Els millors restaurants de cuina llatinoamericana a Barcelona

El xef barceloní Gerard Bellver va marxar a viure a Mèxic als 12 anys. Al país asteca, va formar part des de l'inici del restaurant Biko, un establiment que del 2007 al 2017 va aparèixer a a la llista dels 50 Best World Restaurants d'Amèrica Llatina. A finals del 2023 va obrir el restaurant Jiribilla a Sant Antoni. Aquí ensenya la part menys coneguda del país i afegeix el seu filtre creatiu i personal. Jiribilla és el punt de trobada de Mèxic i Catalunya, la cuina a foc lent, abunda en una carta de creació pròpia que és per sucar-hi pa. Plats magnífics de cullera, com unes llenties de 'recado' marino, i revisió de clàssics populars, com els 'ejotes con huevo'.

La recuperació de plats tradicionals mexicans fets amb tècniques d’avantguarda és el leitmotiv del Joan Begur. Entre els plats estrella de l’Oaxaca tenim el pop 'tatemado' i el 'mole' amb pollastre del Prat. No deixeu de tastar les 'tortillas' i el guacamole preparat a taula. A més del restaurant, el xef també pot presumir d’una mescaleria amb més de 200 marques, i de tenir el seu propi hort mexicà. La decoració és una 'xulada'; cuir, fusta i acer com a elements predominants, i una magnífica terrassa sota les voltes de Pla de Palau.

Si sumem mar i Mèxic obtenim com a resultat el Maro Azul de l’Eixample. El plat estrella d’aquest local lluminós, serè i d’aires mediterranis amb reminiscències caribenyes és el peix a la talla, una especialitat del Pacífic mexicà. S’obre com una papallona, es cuina a la brasa, una meitat es cobreix de salsa talla (de diferents tipus de xili) i l’altra de salsa de julivert (amb clau, comí i ceba), i se serveix amb 'tortillas', fesols refregits i verdures envinagrades. Les torrades, els tacos, els rotllets de txangurro i l’aguachile tampoc es queden enrere. Còctels tradicionals (margarita, pisco sour) i també de creació pròpia, com el daiquiri de iuzu i guaiaba. Potser a l’acabar l’àpat sentiu que sou a la costa iucateca, però no, sou a dues passes de la Sagrada Família. Amb terrassa.

En aquesta barra metàl·lica i cantonera del Raval hi trobareu el millor menjar popular mexicà imaginable, en racions generoses i amb bona relació qualitat-preu. Hi podreu tastar els clàssics tacos, quesadillas, antojitos, guacamole, natxos i fesols negres refregits. Però la cosa no acaba aquí. Prepareu-vos també per a un festival de micheladas, cerveses mexicanes, còctels de fruita fresca, trenta-dos marques de mescal i vint classes de tequiles perquè també són excepcionals. El local és petitó, hi ha un parell de taules altes, barres a les parets, estanteries ocupades per verges de Guadalupe, catrines, calaveres i fotos en blanc i negre. Les cues són habituals, sigueu pacients, valdrà la pena.

Pareceros i pareceras, no ens equivoquem si diem que el Muysca és un dels millors restaurants colombians de la ciutat. Gastronomia del país llatí de base regional, feta amb producte local i el pilotatge del xef Johnattan Arias. En poques paraules, receptari tradicional colombià amb girs contemporanis i cuinat amb matisos. A la carta; empanades, 'caribañolas' (massa de iuca farcida i fregida), arepas i plats més contundents i elaborats com el cruixent i melós chicharrón amb patates criolles i chimichurri de coriandre, la posta negra cartagenera (culatí de vedella rostida i confitada amb vi negre acompanyada d’arròs amb coco titoté) i el clàssic cebiche de peix i llet de coco. Remateu-ho amb una mousse de xocolata i milo amb pa de pessic d’avellanes. Brunch dominicals.

Al primer mos, ja saps que La Brillantina és un lloc interessant. En Santiago Macías, xef colombià, i la seva parella, Vanesa Zorzoli, pastissera argentina, van tenir deu anys un restaurant a Buenos Aires. Ara, a Gràcia, La Brillantina és una proposta informal que vessa creativitat, talent i reflexió, amb una carta que resumeix la cuina popular de tot Llatinoamèrica: des d’uns esplèndids tacos de tortilla de iuca amb pollastre fins a un encocado, cassola de peix i marisc del Carib colombià. Atenció a la cocteleria d'autor! Tenen un segon local al Putxet dedicat als entrepans ben fets, Bar Fàbula. Si us flipen les 'milanesas' argentines, aneu-hi.

Van començar en un local minúscul al Raval on era força habitual veure-hi cues. Ara són a l’Eixample Esquerre i les cues, sobretot als caps de setmana, s’hi continuen formant. La Poderosa és un oasi veneçolà enmig de Barcelona. Té una carta curta, però contundent; 'tequeños' (rotllets fregits de pasta de blat farcits de formatge), pastissos salats andins i empanades fregides senzilles (de carn entatxonada), mixtes (de plàtan madur i formatge) i especials com la 'margariteña' (amb caçó, fesols negres, arròs i plàtan madur), per exemple. Per beure, 'papelón' amb llimona (suc de canya de sucre), sucs de fruites tropicals i refrescos veneçolans.

El Ñaño és un restaurant equatorià amb una carta repleta d'especialitats del país; ceviches, 'guatita' (tripes estofades amb arròs i alvocat), 'yapingacho' (plat combinat de porc al forn, xoriç, ous i truita), 'encocados' (estofat de peix, marisc i coco), cassoles de plàtan madur i 'encebollados' (brou de peix amb lloms de tonyina, yuca, ceba i cilantre). De fet, el seu 'encebollado' ha rebut uns quants premis internacionals. Tenen un segon local just al costat de Plaça Catalunya (Balmes, 18) i un tercer a l'Eixample Esquerre (Aragó, 54).

