El millor menjar per emportar de Barcelona

La gran dificultat d’un restaurant que fa comandes a domicili és l’estat en què arriba el plat: un repte fàcil per als guisats, però molt més complicat quan cal 'mise en place'.

L’Arume, clàssic modern del Raval, “ha adaptat tota la seva carta al delivery però sense trair la seva filosofia”, ens expliquen: producte gallec del bo i amb una complicació raonada de la tradició. Demaneu-hi el seu pop a la brasa: cruixent per fora, sucós per dins, neda sobre una ferma parmentier amb allada i llima; va ser Tapa de l’Any el 2015. Feu la comanda trucant o per whats al  93 315 48 72.

A vegades la mescla de models de negoci encaixa com una sabata a mida. Vegem Grado Sushi: ídem d’alt nivell incrustat al clàssic Bar Chiqui, del 1959. La Sònia Riasol, filla de la Chiqui, explica que “al Japó alguns dels millors llocs de sushi eren bars a peu de carrer, no gaire diferents de la Chiqui. I se’ns va acudir començar a fer sushi per emportar”. El sushimaster és en Douglas Alves, amb mili a la Tunateca i l’Ikibana. La relació qualitat-preu és excel·lent, i fer el vermut amb 'nigiris' variats, envoltat de bótes i marbre, té un magnetisme bestial. Qui pot dir que no a uns bons 'ngiris'? Comandes al whatsapp 677 881 506 i a la seva web 

Martín Berasategui és el nostre cuiner més michelinitzat: té dotze estrelles, de les quals quatre es reparteixen entre els restaurants de l’Hotel Monument. La seva carta de 'take away' s'inspira en el  restaurant Oria (una estrella Michelin) i també en la cuina tradicional basca.

Potser no us hi trobareu fil per randa els plats de l'Oria, però sí una adaptació en format ideal per emportar sense que perdin les seves propietats: una tria de xup-xup d'alta volada (ravioli de cua de vedella amb salsa de foie i oporto...) i també plats de sabor poderós amb l'esperit Berasategui i un peu al mar, com un tac de bacallà amb ceba tendra fumada i brou a les fines herbes. I si no esteu per a  cerimònies, doncs agafeu un martintxo, el seu brutal entrepà de filet de vaca gallega amb crema de sardineta i patates fregides

Qui hagi tingut la sort de gaudir del Disfrutar, sabrà que l’emoció arrenca amb els pirotècnics i deliciosos snacks, un bocí de la seva filosofia feta entreteniment: les minipizzes cruixents o el polvoró de tomàquet, més que fer boca, te la deixen oberta. Ara us podeu endur una caixa que, com diu l’Eduard Xatruch, “és un regal ideal per donar un toc especial a qualsevol àpat”. Boca, deia? També és ideal per tancar la del teu cunyat: una bomba gastronòmica que desactiva tot el seu arsenal del Club del Gurmet. Per 49 euros i la podeu encarregar a la seva botiga. 

Le Cucine Mandarosso té un colmado italià, L’Emporio, on et pots emportar a casa els plats del restaurant que no estan saltats al moment, com la pasta al forn, la seva aclamada especialitat: per dir un plat, una gran lasanya (plaques fermes que empresonen 'ricotta', carn picada i tomàquet), i altres variants com la lasanya amb pesto, la vegetariana o la blanca. I totes les postres casolanes, que és de domini públic que són del bo i millor de la rebosteria italiana a la ciutat (aquella sublim 'crostata'!), i un arsenal de salses de tomàquet i pasta seca, de la que fan servir ells per cuinar. Aquí podeu reservar per passar a buscar. 

Ja no són les tres, sinó les dues: d’ençà de l’any 2015, la Sara Ramos i la seva mare Paquita Montoya comanden aquest híbrid de restaurant i botiga, tota una institució a Gràcia. Per què? Lluny dels arrebossats pesats i els guisadots, fan “cuina inclusiva”, com diu la Sara: saludable, on sempre hi haurà una opció per a celíacs, una per a vegans i una per a carnívors. Tenen mà màgica per la cuina casolana, sempre amb producte de temporada. I tenen un repertori de luxe tant saborós com saludable, que va des de la influència asiàtica ('gyozas' casolanes de verdura i gambes) fins a un pollastre de pagès farcit amb fruits secs, albercocs, carn picada i cireres. 

D'acord, sou vegetarians. Però a més a més no us mengeu qualsevol cosa: teniu ètica i morro fi. Des d'una perspectiva de radical temporalitat i proximitat, la xef Laura Veraguas –que va excel·lir en la cuina de l'Iradier– ha muntat un servei de càtering de cuina vegetal d'alta volada que es replanteja la nostra alimentació.

