Tots els reportatges de bars

Bons mojitos, hamburgueses i concerts Si la Jurado cantava allò de Como una ola, la Sílvia de l'Stromboli no necessita un micròfon per portar tota la seva energia a aquest racó d'Hostafrancs. Fa dies que s'anuncia, uns carrers més enllà de l'Stromboli, la primera setmana d'octubre s'hi obrirà un cinema nou, el Zum Zeig. Així que ja podeu apuntar a la llibreta aquesta adreça per si teniu un rum-rum abans o després de la pel·lícula. No fa ni un any que la Sílvia, filla de restauradors, va inaugurar aquest bar per fer "tot el contrari del que havia vist als bars dels pares", però agafant-ne l'ofici, somriu. Això vol dir fora televisió i màquines escurabutxaques i preparar tot el menjar en el mateix moment que la gent el demana.Va deixar l'empresa de finances on treballava i va muntar aquest bar perquè fos com una segona casa. Des que va obrir al mes de gener, ja hi ha organitzat una bona colla de saraus: mercadets de segona mà, vermuts, sessions de DJ i tastos d'hamburgueses. Una de les activitats amb més èxit de públic són els concerts, que se celebren els divendres i dissabtes, i on músics de diferents nacionalitats i estils mostren les seves habilitats. Des de flamenc fins a jazz, música clàssica, cançó tradicional italiana, tot hi cap, dins el volcà de la Sílvia. Si la vostra fam de cultura ha quedat servida, el que cuida també l'Stromboli és la gana que aconsegueix que els budells també facin el seu concert. No patiu. La Sílvia té la mà trencada amb les canyes, una bona col

Biercab ofereix 30 tiradors de birra de tot el món Fa una setmana que han obert i ja es poden penjar més medalles que el màgic Andreu. Amb trenta tiradors i una carta de platets que és l'enveja de totes les veïnes, el Biercab just acaba d'agafar aire per deixar tots els competidors tremolant.Tot té una explicació, i és que, darrere d'aquesta cerveseria amb una generosa oferta, s'hi amaguen alguns dels millors elaboradors i entesos del món cerveser de tot l'Estat. De Pamplona, Màlaga i també catalans. Entre les files, també hi ha l'Sven del The Drunk Monk. Si sou de Mataró, segur que heu visitat algun cop aquesta cerveseria amb un centenar de referències. De la trentena de tiradors, una desena estan dedicats a la cervesa de la casa, la Naparbier. Els vint tiradors restants, entre els quals hi trobareu tots els estils de cervesa que hi ha al mercat, pertanyen a elaboradors internacionals, anglesos, belgues, etc. Si sou amants de la curiositat, el celler del Biercab ofereix una selecció d'ampolles de cervesa que us deixarà estabornits. Des de cerveses que reposen en bótes de conyac fins a les birres d'orígens més inaudits.Les bones maneres del Biercab es traslladen també a la teca. Han buscat l'assessorament de Sergio Ruiz, el xef de l'Hotel Melià de Barcelona. "No per fer maridatges", puntualitza l'Sven, sinó perquè hi hagi "una bona comunió entre el que bevem i mengem".Cuina refrescantA la carta, hi trobareu plats molt refrescants, com el cebiche de corball, tàrtar de Wagyu a

