Restaurants de l'Eixample

Menjar senzill, popular i perfecte si s’han d’agafar forces el migdia per tornar a la feina. Tot el que hi ha del dia està escrit en una pissarra. Una oferta àmplia, amb primers com gaspatxo, fideuada, carxofes al vapor o un arròs a la cubana, o uns segons que van des d’unes galtes de porc o una escalopa amb vinagre de Mòdena, fins a un magret d’ànec o un bacallà amb tomàquet, passant per uns rogers de roca fregits o una truita de riu a la navarresa. Tenen la mà trencada en uns plats que porten molts anys cuinant i que han fidelitzat una munió ingent de ciutadans. A l’hora de les postres, avui cal decidir-se entre flam de xocolata, de mató o de coco, iogurt de cabra amb mel o postres de músic.

Un lloc particular, personal i intransferible: La Laila Bazham (filla de filipina i brasiler) practica una fusió de menjar de carrer del sud-est asiàtic i d'Amèrica llatina fet amb realisme, inspiració i coherència.

“Fusionem la cuina de carrer de Sud-amèrica i del sud-est asiàtic”, explica la Laila Bazahm (filipina), la copropietària amb la Laura Freedman (nord-americana). Bazahm (filla de filipina i brasiler) va passar cinc anys a Singapur i va treballar al Joël Robuchon (hawker vol dir ‘venedor ambulant’)

La seva carta no és molt llarga, però els plats són un 'hit' poc escoltat: entre d'altres, hi podeu trobar l'adobo' filipí –un plat que aquí és com qui diu, inexistent– aplicat a la galta de porc, o una sopa 'pho' amb cua de bou.

I al menú de migdia, delícies com 'malay redang', guisat malaisi fet 'street bocata' amb un 'roti paratha', un pa tou de Singapur molt semblant a l’indi 'nan'. El local és minimalista, ampli, però tot i això acollidor. Tot deliciós, coherent (que, si parlem de cuina, són sinònims) i fet des de zero. 

Si es compta amb uns caldos que han passat deu hores fent-se a foc lent i amb una pasta preparada artesanalment, ja tenim una idea que aquí menjarem bon ramen. Continua sent un dels millors llocs de la ciutat per menjar- ne, sens dubte.

Hi trobem només les tres receptes clàssiques: de soja (amb un brou fet de pollastre i porc, amb salsa de soja), de miso (el mateix amb miso en lloc de soja) i de marisc. Els fideus, de producció artesana (veureu la màquina al final de la barra), són una meravella: els pots posar al plat i prémer-los amb el bastonet i deixen anar brou i, alhora, es mantenen elàstics. Les gyozas (crestes) i els onigiris (els triangles d’arròs amb alga nori) acaben de completar la carta.

Molts en diuen “entrepans d’autor”. A nosaltres ens agrada més pensar en un bar d’entrepans amb aires madrilenys dels anys 50 però a Barcelona, esclar. Això és Entrepanes Díaz, bona teca i bon servei, com els de la capital del regne. El mateix propietari que el Bar Mut i el Bar Mutis presenta una carta d’una vintena d’entrepans que fan venir salivera només de llegir-la. De cua de bou, de kokotxes , un dels nostres preferits per la tendresa de la queixalada, de cochinillo... són apoteòsics!! El pa és del forn Sant Josep i és perfecte per sostenir tota la matèria que se li posa al seu interior. Les canyes, com a la capital del regne, les posen ben tirades i van perfectes per fer-ho baixar tot.

Un concepte de restaurant informal i minimalista amb taules allargades que ha triomfat des que va obrir fa quasi deu anys al passatge de la Concepció. Elaboren diferents tipus de kushiyaki, juntament amb d’altres especialitats, i a més podeu escollir el local que us quedi més proper, ja que ara el grup Tragaluz en té tres repartits per la ciutat. La seva matèria primera és fresca i el peix presenta un color extraordinari. La seva categoria culinària no deixarà ningú insatisfet.