"Sovint prima l'excés. La nostra proposta de menú es presenta en forma de vegetals de temporada de processos i tècniques culinàries que ens ajudaran a tenir una digestió més amable. I amb plats tan elegants i saborosos com els de proteïna animal", explica. El menú es basa en cicles, com la naturalesa mateixa, i proposa plats com les carxofes del Prat i porros confitats amb parmesà i ratlladura de llimona o canelons d'espinacs frescos de Can Fisas amb panses, pinyons i Hoshigaki. Encara que no hi ha patró: com diu ella, "cada menú neix i mor amb cada proposta". Podeu fer la vostra comanda i consultar l'oferta a lauraveraguas.com

La Boqueria és el millor mercat del món, sí. Però si intenteu comprar-hi menjar preparat, calceu-vos. La bacallaneria ha esdevingut un 'fish and chips', i les broquetes de dubtosa fregitel·la amenacen la cuina de cullera. Per sort, Llegums Cuits La Boqueria roman com a parada de mercat quintaessencial de menjar per emportar: canelons de festa major, truites excel·lents, macarrons dignes de la millor rostisseria i concessions a la modernitat com uns modèlics yakisoba de gamba fresca, o uns burritos de carn. Per 7 euros, la teca bona i generosa bé val una incursió al migdia.

Deixeu-vos d’històries. El que funciona a taula són unes bones croquetes: per més delicadeses exòtiques que hi poseu, les mans driblen el kimchi i surten disparades cap a les croquetes. Les del Maitea, una sumptuosa taverna basco-catalana, són una meravella, amb un arrebossat uniforme i ferm que amaga una explosió de beixamel plena de substància. En tenen de pernil de gla, de gamba, de cua de bou, de ceps, de xistorra d’Arbizu... I tenen pastís de formatge basc, les postres de moda a mig món. També excel·leixen en els plats de guisat i cullera. 

Els germans Ivan i Ferran Aguir van obrir al 1990 un portal gastrosentimental que comunica Sant Antoni i Alacant a través d’una cuina de mercat excelsa. L’arròs del tros – epítom de la seva filosofia– és una versió del que feien els avis a Quatretondeta: un arròs amorosit amb els productes que els oferia el tros aka camp: carxofes, porc, espinacs... Canvia cada temporada, i ara estem de sort perquè hi ha bolets frescos. Els seus arrossos convoquen cues a la porta i, com la resta de la carta, els teniu tots per endur. L'Arrós del tros surt per 17 euros el plat. 

En Max Boniface és un mag. Als qui el formatge a boca de canó no ens fa ni fred ni calor (existim; què passa?), sentir “formatge vegà” podria destrempar més i tot. Doncs els d’aquest artesà i cuiner vegà són una meravella de textura, sabor i aroma. “Un formatge és un procés, i si respectes els temps i els ferments, arribes a un resultat molt similar al làctic”, assegura. Similar però diferent: una delicadesa com el seu cremós d’anacards i alfàbrega no cal que es compari a cap formatge. Una capsa del Väcka us alleugerirà la panxa i us obrirà la ment, i pot convertir en una cosa més agradable el sopar després d'un d'aquells àpats on heu endrapat com una balena. Compres i encàrrecs a la seva botiga web. 

Sembla que en Carles Gaig tingui una bola de vidre: el 2019 va traslladar la Michelin a la Cerdanya i obrir aquí un restaurant i botiga de menjar per emportar amb la part tradicional de la carta. I sublima els canelons a un nivell estratosfèric: un rostit amb vedella de Girona, porc ral d’Avinyó i foie de l’Empordà, embolcallat amb pasta fresca casolana i amarats en suau beixamel trufada. El sabor és tan concret com rotund; i són tan deliciosos que val la pena menjar-los calents però sense gratinar. A 4,95 € el caneló, però són tan grans que amb dos per cap ja anireu servits, si és un primer. La resta de la carta no desmereix el fet estratosfèric dels canelons, esclar: suquet de rap, macarrons del cardenal, calamars a la romana amb maonesa de llima, l'alta gastronomia portada a la rostisseria. 

