Llocs de Barcelona que han tancat i que trobarem a faltar

Les restriccions i les limitacions en l'aforament han significat el cop definitiu per a sectors ja molt debilitats abans de la crisi. El cinema és un d'ells. Les sales del mític Texas no han tornat a projectar des del passat mes de març. El director, Ventura Pons, ha assegurat al diari 'L'independent de Gràcia' que ha fet "el possible per mantenir les sales obertes", tot i això, l'estrall de la pandèmia no ho ha permès. Els veïns de Gràcia volen recuperar el projecte i han iniciat una campanya per recollir firmes i intentar salvar així els cinemes Texas.

Situat al número 9 del carrer d'en Xuclà, a només dues passes de la Rambla, trobàvem el restaurant Sagarra. Un emblema del Raval que ha treballat vint anys per als veïns del barri i que també s'ha vist afectat per aquesta pandèmia. El negoci familiar apostava pel menú de la cuina catalana, amb uns arrossos i guisats abundants i de bona qualitat. Va abaixar persianes al març i ara torna a tancar amb aquesta segona onada, tot i que esperem que no acabin aquí els vint anys de carrera dins de l'hostaleria. 

Les emblemàtiques sales del carrer Villarroel s'han vist obligades a tancar definitivament. Després de vint-i-quatre anys reproduint grans clàssics, pel·lícules alternatives i versions originals, els Méliès van ser dels primers centres culturals de Barcelona a tancar. Les sales de Carles Balagué, mítiques a la ciutat, han rebut reconeguts premis al llarg del seu recorregut. Des de 1996, els cinemes van sobreviure a dues crisis: una inundació i un incendi. Ara la seva recuperació, amb un baix nombre d'espectadors, és inviable i Barcelona ha de dir adéu a un altre lloc emblemàtic.

Després de dissabte 23 de gener aquest petit i deliciós restaurant asiàtic de Gràcia ja no tornarà a aixecar la persiana. En Jordi Brau, cuiner, hoteler, fill de català i italiana i viatger, va viure set anys al Sud-est asiàtic, on una tibetana refugiada al Nepal li va permetre compartir fogons en una paradeta d'un mercat. La curiositat, el fet de saber viure i el bon gust van fer la resta i durant gairebé deu any va compartir el seu amor per la gastronomia oriental al Momos. La pandèmia, però, l'ha obligat a tancar el local.

El Santa Marta era el lloc ideal de la Barceloneta per fer el vermut: a peu de platja, amb una terrassa esplèndida i espaiosa, i tan a prop del mar que tenies la sensació que et capbussaries en l'onada. Durant anys va ser propietat del venecià Mauri –qui també fou soci del Xemei– i els seus 'spritz' i cerveses ben tirades –a preu local– eren tota una garantia en un barri turístic. Adéu també als seus boníssims sandvitxos italians amb pa blanc (els 'tramezzini'), piadines i pizzes. Quan escampi la boia de la covid el trobarem molt a faltar. 

Al número 80 del carrer d'Enric Granados hi havia, des del 2015, la Side Gallery. Galeria dedicada al disseny del segle XX amb especial atenció per representants de Brasil, Mèxic i Veneçuela com Oscar Niemeyer, Lina Bo Bardi, Luis Barragán, Clara Porset i Antonio Bonet, entre d'altres, i els principals artífexs del disseny d'àmbit nacional. Les peces eren rellegides en clau contemporània. La galeria també obria la porta a les noves fornades de creadors nascuts després del 1980.

Des de fora semblava una botiga de París. O de Nova York. Des de dins, també. Aquesta és la màgia que tenia la 'concept store' de Jaime Beriestain. El dissenyador i interiorista va ser un dels primers a anunciar el seu tancament després de set anys d'activitat. En un vídeo compartit a Instagram explicava que el ritme de les vendes havia caigut fins al 40% des d'octubre de 2017. Des de llavors, la remuntada no ha estat possible.

El sector gastronòmic ha estat un altre dels grans afectats per la pandèmia. L'emblemàtic Schilling Cafè-Bar, al carrer Ferran, va abaixar també la persiana. Després de més d'un segle d'història, el local havia sobreviscut a tota mena de canvis. Va saber adaptar-se a modes, enfrontar-se a prejudicis i conservar la tradició i l'olor de cafè austríac. Les portes del Schilling tanquen però als seus sostres alts, parets i prestatgeries sobreviuran els records de més de cent anys d'història.

