Els millors restaurants de la Barceloneta

La Mar Salada és el germà petit del famós restaurant Can Ros i un triangle ben definit: Marc Singla (xef), Albert Enrich (pastisser) i Marta Cid (sala). Si aneu desesperats buscant arrossos autèntics per la Barceloneta, atureu-vos-hi! N’hi fan un dels millors de la ciutat. Però és que, a més, haureu topat amb una de les excel·lents cuines marineres del barri. Cada dia van a buscar a la llotja el peix que serveixen, i al mercat, el que necessiten per seguir sorprenent, encara que alguns plats com l’amanida de pop, el risotto amb base de sèrum de parmesà, el cheesecake amb mango i l’escuma de crema catalana no els poden treure de la carta. No per res el xef, en Marc Singla, va treballar al Bulli.

Els que diuen que la cuina marinera és més saborosa com més a prop ets de les onades del mar tenen tota la raó del món. A Platja Ca La Nuri, amb una història restauradora familiar que es remunta a mitjans del segle passat, ho podreu comprovar a peu de platja. Hi endrapareu delicioses tapes de calamars a l’andalusa, bunyols de bacallà, musclos a la planxa, plats principals de peixos a la brasa, fideuà i arrossos clàssics (paella, negre, mar i muntanya); tot servit amb la brisa del mar i raigs de sol. Un clàssic del barri. A més, és una opció a tenir molt en compte per celebrar àpats de grup.

Casa Costa va ser un restaurant emblemàtic de la Barceloneta dels anys 40, amb una ubicació privilegiada davant de la platja de Sant Miquel. Sempre a les mans de la mateixa família, va anar canviant de nom i de concepte, fins que fa poc, a finals del 2023, va reobrir amb el nom original i amb un toc contemporani. L'única diferència entre el nou Casa Costa i l'antic és que ara jo no fa arrossos i s'ha especialitzat en peixos a la brasa. Llobarros, turbots, escórpores... Tot el que ve del mar té cabuda a la seva carta. Als fogons hi ha el xef Juan Martínez (ex Torre d'Alta Mar). El menjador és ampli i a la terrassa hi caben 60 clients molt afortunats.

L'eslògan del restaurant és "Cuina de mercat d'arrel catalana i mediterrània; bona teca, glops i alegria". Millor definit, impossible. La Fuensanta Hernández (sala) i en Roger Soteras (cuina), els amos, es mouen com peixos a l'aigua en aquest petit i familiar local obert el 2022. Molt arròs -el de peus de porc gratinats amb all i oli i gamba roja és el mar i muntanya més exitós de la carta- i molta cosa que passa per cassola. Un parell d'exemples; fideus amb bacallà, bolets i botifarra negra i romesquet de cueta de rap amb ametlles, escamarlans i bouchots. Peix i marisc de rigorosa temporada i sempre de llotja. Per entrar en gana i d'entrants hi teniu la bomba de pernil, escabetxats i salins. Una meravella de lloc. Aneu-hi!

Amb una vista bonica davant del mar i a tocar del port de Barcelona, el 1881 del grup Sagardi –tota una institució en cuina basca a la capital– s’erigeix com el restaurant del Museu d’Història de Catalunya. Arrossos, marisc i peix del Mediterrani amb receptes del País Basc. No hi podien faltar les cocotxes de lluç ni el bacallà a la brasa, dos tòtems de la cuina del nord, com tampoc la mitjana, en aquest cas de vaca vella, d’uns 400 grams. Per agafar forces i assumir el tiberi que esteu a punt d’endrapar-hi, dirigiu-vos a la terrassa i deixeu-vos imbuir per l’esperit mariner tot assaborint un dels còctels i vermuts mentre us acompanya la brisa embriagadora del mar.

Obert el 1996, el Barceloneta aposta per productes de màxima qualitat per elaborar receptes tradicionals de mar. Com que només toquen matèria primera excel·lent de llotges pròximes, la seva manipulació a la cuina és mínima i tota la importància recau en el tall, la cocció i el punt de sal. Evidentment, la carta canvia amb les temporades de pesca, però diàriament disposen de supremes de peix, clatells i peces de peix senceres. Els arrossos i calderetes complementen l'oferta marinera. L'arròs del Moll és un dels clàssics de la seva carta. El restaurant disposa de quatre salons privats i una terrassa amb vistes espectaculars al Port. No és barat, però ja se sap, la qualitat es paga. Pertany al grup restaurador Olivé Slow Food (Cañete, Paco Meralgo, Pastisseria Baixas). 

