Bars i restaurants de Barcelona que no tanquen a l'agost

Amb un Sol Repsol, una distància entre taules de les més grans de la ciutat i una aposta radical per la temporada, l'UMA de l'Iker Erauzkin és un dels millors restaurants de Barcelona. Un dels més especials, de ben segur. Ell és basc però fa mitja vida que és aquí, encara que ni un origen ni l’altre predominin al plat. Erauzkin cuina la temporada sense accents, amb plats saborosos que cuiden molt la presentació i que recordareu temps després d'haver-hi menjat. El continent, una sala moderna amb tant d’espai que qualsevol empresari de la restauració s’estiraria els cabells. Calculeu: nou taules distribuïdes en 250 m². No tanquen a l'estiu.

Al primer mos, ja saps que La Brillantina és un lloc interessant. En Santiago Macías, xef colombià, i la seva parella, Vanesa Zorzoli, pastissera argentina, són darrere de La Brillantina, una proposta informal que vessa talent i reflexió, amb una carta que resumeix la cuina popular de Llatinoamèrica per donar-li un gir ben personal. Exemples? Aguachile de síndria en diferents textures, amb alfàbrega, alvocat i cogombre, i els nyoquis de plàtan madur, amb mantega de sàlvia, parmigià reggià i salsa de guaiaba i ceba. La carta de còctels és també una meravella; margarita de xilis i flor de Jamaica, negroni de cafè de Colòmbia, gintònic de pinya i farigola. Si aquest estiu no vas a Amèrica Llatina, Amèrica Llatina va a tu.

A la carta hi ha mots en català, castellà, xilè, coreà, japonès i anglès, i els plats hi estan classificats en sis seccions; per obrir la boca, cevicheria fina, 'the butcher society', 'sangúche', platets i tapes i postres. En Felipe González, l’amo, és un xilè cul inquiet i un cuiner inclassificable i post-punk. Traduït en plats; una russa que fa justícia al nom de la taverna, amb verdures al vapor amb caldo de dashi, aquell bonítol sec i mil astúcies asiàtiques més; un cebiche nikkei que mira directament al fons del mar i un triquini que va fer que un dia es quedessin sense els ingredients i un client agafés la bici per anar voluntàriament fins a la Cansaladeria Puig a comprar-ne. El patró és d’on és, així que la carta de vins naturals i piscos és sublim. A Otra Cosa hi trobareu eclecticisme, creativitat on conflueixen molts camins de cuina d'Amèrica del Sud i rebel·lia amb seny i en la seva justa mesura. I no tanca a l'estiu per no deixar orfe ningú!

Les úniques platges que veureu aquest estiu són les de Barcelona? Cap problema! A Barraca us sentireu com si estiguessis fora de vacances. Aquí hi trobareu arrossos dels de tota la vida a primera línia de mar, amb molt bones vistes. Mixt, paella, a banda... Aquesta arrosseria amb estil i fa una cuina ben treballada. Hi despunten l’arròs a banda amb pop i allioli, la paella d’arròs bomba, acabada amb una picada, i la controvertida paella de verdures ecològiques. Sigui com sigui, menjar una d’aquestes fantàstiques especialitats a tocar del mar és un pla que no es pot defugir. Els entrants són de peix i marisc de la llotja, com no podia ser d’una altra manera a peu de platja de la Barceloneta.

Si no teniu una terrassa on poder per posar-hi una barbacoa, tranquils. En Pablo Lagrange (argentí, ex-Noma, Mugaritz, Tickets), la Lucía Aguilar (peruana, ex-Enigma, GoXo, Boragón de Santiago de Xile) i en Ricardo Mateo (argentí, forner) tenen un petit local a Gràcia dedicat al choripán, un entrepà de xoriç crioll fet a la brasa i chimichurri molt apreciat a Amèrica Llatina. Tot ho fan ells des de zero. A més del choripán, ofereixen 'sanguchito de vacío' amb pa de xapata, kebab vegà (gírgoles, seitan, enciam, salsa de cacauets i 'anticuchera') i 'pastrón' (pit de vedella fumada, maionesa de wasabi, formatge i verduretes envinagrades amb pa brioix). Per postres, tenen un espectacular 'dulce de leche' fumat. Per beure, serveixen refresc de Cola 'made in' ells mateixos, cervesa artesana argentina de Juguetes Perdidos i un excel·lent vi negre D.O. Terra Alta.