Cal Cuc ha tancat permanentment. El Grupo Mosquito oferia en aquest local del Poblenou –a més de tones d'espai, simpatia i una terrassa fenomenal– una carta de grans èxits de la gastronomia del sud-est asiàtic més que solvent i a preus assequibles. Per uns miserables 12 euros per cap et quedaves satisfet i feliç. Arribaran altres restaurants asiàtics al barri però segur que ni tan bons ni simpàtics com aquest. Els veïns ho trobarem molt a faltar.

El restaurant, situat a la rodalia de Passeig de Gràcia, era reconegut pels seus menjars de somni acompanyats d'una extensa carta de vins. Monvínic ja no tornarà a obrir les portes i això és una mala notícia per als amants de la gastronomia. El local, que era considerat un dels temples del vi a la ciutat, feia diversos anys que sumava pèrdues i la pandèmia ha fet impossible la seva supervivència. Tot i això, queda esperança per als apassionats d'aquesta beguda: a Monvínic Store (Diputació, 251) es pot trobar una gran selecció de vins, tant del país com de qualsevol racó del planeta.

Sergi de Meià, un dels xefs més compromesos amb el producte de proximitat i la filosofia del  km 0 a Barcelona, ​​va anunciar que tancava el local. Durant sis anys, De Meià ha ofert una cuina catalana creativa de temporada amb les millors matèries primeres del territori. Tanmateix, això no ha estat suficient, ja que el mateix xef ha explicat que "la crisi de la Covid-19 només ha accelerat una decisió que ja estava presa".

Al cor del barri Gòtic s'amagava Mercè Vins, un restaurant de tota la vida de menjar casolà. L'establiment era un dels pocs que quedava orientat al client local (encara que acollia amb idèntica hospitalitat a tothom, és clar). El menú canviava cada dia i entre els seus plats podíem trobar des d'una crema de carabassa fins a una amanida, passant per una botifarra catalana amb patates amb all. Gairebé 40 anys després de la seva obertura, la propietària i cuinera, Mercè Boadas, pensava en la  jubilació a finals de 2021, però la crisi ha accelerat el procés.

En aquest elegant restaurant-saló de te francès amb estil art déco i aires romàntics podies menjar des d'una pasta francesa en forma de petxina fins a un sopar a base de 'madeleines', patés i formatges. El restaurant aportava l'essència 'french touch' de París a Barcelona. El seu cafè tenia fama de ser dels millors del Poblenou i malgrat això, a mitjans del mes de maig va aparèixer un cartell al local que deixa: 'Es lloga'. 

El grup de restauració asiàtica Shiaadi va adquirir el Shibui, tot un clàssic de la gastronomia japonesa a Barcelona. La intenció d'aquest restaurant era "modernitzar la gestió i la carta amb l'obertura a les noves tendències internacionals, preus raonables i excel·lència, amb menú de migdia a menys de 20 euros", deia el grup. Després de gairebé dues dècades, el tradicional japonès amb un toc innovador ha abaixat la persiana de forma permanent.

Gutai BCN era un gastrobar asiàtic que reunia un bon nombre de plats asiàtics amb esperit de 'street food' i agermanats amb Occident. Ressaltaven per les seves postres, sobretot pels rotllets de xocolata amb mascarpone. La carta era molt variada, a preus interessants i amb una cocteleria marciana que acompanyava molt bé les vetllades. Una cuina descontextualitzada molt original que, sens dubte, trobarem a faltar.  

Situat a la zona alta de Barcelona, ​​al número 130 del carrer Laforja, trobàvem una joia per als amants del bon menjar. El xef Carles Novo va apostar en el seu moment per la creació de plats nous a partir d'idees extretes dels seus viatges. Ara, Novo tanca la seva primera experiència com a encarregat de restaurant. Tot i que estem segurs que li queda molt de camí en la seva carrera en el món de l'hostaleria.

Adéu a les columnes estriades, nimfes de bronze, llums de globus suspeses, panells de fusta i a la música de piano que acompanyava la vetllada i que ajudaven a replicar un clàssic ambient parisenc a El Gran Cafè. La seva cuina es caracteritzava per conservar el sabor tradicional dels plats catalans. A la carta podíem trobar des de la mítica 'tarte tatin' fins al magret d'ànec. Fundat l'any 1920, un dels emblemàtics cafès de Barcelona s'acomiada ara de la ciutat a causa de la crisi que ha generat la pandèmia.