El pub anglès més antic de Barcelona De vermell i negre, amb els colors del rock'n'roll i una vespa encastada al mur de l'entrada, així es vesteix el Black Lion, el pub més antic de tot l'Estat. Petits retalls de diari penjats a les parets recorden la curiosa història d'aquest bar. Va obrir les portes fa gairebé 50 anys perquè la colònia anglesa de les Corts no enyorés els vespres al pub. En aquest amagatall també s'hi reunia la colla de la Nova Cançó. Ovidi Montllor i Gato Pérez es van asseure a la seva barra. Ara ja pocs se'n recorden, d'això, però dins d'aquest bar engolit per les ratlles diplomàtiques de les Corts encara hi ha ganes de festa.Des de fa més de cinc anys, darrere la barra hi trobareu en Jofre, l'amo i un home orquestra capaç de servir-te una canya, preparar uns nachos amb guacamole i estar pendent del resultat del futbol. I és que aquest cambrer d'ulleres negres omnipresents i camisa uniforme Black Lion és un hooligan dels seus clients, d'una família que té matrimonis que vénen pel mojito, fans dels gintònics i la jovenalla que vol tastar les cerveses artesanes.Un pub molt animatEn Jofre no para quiet. Organitza concursos i saraus perquè un bar de barri com aquest funcioni amb alegria a totes hores. Amb la col·laboració de la cervesa Glops, ha regalat als clients cerveses amb etiquetes commemoratives del Barça. Els dies de futbol el Black Lion és una festa. Televisió, volum generós i cerveses de totes les varietats inimaginables per les diferents fases del p

La cerveseria artesana amb més tiradors per metre quadrat Si existeix un mapa de les cocteleries a Barcelona, ja podem començar a dibuixar el plànol de les cerveseries artesanes que misteriosament s'agrupen als voltants de la plaça d'Espanya. Entre el barri de Sants i la zona de Rocafort i Urgell, hi trobarem molts punts vermells. Passa més set la gent del cantó del Llobregat? N'haurem d'investigar les causes i haurem de beure'ns unes quantes pintes per arribar a una conclusió. Només per motius estrictament professionals, eh? La Més Petita va obrir fa tres mesos, el mateix cap de setmana que se celebrava la Barcelona Beer Festival i, segurament, no per casualitat. El cervell darrere d'aquesta minúscula cerveseria amb vuit tiradors és Albert Sanchis, mestre cerveser i creador de l'artesana Almogàver. Per això, tot i la mida d'aquest establiment, l'Albert vol fer-hi "coses grans". Si l'excel·lència no és cosa de metres, que ho sigui la qualitat. Per això, pràcticament cada setmana l'Albert canvia la llista de cerveses de la pissarra, intentant sempre que s'hi puguin tastar totes les varietats de cervesa. Làmbiques, IPA, de blat, etc. Hi trobareu de tot i us aconsellarà com pocs. A part de les cerveses artesanes catalanes, que mai no falten a la carta, i l'Almogàver, la de la casa, hi trobareu referències internacionals i estatals. Avui presumeixen de la DouGall's, una birra elaborada a Cantàbria que enamora l'Albert. Li agrada conèixer els elaboradors de les cerveses que servei

L'actor destil·la un dels millors vodkas del món

La família del Morro Fi s’amplia amb el Mitja Vida Amants de la frase feta i de l’oliva farcida, els del Morro Fi, blog i bar, ja tenen un nou local, el Mitja Vida. Molt més gran que el seu antecessor, el Mitja Vida s’ha plantat a la zona de Sant Gervasi, al costat de la plaça de Molina. Vist des de fora, sembla un cub racionalista de ciment armat amb finestrals enormes. A l’interior, i seguint amb les metàfores arquitectòniques, és el Pavelló Mies Van der Rohe de les coses bones.  En Marcel, el Rimbaud del vermut, així és com l’anomeno, per les seves patilles, bigotet i llaçada elegant, serveix el vermut i les canyes amb la mateixa gràcia que ho feia darrere el taulell del Morro Fi. Simplement, es nota que ara està més ample. La barra del Mitja Vida és ben llarga i els pots de piparras arriben fins al sostre altíssim, per recordar-nos que prendre un bon vermut és la millor manera d’arribar al cel. Al voltant d’una barra d’acer inoxidable, una fila de tamborets i un mostrador que fa goig, s’hi arrengleren moixama, seitons, calamars, arengades i les anxoves del Cantàbric que neteja en Marcel. “Explica-ho, això”, em diu. Ho menciono, i a més hi afegeixo que també al Mitja Vida serveixen les canyes tan bé com al Morro Fi (estil madriles), i que també ofereixen el vermut de la casa que ens podem endur a casa en ampolles amb serigrafia única de Martí Guixé o d’altres de més econòmiques, amb el disseny de la casa.    Fidel a un mateixUna vegada més, la colla del Morro Fi han estat