Els cuiners Alex Durán i Matteo Spinelli han creat un concepte que ens trasllada a diversos ports del món. Situat en un emplaçament esplèndid del Real Club Marítim de Barcelona, el Fiskebar s’especialitza en peixos i marisc i defensa una cuina estètica que vol agradar a tothom. A la carta, la pasta, les verdures i l’arròs acompanyen els productes del mar, mentre que receptes nòrdiques com l’smørrebrød de salmó, alvocat i rave picant aporten una mirada diferencial. Destaquen els musclos amb beurre blanc, la cerviola amb oli d’oliva verge i la barra freda de niguiris, així com el formatge de Molí de Ger a la brasa. Per acompanyar, disposen d’una àmplia selecció de vins ecològics i orgànics. Del grup Tragaluz.

Sembla que entris a una casa particular de planta baixa de la Barceloneta i que seguis al menjador de casa d’algú. Però no, de fet, ets en una taverna de pescadors com les d’abans. Així, de cara a barraca, és com treballen a Can Maño. No hi busqueu floritures, ni fusions, ni modernors. Aquí és tot molt més senzill però no per això menys bo. El peix fresc es pot menjar fregit o a la planxa, amb all i julivert. O ho compres o ho deixes. Ni filigranes, ni coccions complexes, ni guarnicions exòtiques. Ens encanten les patates fregides casolanes que hi serveixen: van buscades a la ciutat. Les sardines són un clàssic en aquest local de la Barceloneta, punt de trobada de curiosos vinguts de tot arreu.

No demaneu explicacions a aquest restaurant on només sona música amb vinil. Ells mateixos apunten que la carta “canvia amb la lluna i torna com els estels”, el que vol dir que cada dia s’hi pot trobar una experiència radical i diferent. Els projecte està ideat pel xef Michael Pérez, que, després de recórrer ciutats com Nova York, Washington o Tòquio, va obrir un local barceloní trencador. Aquí capgira esquemes amb receptes d’albercocs farcits de sobrassada, tàrtars amb tiramisú i tofus amb ostres. Els vins, menys evasius que els ingredients, aposten sovint per rieslings i Müller-Thurgaus artesans. Només hi trobareu un menú de degustació nocturn, de 8 a 15 plats, i algun brunch efímer que anuncien a les xarxes.

El local del litoral barceloní segueix amb les veles ben desplegades sense perdre l’essència que l’ha fet famós: la frescor dels seus productes i uns arrossos de bandera (Vázquez Montalbán va deixar escrit que aquí hi fan el millor arròs caldós de la Mediterrània). Això és el reialme de l’arròs mariner amb el millor producte: cranc reial, vieires, bou de mar i espardenyes acompanyen un gra immillorable. Atenció a l’apartat de guisats i de cuina de l’àvia! Un exemple de la fama de què gaudeix el trobareu en el mostrari de fotos d’artistes que han passat per les seves taules: Miró, Dalí, Antoni Tàpies, Josep M. de Sagarra, Josep Pla, Sara Montiel i Joan Manuel Serrat.

Amb una ubicació privilegiada a la Barceloneta, el Xup Xup ofereix vistes impressionants de la costa barcelonina gràcies al seu espaiós interior i la façana de vidre. Aquí la cosa va de cuina marinera excepcional i creativa, enfocada a la qualitat i frescor dels seus ingredients. Gairebé una vintena de tapes de base nacional amb tocs internacionals (gambes vermelles flamejades al sake, croqueta de kimchi amb maionesa cítrica), gairebé una desena d'arrossos, una mica de peix i carn. Pertany al grup restaurador Arenal (Restaurant Arenal, Rumbla).

Fa dues dècades que es dediquen a l'asado argentí. A la seva carta trobareu plats per picar (empanades, amanides, provolone), entrepans ('choripan', milanesa, hamburguesa) i principals de carn (entrecot, bife, buit, rostit de tira, xoriço crioll, etc.). No hi falten les 'parrilladas' (entre 20,5 i 22,5 euros per persona) ni uns acompanyaments formidables; les patates a la crema... Buf, una delícia! Les porcions són generoses, tant que en alguns casos un plat es pot compartir perfectament entre dos comensals. Per beure, cervesa Quilmes i Fernet-Cola, juntament amb les begudes habituals. Encara que sigui un local dedicat al món carnívor uruguaià i argentí, tenen opcions vegetarianes. La Malandrina, familiar i econòmic, és un petit miracle de la Barceloneta, un barri cada cop més car i gestionat per grans grups restauradors.

L'exfinancer Jaume Muedra, el fill del mític bar La Bombeta, té un bar-restaurant de tapes de primera categoria. És una espècie de taverna marinera de la Barceloneta amb les comoditats pròpies d'un restaurant del segle XXI. Tapes per picar, fregits, planxa, ous, arrossos, plats més elaborats (lassanya, caneló, estofat) i postres catalanes (crema, carquinyolis, pa amb xocolata). A la carta de vins, cent referències catalanes, gallegues, de la Rioja i franceses. Té barra, menjador principal, salons privats i una meravellosa terrassa.