“El futur del menjar popular és la fusió de l’street food d’arreu del món”, diu en Carlos Gremone, un cuiner veneçolà que amb la publicista Debora Schneider van reconvertir el 2014 un bar de menú en entrepaneria top. Gremone ha voltat per mig món –20 anys d’experiència en restaurants d’Itàlia i Michelin– i cada un dels seus trets –dotze entrepans i onze hamburgueses– neix d’hores d’afinació. La cita podria ser buida si no fes diana: un entrepà de porc esfilagarsat (EUA) que passa pel Perú –alfàbrega i coriandre– i s’aposenta a la boca amb una salsa dolça-picant amb xili i gingebre (thai) té tota la coherència del món. Tot ho fan des de zero i bé.

A Can Boneta tapa i platillo creatiu amb regust de tradicional. Carta de platets clarament basats en el receptari català. L’espatlla de xai desossada amb salsa de porto i Tatin de poma, el conill desossat amb bolets, els calamarsons farcits de bolets i salsa de vi blanc del Penedès... Xup-xup al poder! Al migdia apliquen una fórmula econòmica de tres tapetes més un plat del dia, postres i begudes en què podeu topar, per exemple, amb un fricandó, un melós de vedella amb salsa d’olives negres i codonyat o un arròs de calamars i gambes.

Un bar maco de nassos: una barra neta amb cuina a la vista, i aires madrilenys de marbre blanc i taules de tamboret alt. En Xavier, l'amo, va treballar en bars de Madrid, on va aprendre a tirar la canya.

A la cuina hi treballa l'Héctor, un aragonès format al Basque Culinary Center. Gent d'alta gastronomia per fer cuina de barri a preus de barri. Tenen uns musclos al vapor excel·lents. Els seus brutals callos, de picantor abraonada i textura gelatinosa subtil, redimeixen la púrria vermellosa que cultiva bacteris en expositors.

Els plats freds són una benedicció en barra: com l'amanida de cigronets amb el punt de vinagre amb tiralínies. Vermut de Morro Fi, bona tria de vins de la terra a copes i ull de llebre de tirador fresquet en porró. 

El Galú ofereix una carta disponible sense gluten i amb opcions veganes. Elabora la seva pròpia pasta, el pa i les postres. I es nota. Podeu començar amb una 'caponata', entrant sicilià, i un carpaccio. L’amanida de fonoll i taronja pot completar el trio inicial, o una albergínia parmigiana exquisida. Les pastes s’elaboren diàriament i artesanalment. Uns 'fetuccini' amb pèsols tendres són una altra opció, així com els 'pappardelle' a la Norcia, amb salsitxa, escalunya, tòfona negra i nata. No obvieu les postres: excel·lents tiramisú i pannacotta.

La Granja Petitbó és un lloc acollidor on esmorzar i berenar pastissos excel·lents acompanyats d’una gran tassa de te o d’un cafè. D’estampa per emmarcar o, si ho preferiu, de foto per lluir a Instagram. Ous Benedict i entrepans vegetals acompanyats de sucs de fruites (a destacar el de taronja, poma i pastanaga) i també el seu reputat carrot cake i els pancakes amb plàtan i xocolata... Al migdia hi fan dinar molt healthy.

A La Real Hamburguesería volen recuperar l’esperit clàssic made in USA. I ho aconsegueixen: amb panet de broix i evitant el gegantisme, receptes com la Real –cheddar, bacó, i crema de formatge curat– creen addicció (i de fet recorden les hamburgueses de Chicago de la vella escola, aquelles 'patties' de mida normal i sabor excel·lent). Tot és de producció pròpia –des del guacamole fins al quètxup de piquillos– i mariden amb l’excel·lent cervesa artesana poblenovina Edge Brewing. La 'burger' més cara ronda els deu euros, i totes van acompanyades de patates fregides.       

