Si heu demanat als Reis música en viu, segur que us heu portat molt bé, perquè precedint l'arribada dels d'Orient, Gràcia se'ns omple de concerts. No ho agraïu a la monarquia: doneu les gràcies a l'Heliogàbal, el melic gracienc del nostre món musical, que aprofita uns dies una mica orfes de directes per muntar la segona edició del Ronda, el cicle de concerts estacional -en fan un per estació, excepte a l'estiu, quan munten el Festigàbal- que van estrenar a l'octubre amb l'excusa de celebrar el seu 18è aniversari, i que programa propostes de qualitat a preus tan assequibles -entre 6 i 8 euros- que són gairebé un regal. De Reis.
El Ronda busca "donar més visibilitat a la música en viu a Gràcia, perquè sempre acaba criminalitzada, barrejada amb els merders de discoteca i el soroll dels bars", diu Miquel Cabal, membre de l'Associació Cultural Heliogàbal, així com "integrar la programació de l'Helio a tot el barri". Per això part dels concerts del cicle són extramurs, més enllà de la porta de l'Heliogàbal.
Espaldamaceta: del niló a l'elèctrica
El Ronda arrencarà a La Violeta, un centre social històric de Gràcia, antiga seu de diverses entitats del barri, explica Cabal, rescatada pels veïns de les urpes d'una immobiliària que la volia tirar a terra per fer-hi pisos. I ho farà amb la nova encarnació d'Espaldamaceta.
El projecte de José Juan González ha mutat a 'Baile masái' (2013), el seu tercer àlbum. El tarragoní ha canviat la guitarra de cordes de niló per l'elèctrica, i la solitud del cantautor per la camaraderia del format de trio amb baix i bateria. "No és el millor moment per fer-ho, perquè ara anar amb més persones costa més -admet González-, però ja no podia continuar d'una altra manera".
"Portava des del 2008 amb només veu i guitarra, de manera molt purista, sense producció, i després de gaudir molt de propostes més produïdes -cita els tuaregs Tinariwen i paisans com Manel, Mishima i La iaia-, tenia necessitat de fer un canvi". Ho explica com una revelació: "Durant un concert meu em van venir ganes de fer una altra cosa, però quan intentava fer les meves cançons de manera més enèrgica, em faltaven instruments".
També li faltava una altra cosa. "Feia temps que tocava sol, i a mi m'agrada compartir la música", diu González, que abans d'Espaldamaceta havia estat en diferents grups. "Ara som una banda, encara que no haguem començat tots junts i que el projecte ja tingui un estil marcat. I jo no en sóc el líder". Ell només és un paio que vol poder ballar la seva pròpia música. Com un massai.
Nico Roig: una il·lusió òptica
Un altre que estrenarà trio és Nico Roig. Fins ara el cantautor -i guitarrista de Pau Vallvé i Maria Coma- havia defensat el seu segon àlbum, 'Les dones macabres' (2013), acompanyant la seva guitarra prodigiosa del so fantasmagòric dels Cristalls Baschet, però a l'Heliogàbal, en un dels dos concerts del Ronda que es faran a la sala del carrer Ramón y Cajal, ho farà amb Oriol Roca a la bateria i amb David Soler amb més guitarres.
A cavall entre Barcelona i Brussel·les, Roig actualitza la cançó d'autor de veu i guitarra amb un imaginari peculiar entre cínic, trist i tendre a les lletres i sons atmosfèrics. "És més un procés d'anar descartant coses que no pas de buscar-les", diu Roig quan se li pregunta com va trobar la seva veu iconoclasta, que, quan despunta entre els paisatges instrumentals, pot fer pensar en l'Albert Pla menys gamberro.
"És una il·lusió òptica -replica ell-. El to d'aquestes cançons em ve d'una altra banda, i si ho escoltes bé veus que poca cosa hi ha d'Albert Pla en la majoria de cançons. Però m'agrada des que el vaig sentir per primer cop als 10 anys. És gairebé com la impossibilitat de no assemblar-me al meu pare".
Junco y Diamante: 'première' mundial
L'estrena absoluta del Ronda, però, seran Junco y Diamante, el projecte junts de Joe Crepúsculo i David Rodríguez (Beef, La Bien Querida, La Estrella de David), que presentaran en primícia Las comarcas de Catalunya Vol.1, la primera entrega de la titànica tasca de dedicar una cançó a cada comarca que es van posar com a excusa ara fa set anys per col·laborar junts aquests dos fills del Baix Llobregat.
De moment en porten 21, però ja han començat a treballar en el segon volum, ara des de Madrid, on s'acaba de traslladar Crepúsculo i on Rodríguez passa la meitat del temps -viu a cavall entre la capital espanyola i Molins de Rei-. "És maco fer-ho des de Madrid -diu Joe-. Té un punt centralista, d'estil francès, però així ho fem amb més afecte".
L'estrena, en doble cartell amb Flamaradas -cantautor de l'òrbita de Tarántula, grup on també milita Crepúsculo-, serà en format de quartet, amb Carlos Andreu (Gasca) al baix i Jordi Irizar a la bateria, és de moment l'únic concert en l'agenda de Junco y Diamante.
La incògnita és si alguns dels col·laboradors estel·lars de l'àlbum hi trauran el nas. És difícil que ho faci el sevillà Antonio Luque, però si no han marxat fora durant les festes, podrien fer-ho Fernando Alfaro, Sergio Pérez (Svper), Hidrogenesse i Tarántula. Provem a demanar-ho als Reis?