Una taverna amb 250 anys d'història Fa 32 anys que La Parra funciona com a restaurant de carn a la brasa, però en fa més de 250 que existeix. Només cal veure les bigues del sostre i els murs de casa de poble perquè ens recordi la taverna de carreters que va ser. En Miquel, l’encarregat, m’explica com era La Parra fa més de 50 anys. Una època en què la gent hi portava el menjar de casa i només hi demanava el beure. Pel carrer de Joanot Martorell, on ara es veu una galeria coberta per una vinya borda, abans hi baixava la riera de Magòria, punt de sortida de les diligències cap a València. Cada racó de La Parra porta una colla de records a la gent del barri. Un dels menjadors del restaurant era habitatge. “Alguns clients encara ens expliquen com era la casa i com hi dormia la família, separats per cortines de roba”, somriu el Miquel. Dedicats al vi novellFidels a la història que envolta el local, el restaurant d’Hostafrancs es dedica des dels seus inicis a la cuina catalana i als productes de temporada. També amb el vi tenen la mateixa vocació. Entre les recomanacions, en aquesta època de l’any, no hi falten les carxofes del Prat, el paté de conill o els ous d’oca escumats que fan bona parella amb el vi novell de la cooperativa de la Garriguella, a l’Alt Empordà. És un vi fresc, afruitat, que canvia dins l’ampolla i amb la duració breu dels vins joves. Un vi versàtil que també s’adapta a la carta habitual de La Parra: la vedella de Girona, els pollastrons, les costelles de xai o

Farts de música techno i actituds indie-pop desmenjades? En aquest llistat de bars i clubs només hi trobareu guitarres –enllaunades o en viu– gent tatuada i perillosa i molta actitud roquera... Sala Rocksound Després que l'aturada dels concerts al Magic deixés òrfena l'escena rockera, Rocksound va agafar la torxa posant tota la carn a la graella: aquesta és una petita sala amb grans concerts de bandes internacionals. Entrem en un antre en què els colzes s'enganxen a la barra, la iconografia rockera ens captura, i el fum i l'alè agre de cervesa ens empenyen a fer aquella sèrie d'animalades iÅ€lícites que se suposa que hem de perpetrar en un concert de rock. Antoni Celeiro, un fuster ficat a promotor i empresari, només programa rock and roll en tota la seva estretor i amplitud de mires: rockabilly, hard rock, country-rock, blues... Han fet suar les taules promeses de l'escena internacional com Zach Williams and the Reformations (southern rock) i veterans com Sonny Vincent, padrí del punk novaiorquès. Concerts de dimarts a dissabte, a partir de les 21 h. Magic Club Discoteca rock a Barcelona? Un nom: Magic Club. És l'antre al qual acudeix la fauna roquera de la ciutat en massa, quan noten que se'ls cauen a sobre les parets de la modernitat imposada, les decepcions vitals o senzillament tenen ganes d'agafar un bon pet escoltant els Dictators i ballant. D'ençà de l'obertura l'any 1976, el Magic ho ha vist passar tot: ona laietana, contracultura, punk, new wave. Des de mitjan dels

