Els bars més bonics de Barcelona!

Què trobareu quan pugeu les escales d'Abaixadors10? A mà esquerra, ABX10, la nova cocteleria del grup La Confiteria per abeurar-vos amb combinats creats especialment per a un espai que farà les delícies dels fans dels neons. A mà dreta hi trobareu la pista de ball, un parquet que desgastareu a ritme de música urbana, hip-hop contemporani i 'old school', perreo i electrònica a càrrec de DJs residents i artistes internacionals convidats, un concepte de club de butxaca amb so d'alta qualitat.

Copes imaginatives, tècnicament colossals, prenyades de matisos i amb històries a la gepa, com el Gala-Dalí (sembla un quadre del geni surrealista) o l’Eclair Sharing, servit en tassa de te, al més pur estil llei seca. Per acabar d’adobar-ho, el Bluesman té una cava de puros perquè fumeu i begueu com si el planeta hagués d’esclatar demà. I no he acabat: els divendres amenitzen les copes amb son cubà i els dijous amb soul, funk i blues en directe. No teniu problema a gastar una mica més per un còctel? Benvinguts al cel. 

Una lluor misteriosa et crida des d’una cantonada recòndita del Born. Al costat de l’entrada, un líquid ambarí cau, gota a gota, en un procés hipnòtic d’infusió freda. És un dels molts procediments que utilitzen al Dr. Stravinsky per fer les begudes que serveixen. Aquesta és la gran pensada del Lito i l’Enric (que també s’encarreguen de La Confiteria, l’Alegria, el Maravillas i el Paradiso), uns entusiastes del bon beure que ja venien a aquest local (el mític Nus) quan estudiaven i l’han agafat per mantenir-lo com a referent de la nit del barri.

El bar aposta per una cocteleria d’altíssim nivell a preus absurds i amb gustos exòtics i estimulants als seus macerats: jalapeño, maduixes, coriandre, taronja, llimona, canyella, poma o gingebre. La tècnica exquisida i manca de prejudicis dels bartenders fan la resta. Macera és una revolució al món de la cocteleria que neix de la tradició –la maceració no és precisament un atècnica nova – i juga a favor del mileurista. Prescindir de les marques propicia una imatge inèdita a Barcelona: còctels d’autor des de 7 euros! La mena de miracles que només es veuen al Raval. 

Els Bar Design Awards van escollir el Blue Wave, cocteleria del One Ocean Club (Moll de la barceloneta, 1), com a bar més maco del món el 2016. De l’Equipo Creativo, simula la sensació d’estar dins una onada: just davant del mar, els reflexos de les onades es trenquen en una reixa de formigó blanca que les fa entrar com a llums i reflexos. Preciós, però cal tenir un iot per entrar-hi, que és el requisit exigit als membres del club. Això, o que et recomani algú que tingui un iot.

Recordeu la moda dels clandestins? En realitat n’hi havia només tres. A banda de la qualitat de la cuina, s’amagaven rere una façana irrellevant. Això no passa amb el Pastrami Bar. Obert al Born més desconegut, quan hi entres no ensopegues amb una botiga de flamenques de plàstic. La façana ‘no funciona com a’: és un bar d’entrepans que, de fet, representa el primer cop que Rooftop Smokehouse –col·lectiu gastronòmada encapçalat pel cuiner Buster Turner, que passeja peces de peix i carn fumades artesanalment en barrils de roure–  disposa d’un local estable obert al públic.

El Villa fa olor de salnitre. Hi pots escoltar les gavines. És una vermuteria diferent, marinera. En lloc de fregits i tapes pesants, hi impera el producte fumat i en salaó, el marisc en conserva; aliments del mar ajustats a un entorn que pretén fer-nos viatjar a la costa andalusa. I ho aconsegueix amb contenció i bon gust. Taules de marbre andalús; rajoles lluminoses; suro a les parets; motius mariners estratègicament repartits pel local; actuacions de flamenc; un altar amb discos de Rumba Tres i Paco de Lucía...

Venint de les estretors del Raval, entrar aquí et canvia l’ànim a l’instant. Té un pati interior que absorbeix tota la llum de l’illa i la rebota en un espai immaculat, amplíssim, en què trenca la blancor una paret de pedra a obra vista presidida per un mapamundi gegantí de guix blanc en relleu, com una maqueta d’arquitectura.

El Federal de Sant Antoni és preciós però petit: quasi li fums el boli al nas al modern de la cervesa de gingebre que mira amb menyspreu el teu no-Mac. Ara bé, al Federal Gòtic –amagadet, amplíssim– hi trobareu la mateixa estètica: acabats d’obra en construcció combinats amb peces de dissenys suaus, amb prou espai per fer-hi 'jogging'.

És quan dorm el hipster que hi veig clar. Ara que aquest concepte tan qüestionat descansa tranquil i va camí de desaparèixer assimilat per les noves tendències, és el moment de comprovar quins locals adherits al moviment tenen prou fusta per superar etiquetes i reivindicar la seva singularitat fora de barbes, camises de quadres i ulleres de pasta. 

Segur que quan entreu a l’Orion el seu aspecte us resultarà familiar. Us recordarà altres llocs que potser no acabeu de precisar, amb el seu aire cuqui-nòrdic amb personalitat pròpia, fins que descobrireu que, evidentment, l’Orion té gens del Cosmo, a Enric Granados, i del bar Cometa, a Parlament. 

La Tieta és amb prou feines una barra de marbre farcida de bons vins, ampolles de vermut i un d'aquells llocs on tiren bé la canya, a més amb una terrassa encantadora. A la carta de vins no hi trobareu res clàssic, s'enamoren d'un vi mallorquí i la setmana següent perden el cap per un vi gallec. Aquest bon fer l'encomanen també al menjar; sense fer experiments estranys però amb creativitat, preparen cuina bona de tota la vida ben fet. 

Moviment en l’univers entrepà: en Rafa Penya (Gresca) ha obert un bar d’entrepans, el Torpedo. Homenatge a Chiquito? Al gàngster de Bernet i Abulí? En Biel Gavaldà (ex Gresca, ex hotel Empúries i al capdavant del Gresca càtering) ens explica que el nom és d’una pluja d’idees: “Això petarà com un torpedo!”. 

Van obrir fa cinc anys i han marcat un estàndard: el de bar estil nòrdic amb galeria d’art. Lluminós fins a dir prou, molt espaiós (ideal per anar-hi amb nens i accepten mascotes) i de sostres altíssims, la transició entre cafeteria i galeria és harmoniosa. I no hi ha millor decoració que una programació d’art pop comissariada amb criteri.