Durant 30 anys en Quim Marquès va ser referència a la Barceloneta amb el Suquet de l'Almirall, ara és a Gràcia, el seu barri de tota la vida amb un restaurant de cuina catalana i barcelonina al cent per cent. Amb preus continguts i estètica de bar de barri (de fet ho era), Marqués hi practica una cuina de xup-xup i producte de temporada i de proximitat. A l'estiu us ofereix remeis casolans per superar la calor, com una amanida russa amb tonyina, olvies Gondal i piparres o un gaspatxo ben refrescant.

Potser ara mateix el cos no us demana una sopa 'pho' calentoneta, però teniu antull de sabors vietnamites. A Bun Bo us ofreiexen el wrap de 'pho' fet amb truita de farina de blat, carn de vedella, noodles d'arròs, ceba tendra xinesa, brots de soja, menta, coriandre i salsa hoisin, que és cosa fina. Una altra opció estiuenca; el 'goi cuon'; rotllets de paper d'arròs i farcits de gambes, porc, enciam, fideus d'arròs, anacards, menta, coriandre i alfàbrega, servits amb salsa d'anacard. El local i la terrassa són coquetons i la cuina és ininterrompuda de 13.00 a 23.00.

De la mítica Casa Leopoldo ara se'n fa càrrec el grup Banco de Boquerones i no han fet grans canvis estètics. Quin sentit tindria canviar un local immortalitzat en les novel·les de Carvalho i que fou la segona casa de Vázquez Montalbán i els seus amics? Petites modificacions: una taula dedicada a l'escriptor –on passava hores i hores menjant i escrivint– i haver erigit un saló privat de color rosa en honor a la Rosa Gil. I sobretot convertir una de les sales del lloc en una estança també dedicada a ell. El menjar està mar de bé, i a un preu més contingut que en l'etapa vintage. La carta és cuina catalana clàssica. Si teniu visita de fora amb ganes de teca tradicional d'aquí, aquest restaurant és una molt bona opció.

Aquesta és la unió de Rafa Panatieri (italobrasiler) i Jorge Sastre (madrileny), dos cuiners que van compartir tasca i creativitat al Roca Moo, amb la fita d'aconseguir i mantenir una estrella Michelin. De la granja a la Sartoria; fan pizzes, però les porten a un nivell d'excel·lència mai vist a la ciutat. Elaboren els seus formatges i embotits: mortadel·la, cansalada, cap de llom, fuet tendre, porchetta... Són de porcs de raça Gascón criats a una granja ecològica de Lleida. En un armari fred ple de greix infiltrat i celestial, sense química artificial. Els vegetals són de petits productors de proximitat; i les pizzes, de farina ecològica, s'acaben a la llenya. La carta de pizzes canvia amb les temporades. Obren tot l'estiu i si fos per nosaltres, ho haurien de fer cada dia de l'any sense excepció. Tenen un segon local és a Provença, 330.

Un ramen calentet? No! Massa calor! Millor sushi elaborat amb el millor peix, la majoria del Delta –i una mica portat des del Japó, com el –peix llimona. L'arròs perfecte de les peces és el que realment delata el nivell d'aquesta barra japonesa. Cocció i el punt perfecte de vinagre -hi és, però amb prou feines es nota- i la pressió justa perquè no s'enfonsi, però es quedi solt només entrar a la boca. Héctor Ribeiro, al capdavant de la cuina, té bon material per treballar. Dels amos de l'aclamat restaurant Xerta, a l'hotel Ohla Eixample. 