Esmorzars fantàstics per començar el dia amb energia

Gin Fizz, una cocteleria clàssica i oculta a Sant Gervasi Els amants de les cocteleries coneixen el Gin Fizz. És l'antic Pablo's. Fa dos anys que el bàrman Eduard Arquer va fer-se càrrec d'aquesta bonica cocteleria de seients capitonats i taules d'ònix, després de la jubilació de l'antic propietari. En Pablo era conegut entre la clientela pels seus canapès, les aquarel·les que pintava dels còctels i uns Gimlets amb twist de llimona. Als antics records, l'Eduard hi ha plantat cara amb una llarga experiència com a bàrman, un piano, l'amor per la bona música i un somriure.De les parets del Gin Fizz hi pengen grans músics de la història del jazz. Són les fotografies de Django Reinhardt, Billie Holliday i Chet Baker, entre d'altres, que han regalat una nova fesomia al local. I és que l'Eduard també és músic. Toca "el baix elèctric i l'harmònica", confessa. No sé si és per aquest motiu que en el logo del Gin Fizz, on una efa i una zeta juguen a encavalcar-se, no puc deixar de veure-hi dues notes penjades d'un pentagrama. L'Eduard, que va aprendre l'ofici al Dry Martini i al Gimlet del carrer Rec, ha trobat en el local del carrer Camp el seu lloc per oferir allò en el que creu. Per l'Eduard, l'essencial és "una copa en bones condicions, proporcionada i equilibrada perquè s'ha de respectar sempre el destil·lat". Encara que reconeix que la copa més demanada és el gintònic, l'amo del local és un enamorat dels whiskies, tequiles i roms de qualitat per prendre sols o com a base de l'exte

Per molts són una religió i una excusa per per trobar-se amb amics. Aquí hi trobareu les millors tapes de Barcelona Quimet i Quimet Ho diuen totes les guies del món i em sap greu repetir-me però el Quimet i Quimet és, vaja, per deixar anar la llagrimeta. Tenen cervesa pròpia, serveixen el millor vermut d'aixeta del planeta i ofereixen una varietat de vins que els arriba al sostre. Tot aquest cúmul de felicitat acompanya unes tapes que farien ressuscitar els morts. La Esquinica Aquesta tasca aragonesa és un referent de la gastronomía popular de Nou Barris. No agafen reserves (cal agafar número i esperar una estona al carrer amb un lletreret que posa: “salica de espera” penjant d’un plataner). Cambrers genials. –T.M El Xampanyet El xampanyet i el vermut reguen les tapes senzilles, però efectives, d'aquest indret que aplega tant a turistes com a nadius. Las Delicias Hi fan uns calamarsets boníssims, ensalades russes de campionat, braves i una llista de tapes que serveixen sempre amb generositat. Des de les cadires, es veu l’entrada al parc del Guinardó. Es pot fer una bonica excursió fins al parc Güell. El Vaso de Oro La cervesa rossa de la casa és l'acompanyament ideal per a les seves saboroses tapes. Gata Mala El Gata Mala és un espai comprimit que s’anuncia amb una pissarra al carrer –el nom, posat amb guix. Haureu d’emprar els colzes per fer-vos forts a un racó de la barra. I quina barra: de les seves entranyes no paren de sortir tapetes delicioses per a la Germandat de la

Sempre és un bon moment per gaudir d'un bon vi

Els millors plaers a dues mans Amagats entre llesques de pa curixent, hem trobat els farcits més deliciosos i originals que es preparen als bars i restaurants de Barcelona. Queixalada a queixalada, aquí teniu 15 locals de la ciutat perquè gaudiu d'una experiència gastronòmica d'alta volada sense fer malbé la butxaca. El Kiosko Brad Ainsworth, el xef que va propulsar l'hamburguesa gurmet a Barcelona amb el minúscul Bacoa, també va obrir Kiosko, el mateix concepte però amb un espai més ampli i còmode, i obert al carrer. Tasteu qualsevol de les seves delicioses receptes amb la salsa especial de chutney, patates casolanes i ja em direu. R.M Can Conesa Es un clásico capaz de provocar largas colas en la plaza de Sant Jaume. Sus bocadillos lo merecen, probad el caliente de roquefort, el de cocido y salsa de Marta y los frankfurts, también para celíacos. Sagàs Els germans Rovira, amb estrella Michelin al restaurant-masia Els Casals de Sagàs, s'han instal·lat a Barcelona. I practiquen el noble art de l'entrepà gurmet, farcit amb les bestioles i els vegetals que ells fan crèixer a la seva granja del Bages. Val la pena tastar delicadeses com l'entrepà xinès amb cansalada de porc. Tot directe de la terra, sense intermediaris. –R.M Can Ros Una bodega de tota la vida per fer-hi un esmorzar de forquilla d'aquells ben energètics. També és ideal per dinar unes bones mandonguilles o un capipota ben potent. Entrepans senzills però fabulosos. Quimet d'Horta Tradición y veterana vinculación a