L'NBA Cafè situat a la Rambla va tancar al maig. Aquest temple del bàsquet ocupava 1.200 m² i era una visita obligada pels amants de la millor lliga del món i de la cuina de brasa a l'estil americà. El lloc estava ple de fotografies de les estrelles americanes i de televisions que recordaven els moments memorables de la lliga. Era l'únic espai a tot Europa que va obrir l'NBA. Ara és un altre local més que tanca pel coronavirus.

El Piscis era un altar kitsch, un dels punts canalles més indomables de la ciutat: la seva sala amb llums vermelles i sofàs d'escai haurien d'haver estat proclamats patrimoni de la Humanitat. Lamentablement, el local nocturn i festiu ja ha tancat. No obstant això, els propietaris tenien ja edat de jubilar-se, de manera que la pandèmia només ha accelerat el que era previsible.

Atsushi Takata és un 'sushi màster' d'aspecte juvenil, amb molta experiència, que preparava un sushi fenomenal a La Cuina de l'Uribou. De nit oferien preus amigables i receptes catalanes amb aires japonesos com el temaki de xató. El restaurant va obrir portes el 2011 i fins al passat 14 d'agost no va abaixar definitivament la persiana. Havia aconseguit posicionar-se com un dels japonesos referència de Barcelona.

La Sala Rocksound un dels locals nocturns més emblemàtics del barri de Poblenou, va tancar les portes el passat quatre d'octubre. Encara que el final de la sala era ja molt predictible: el projecte urbanístic de la zona havia condemnat al Rocksound a un final segur. Per sort, no tot són males notícies i els propietaris no descarten obrir de nou un local, això sí, en una altra localització. 

Segur que si sou fanàtics de les hamburgueses i heu visitat Irlanda, haureu sentit parlar del Bunsen. A Barcelona ​​van inaugurar l'any 2019 en una cantonada del carrer Ferran, a prop de la plaça de Sant Jaume. Eren reconeguts per les seves hamburgueses de carn irlandesa preparades cada matí al local i només amanides amb pebre i sal. No obstant això, l'entusiasme i les ganes de Bunsen no han estat suficients per a la supervivència del restaurant. 

L'Ace Cafe Barcelona va obrir les portes el 2016 amb l'objectiu de recuperar la passió pel motor i la cultura 'racer' de l'Ace Cafe original. El primer va ser un 'greasy spoon' amb sortidors de benzina situat als afores de Londres dels anys seixanta. Un lloc de reunió dels Ton-Boys originals i també freqüentat pels 'mods' de l'època. Ara, el local barceloní es converteix en un altre dels emblemàtics que se sumen a la llista de tancats per la Covid.

El bar de tapes i restaurant ha anunciat el seu tancament després del confinament. El local de dos joves propietaris que va obrir el 14 de març de 2019. Els amos de l'establiment van decidir deixar els seus respectius treballs en hostaleria per emprendre el seu negoci somiat, l'Aquí Sí. Lamentablement, la crisi del coronavirus no els ha permès gairebé ni enlairar-se i ara provaran sort, de nou, al terreny de l'hostaleria.

Al barri de les Corts trobàvem el Forn Caballol, un establiment històric obert el 1921. El seu tancament és una llàstima perquè el pròxim any haguessin complert un segle d'existència. Els seus propietaris van anunciar el final del local amb un cartell que deia: "El forn tanca les portes definitivament. Junts hem fet que l'establiment sigui centenari". Al local es podia trobar tota mena de pans però pel que realment serà recordat el Caballol és pels seus croissants i fogasses.   

Molt a prop del MACBA s'ubicava La Varieté, una botiga amb essència artesana de peces procedents de Bangkok en clau contemporània. Moda, complements i roba d'estar per casa era el que es trobava a la petita botiga del Raval. Després de deu anys, l'establiment diu adéu al barri. I és que els mesos d’aturada durant el confinament li han passat factura. Tot i això, no està tot perdut per als amants de la Varieté, perquè els propietaris, Raquel Muntal i Ricard Commeleran, seguiran amb la botiga en línia, a més no descarten poder obrir botiga física en un futur: això sí, fora de Barcelona. 

