Els restaurants més bonics de Barcelona

La bellesa: Sens dubte, ens trobem en un dels menjadors més bonics de Barcelona. La família Agut-Castellví va fundar aquesta emblemàtica casa de menjars de Barcelona una dècada abans de la Guerra Civil i la va enriquir amb un patrimoni pictòric format per quadres modernistes i d’avantguarda catalana del segle XX, ressaltat per un mobiliari de fusta restaurat i colors senzills. És seure i notar el pes i el pas agraït dels anys; gairebé es paladeja un pòsit de prestigi acumulat a base de tertúlies i sopars d’artistes i polítics (polítics d’abans, amb ideologia, no els professionals d’ara).

La carta: Cuina catalana de tota la vida, amb molt bona mà per als sofregits i els arrebossats, amb un producte notable. El Grup Pitapes gestiona el local amb encert, i han tingut la saviesa de fer pocs canvis. Si de cas, han introduït més arrossos a la carta i han mantingut clàssics que, de tan oblidats, semblen cuina creativa. Encara et pots cruspir uns bons cervellets a la romana o uns peus de ministre!

La bellesa: El restaurant és al pis vint-i-tres de l’Hotel Nobu cinc estrelles. Vistes panoràmiques dignes de núvol i una estètica també de vertigen obra de l'estudi novaiorquès Rockwell Group. El luxe, l'elegància i la sofisticació es veuen arreu; a la barra d'ònix retroil·luminada, a les columnes i sostres d'estil 'kintsugi' i als panells de noguera.

La carta: L'establiment porta el nom d'un xef, i amb raó! Nobu Matsuhisa, el talentós cuiner, ha deixat el seu segell creatiu en una proposta que reinventa la tradició japonesa. Format en gastronomia clàssica a Tòquio, ha sabut fusionar l'herència nipona amb les influències recollides en els viatges per Amèrica, sempre prioritzant l'ús de productes locals.

La bellesa: La Dama ocupa un espai molt singular de la ciutat: la impressionant finca modernista de Sayrach, construïda el 1917. Tot en aquest restaurant-cocteleria respira elegància burgesa, des del majestuós vestíbul fins al més mínim petit detall. Estances espaioses decorades amb fusta noble, obres de pop art, quadres de Joan Ponç, dibuixos originals de The New Yorker, miralls, tapissos florals i luxosos tocs de vellut.

La carta: Inspirat en les 'social houses' de Londres, és un lloc pensat per gaudir a qualsevol hora del dia, ja sigui per dinar, sopar o prendre un bon còctel. La cuina, de base afrancesada, només treballa amb productes de màxima qualitat.

La bellesa: Un espectacular i bonic restaurant de mil colors, que reflecteix l’exuberant personalitat d’Ada Parellada i el seu interès per la cultura i el coneixement. De fet, la cuinera ha convertit aquest espai en la seva segona casa, un petit museu ple d’obres d’art de producció pròpia, manualitats, collages i receptes evocadores de l’evolució de la gastronomia de Catalunya.

La carta: Al migdia, un menú de mercat a preu raonable i amb el receptari més tradicional: des d’un conill amb xocolata fins a un capipota amb cigrons. Al capvespre, l’originalitat es destapa amb plats com el macarró farcit de botifarra negra, el bacallà amb mel i romaní i l’arròs venero amb formatge de Maó. I hi ha la possibilitat de demanar la majoria dels plats en format petit, mitjà i gran.

La bellesa: Ocupa una casa amb jardí a Pedralbes, amb un meravellós pati d’arbres i un interior ple de disseny pensat al detall. El nom ja ens dona una pista: Chandigarh és la utopia urbana que va erigir Le Corbusier a l’Índia durant la dècada dels 50. L’atmosfera és d’una policromia abstracta, envolvent i hipnòtica, amb mobles que repliquen clàssics del disseny. Si sou amants de l’arquitectura de Lloyd Wright o la Bauhaus, aquest és el vostre restaurant.

La carta: El xef francès Hervé Escobar signa una carta tan elegant i precisa com el mateix local. És plena de productes d’horta de temporada i plats saludables, però el sabor esclata en delícies com les croquetes de confit d’ànec, o un onglet de vedella al carbó que es desfà a la boca. Aquest és un lloc molt interessant per la seva versatilitat: pots gaudir de delicadeses com una albergínia amb samfaina i iogurt grec fumat, tot un plaer melós i cardiovascularment amable, o fer una gran festa amb pizza i pasta d’alt nivell.

