Les millors cerveseries artesanes de Barcelona

Poca broma, amb La Cervesera Artesana. Aquesta és la microcerveseria més veterana de Barcelona: van obrir el 1996, lustres abans que fires i cerveses artesanes envaïssin places i lineals de supermercat. Amb el mestre cerveser Olaf Martí al capdavant, aquí hi trobareu més de 25 estils diferents de cerveses que elaboren in situ –que per alguna cosa en diuen 'brewpub'– que van des d'allò més fàcil i entenedor estil lager, fins a una cervesa torrada de tardor, elaborada amb bolets de temporada. Comptant les cerveses embotellades, aquí podeu triar i remenar entre unes 100 cerveses diferents. 

L'oferta gastronòmica tampoc està gens malament: amb tapes, plats maridats i menús especials per a grups, amb receptes contundents i elaborades. Com per exemple, calamars a l'andalusa amb maionesa de llima, lingots de camembert arrebossats amb ametlla o 'quesadillas' de 'pulled pok' (no, el menjar de 'brewpub' no sol ser per fer dieta). Les experiències de tast i maridatge inclouen la combinació de 6 cerveses amb diferents plats i També organitzen cursos de tast, activitats culturals, i esdeveniments musicals en directe: en cap de setmana us hi podeu trobar concerts de jazz, rumba o rock. Un local d'aquells que fa barri i difòn un model d'hostaleria gurmet però proper. 

Desembre del 92. Mentre Barcelona es treu de sobre la ressaca olímpica, un jove posa en marxa la que esdevindrà tota una institució cervesera: el Jazz. Gairebé un quart de segle després l’Àlex Camacho segueix rere la barra cuinant una de les millors hamburgueses de la ciutat amb la mateixa paciència i il·lusió que destil·la quan parla de birra. Local fundacional de l’associació Humulus Lupulus i de la Steve’s Academy, les seves parets emanen història; però no només de música, també de cervesa.

Abans de llançar-se a l’aventura del BierCab, el Manolo Baltasar va convertir aquesta entrepaneria en punt de pelegrinatge per als amants de la birra des del 1996. Gràcies a la seva selecció d’ampolles d’importació –i no només d’Alemanya, precisament–, i tot i comptar amb (només) tres aixetes, aquest petit establiment tot just davant del mercat de Collblanc és a més l’indret perfecte per gaudir de la millor prèvia possible si sou habituals del Camp Nou o del Palau. Més que un club, més que un frankfurt.

Gràcies a la inquietud de la Susana i la Maria, el Congrés també ha esdevingut destinació obligada per als bons birraires. El 2D2 ofereix dos espais annexos: una botiga on gaudir d’una selecció única, que pot arribar fins al miler de referències (incloent-hi la seva, esclar), i un bar amb nou aixetes rotatives amb la garantia que almenys cinc seran de proximitat. A més, els dilluns, dimecres i dijous fan maridatge de tapes a preus populars. Algú va dir que la cervesa artesana és cara?

El paradís de la cervesa a Sant Pere es diu Ale&Hop. Si voleu practicar el birrisme de qualitat, aneu-hi! S’hi repleguen fans d’aquesta beguda en la seva versió artesana, bon senyal. Tenen deu tiradors de cervesa artesana de tot el món que van canviant sovint. Això és devoció a la birra ben feta. Per tant, absteniu-vos els perepunyets perquè aquí es gasta qualitat i cal estar predisposat a saber-la apreciar! Si hi entreu, deixeu-vos aconsellar i veureu com és fàcil gaudir d’una bona beguda elaborada artesanalment. Descobrireu grans perles que faran que no vulgueu tornar mai més a prendre el suc d’ordi convencional. Per fer coixí, teniu hamburgueses i tapes vegetarianes i veganes que seran la vostra salvació! Des del 2011, que ja és dir.

Benvinguda sigui l’Ølgod, una cerveseria artesana al cor del Raval que punxa la barbaritat de 30 barrils; el nom no deixa espai per al dubte: Ølgod és un poble danès i significa déu de la birra, i a l’entrada hi veiem runes i un vaixell víking. Es dediquen a la cervesa artesana d’arreu del nord (encara que sempre amb una presència gens testimonial de la producció local). De la cuina se n’encarrega el mateix cap de cuina dels darrers deu anys de la seva anterior encarnació, el Juicy Jones. Això es tradueix en una petita carta de menjar vegetarià, de receptes senzilles però de qualitat, on tot és casolà (fins i tot els nachos). I en un menú de migdia bo i generós, on inclouen tota una pinta de birra artesana, o dues mitges pintes si voleu fer de tastaolletes.