Moviment en l’univers entrepà: en Rafa Penya (Gresca) ha obert un bar d’entrepans, el Torpedo. Homenatge a Chiquito? Al gàngster de Bernet i Abulí? En Biel Gavaldà (ex Gresca, ex hotel Empúries i al capdavant del Gresca càtering) ens explica que el nom és d’una pluja d’idees: “Això petarà com un torpedo!”. Operació biquini: un quart del repertori entrepaner, dos, ho són. “Aquest és un lloc breu, concís, precís i dinàmic”, dispara Gavaldà. Bar cantoner, línia de poder a l’Eixample: el gàngster s’hi sentiria com a casa, en un bar cocteleria, entre art-déco i Twin Peaks, verd fosc i vermell puticlub. Carregat de sordidesa elegant, té punts per convertir-se en el teu bar local instantani si el tens a prop. Però anem a l’entrepà. “No hem anat al model d’apilar tres pams entre llesques, sinó als sabors concrets”, recupera Gavaldà.

Un exemple biquiner: el de pastrami de llengua, amb pa de motlle croissant de Triticum i una mostassa d’herbes; el paladar et xuta tots els ingredients en un únic sabor càlid, picant i mantegós directe al cervell. I l’entrepà d’albergínia rostida amb tomàquets secs –pa de burger del forn Sant Josep– és tan pecaminosament bo que sembla que no pugui ser vegetarià. “Hem fet la reproducció en entrepà de la cuina del Gresca Bar”, diu el xef, i això inclou també uns entreteniments que sobrepassen aquesta categoria: com les Kentucky fried guatlles (cuixes de guatlla desossades, arrebossades i fregides) o unes excel·lents croquetes de gambes. Una altra vegada cauran l’hamburguesa (vedella de Lió amb sis mesos de maduració) i l’entrepà de cansalada teriyaki.

L’Adelf Morales va portar una glopada d’aire fresc a l’Eixample fa gairebé una dècada amb aquest restaurant que brilla amb llum pròpia gràcies a una fusió raonada de la cuina japonesa amb el fet mediterrani català. Després de tots aquests anys continuen amb la premissa que no es pot deixar d’avançar cada dia.

Tasteu el pop marinat amb rave japonès; el tàrtar de vieires, ostres i guacamole; o el melós de vedella amb ventresca de tonyina i salicòrnia, i ja ho entendreu. No oblideu les postres, com la llamprea i la torrada de pa de La Llibreria amb gelat de canyella. Bistronòmic resistent de la brillant i llunyana era de la bistronomia, el Topik aborda el complex gustatiu amb presentacions senzilles.

Els del Parking Pizza obren el Parking Pita al passeig de Sant Joan, literalment un aparcament. Hi ha espai per a 130 comensals ben estirats i llum natural de la claraboia. La breu carta disposa set entrants, tots vegetarians, i quatre pites. Per al kebab fan servir espatlla i cuixa de xai a cocció lenta –també hi ha pites de falàfel, pollastre eco i vedella amb ras-alhanut–, el pa el fornegen i plats com la coliflor rostida amb fonoll i curri justifiquen el viatge. I sense carn a sabre, ni 'sablazos': 15 euros de mitjana. 

Chicha Limoná és un doble local per a ús intensiu: esmorzars, berenars, vermuts i, evidentment, menjars i sopar, i còctels. Chicha: un menú de migdia immillorable, a un preu molt ajustat pel que fa a la qualitat, hi podreu menjar des d’uns espaguetis amb peix i marisc fins a un modèlic 'marmitako'. Són plats cuidats, saludables, que no carreguen i una carta de plats d’autor, com tacos de vedella estofada amb salsa verda i morro fregit basada en producte de qualitat, amb una carta de vermuts i vins esplèndida.

Limoná: Cafè d’especialitat, pa i brioixeria propis i un univers de 'brunch' de cap de setmana com pocs a Barcelona, on pots endrapar des d'uns ous 'shakhuska' fins a uns 'chilaquiles' amb pollastre. Els pioners de l’onada 'gastrocool' del paseig de Sant Joan no perden pistonada.

Joventut i testosterona: entre tots, set xicotots límit d’edat 29 anys en un bareto xinès-gallec reconvertit en casa de menjars moderna i popular, amb un menú degustació que no supera els 40 euros. El menú degustació de deu passes és per treure’s el barret. De traca fallera: la croqueta d’ànec de Pequín –cremositat amb l’au rostida i lacada i cremosa, puntuada per kimchi i menta– i una amanida de porros escalivats amb anguila teriyaki, fum i mel.