L’eslògan d’aquest restaurant càlid i d’ambient nòrdic no pot ser més clar: cuina vegetariana per a vegetarians i no vegetarians. Escèptics de la verdura, l’equip del The Green Spot té arguments molt sòlids per desmuntar-vos tots els prejudicis. Com? Amb més de trenta plats originals, suculents i temptadors com els bolets maitake amb albergínia al forn, salsifís, anacards i miso blanc i l’hamburguesa de fesols negres i pa brètzel. Atenció també amb la pizza negra amb carbassa, api i ceba caramel·litzada, festucs i formatge de cabra ecològic. Té una segona seu a la Diagonal. Del grup restaurador Tragaluz.

El Barraca és un restaurant d'arrossos de tota la vida, però amb una execució de cuina moderna i gurmet, on s'hi poden trobar unes cinc especialitats arrosseres molt afinades: sobresurt un excel·lent arròs negre de bacallà i allioli de safrà i la clàssica paella marinera de calamars i gambes. Per començar, entrants clàssics de la Barceloneta: croquetes, bunyols de bacallà i bones closques. També tenen opcions de carn, peix i veganes. Les vistes al mar i al Passeig Marítim són espaterrants, i la major part dels productes emprats són ecològics i de proximitat, filosofia de la casa. Del grup restaurador Somos Esencia (Bar Bauma, Fauna, Agua).

La recuperació de plats tel·lúrics de la tradició mexicana passats pel sedàs de les tècniques d’avantguarda i el producte de proximitat és el 'leitmotiv' de Oaxaca, un dels millors mexicans de Barcelona. Entre els plats estrella, cal reivindicar el pop 'tatemado' i el mole amb pollastre del Prat. Cal mencionar les 'tortillas' i el guacamole preparat a taula, entre d’altres. A més del restaurant, l’Oaxaca pot presumir d’una 'mezcaleria' amb més de 200 marques, i una atractiva decoració amb cuir, fusta i acer com a elements predominants. I tenen la seva pròpia horta mexicana. Cada dia porten al restaurant 'chiles', 'jalapeños', 'nopales' i més productes cultivats per ells mateixos a prop de Barcelona.  D’això en sap un niu en Joan Bagur, un xef menorquí que, de l’alta cuina de Barcelona, va anar a Mèxic a estudiar la seva tradició. El local té una terrassa magnífica.

Nascut el 1957 i pare del Nou Ramonet, La Fresca i La Vinoteca, Can Ramonet continua sent la taverna insígnia del grup. És la casa dels bons arrossos de tota la vida però amb un aire modernitzat. La carta es manté a l’altura, on trobareu èxits de sempre com l’arròs negre i la fideuà. Una de les noves propostes és un gustós i melós arròs de cua de bou amb l’agosarada intervenció de musclos, una aposta arriscada d’òptims resultats. Recordant la Barceloneta més marinera i popular, hi menjareu clàssics com callos amb cigrons o cargols guisats: les receptes de la iaia Ramona. El menú diari, que és assequible, té una proposta potser un pèl més atrevida però que s’adiu amb el barri mariner.

L'Azul Rooftop tranquil·litza és un projecte de de Romain Fornell, estrella michelin amb Caelis. Les vistes són brutals i l'oferta de cuina no les desmereix. Es tracta de cuina mediterrània, amb picades d'ullet afrancesada que tan bé maneja el xef, s'articula aquí al voltant de carns i peixos a la brasa. No hi ha gaire misteri: excel·lent producte i també bons acompanyaments que fan que servei i emplatat llueixi: són sensacionals els pebrots de vidre que acompanyen el peix i les patates fregides casolanes de la carn. Turbot, rap negre, secret ibèric, o 'wagyu' de Burgos (que bona la cecina que també preparen amb ell, per cert) conformen les propostes d'aquesta part de la carta).

A Can Sardi triomfen els calamars amb bròquil, el bonítol amb crosta de 'pane carasau' i l’especialitat: les sardines. Les fan a la brasa, en escabetx i, si teniu sort, potser les trobareu fumades amb burrata. Per als que no sou gaire sardiners, sapigueu que aquí tenen molt talent per la planxa i que el seu verat és irresistible. En aquest petit restaurant italià folrat de rajoles més aviat andaluses, en Pasquale i en Fabrizio també hi despatxen plats de pasta (raviolis de ricotta i escarola saltada amb salsa d’anxoves i pinyons), carn (estofat de xai), excel·lents vins (Cannonau) i grans postres (pastís de formatge amb safrà i reducció de murta). Mai Barcelona i Sardenya havien estat tan a prop.