La bellesa: L’Arcano té una ubicació singular i privilegiada: a dos passos del Born i la Rambla, és un local amb encant per a qui busqui un sopar romàntic entre els seus gruixuts murs de pedra. Ocupa unes antigues cavallerisses del segle XVII, i les seves magnífiques voltes daten de l’edat mitjana. Entre parets de pedra i detalls històrics, un sopar íntim aquí es converteix en alguna cosa més. També disposen d’un reservat per a grups situat a la cava.

La carta: Sí, aquest és un lloc per menjar carn amb la rúbrica del ‘saber fer’ argentí, però el xef Nicolás Limarino, amb molt bon criteri, ha fet que a la carta mani el producte català de km 0, present en plats com l’ou de pagès a baixa temperatura amb bolets a la brasa, cremós de patata i tòfona negra, un variat de tomàquets km 0, olives kalamata, cebes envinagrades i perles de vermut, o una selecció de verdures de temporada en diferents coccions amb salsa romesco.

La bellesa: Sovint, el restaurant d’un hotel de luxe es converteix en una mena de club fosc i privat. No és el cas de l’hotel Seventy: el mite de l’arquitectura Carlos Ferrater i Xavier Martí han creat una mena de casa d’hostes mediterrània –recorda una mica els hostals de platja del Baix Empordà dels anys seixanta– on l’ordre i la simetria juguen amb contrastos de textures i colors, tot inundat de llum. La cuina és oberta i es veu des de lluny, i tot l’espai transmet comoditat i serenitat. La cirera del pastís és la terrassa Patio: un pati interior d’illa de l’Eixample on es pot menjar a l’ombra d’oliveres i alzines.

La carta: La cuina no desmereix l’exquisidesa estètica, sinó que segueix la mateixa línia: plats aparentment senzills i reconfortants, però molt ben elaborats i amb gran coneixement. El xef Genaro Fernández està al capdavant d’una carta on les fronteres entre primers i segons plats es desdibuixen, inclinant-se molt més cap al costat mediterrani i català del que t'esperes en un quatre estrelles de Passeig de Gràcia amb Diagonal: el seu caneló, per exemple, és de festa major. Cada dia tenen un plat de cullera especial, i podeu gaudir d’una bona sopa de ceba, entre altres plats que són pura temporada.

La bellesa: A partir de l’esquelet de l’històric Café Torino del carrer Escudellers –obert el 1901 i introductor del vermut italià a Barcelona– viu i respira el Grill Room - Bar Thonet. El local és una preciositat modernista: amb una llarga i preciosa barra de marbre com a eix vertebrador i un petit pis de dalt, enamoren la seva porta vidriada, els miralls i la marqueteria. No us estranyi: la decoració va anar a càrrec de l’artista i decorador modernista Ricard de Capmany, amb la col·laboració dels mateixos Gaudí i Puig i Cadafalch.

La carta: Albert Ventura, del restaurant Coure, està al capdavant d’aquest històric local. El ventall de l’oferta gastronòmica va des d’unes croquetes de pollastre realment bones (és un gust trobar-se la bèstia esfilagarsada i que l’arrebossat sigui com cruspir-se una serralada cruixent) o uns bunyols de bacallà parents pròxims dels de l’Hispània (¡poca broma!), fins a un arròs negre, un filet al punt, tendre i saborós, amb l’encert de la carbassa d’acompanyament, o una rajada amb mantega, espinacs i tàperes que t’alegra el dia i la setmana.

La bellesa: El Bandini's té un 'je ne sais quoi' que el fa molt especial. És un local cantoner amb una terrassa que invita a quedar-s'hi, però és a l'interior on l'encís es revela: aires de bistrot francès, barra de marbre, terra enrajolat, mobiliari verd de fusta, poques taules, gerros amb flors, una aixeta de vermut, un mirall gran i una bàscula antiga que evoca altres temps. Completen l'escena unes estanteries plenes a vessar de vins naturals. És la demostració que no cal gastar una fortuna en interiorisme per dotar un espai d'encant.

