com era d’esperar, no hi podia faltar a la carta un dels plats més emblemàtics de la seva gastronomia, el laksa. Aquest caldo amb curri, fideus, gambes, pollastre, tofu i boletes de peix és un dels plats més deliciosos del món. No us feu enrere per la picantor dels xilis d’aquesta sopa. Hi ha científics que creuen que la substància que contenen, la capsaïcina, crema calories, alleuja els dolors i és bona per a la nostra salut cardiovascular.

La Graciela ho té claríssim: els dos ingredients més importants per fer la sopa més icònica de la gastronomia mexicana, el pozole, són la paciència i l’amor. Ella el fa a l’estil de l’estat de Nayarit, d’on és oriünda. Deixa el blat de moro cacahuazintle en remull tot un dia, després el cou durant hores amb porc, pollastre i una salsa de pebrot de romesco i finalment el serveix acompanyat d’un plat amb totopos, ceba, enciam, cogombre, raves i llimona. Alerta perquè aquest acte amorós de 9 euros només passa els caps de setmana. Desgraciadament, la paciència té un límit.

La Kaisa i en Kamil, silesians, van obrir fa el 2018 un petit restaurant polonès a les Corts. Hi serveixen els plats més representatius del seu país, com el żurek; una sopa densa feta amb massa mare, ceba, all, patata, ou dur, salsitxa i bacó fumat que se serveix dins d’un pa rodó. En Kamil ens recomana maridar-la amb cervesa negra Kozlak. Si aquest plat no fa que entreu en calor és que no esteu vius. I si no aconsegueix reconfortar-vos és que no teniu sentiments. La Kaisa cuina amb el cor i amb les lliçons culinàries de la seva mare molt ben apreses.

El tercer millor encebollado del món se serveix tots els dies de la setmana en un restaurant equatorià del costat de la Monumental. Sí, ho heu llegit bé. El Ñaño Bellaterra va guanyar el premi al millor encebollado de Catalunya i d’Espanya el 2017, i el 2018 va acabar entre els tres millors del món. L’Eloy, el xef, ens ho comenta feliç i orgullós, i de motius no li’n falten. Aquest saborós caldo de peix amb tonyina, iuca, ceba, llimona, ají para seco i coriandre és potser el plat més famós de l’Equador, un país especialment soper. Poca broma, mis ñaños.

Hi ha dos restaurants a Barcelona, dos a Bali i un a Madrid que es diuen Sopa i on els brous i les cremes vegetarianes i veganes de temporada són les autèntiques protagonistes. Al seu menú del migdia sempre hi trobareu quatre opcions soperes per fer de primer. Algunes us resultaran molt familiars, com la de carbassa i pastanaga de tota la vida, i d’altres no tant, com el 'dahl' indi de llenties roges o la crema nipona de verdura amb miso.