Un projecte ambiciós: ocupa dues plantes, que han convertit en menjadors, i juga amb una barra senyorial a l’entrada –llarga i càlida–, que funciona com a punt focal d’un espai fet amb materials nous, fusta noble i totxana antiga a la vista. El Beer’linale us rep amb 30 tiradors de cervesa artesana i una pissarra amb totes les varietats detallades. Segurament, els puristes trobaran llacunes al catàleg de cerveses, però als neòfits, que som majoria, els 30 tiradors i les més de 180 referències en ampolla ens resultaran més que suficients. El Beer’linale aposta pel producte europeu –danès, italià, belga– i per la birra autòctona, i compta amb un arsenal de tapes i platets del tot indispensables perquè no en sortiu arrossegant-vos com llimacs.

Després de tastar la seva primera bitter de la mà de Steve Huxley i formar part dels inicis de la revolució cervesera amb La Cerveteca i Humulus Lupulus, Guillem Laporta va tornar al barri de Sants per iniciar un nou projecte amb amics a on, a més de vendre la seva pròpia cervesa, poder desenvolupar les seves inquietuds més personals. Imprescindible, i amb terrassa a la plaça d’Osca. Algú en dóna més?

Em rep una pissarra amb sis cerveses artesanes, cinc de catalanes. És el verí oficial d’Il Birrino, un petit espai que desconcerta, perquè al costat de la llista de birres hi ha una altra pissarra amb pasta i entrants. Cervesa artesana i puttanesca? On m’hi he d’apuntar? D’un espai minúscul, al costat de la barra, en surt l’Emanuele de Angelis: italià, atent i amb una destresa increïble per moure’s en la capsa de llumins de la cuina. Ha aconseguit que Il Birrino sigui un híbrid perfecte de cerveseria artesana i restaurant italià casolà. La selecció de birres en rotació, tot i que curta, és impecable i està adaptada a diferents paladars. Segon, perquè el lloc és autèntic: decoració reciclada i xup-xup humà.

Té la mà trencada amb els guisats de la nonna i és un mestre de la pasta: la fabrica davant dels nassos del client i la prepara amb coneixement de causa (increïbles espaguetis amb vodka, rematats a les entranyes d’un formatge parmesà gegant). A Il Birrino només se li pot fer un retret: et mortificaràs per no haver-lo descobert abans.

 Què hi tenen, a La Rovira? Per començar, divuit tiradors de cervesa artesana. N’és el tret distintiu. Dels divuit, quinze són rotatius: se n’acaba un, se’n posa un altre de diferent. Si no en saps del tema, amablement la Noe, la mestra cervesera o qualsevol dels cambrers te’n faran cinc cèntims i abans de gastar-te els tres euros i mig que costa mitja pinta anglesa (28 cl), te’n deixen provar un dit perquè no et penedeixis de la tria. A banda d’això, La Rovira fa uns entrepans planxats deliciosos amb noms de carrers dels voltants —el Reig i Bonet, per exemple, de pollastre, alvocat, ceba i xipotle, que costa 6 €—, posen el Barça, tenen una màquina de discos preciosa amb singles collonuts. Acosteu-vos a La Rovi.

Us agrada córrer i sou fans de la cervesa artesana. Doncs us hem trobat nou temple: el Mikkeller Bar Barcelona. Vénen directes des de Copenhaguen i, darrere la barra, hi trobareu fins a 24 tiradors diferents. El local és acollidor, modern i 100% escandinau. Vaja, que és un dels espais més 'hygge' de la ciutat. Eing? És un concepte danès que vindria a ser sinònim d’una tarda de peli i manta a casa, amb espelmes i una infusió a les mans. O una bona birra, esclar.

Una birreta al dia, és el savi consell que donen el Quim i l’Angie. Junts gestionen des de l'any 2011 aquest negoci entranyable, que representa l’essència de la birra amb una desena d’aixetes (tres bombes de mà incloses) i més de 300 ampolles. L’ànima birraire del Poblenou, a on a més d’una bona colla de fidels també s’hi apleguen els turistes més exigents després d’un llarg dia de platja. La seva terrasseta urbana, en un tram de carrer pacífic, és la mar de simpàtica. 

Rere d’aquest nom impronunciable–literalment ‘cervesa freda de soterrani’–, el Mads vol portar a peu de La Rambla l’esperit de la seva Dinamarca, pàtria de firmes preuades com Mikkeller, Amager i To Øl. A més de 15 aixetes on impera la qualitat, aquest petit però més que aprofitat bar va ser pioner en la implantació d’una carta de beer cocktails. Salut... o, com diuen allà, skål!