Ens atrevim a escollir les 20 millors racions de patates braves de Barcelona. Els puristes us decantareu per les receptes que passen de generació en generació als bars de tota la vida, mentre que molts altres descobrireu noves fórmules innovadores, però igual de delicioses. El nostre top 20. Des de les més creatives a les clàssiques que mai fallen Creatives Pan & Oli Les millors idees a vegades surten de la necessitat: Carlos Ortiz, cuiner d’aquest petit bar restaurant d’intencions molt serioses, un dia havia de preparar un àpat per a 400 persones. La salvació va venir amb aquesta idea: una patata brava desfeta i en got, que es menja amb cullera. La cullera arrossega, del cul del gotet fins a la boca, una saborosa patata confitada cinc hores a 60 oC, que al final conflueix en una salsa d’all, bitxo i pebre vermell, muntada amb un xic de llet com si fos una maionesa sense ou. Petita gran El 58 Aquest molt recomanable restaurant de tapes –amb un encant 'do it yourself' difícil d’explicar– pal·lia, en part, el dèficit de la tapa moderna al Poblenou. Amos Martínez ens parla de les braves bohèmiques, un homenatge al seu amic i company de classe Mandu Gimeno del Bohèmic. Hi tenen un aire, però són diferents. Me’n menjo una ració generosa recoberta per una salsa dual: maionesa feta d’all confitat, escalunya, ceba i pebre, i brava a base de tomàquet sec hidratat, pebre i clau. Un arc iris barroc i saborós, on, a més d’esperar la clatellada del picant, gaudeixo amb els ma

El més vist 5 coses per fer avui Aprofita el teu temps i troba el que necessites: el millor del dia al teu abast Japonisme. La fascinació per l'art japonès Que consti que en Pere Calders ja ens havia avisat: som víctimes d’una invasió subtil. Jo mateix em vaig criar amb la Heidi i el Marco, escoltava música d’un Walkman Sony i m’afarto de sushi. Qui no ha tingut una Playstation o ha jugat al Super Mario Bros? O rigut amb 'Humor amarillo'? Doncs aquest fenomen ja dura segle i mig, com bé demostra l’exposició 'Japonisme. La fascinació per l’art japonès' al CaixaForum. Tot va començar el 1868, quan, després de segles d’aïllament, el Japó va reobrir els seus ports al comerç internacional. No avançaré esdeveniments, però al carrer de Ferran, per on ara passen la majoria de les manifestacions, hi havia fins a sis botigues de productes japonesos. I a Barcelona, dos museus dedicats a l’art japonès s’anunciaven a les guies turístiques. Hi havia grans col·leccionistes d’art japonès, com Josep Mansana, que va arribar a reunir més de 3.200 obres de gran qualitat.Deia que tot va començar el 1868. París va ser el gran centre comercial de productes japonesos. I Barcelona estava a 24 hores en tren de la capital francesa. Tots els artistes catalans que passaven per París n’estaven assabentats. Fortuny va ser el primer. Més endavant, Santiago Rusiñol o Darío de Regoyos coŀleccionaran art japonès i s’inspiraran en aquesta cultura tan exòtica com refinada, aprofitant els avenços estètics del mod

