A mitja funció, Tres porques sembla que hagi d'anar pel pedregar, una còpia no gaire reeixida i amb menys recursos d'un dels últims muntatges d'El Conde de Torrefiel (text sobretitulat i tres actrius feinejant a l'escenari). Però just en aquest moment, peten els ploms i la funció fa un tomb inesperat que la va enlairant, enlairant i acaba molt amunt. És com si la idea genial hagués arribat a mig procés de creació. Potser no va anar així, però la veritat és que la segona meitat de l'obra és genial.
D'entrada, tenim una veu off que correspon a una treballadora d'una indústria càrnia (Kana) que es disposa a explicar-nos la seva vida. De seguida, entren en escena tres actrius (Laia Alberch, Maria Hernández Giralt i Mar Pawlowsky) vestides de paletes i el text passa a una pantalla amb sobretítols. La història que ens volen explicar és la dels 'Tres porquets', en el moment en què el garrí llest es construeix la casa de totxo que foragitarà el llop. Les actrius feinegen i el relat s'exposa: com el capitalisme va consolidar-se dins les ments occidentals després que Walt Disney, als anys 30 del segle passat, fes un curt a partir de la faula que modificava substancialment l'original.