Els 29 restaurants de Barcelona amb estrelles Michelin

El mediàtic Jordi Cruz ofereix una cuina sofisticada, original i sorprenent en aquest restaurant triplestrellat. Deixa ben clar a l’ABaC que fa anys que s’arremanga les mànigues i que domina la tècnica i el producte a la perfecció. Amb un ull posat a la cuina internacional, però sempre amb un peu a la del Mediterrani, ofereix un únic menú degustació de catorze plats i quatre postres, que canvia per temporada i gust. Més enllà dels plats, l’experiència ABaC és global: dines en un menjador de somni i hi arribes a través de la cuina, on hauràs saludat el xef.

Que els germans Torres s’hagin fet mediàtics no vol dir que hagin abandonat ni un segon la filosofia que va enamorar molta gent –incloent-hi els inspectors de la Guia Michelin– amb aquell primer Dos Cielos. Cuina 'de records', que diuen els bessons, que parteix de les receptes familiars i s’elabora amb productes de temporada, de l’hort, i tècniques contemporànies. La seva criatura a Barcelona, obert el 2018, és un local imponent de 800 m2, en un antic taller de pneumàtics, on mana l’alta cuina, i que demostra aquesta passió dels xefs per l’hort i el jardí. Un exemple? L’amanida de 60 verdures de conreu natural sobre gelatina d’alfàbrega. 

Tres ex Bulli que no han parat de rebre premis i reconeixements per la seva cuina tecnoemocional (és clar, de reminiscències bullinianes) que posen en pràctica a l’Eixample. Molts s’atreveixen a categoritzar-lo com el millor restaurant del món. I fan mèrits per ser-ho amb la seva feina, això és evident. Disfrutar és imaginació al poder i molta tècnica per sorprendre el comensal en cada mossegada. Un repte constant. De plats no se’n poden destacar perquè no acabaríem i perquè els evolucionen en cada menú. Destaquem la taula viva que han instal·lat al soterrani del restaurant.

L'ambaixada de Martín Berasategui a l'hotel Monument de Barcelona s'ha convertit en un dels restaurants imprescindibles de Barcelona, Catalunya i Espanya, on el xef ofereix el bo i millor de la seva creativitat. El menú degustació és un plaer d'aquells que tothom s'hauria de concedir un cop a la vida, i si pot ser, un cop a l'any. Tanta excel·lència els ha atorgat el màxim guardó en el món de la restauració. És el primer restaurant de Barcelona que ostenta les tres estrelles Michelin. A banda de Berasategui, el responsable del dia a dia és el xef italià Paolo Casagrande, capaç d'afegir a l'abassegadora personalitat del cap una empremta d'altíssima elegàcia i creativitat. 

En aquest restaurant de cuina moderna catalana no hi trobareu carta. El xef Jordi Artal considera que la millor manera de degustar la seva cuina és a través del menú degustació, que canvia segons temporada. L’any de la pandèmia van guanyar la segona estrella Michelin, i van entrar a l’olimp gastronòmic de la ciutat. Amb tres menjadors diferents (un d’ells, la taula del xef, on menges a tocar de la cuina), i una zona d’entrada compartida, on es fan les primeres tapes (i que recrea els paisatges de La Torre de l’Espanyol, el poble de Tarragona d’on és la família del xef), el Cinc Sentits juga amb tècniques per elevar productes coneguts, que Artal sap acompanyar per gaudir en boca.

Poca gent transporta el sabor del mar a l'alta cuina com ho fa Paco Pérez: aquest exquisit cuiner, lacònic en paraules, parla amb la imaginació i l'oratge de la mar. L'elevació que ha fet de les espardenyes mereixen un capítol en la cuina d'avantguarda catalana, i els seus arrossos fan seure junts i contents la clientela bulliniana i els fonamentalistes del corpus de la cuina catalana. Rendir-se a la fragància del seu arròs melós amb llamàntol és la millor manera de retre-li homenatge.

Aleia, dins d'un hotel cinc estrelles gran luxe, és un projecte a quatre mans dels xefs argentí Pablo Airaudo (Fat Duck, Arzak) i el xerès Rafa de Bedoya, i molt ambiciós. La unió de les arrels italianes d'Airaudo amb el toc andalús de Bedoya s'uneixen per crear un estil del tot personal, que acaba de cristal·litzar amb les influències asiàtiques, i que es fa palès en plats com el Chawanmushi –natilla japonesa amb ou. En definitiva, una degustació d'onze passos amb una estudiadíssima posada en escena i que acaba amb un 'crescendo' intens de sabors de temporada.

L’Alkimia ha sigut un restaurant bàsic per fixar el concepte de restaurant modern barceloní, un fet que no va canviar el seu segon emplaçament: aquesta és l'estrella Michelin de cuina contemporània per excel·lència de Barcelona, en tant que són fundadors d'una tipologia de restaurant. Ara, des del pis principal de la Fábrica Moritz, Vilà comanda una proposta de màxims en un espai mínim: sis taules per a divuit persones. Com en la majoria dels grans restaurants, el menú degustació és una eina imprescindible per fer-se un idea de l'ofici i la inspiració del xef: el cor del territori català portat al cor de la ciutat.

