La guia més completa per descobrir l'Eixample de Barcelona

Correu, poseu-vos les ulleres de pasta, pentineu-vos el bigoti! Correu cap a aquest bar de l’Eixample abans que Bibiana Ballbé el descobreixi i l’utilitzi de plató per entrevistar algun escriptor pop. El Malasang és un esquer massa sucós per a la Barcelona moderna, i si no us afanyeu, no podreu dir allò de “jo ja hi anava abans que es posés de moda”. Lluminós com una mala cosa, l’espai és una carícia al clatell: la llum del dia es cola a raig pel finestral de l’entrada i reverbera en l’altíssim sostre i les parets blanques. La fusta, present en tot el mobiliari i el terra, encaixa com un preservatiu extrafí amb els aires escandinaus de l’interiorisme. Mobles restaurats, cadires vintage, taules retro, bombetes-penjoll, maons a la vista, música cool a volum sedós... Tots els detalls s’han seleccionat amb exquisidesa i inteŀligència per oferir al visitant una experiència plaent, nutritiva per a l’ànima. En altres paraules: haureu d’emprar dissolvent per desenganxar-vos les natges de la cadira. Si la decoració no us convenç perquè aneu 50 anys per davant de la resta de la humanitat, els oferiments líquids i sòlids de la carta haurien de fer-vos reflexionar. El Tarambana es pren seriosament això del vermut. La canya d’Estrella Galicia entra com aigua de pluja, la selecció de copes de vi i cava és impecable, i els seitons i les escopinyes viatgen en 'business'.

Pretty Ballerinas té un espai a Passeig de Gràcia que vol ser la seva "finestra al món". Les hereves de les sabatilles de ballet, emblema de la casa, conviuen amb els altres models amb què la marca es diversifica. Diu Úrsula Mascaró, tercera generació d’aquesta estirp sabatera menorquina que gairebé cent anys després encara fabrica a Ferreries, que els seus veïns de Valentino en tenen prou de vendre un fulard per pagar el lloguer: ella ha de vendre moltes sabates.

Darrere de Framed Gang hi ha optimetristes amb 20 anys d'experiència i compten amb una acurada selecció d'ulleres de marques nacionals i internacionals: les locals Kaleos i Alfred Kerbs, les italianes Soya, l'autríaca Andy Wolf i Annu i District Vision, de les quals tenen l'exclusiva. També aposten per oferir una experiència diferent al client, per això i sota el lema 'Observe rethink create' fusionen l'òptica amb altres projectes creatius.

Un regal per a l'àvia, un centre floral per posar color a una convenció, flors d'última hora per reconciliar-se amb la parella. Navarro, que és una de les floristeries de guàrdia de la ciutat, té un catàleg de productes ampli que s'adequa a les necessitats i l'economia de tot tipus de clients. La Sylvia Navarro és la tercera generació d'aquest imperi floral amb més de tres dècades de trajectòria; la mare de totes les floristeries obre les 24 hores del dia. 

Obra de Josep Puig i Cadafalch, l'edifici va ser un encàrrec de les germanes Terrades, que volien unificar tres habitatges de la seva propietat a la cruïlla de Bruc, Rosselló i Diagonal. L'arquitecte va concebre un edifici d'aspecte medieval coronat per agulles de forma cònica; és l'element més característic del conjunt i el que dóna nom a la casa de "les punxes".

L'edifici històric de la Universitat de Barcelona conserva uns encantadors jardinets dins el seu claustre d'estil neomedievalista i a tota la part del darrere que daten de l'any 1871. És un oasi enmig de la ciutat del qual poden gaudir-ne cada dia els estudiants i els qui vulguin passejar-s'hi. Tot i ser poc extens compta amb 80 espècies diferents de plantes, algunes adoptades de l'antic jardí botànic de Barcelona, i dos estancs amb peixos i granotes.

Als baixos dels edificis d'arquitectura industrial de l'Eixample hi ha els espais Volart i Volart 2, dos centres d’exposició temporals d’autors del fons de la Fundació Vila Casas, que compta amb l'espai expositiu principal a Can Framis, al Poblenou. La seva programació se centra en la promoció d’artistes actuals i en la recuperació d’autors cabdals de l’art català.

El museu i Fundació Arqueològica Clos compta amb una de les millors col·leccions d'objectes de l'Antic Egipte d'Europa (propietat de l'egiptòleg Jordi Clos) que recorre 3.000 anys de la cultura egípcia. S'exposen algunes estàtues religioses, com els enormes caps de babuí usades per decorar els temples, miralls de coure i reposacaps d'alabastre, i alguns sarcòfags infantils. Destaquen peces extraordinàries com els fragments de la tomba de la Sisena Dinastia Iny, una estatueta de bronze de la deessa Isis alletant al seu fill Horus, gats momificats, bebès de cocodril i falcons. Des del museu s'organitzen cursos sobre l'Antic Egipte per a nens i adults. 