El vermut mai ha marxat de Barcelona, però els últims anys el costum de trobar-se amb amics al migdia per compartir aperitiu i companyia guanya adeptes i establiments. Aquí trobareu els nous –però també els clàssics– temples del vermut. Bar Electricitat Aquesta bodega és un dels grans clàssics de Barcelona per a fer un bon vermut: hi trobarem unes bombes de primera categoria, truites de patates meloses, vermut casolà i una ensaladilla russa d'aquelles que creen afició. Tracte proper i molt amable. El Xampanyet El xampanyet i el vermut reguen les tapes senzilles, però efectives, d'aquest indret que aplega tant a turistes com a nadius. Quimet i Quimet Ho diuen totes les guies del món i em sap greu repetir-me però el Quimet i Quimet és, vaja, per deixar anar la llagrimeta. Tenen cervesa pròpia, serveixen el millor vermut d'aixeta del planeta i ofereixen una varietat de vins que els arriba al sostre. Tot aquest cúmul de felicitat acompanya unes tapes que farien ressuscitar els morts. Casa Mariol Wine Bar Per als que som de les Terres de l’Ebre, la clotxa és la nostra magdalena proustiana. I en aquest espai obert pels responsables dels cellers Casa Mariol (Terra Alta), se’n serveixen les millors a aquest costat del riu gran. Esperit local sense collonades, vermut actualitzat sense ximpleries, modernitat sensata i tradició ben entesa. Morro Fi El blog dels del Morro Fi ja fa temps que està considerat una obra de referència per tots aquells que som partidaris d'un estómac feliç. D

10 cafeteries per satisfer el plaer més fosc Trobar un bon lloc on esmorzar, berenar o prendre un cafè de vegades és complicat, ja sigui perquè l'ambient del local no és l'adequat o perquè el cafè i les pastes són decebedores. Amb les nostres recomanacions segur que l'encerteu.  Tonka Bar Comencem pels esmorzars amb bons entrepans, pastes i croissants per als quals s'utilitza llet de soja i de vaca ecològica. A l'hora de l'esmorzar, un bikini de mozzarella, tomàquet i ruca trenca tots els motlles i permet assaborir alguna cosa diferent, o bé el de formatge brie, tomàquets secs i alvocats, que a més de ser deliciós és imaginatiu. Vil·la Florida La cafeteria i restaurant del centre cívic Vil·la Florida disposa d'un menú diari curós i saludable, on hi sovintegen plats com el cuscús. També tenen bones hamburgueses i truites, així com una sel·lecció de brioixeria artesana. Floral Cafè Amb un disseny de primera –obra d'Alicia Núñez, premi FAD d'interiorisme– Floral Café ofereix una carta breu i acurada, amb productes de qualitat. Hi podem menjar bons bistecs tàrtars, goulash o paninis, i també hamburgueses de vedella ecològica. I durant tot el dia, brioixeria i entrepans d'alta gamma. Je t'Attends Aquesta encantadora cafeteria s'ha convertit en el recer de l'oficinista que vol mandrejar, prendre un bon cafè i sobretot gaudir d'una selecció de brioixeria i pastisseria de primera qualitat: pastís de pastanaga, 'lemon pie', sacher... I també bons entrepans a l'hora de dinar. Per pass

10 establiments on sempre és l'hora del te Estimulant, saborós i saludable, el te és una beguda miŀlenària que mai ha deixat d'estar de moda. Si t'agraden les infusions, aquí trobaràs les teteries millor assortides de Barcelona. I recordeu: siguin les 4, les 5 o les 6, en aquests locals sempre és l'hora del te! Caj Chai Si busqueu especialització i varietat, la Caj Chai és la vostra teteria. El complicat nom del local –es pronuncia xai-xai– és txec i fa referència a les nombroses cases de te que hi ha Praga. L'Antonio ha importat el model i, en un ambient molt tranquil, ofereix una de les millors i més extenses cartes de te de la ciutat. Seguint el mètode Gong Fu, podreu degustar tes de la Xina, el Vietnam, el Japó.. Caelum Ave Maria Puríssima! No us ho prengueu com una blasfèmia: és l'expressió que se us escaparà quan visiteu aquesta botiga del Casc Antic de Barcelona. Aquí tenen tota mena de dolços elaborats en convents per monjos i monges d'arreu del país. També funciona com a petita cafeteria i el seu te és protagonista amb una bona selecció. Tota una temptació... divina. La Fíbula El carrer Blai s'està convertint en una de les principals artèries del Poble-sec més gastronòmic i allà s'hi barregen una eclèctica oferta d'establiments de tota mena amb els plaers del paladar com a nexe comú. El toc àrab el dóna aquesta teteria clàssica de decoració andalusí. És tranquil·la, amable i reposada. Té una zona de pastisseria amb dolços típics àrabs per completar una oferta de tes