Va néixer a cavall entre la informalitat del Ten’s i l’alta cuina de l’ABaC, però l’Angle, del xef Jordi Cruz a l’Hotel Cram, ha fet camí sol i ja gairebé està a l’alçada del tres estrelles de l’avinguda del Tibidabo. Per proposta, perquè des de la pandèmia només ofereix menú degustació, i perquè la guia Michelin l’ha premiat amb dues estrelles. Encara que el mediàtic cuiner ho supervisa tot, el dia a dia d’Angle el porten l’Alberto Durà, en Josep Rivera i la Karen Escribano, sommelier i directora del local, que treballa amb el xef de Manresa des de 2008, quan van muntar plegats el primer restaurant Angle al Món Sant Benet de Sant Fruitós de Bages.

Aürt: cop, tocada brusca. I a fe que aquest singular restaurant gastronòmic ho és: tothom et diu “hem creat un concepte que no existia”, però quan ho diu l'Artur Martínez és cert i la seva primera estrella Michelin li dona la raó. Integrat al 'lobby' del Hilton Diagonal Mar, som davant un gastronòmic per a 17 comensals i tota la cuina es fa davant del client.

El 2021, en el seu trasllat a Barcelona, Cruz va saber moure l'estrella de l'Atempo sense que es trenqués. En aquest restaurant ofereix un concepte on es fusiona l'ofici de cambrer amb el de cuiner, i un sumptuós menú degustació de tradició catalana amb tocs italians i asiàtics. De fet, la carta consta només d'un menú degustació de 15 passes on la tradició nostrada agafa tocs francesos i exòtic, amb elaboradíssims plats, com una parpatana de tonyina a la royal amb alls estofats i fermentats, crema d’ametlles i caputxines que rivalitzen en complexitat amb l'Àbac.  

Des de l’Hotel Ohla, Romain Fornell, un xef amb més d’un restaurant consolidat a la ciutat i d’una trajectòria admirable, continua la seva carrera estrellada (una estrella Michelin) amb molt d’èxit. Al Caelis desplega una cuina arriscada però que alhora conserva el punt de tradició. Un equilibri que segur que us sorprendrà tant en gust com en presència al plat. L’atenció a la sala és impecable. Té dos menús de degustació, un dels quals està enfocat a realçar el producte de terra i de mar, i un menú de migdia a un preu molt raonable que porta plats com uns macarrons farcits de calamar i foie-gras que inclou beguda, postres i cafè.

Paco Méndez, que amb l’Albert Adrià va aconseguir l’única estrella Michelin mexicana de Catalunya amb Hoja Santa, ha aconseguit repetir la fita com a propietari de COME. El projecte ha mutat, però l’essència és la mateixa: una trobada entre la cuina mexicana, el producte mediterrani i el llegat d’elBulli. L'esperit d’alta gastronomia hi és, però Méndez ha volgut flexibilitzar la carta: podeu menjar tres o quatre platets de meravelles 'mexiterrànies' –tacos d’albergínia o nogada amb pebrots del padró, per exemple– per 50 euros, o fer un recorregut de festival per tota la carta de COME, en què el comensal pot decidir amb quin plat principal acabarà la festa.

Albert Raurich –bullinià de pro– demostra que existeix germanor entre les tapes asiàtiques i espanyoles, i un nivell d'excel·lència de producte i creativitat que els ha valgut una estrella Michelin. Dos Palillos és una perfecta fusió entre bar Manolo i barra asiàtica d’alta cuina, un lloc que no té ni taules i on, si no tenen temps, no et van abocant el vi.

Albert Adrià redefineix el seu projecte més personal. Si en un inici Enigma era un restaurant i cocteleria on el comensal passejava –metafòricament i literalment– per un menú de 40 elaboracions distribuïdes en cinc zones d'un multiespai, maridant amb tragos cada plat, ara Enigma té dos passis: un servei de migdia on menjar a la carta (i amb les mans) plats hereus de l’esperit Tickets. I a les cinc, comença el que en diu fun dining: la carta s’adapta a maridatge de cocteleria que es beu i es menja entre glops, música i ganes de sarau de tarda. 

Una proposta diferent que ha canviat la manera d’entendre i de gaudir del peix a Barcelona. Fishology, obert l’any 2021, juga amb els límits de la imaginació per oferir quelcom nou i donar una volta als sabors mariners de sempre. Creat pels italians Riccardo Radice i Giulia Gabriele, examina i actualitza tècniques ancestrals utilitzades en l’elaboració i la conservació del peix, i prioritzen conserves, salaons, maduracions, escabetxos i fumats, com és el cas de l’excel·lent sardina fumada, tomàquet, burrata i pesto de salicòrnia.