Aquest restaurant ha deixat el llistó ben alt en matèria de ‘nigiri’. Zero taules, dues barres, menys de 20 comensals. A cada barra trobem un sushi master diferent. Simetria pura i dura. Els entrants passen de pressa. El tofu d’eriçó, el fetge de rap i les sepietes es volatilitzen. Són els teloners perfectes per al cap de cartell d’aquest festival, uns nigiri d’un altre planeta. Cuina mil·límetre zero amb peces que no necessiten cap bany de soia. Bogeria desfermada amb el de navalla. El de calamar és mel. Llàgrimes amb el de toro i el d’anguila. Rendició absoluta amb el de gamba vermella (amb el cap polvoritzat per sobre!). Ulls en blanc amb el gunkan d’eriçó!

En aquesta hamburgueseria gurmet amb accent indie –la llista musical és exquisida, els Mishima hi van portar a sopar el Daniel Johnston– el client es pot confegir la seva pròpia recepta triant els ingredients (n’hi ha un bilió de combinacions!). O agafar una recepta fixada, com per exemple la brutal Chili Burger, amb xili, jalapeños i maionesa de 'chipotle'. Molt bones hamburgueses, també, amb carn de Nebraska, i una petita i encertada carta de vi a preus assequibles. 

En Teo, sala, i l’Ori, cuina, són de la teoria que diu que la tècnica, el bon producte de proximitat, la tradició i la innovació no han d’estar renyits amb la butxaca del client. I sense deixar de tocar de peus a terra, la posen en pràctica fent una relectura jove i lliure del receptari català tradicional. El logo del Teòric, un pollastre amb cap de gamba, avisa que aquí la cosa va de mar i muntanya.

Les croquetes homònimes amb emulsió d’allioli de safrà són el seu plat icona i amb raó; pur Empordà al paladar. El pop amb papada, trinxat de kale i motlles de sobrassada ens porta a Galícia, la Cerdanya i Mallorca en un mos. I tornem a Barcelona amb un cremós arròs Parellada de pollastre, sèpia i gambes i un lleuger allioli de julivert que contrasta amb gràcia amb l’au, el cefalòpode i el crustaci. Sols de mar, demanem el bacallà cuinat a baixa temperatura amb espinacs a la catalana i all negre.

Immillorable. I sols de terra, el garrí amb poma. Superb. Per postres, la nostàlgia infantil ens fa demanar el pa amb oli i xocolata. Mare, en vull més! Els plats són per compartir i cap supera els 12,50 euros. Vins catalans i cervesa Balate. El personal és encantador i gens apegalós. Així doncs, si tenim en compte totes les virtuts, cal reservar-hi amb antelació. 

Fans incondicionals de la bona teca, heu de seure en una de les sol·licitades taules del Gelida ara mateix! Mossegar la galta de porc que hi preparen farà preguntar-vos com és que no havíeu descobert aquest mític resturant de l'Eixample abans. Tiberis a la vista un darrere l'altre. Tant a primera hora del matí com al migdia, quan s'hi apleguen treballadors de la zona que hi busquen plats d'aquells que reconforten.

Els més golafres hauríeu de prendre nota dels esmorzars de forquilla que fan: el capipota és el plat estrella, no el passeu per alt. Aquí no hi ha menú, sinó una llista llarga de plats de cuina casolana que no arriben ni als 6 euros i que, si els portes la carmanyola, et podràs endur a casa o a la feina. 

Tres amics llicenciats en filosofia, periodisme i història de l'art van convertir un bar cantoner en un deliciós restaurant en miniatura, on reelaboren i modernitzen clàssics de la cuina gallega i basca en format platet. Són tota una potència a l'hora d'esmorzar i dinar: en el primer apartat, les seves truites i remenats, o torrades amb melmelada casolana pràcticament tenen club de fans. I amb els entrepans tampoc es queden curts: mireu aquesta barbaritat d'entrepà de calamars amb maionesa d'all i julivert i ceba cruixent. Calamarcets frescos a la planxa i pa mollete de Forn de Sant Josep! 

Per dinar, són els reis del plat del dia i la tapa acurada: proveu el lluç a la romana amb maionesa de llimona o els cigrons amb cocotxes de bacallà i salsa verda. Tot el vegetal de temporada és ecològic.