La carta: En Povel (cuina) i la Carmen (sala i sommelier) ofereixen plats per compartir de cuina de temporada —coliflor fregida, labneh, salsa picant i menta; pedrers, carxofes i gremolata; calamar, mongetes, escalunyes fregides i fonoll— i una cocteleria excel·lent. És imprescindible reservar.

La bellesa: Es percep des de la façana granada i els seus finestrals, fins a l’interior, on predomina l’enrajolat gris delineat també en granat. L’espai combina modernitat i funcionalitat sense perdre calidesa. Al centre, unes taules altes revestides amb rajoles esdevenen el punt de trobada central i reflecteixen l’esperit informal però sofisticat del lloc. Als laterals, una bancada i taules petites creen una atmosfera més recollida. La cuina, semioberta, aporta dinamisme, mentre que l'únic toc retro ve d’una jukebox.

La carta: La italiana Beatrice Casella (ex Hisop) i el català Iván García (ex Direkte Boqueria i Aürt) dirigeixen aquest bar de vins que per la qualitat del menjar que despatxen ja es pot considerar tot un senyor restaurant. Dues-centes ampolles de vins naturals, mitja dotzena d'aixetes amb blancs, brisats, rosats, negres i escumosos i platets amb accent italià i mediterrani, carregats de creativitat i complexitat, que són tan bons i arriscats com prometen.

La bellesa: Inaugurat el 1974, la història d’Il Giardinetto està estretament lligada a la Barcelona creativa de finals dels anys 60 i principis dels 70. Fundat per l’arquitecte Alfonso Milá i el fotògraf Leopoldo Pomés, aquest és un referent absolut del disseny: ostenta no un, sinó dos premis FAD. El primer li va ser atorgat el 1974 gràcies al seu extraordinari interiorisme i disseny, que crea una cruïlla entre un bosc i un restaurant íntim, amb columnes arbòries i un verd omnipresent. El segon el va guanyar el 2013, en reconeixement de l’exquisida obertura de la barra a l’exterior que va portar la llum natural al local, a càrrec dels arquitectes Max Llamazares i Iván Pomés.

La carta: A Il Giardinetto es respecta la temporalitat dels productes, com les carxofes amb ous a l’hivern o els tallarins amb tòfona blanca a la tardor, i es respecta el llegat Correa-Milà. Això sí, la carta disposa d’un apartat de pasta italiana icònic, un dels primers que es van articular a Barcelona i que ha renovat la tècnica mantenint-ne l’essència. Recordeu el Plat Brutal de Rigatoni a la Aumm Aumm!

La bellesa: El local encisa per la perfecta fusió entre l'estètica mediterrània i la nòrdica. El funcionalisme i el minimalisme es combinen amb una paleta de colors clars, l'abundància de fusta i la presència de plantes, creant un ambient serè i acollidor. Tot està pensat per transmetre calma i fer-vos sentir a gust.

La carta: L’eslògan no pot ser més clar: 'cuina vegetariana per a vegetarians i no vegetarians'. El xef Leandro Ortega és al darrere una carta que fa picades d'ullet a cuines d'arreu del món. Exemples? Els cabdells en tempura marinats en kimchi, cítrics, lleugers i cruixents, però també un cebiche groc de bolets i verdures de blat de moro d'allò més refrescant. En resum, un vegà-vegetarià inclusiu i gurmet. 

La bellesa: L'interiorisme del local és un reflex de què es cou als fogons de la cuina oberta; un mix de tradició, modernitat i bon gust. Terra d'hidràulic original, parets texturades, sostres amb bigues, taules de fusta (dues altes cara la cuina) i les icòniques cadires Cesca de Marcel Breuer. La il·luminació és tènue i fa que els ecos industrials de l'espai no resultin fredes, tot el contrari.

La carta: L'Stefano Balis (grec, ex Bardot, Rilke, Informal) i en Jordi Fenoll (elxà, ex Dos Pebrots) capitanejen aquest restaurant de base grega que juga amb l'amplitud culinària de la Mediterrània. Els plats d’arrel tradicional hel·lènica s’executen amb capes personals, girs imaginatius i molta tècnica. Per exemple, la ‘tarama’, elaborada amb ous de bacallà en salmorra, molla de pa i suc de llimona, i acompanyada amb dauets de remolatxa i pols de pa de garrofa. A la carta de vins, molta presència de naturals grecs.