El barri de Gràcia ja no escoltarà més la música dels Pianos Puig. "Entre la crisi econòmica, el coronavirus i l'edat, al final  tanco, però mantindré el meu ofici d'afinador", explica el propietari en una entrevista per la 'La Vanguardia'. Després de vint anys obert, el local ha de tancar perquè el mercat de venda d'instruments ha caigut en picat. Els pianos i articles musicals que li queden al magatzem es vendran amb un 30% de descompte fins a esgotar existències. 

L'Espai Contrabandos era una associació d'editors independents de llibres polítics que es va crear a partir de la unió de disset editorials. Cadascuna disposava d'un racó per vendre les seves publicacions, encara que també podíem trobar contingut d'altres editorials externes. Contrabandos era més que una botiga, un oasi per llegir i descansar. Durant aquests últims anys, l'espai acollia una cinquantena de segells editorials independents. No obstant això, el 25 de juny van anunciar el seu  tancament després d'estar instal·lats allà des del 2015. Bones notícies: els socis no descarten tornar a obrir en un altre lloc amb un projecte semblant.

Per als amants de l’estil 'vintage', Gidlööf era una mina. Es podien trobar mobles escandinaus dels anys 40 i 50. A més de cadires, taules, butaques i jocs de cafè. Estocs que els propietaris, Sophia i Guim, s'encarregaven de reposar cada tres mesos amb visites a Suècia. Tot i que van tornar a obrir el local al maig, Gidlööf va anunciar aviat la liquidació per tancament. Després de gairebé una dècada al barri del Born, la botiga ha tancat permanentment.

No totes les botigues poden dir que han signat col·laboracions amb New Balance, Ellesse, Saucony o Rocksmith, ni d'estar al darrere d'una vintena de models singulars. 24 Kilates, una de les institucions de les vambes a la ciutat, podia fer-ho. Aquí eren especialistes en edicions limitades, tot i que també es podia trobar sèries més accessibles i populars. Ara són història. 

El dissabte passat, 30 de gener, va tancar la històrica botiga de llegums cuits del Raval, L'Olla de Framir. S'aplica l'adjectiu històric amb molta lleugeresa, però en aquest cas està plenament justificat: segons explica la propietària del negoci, Mari Carmen Miró, "els meus pares van agafar la botiga ara fa mig segle, i aquesta va ser una de les primeres botigues de llegums cuits de Catalunya. I dic de Catalunya perquè aquest és un model de negoci que, com qui diu, només existeix a Catalunya", explica. (I té tota la raó del món: la primera botiga de llegums cuits a Galícia, per exemple, la va obrir a Lugo el 2009... un de Barcelona!).  

En els temps de desarrollisme en què van començar a obrir pollastreries a tort i a dret, el local que més pollastres va rostir va ser una cooperativa gallega que, a més de criar-los, va obrir dos locals a Barcelona on comprar-los fets. Una a Marià Cubí i l'altre, el primer, al Barri de Sant Pere. I de fet aquest darrer Piolindo va subsistir de manera digna l'embat del turisme i la gentrificació. A més de rostisseria, tenia menú de migdia a 9,90 € (12 € el cap de setmana) més que digne i ben preparat, que valia la pena tastar. Sobretot per un bacallà a la llauna decent, i un pollastre a l'ast sucós.

El grup familiar Castañer, de la dissenyadora de sabates Cristina Castañer, tanca la seva botiga del carrer Rosselló. "La crisi de la pandèmia només ha accelerat el procés", va dir la dissenyadora després d'anunciar el tancament del local. Encara que la 'flagship' de la companyia baixa les persianes, la resta de botigues del grup continuaran obertes.

Barcelona va gaudir del primer restaurant a obscures del sud d'Europa. Dans Le Noir, que formava part d'una cadena que té restaurants a Londres i Moscú, i on oferia un sopar sensorial totalment a les fosques, on els cambrers eren invidents que ens guiaven a través d'un menú tancat. Era una experiència tant única com colpidora, i molt recomanable, però una proposta així de singular i especialitzada no va poder resistir la crisis galopant. 

Un altre comerç que s'ha vist obligat a tancar ha estat Arlequí Màscares, la històrica botiga de màscares del carrer Princesa. 

També ha dit adéu Espardenyes, establiment situat prop de la Sagrada Família i amb trenta anys de negoci. 

Un altre que s'ha acomiadat dels seus clients ha estat la botiga de roba Actitud BCN situada al carrer Gombau.