Els millors assortidors de cervesa de la ciutat Sembla una tècnica senzilla, però no tothom serveix les canyes amb alegria i precisió. Perquè no patiu decepcions innecessàries, la Montse Virgili ha localitzat 10 establiments de Barcelona que dominen l’assortidor a la perfecció. Gata Mala La Trinity i la Lucy són les reines d’aquest cau que amb prou feines ocupa una barra. Fan allò tan passat de moda d’oferir bona teca i bon servei. I sense avisar prèviament, et disparen al cor als cinc minuts d’haver-te conegut amb una tapa d’albergínia que es desfà a la boca o uns tomàquets secs escandalosos. Cada cop que les brànquies se’t mouen un pèl, ja t’han servit una canya. Ofereixen una marca coneguda però la gràcia és la barreja que serveixen a mig camí entre els dos assortidors. S’hi veu una cervesa torrada, però és un misteri com el de la Santíssima Trinitat. Bar Mut Uns dels llocs més animats de les nits barcelonines. Cuina a la vista i plats molt interessants que canvien diàriament. Cal reservar. Ambient de tasca, però fina i de molt bon gust. M.A Mosquito El Mosquito és la repera de l'exotisme. Elaboren cuina cantonesa excel·lent i, en especial, els famosos farcellets xinesos, els dim sum. En Giles, l'amo del restaurant, és un anglès que, després de viatjar durant anys per Àsia, va decidir obrir un restaurant xinès a Barcelona, evitant tots els tòpics. Per encara desviar-se més del lloc comú, té quatre assortidors de cervesa anglesa exquisida i, si no sou de canyes, ofereix més

Passeu-vos al 'Truitter'. Els millors locals de la ciutat on menjar-vos el plat amb més ous. La millor xarxa social és la que s’estableix compartint una bona truita: un plat universal, econòmic i senzill que pot esdevenir un plaer d’alt voltatge si ens el mengem en el lloc idoni.Si és cert que cal tenir ous per fer front a la crisi, res millor que tenir sempre a mà els elements bàsics d'una bona truita: patates (millor agres), cebes (les més dolces, millor de Figueres) i ous (els més frescos, i si és possible ecològics). Però la truita de patates i ceba no es limita a aquest panorama. Som molts els que considerem que la millor truita de Barcelona no surt d'un restaurant especialitzat, sinó del geni, la personalitat i la mà de la Carmen Erdocia, propietària i xef de Taktika Berri: la seva truita de poca patata i ceba confitada i la de bacallà destaquen amb escreix en el panorama truiter de la ciutat. Són sublims.   Truites d'autor Tot i que, si es vol conèixer la verdadera dimensió que pot assumir aquest món de paella, ou i oli, només cal recórrer a una enciclopèdia. La que va escriure Joan Antoni Miró: el seu llibre L'art de fer truites (Andana) que posa en pràctica diàriament. Ànima del temple Les Truites, Miró va obrir aquest restaurant fa uns 27 anys, quan va venir d'Ordal, el seu poble natal del Penedès. "Vaig començar amb una truita i em vaig anar engrescant en veure el panorama que se'm presentava", diu orgullós. En aquest senzill i agradable local de la zona alta de la