La Bodega Berlanga vol ser un local d’aquells de tota la vida, sense més pretensió que poder-hi fer tranquil·lament uns gots amb els amics. Ara: quins gots! És a dir: l’important està molt bé. Tenen una artesana de tirador per llepar-se’n els dits, la Fort, de l’Hospitalet, de l’amo del Vaso de Oro de la Barceloneta, en rossa i negra. Llaunes de qualitat, asturianes i andaluses, amb delícies com el paté de cabrales o de cérvol.

Embotits ibèrics i formatge d’ovella, cocteleria clàssica i pròpia, com l’espectacular Aperitivo Berlanga, a base de vermut vermell, picón, Laphroaig i rom Plantation, per només 4 euros. També en tenen a base de cervesa, com l’Austrohúngaro, amb cervesa, xarop de poma, tequila i mezcal, 5 euros: els preus estan realment ajustats. Per si no n’hi hagués prou, amb cada consumició et posen una tapeta. 

L'espai gastronòmic de Cervesa Moritz, en el que havia sigut l'antiga fàbrica, és tot un festival de beguda i menjar. En l'espai de cerveseria, amb la barra més llarga de la ciutat, hi podem prendre cervesa sense pasteuritzar, connectada directament del tirador al tanc d'una microcerveseria. I també hi trobem una amplíssima carta de tapes d'arreu del món, a càrrec de Jordi Vilà, on menjar alsacià i espanyol es donen la mà. Tot plegat acompanyat d'un bar de vins i un restaurant. En aquest espai rehabilitat integralment per Jean Nouvel, també es pot visitar la microcerveseria, però sobretot val la pena passejar-hi sense pressa i descobrir els detalls arquitectònics –murs vegetals, finestres periscòpiques– que fan de la Fàbrica Moritz un dels edificis públic més sorprenents de la ciutat i tot un parc temàtic pels amants de la cervesa.

Amb la seva maquinària ja a punt, el coneixement de l’Anna Cufí i l’experiència d’un alquimista com el Bernat Diego són el millor aval d’aquesta bufona ‘micro’ davant mateix del Jazz i la Steve’s Academy. Jocs de paraules al marge, el BrewPub Le Sec és un pilar de la cervesa artesana a Poble-sec.

Situació privilegiada i fusió gastronòmica (a cavall d’Àsia i els EUA) semblaven els punts forts d’aquest ambiciós projecte que ja s’ha guanyat el respecte de la parròquia birraire. La seva IPA Claudia i l’APA Cosas Que Pasan seran una de les millors notícies de l’estiu cerveser. Temps al temps.

A més de tot un referent de les tapes des de fa mig segle, El Vaso serveix des del 2009 les cerveses Fort, directes de la seva fàbrica de l’Hospitalet i degudament refrigerades. Acompanyar un dels seus platillos amb una flauta hauria de formar part del decàleg de qualsevol barceloní. Potser el lloc tradicional de Barcelona on millor es tira la canya.

Al Poblenou des del 2013, l’Scott i l’Alan segueixen trobant un lloc a les seves atapeïdes agendes per compartir la seva passió per la craft beer. Aquesta microcerveseria artesana fabrica cervesa amb llúpol d'Amèrica. Hi podeu comprar mam del bo a dojo –dos litres us poden sortir per uns deu euros– i visitar la seva bateria antiaèria, amb tast inclòs, esclar. Estigueu atents a la seva web, on hi trobareu moltes activitats i maridatges, sempre amb la birra com a centre d'interés.

Després de la trista pèrdua que va suposar el tancament de la botiga de La Maison Belge, el Henk va omplir el buit a l’ànima dels malalts dels llevats amb l’obertura d’aquest celler amb gairebé 500 referències i dues aixetes per acompanyar la seva oferta de productes típics. Imprescindible.

Diagonal amunt, la cervesa artesana també té el seu punt de trobada en aquest acollidor store & bar (amb terrasseta, que en estiu s’agraeix), i que amb el pas del temps també s’ha convertit en tot un clàssic gràcies a les seves vuit aixetes i més de 250 referències. Tot un must de la zona alta.

Tal com afirmen els que en saben, la verdadera revolució cervesera resideix en el homebrewing. Si disposeu de les condicions de refrigeració i l’espai necessaris, aquí trobareu de tot per fer birra a casa: kits de 4 litres, barreges i ingredients a dojo, accessoris, cursos… i que tremoli Mikkeller!

Al cor de Sant Andreu, podeu gaudir d’aquest celler amb més de 200 referències, quatre aixetes i una agenda farcida amb les seves experiències, que inclouen monogràfics de birres britàniques i alemanyes i una sessió de maridatge amb formatges asturians.