La bellesa de la costa amalfitana inspira aquest restaurant amb una entrada del tot cinematogràfica. Les escales que donen accés ens traslladen a la Dolce Vita i als viatges a Vespa per carreteres secundàries, mentre que a l'interior les rajoles blanques i vermelles recorden un Capri barceloní. De la barra de crus, surten ostres fumades, carpaccios de gamba vermella i làmines de pop amb alvocat. També s'innova amb ingredients com el guisat ibèric i el pebre Kampot, si bé la tradició és innegociable a la pasta, que segueix el procés de 'trafilata al bronze'; és a dir, que s'elabora amb una trefiladora de bronze en un obrador propi. Quan cau la nit el local es transforma en un exclusiu 'nightclub'. Pertany al grup restaurador Carpe Diem (Ikibana, Tracatrá).

Situat als peus de l’hotel W, just a l’apèndix de la Barceloneta, aquest 'nou concepte de xiringuito', com l’anomenen, té una terrassa amb vistes espectaculars al mar i al barri. Des d’aquí es té la sensació d’estar en una badia. El grup Tragaluz ret homenatge als autèntics establiments preolímpics que hi havia a peu de platja amb una cuina senzilla i molt ben feta; tapes marineres (peixet fregit, escopinyes a la brasa amb Espinaler), amanides, arrossos (espectacular l’arròs negre de sepionetes i carxofes), carn i peix fresc a la graella. És el lloc ideal per plantejar-se si temps passats van ser millors o si les coses simplement han de canviar. Bona música i gent 'cool'.

A l’Ají de Barcelona, un dels restaurants del Casino de Barcelona –amb accés des del carrer– es barreja la cuina més tradicional del Perú amb la japonesa, és a dir, fan cuina 'nikkei' i en són un dels màxims exponents de la ciutat.

I val a dir que ens rendim a l'estil i la creativitat de la xef Alejandra Ormeño, que ha aconseguit un equilibri fenomenal entre la voluptuositat del Perú i la precisió de la cuina japonesa. Si el 'nikkei' en si mateix ja és un estil de fusió, ella innova dins d'aquest marc amb una cuina d'autor que posa el peu en dues o més gastronomies per plat amb naturalitat i encert. Un exemple magnífic en són uns fideus udon on el caldo és un 'chupe de camarones' que remet al suquet, i de picant mesurat alleugerit per brots de cilandre. El menú de migdia possibilita gaudir d'aquesta cuina per 23 euros. 

En quatre paraules; l’'izakaya' del grup restaurador Tragaluz. Als fogons, el jove Àlex Vall. Pregunta: Què pot sortir malament quan passes els teus anys formatius colze a colze amb en Hideki Matsuhisa del Koy Shunka? Resposta: Res. Bar de sushi i robata (graella de carbó) oberts a la vista. Vint plats, wok, planxa, tres postres (dos gelats i un coulant) i sis tipus de sake. Servei eficient que sap aconsellar; escolteu-lo. Decoració cuidada, molt Tragaluz; estil industrial amb detalls vintage, taules grans de fusta i bona il·luminació. Ambient distès i informal. Només sopars. És un 'izakaya', per tant, racions petites, però molt temptadores: costella lacada, Fideus udon amb bolets, katsu sando, sushi de nivell... Icones del menjar de carrer i de taverna. Cal reservar.

La incorporació més recent a la nissaga de Ca La Nuri és el Sal Mar, una actualització dels postulats d’aquest grup de cuina marinera que el 2022 va complir 60 anys i va passar a dir-se Família Nuri. En pocs restaurants a la sorra hi trobareu una proposta tan enfocada al públic local: arrossos i peix fresc a preus no abusius, amb toc mestre del xef David Noguera, fill de la casa. Entre setmana, baixeu a la Barceloneta per gaudir d’un menú de migdia, a 16 euros, impecable; et porten una paella per a un amb sèpia, calamars i tirabecs, que per sabor i generositat et recorda l’arròs de la mare. I per allò d'afegir un toc internacional, hi ha un apartat de la carta amb 'gyozas' i tacos.

Més enllà de la cuina, anar a sopar a la torre del telefèric té un punt molt romàntic, amb una vista espectacular de Barcelona i el mar. La Torre d’Alta Mar és cuina mediterrània i de peix amb tocs moderns en un ambient distingit. Cal dir que pujar llagostes, oli i vins a 75 metres d’altura no és fàcil ni barat, així que mireu de portar la butxaca plena a l’hora de demanar el compte. Traslladar el glamur de l’emplaçament del restaurant es converteix en plats com el fons marí en amanida –amb marisc, peix i algues–, un 'foie' marinat amb miso i anguila brasejada, i un filet de Girona a la brasa amb pak choi, bolets i salsa de tomàquets rostits. Deixeu espai per a les postres, ja que us esperen delícies com el lingot de xocolata en tres textures –guanaja, jivara i praliné– i la mousse de Violetes amb pa de pessic de iogurt.