Potser preferiu estar de vacances a la costa de Califòrnia que a Barcelona. Us entenem perfectament. No patiu. A grans mals, grans remeis. La Gringa és un diner californià pulcre, angulós i minimal amb terrassa. Aquí hi podreu tastar la cuina de carrer de Los Angeles, una barreja d’influències irlandeses, mexicanes, salvadorenyes i 100% americanes. Són tacos, hot wings, xilis de Jalapa, burritos i pancakes. Moltes propostes s’acompanyen amb una bona ració de patates al forn amb chimichurri. A l'agost només obren només vespres i nits.

Si sumem mar i Mèxic obtenim com a resultat el Maro Azul de l’Eixample. El plat estrella d’aquest local lluminós, serè i d’aires mediterranis amb reminiscències caribenyes és el peix a la talla, una especialitat del Pacífic mexicà. S’obre com una papallona, es cuina a la brasa, una meitat es cobreix de salsa talla (de diferents tipus de xili) i l’altra de salsa de julivert (amb clau, comí i ceba), i se serveix amb tortillas, fesols refregits i verdures envinagrades. Les torrades, els tacos, els rotllets de txangurro i l’aguachile tampoc es queden enrere. Còctels tradicionals (margarita, pisco sour) i també de creació pròpia, com el daiquiri de iuzu i guaiaba. Potser a l’acabar l’àpat sentiu que sou a la costa iucateca, però no, sou a dues passes de la Sagrada Família.

L’Abarka és un restaurant que neix amb dos objectius clars; ser una cooperativa sense ànim de lucre d'iniciativa social que treballa per la inserció laboral de gent migrada i/o racialitzada i difondre la gastronomia de l’oest del continent africà; de Senegal, Gàmbia, Costa de Marfil i Nigèria. A la carta hi ha menjar del carrer i platassos ideals per l'estiu com el tabulé de fonio amb mango o el cuscús de iuca amb peix a la brasa servit amb rodanxes de plàtan mascle i amanida picada de pebrots verds, vermells i cogombre.

Al Lluritu 2 hi caben, agafeu-vos, fins a un centenar de persones. Els propietaris, els actors Pau Roca i Carlos Cuevas i els seus amics Pol Puigventós i Gerard Belenes el defineixen com una marisqueria informal i no s’estan d’hòsties: minimalisme al plat amb coccions precises de planxa i brasa (res de fogons) i producte top a un preu raonable: pop, sepionets, navalles, tellines, escamarlans, etc. Un bon lloc per menjar peix i marisc en un ambient relaxat. Trobeu a faltar unes vacances a la costa? Veniu aquí.

El Petit Bangkok, el restaurant situat al carrer Balmes –no pas el de Vallirana, 29, de la mateixa propietat–, fa olor d’Orient. És delicat i l’aire té el perfum de la cuina especiada. La cuina tailandesa és una meravella. Com gran part de les cuines asiàtiques, és una mescla perfecta de sabors àcids, salats, dolços, picants i amargs, amb l’arròs i els fideus com a pilars, i el curri com a perfum principal. I si d'alguna cosa en saben els tailandesos és de la calor i la humitat. Si ells les combaten amb amanides o sopes com la 'tom kha kai' (de llet de coco i pollastre), doncs, vosaltres també.

Una bona hamburguesa sempre ve de gust. Estiu, tardor, hivern i primavera. Aquesta petita hamburgueseria és de la gent de The Fish & Chips Shop. La senzillesa del local encaixa amb el minimalisme extrem de la carta. Només hi ha dos plats, cheese burger i hot dog, respectivament. Els preus molt assequibles. Tenen un segon local a la Barceloneta (Pepe Rubianes, 37) i un tercer a Sants (Canalejas, 20).