És un centre cultural de l’Eixample que ocupa la que va ser, del 1865 al 1964, la residència de la família Elizalde, i també les oficines de la seva empresa d’automòbils. Porta més de 25 anys com a centre cultural de referència de la ciutat i ofereix més de 210 cursos trimestrals, varietat de rutes per conèixer diferents racons de Barcelona i també ciutats i espais naturals de l'àrea metropolitana. També hi podreu anar a gaudir d’exposicions d'art contemporani, espectacles i concerts d'artistes emergents.

És un interior d'illa singular, on sobreviu l'antiga fàbrica de nines i joguines de llauna Lehmann Spielzeuge; va obrir a finals del segle XIX i l'activitat va seguir fins a la Guerra Civil (llavors també fabricarien plats i coberts per a l'exèrcit republicà). Als anys 40 l'antic recinte fabril es va començar a omplir de nous habitants; la compartimentació d'espais i la convivència de diferents projectes segueixen sent la norma avui. Hi tenen seu l'editorial Comanegra, la gent de Rooftop Smokehouse, l'equip de Tendencias TV i altres tallers; periòdicament organitzen mercats i dinamitzen el pati, on sobreviu la xemenia de la fàbrica Lehmann.

Centre cívic especialitzat en multimèdia i fotografia instal·lat en un xalet modernista, obra de l'arquitecte J. Rubió i Bellver, que data de principis del segle XX.

Situat al número 22 del carrer Comte Borrell, entre Sant Antoni i l’Eixample, el Centre LGTBI de Catalunya, és un equipament de l’Ajuntament de Barcelona gestionat per la Plataforma d’Entitats LGTBI de Catalunya: les onze entitats deganes del moviment i també algunes de més joves.

El 1997 es construeix el Centre Cívic Sagrada Família en un projecte que integra en un mateix bloc un centre de serveis socials, el casal per a la gent gran i un casal infantil. L'última gran reforma per a l'adequació d'espais es va fer el 2007 i l'obra de Ruisánchez Arquitectes va resultar finalista del Premi Catalunya Contrucció del Col·legi d'Aparelladors; una de les línies de treball de centre és la promoció de la igualtat de gènere. 

La Model és l’edifici penitenciari que ha acompanyat la història contemporània de Barcelona. Una presó amb un gran simbolisme per als ciutadans que ara inicia el camí per convertir-se en un nou lloc de referència a l’Esquerra de l’Eixample, acabant amb la barrera urbana que va suposar aquesta instal·lació durant més d’un segle.

Edifici de 42.000 metres quadrats dissenyat per Rafael Moneo que es va inaugurar el 1999. Combina la modernitat externa amb una sala simfònica, la Sala 1 Pau Casals, amb capacitat per a 2.200 espectadors. Compta també amb la Sala 2 Oriol Martorell, de 600 localitats, la Sala 3 Tete Montoliu de 400 places i la Sala 4 Alicia de Larrocha per a 152 espectadors. L'Auditori és la seu de l’OBC, l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya i també acull l’Escola Superior de Música de Catalunya i el Museu de la Música.

Els Encants, que des de 1928 i fins fa quatre dies havien ocupat el solar del final del carrer Dos de Maig, són un dels mercats més antics d'Europa, un espai per a brocanters i col·leccionistes on trobar productes que s'allunyen dels canals convencionals. Ara gaudeixen d'una immillorable nova ubicació, un espai de 35.000 metres quadrats i més de 300 parades sota la coberta relluent de l'arquitecte Fermín Vázquez.

Aquest parc, que és més un lloc de pas que un espai per on passejar, ocupa el solar de l'antic escorxador de la ciutat, equivalent a quatre illes de l'Eixample. Hi ha importants plantacions de pins, alzines i palmeres, però l’estrella del parc és l'escultura 'Dona i Ocell', obra de Mirò, a qui s'ha dedicat el parc.

Després de quasi una dècada d'obres, els paradistes del mercat provisional de Sant Antoni tornen a l'impressionant edifici de Rovira i Trias, representació de l'arquitectura de ferro. El cimbori octogonal és la corona que vertebra els passadissos en forma de creu on estan les 52 parades de producte fresc –abans de la reforma hi havia 180, però molt més petites, diuen els arquitectes–, i on cada comerciant s'ha encarregat de les obres de la seva parada. Als passadissos més propers a la façana del mercat, i seguint un circuit circular, està el mercat dels Encants. Cada part del mercat es pot visitar de forma independent, ja que tenen horaris diferents.

L'antiga plaça de toros de Las Arenas, de la qual es conserva la façana original, s'ha reconvertit en centre comercial. I un dels espais més especials de l'edifici, la cúpula amb vistes a Montjuïc, està concebuda per acollir esdeveniments firals i espectacles musicals i teatrals.