Buriti dona visibilitat al Brasil gastronòmic menys conegut, el de les dones negres de Bahia; la xef Sara Lemos s'inspira en la cuina de la seva mare, l'àvia i la cultura afro-brasilera. La carta inclou 'petiscos' (aperitius), plats principals i postres. Destaquen l''acarajé', el 'bobozinho', la 'moqueca' i la 'feijoada' dominical. Al migdia ofereixen un 'prato feito' per 12,90€. Les postres són excel·lents, amb púdings i mousses. La carta de begudes inclou sucs tropicals i còctels brasilers poc coneguts, com el macunaíma i el Casi Rabo de Galo. El local, lluminós i amb terrassa, és a prop de la platja de la Mar Bella.

Pueblo Libre té la intenció és retre homenatge a les cases de menjars de Lima en ambient distès i preus no pas barats, però sí assequibles i de molta qualitat. El cuiner i propietari, Pablo Ortega, promou l'alegria popular, però va ser cap de cuina de Tanta, el primer restaurant que Gastón Acurio va tenir a Barcelona. A la carta; hi veureu entrants clàssics cebiches, 'causas' i 'chicharrones' i plats principals contundents, com l'arròs chifa o el 'lomo saltado'. No us perdeu els seus plats més creatius i personals. Un exemple; el rostit de tira estofada amb ceba, all, tomàquet, vi negre i un toc de chicha morada, i servit damunt un llit de tallarines. Glòria beneïda!

Warike és un restaurant peruà atípic nascut durant la pandèmia en un moll de càrrega de Poblenou, fundat per Jeff Espinosa i Roser Comellas. Inicialment, oferien entrepans per delivery, però l'alta demanda els va portar a obrir un local amb terrassa a Poblenou. Aquí practiquen una cuina peruana no tradicional, amb tècniques com el 'cilindro', on es cuina la carn amb carbó, i la 'caja china', que dona un toc sucós al pollastre. Destaquen plats com el 'cerdo al cilindro', amb un marinat agredolç, i uns cebiches amb influències asiàtiques que remeten al Japó, més enllà de la cuina nikkei.

Yakumanka, el restaurant peruà del famós xef Gastón Acurio, és un paradís per als amants del peix, amb cebiches, 'tiraditos' i entrants fets amb producte de costa ibèrica i un toc peruà. El nom significa 'olla d'aigua' en quítxua, i els peixos frescos a la vista s'enfornen o fregeixen al moment. Destaquen plats com el 'ponzu rocoto', amb tonyina vermella, alvocat i maionesa fumada. També fan màgia amb els woks, combinant-los amb salses peruanes. Obert el 2017 com el segon local d'Acurio a Barcelona, han servit 100.000 cebiches fins al 2024, consolidant-se com un referent de la cuina peruana.

El restaurant bolivià Suma Manq'a demostra que hi ha més vida gastronòmica més enllà del ceviche, el tac o l'arepa. La cuina boliviana destaca per l'abundància de tubercles, blat de moro, bitxos, quinoa, arrossos, sopes, estofats i molta carn. Aquí se serveixen sopes com la de quinoa, el 'chairo' i la de cacauet, i plats de carn com el 'lapping', el llardons de porc i la sajta de pollastre. Ofereixen un menú de migdia per 12,50€, opcions veganes i esmorzars típics els caps de setmana. Per beure, destaquen el 'mocochinchi', cerveses importades i mates. L'ambient és acollidor, amb clientela boliviana i veïns del barri.

El restaurant de Nicolás Zas fusiona les cultures culinàries d'Uruguai, Itàlia i Espanya, destacant el vincle amb la Mediterrània. Zas, nascut a Montevideo i format a Lanzarote, ha treballat en prestigiosos restaurants d'Austràlia i Nova Zelanda. La meitat dels plats es cuinen a la brasa, com l'empanada d'espàrrecs amb formatge Urgèlia, o la broqueta de llengua de vaca amb vinagre de cabernet. També ofereixen plats innovadors com el còctel sòlid d'herba mate i ginebra o el 'katsu sando' de pedrer. Amb un espai íntim i familiar, el restaurant ofereix una trentena de vins, majoritàriament catalans, però també argentins i uruguaians.

En Pablo Lagrange (argentí, ex-Noma, Mugaritz, Tickets), la Lucía Aguilar (peruana, ex-Enigma, GoXo, Boragón de Santiago de Xile) i en Ricardo Mateo tenen un petit local a Gràcia especialitzat en choripán, l'entrepà llatinoamericà de xoriç crioll i chimichurri. Ho elaboren tot ells, inclòs el refresc de Cola. El pa és tipus francès i les salses, com el chimichurri i la criolla amb xilis fermentats, són casolanes. A més del choripán, ofereixen altres opcions com el 'sanguchito de vacío', kebab vegà i 'pastrón'. Per postres, destaca el 'dulce de leche' fumat. Choripa combina tècnica i qualitat a preus molt raonables.

Petit restaurant d’especialitats italoargentines. En Daniel i Silvia Volpe han conquerit els carnívors empedreïts i els qui exigeixen bons vins a preus raonables. Carn d’importació (totes les peces cuites a la perfecció) i bones empanades fetes a mà. Però el millor de La Tavernícola és que manté l’essència de celler d’abans i encara s’hi poden beure i comprar bons vins. Tant els talls més humils, com els lletons a la brasa o la brinça, com els de festa major –el famós ojo de bife argentí– aquí apareixen en versions òptimes.