“Tothom parla d’una gran merda, però ara passo més temps amb les filles”. En Jordi Vilà no agraeix el cataclisme, però se’l pren amb filosofia. I ja es rumiava l’obertura d’una botiga de menjar per emportar molt abans d’aquell fatídic 13 de març. Porta amb el Vivanda hi ha obert Va de Cuina, una botiga de menjar per endur amb tots els èxits de la cuina catalana, i el toc Vilà. “No he hagut de readaptar ni discurs ni proposta gastro perquè funcioni: cuina catalana de nivell d’excel·lència, però des de la senzillesa del que és”. Bacallà amb samfaina, Arròs a la cassola de sèpia o cua de bou, però també plats viatjats i creatius, com uns linguine amb garotes, fonoll i 'espelette'. Al T. 640 802 024 podeu fer comandes per wats i consulteu la carta a la seva web. 

Bona idea: quan en Jordi Artal va veure que encara no era factible obrir un restaurant més directe dins l’espectacle d’alta cuina que és el Cinc Sentits, va inventar una carta amb la marca de la casa que s’ha convertit en el 'take away' i 'delivery' Sentit Comú. Luxe raonable: per 89 euros, menú de quatre passes per a dos amb vi inclòs, i un vídeo del sommelier que explica la tria de l’ampolla. El plat estrella són uns canelons de festa major, a l'estil de la seva àvia Sofia, que fan caure de cul. De carn picada rostida: pollastre –només cuixa!–, cansalada viada i galta, de sabor suau i textura celestial. La clau? Posar-hi una mica de pa amb llet, que ajuda a fer més flonja la carn. 

“Una democratització de l’alta cuina? Aquesta és la idea. Sense ser un gastronòmic volem fer una proposta diferent, gens encotillada, tenir una carta de luxe, però sense els articles de gran luxe”, explica el xef Pablo Tomás, ànima del Sintonia, el restaurant del Gallery Hotel (i un cuiner ple de talent i de personalitat, val a dir), amb mili a Elbulli i Arzak, entre d'altres. 

Allò que ens emociona de la seva cuina és el fet proper i el respecta i la imaginació amb què refà plats clàssics sense renunciar a l'espectacle gastronòmic. El seu bistec tàrtar de vaca madurada o el caneló XL amb salsa de foie són plats amb què un reconeix al xef només tastant-los. Podeu consultar totes les opcions de carta i menús a la seva web. 

Si recordeu les indigestes cistelles de feina, valorareu una caixa de Rooftop Smokehouse: artesans del fumat i el producte de proximitat de qualitat. Tenen la botiga a l’obrador, i és una delícia anar-hi a comprar i veure el procés de fumat en directe. “La Covid-19 ens ha posat en safata deixar els sopars i centrar-nos en la producció”, diuen. Porteu a casa delicadeses com truita fumada de salmó asturià salvatge, pastrami i mantega fumada, i de les tristors, com deia en Sisa, en fareu fum. Podeu fer el vostre encàrrec a través de la seva web. 

Amb uns anys ja de feina sòlida i talent a Poblenou, l’Artesana s’ha situat com un dels millors restaurants neotradicionals de la ciutat (aquesta gent ve de Michelin de l'Empordà). I el Nadal del 2020 van obrir l’Artesana To Go, una botiga de menjar per emportar on també hi fan esmorzars de forquilla i 'self-service'. La part més autoral es queda al restaurant (aquelles mandonguilles de sípia amb tendons!) i aquí serveixen plats de rostisseria d’alt nivell, que remates a casa amb un cop de forn. 

L'Artesana Take Away. Sancho de Ávila, 173. Comandes al whats 661 889 236.

Un d’aquells clàssics que mai no us fallaran, bé sigui en franja de migdia o per fer festa grossa. La Dolors Masip i la Lina Garcia, abans dels JJOO van obrir Plat Ring, càtering i botiga de menjar per emportar que ha sabut evolucionar amb el temps. I encara que sovint tendim a malfiar-nos de les llistes llargues, el seu menú és infal·lible. Alterna plats lleugers i saludables, com raviolis de 'ricotta' amb espinacs i salsa de moniatos, amb platets de cuina catalana ben feta i contundent. Consulteu la seva web.  

Aquesta és la visió del pollastre a l’ast de l’Eugeni de Diego, un dels antics caps de cuina d’elBulli. En un local inspirat en les primeres rostisseries que van haver-hi a Barcelona, hi trobareu el que ell anomena pollastres capritxosos: cuinats durant dues hores amb forn Josper, híbrid d’alta cuina d’ast i brasa de carbó. A més, està marinat amb llimona, farigola i altres espècies mediterrànies i acompanyat de patates rostides, banyades en el suc del pollastre. Els seus canelons també són antològics. Tant per menjar com per emportar, reserveu.