Caminant pel carrer Enric Granados, atureu-vos a l’alçada de la plaça Doctor Letamendi. No hi trobareu un restaurant asiàtic qualsevol, hi trobareu un portal directe a allà on vulgueu: des de Tailàndia fins a Vietnam, passant per Indonèsia, el Japó o la Xina. Amb una personalitat única i una decoració d'allo més cuidada (fixeu- vos en les petites estàtues que recreen els guerrers de Terracota!), al restaurant Boa Bao ofereixen street food autèntic: sense fusions ni reinvencions, i amb una matèria primera d’una qualitat excel·lent. Un viatge gastronòmic des del centre la ciutat.

El vostre recorregut per l’altra punta del món començarà amb uns entrants plens de sabor com semoses vegetarianes o rotllets de primavera que donaran peu a una extensa carta de 64 plats. Dividida per temàtiques, podreu elegir des de sopes grans com la Malàisia de marisc al curri amb noodles d’ou, woks com el de cansalada de porc fregit amb bròquil xinès o intenses i refrescants amanides com la de bolets i pop a la brasa.

La vostra tornada a casa serà a través de les postres, és per això que hi trobareu reminiscències europees com una espectacular crème brûlée de coco amb alfàbrega i citronela (l’autèntic hit de la casa) o dumplings de sèsam negre amb te de litxi, Jackfruit i gingebre. Per maridar aquests moments dolços, a la carta de còctels, en forma de passaport, podreu elegir el tipus de beguda que més us representi. Trobareu versions modernes de clàssics, còctels per explorar nous sabors i tècniques, d’un matís japonès i renovat, o de filosofia indonèsia: que busquen un estil de vida feliç i saludable.

Fugiu dels omnipresents ramen i sushi i submergiu-vos en la variada cuina d’izakaya, les tavernes japoneses, a Can Kenji. És probable que després no vulgueu fer marxa enrere. La idea és que compartiu platets, com ho fan al Japó, sense cap ordre, com si es tractés de les més nostrades tapes. Esteu en bones mans.

Aquest cuiner experimentat autòcton del país nipó, propietari també de l’Aiueno, i el Sato i Tanaka, cuina amb gran encert plats com el tataki de bonítol, mandonguilles de xiitake, ànec i ceba amb miso... o productes més reconeguts (però no per això amb menys bon resultat) com la costella de porc ibèric guisada amb miso i l’hamburguesa. Ball de gustos nipons a tarifes saludables per a la vostra butxaca.

La Katia Torán ho tenia clar: volia obrir un japonès sense fusions. Producte pur i de proximitat comprat cada matí a la Boqueria, al mercat del Ninot i a Sant Antoni. L’espai just –25 persones– per poder atendre cada comensal amb l’atenció que es mereix i el coneixement d’un xef nipó, Naotaka Takayama, capaç de controlar amb precisió la frescor i el tall de cada peix. La seva especialitat és l’'onsen tamago', un caldo fred amb ou ecològic cuinat a baixa temperatura, amb eriçó de mar, 'ikura' (ous de salmó), calamar i caviar, i també el 'nigiri' de 'wagyu' flamejat. I podeu triar el producte d'una peixateria!

L’adaptació de l'hamburguesa a les nostres arrels té, a vegades, resultats espectaculars. El millor exemple és El Filete Ruso, pioner de la burger gurmet a casa nostra –obert el 2008– i adscrit a l’Slow Food.

L’insígnia de la casa és la que li dona nom, amb all, julivert i suau arrebossat, encara que també trobareu receptes que apunten a l’alta cuina francesa i espanyola, com una extraordinària burger amb brie i mostassa de Dijon o la ibèrica, amb pernil de Jabugo i el disc carni. La vedella és excel·lent: carn de proximitat alimentada amb cereals ecològics. I el seu bistec tàrtar també està a l'alçada de les circumstàncies. 

Pots gaudir dels plats del El Filete Ruso a meitat de preu amb la Time Out Box, que ofereix el 50% de descompte a deu dels millors locals de burgers de Barcelona.