"Pel camí equivocat anem contracorrent", cantava Xavier Baró a 'La catedral de joglaria', una de les cançons incloses a 'La màgica olivera' (2011), l'anterior àlbum d'estudi del trobador d'Almacelles. Durant molts anys s'ha sentit fent camí tot sol, un camí que fa pujada quan no se segueix el sentit de les modes, fent una cançó d'autor "que requereix un compromís molt gran amb la pròpia obra -explica-, una obra que forma part de la vida de l'autor i que no ha de servir per entretenir les masses".
El viatge a casa
Baró va deixar la drecera de la música d'arrel anglosaxona quan el 1998 va emprendre el camí de la carrera en solitari. "Vaig pensar que la música havia d'estar connectada amb el teu territori -fa memòria-. Arriba un moment en què és com si anessis de viatge i aprenguessis una altra llengua, i després recordessis d'on véns i el que parlaves a casa, la llengua, les tradicions i la teva gent. T'adones que estaves repetint fórmules, i jo no vull seguir fórmules. Vull que les coses em vinguin de la terra. I fas el viatge a casa i tornes a començar".
D'un temps ençà al del Segrià sembla que el vent comenci a bufar-li de cara: l'any passat el BarnaSants va convidar-lo a enregistrar en directe la seva primera antologia, 'La ruta dels genets' (2013), que defensarà en la clausura de l'edició d'enguany del festival de cançó d'autor. "M'adono que ara, després de passar aquesta muntanya en què el camí és solitari, la carretera passa per un lloc on hi ha gent", admet.
Ni parlar-ne dels maleïts
Perquè malgrat la seva admiració per Rimbaud, a qui va dedicar un àlbum fa cosa d'una dècada, Baró no en vol ni sentir a parlar, de ser un poeta maleït. "És un terme molt bonic de dir però que a mi em fa nosa i tot -reconeix-. Jo vull ser proper a la meva gent i al meu entorn, i que la gent, escoltant-me a mi, rebi sensacions i se li despertin aquelles estrelletes que tenim per dins i que de vegades estan tapades per núvols negres".
"Per mi la cançó d'autor defineix l'autor i el seu temps", diu Baró, que malgrat sentir-se "de l'estirp dels trobadors", no és "una peça de museu". "Sóc una persona que viu en aquest moment", diu, i com a tal, no és impermeable a la tempesta econòmica, "aquest moment dur en què governs, banca i el liberalisme econòmic estan actuant de manera salvatge i inhumana". El xàfec impregnarà el seu nou àlbum, que té previst editar aquest any.