Els millors restaurants romàntics de Barcelona

Sou dels que us agrada xiuxiuejar coses boniques a la vostra parella sense que la taula del costat se n'assabenti? L'UMA és el vostre lloc; la distància entre taules és de les més grans de la ciutat. Calculeu: nou distribuïdes en 250 m². Amb un Sol Repsol, el restaurant del xef Iker Erauzkin és un dels més especials de Barcelona. Aposta radicalment per la temporada. Ell és basc però fa mitja vida que és aquí, encara que ni un origen ni l’altre predominin al plat. Cuina la temporada sense accents, amb plats saborosos que cuiden molt la presentació i que recordareu temps després d'haver-hi menjat. El continent, una sala moderna amb tant d’espai que qualsevol empresari de la restauració s’estiraria els cabells.

L'Stefano Balis (grec, ex Bardot, Rilke, Informal) i en Jordi Fenoll (elxà, ex Dos Pebrots) capitanejen el Margarit, un restaurant de base grega que juga amb l'amplitud culinària de la Mediterrània i s’executa amb capes personals, girs imaginatius i molta tècnica. Un parell d’exemples; la ‘tarama’ -una cosina llunyana de la brandada de bacallà que els nois elaboren amb ous de bacallà en salmorra, molla de pa i suc de llimona, i acompanyen amb dauets de remolatxa i pols de pa de garrofa- i la ‘fava’ -un cosí llunyà de l’hummus fet amb pèsols grocs, i acompanyat de bacoreta en salaó, tomàquet sec i fulles de tàperes. El xai palestí amb iogurt i herbes ens deixa directament sense paraules. La carta de vins és interessant, amb molta presència de naturals grecs. El local i el tracte inviten a enamorar-se.

En Josey Attieh és libanès i en Pachi Rodríguez és bolivià però va créixer a Veneçuela. Coincideixen a l’escola d’hostaleria de Sant Pol de Mar i fan les pràctiques al Moments. Sorgeix química entre ells, mai millor dit perquè en Pachi és un químic reconvertit en xef. I obren un restaurant de nom francès (ànima). A l’Âme fan cuina mediterrània amb ànima francòfona. La carta està dividida en mossegades (crep de mar i tàrtar de cérvol), carn (ànec de gla madurat, remolatxa, bledes i jus d’ànec), peix (truita del Pirineu, ous de truita, mantega blanca i oli de figuera), arròs (del delta de l’Ebre i tàrtar de gamba vermella de Palamós), formatges i postres. Poques opcions, i clavades. El menú experiència (75 euros) és molt recomanable. Ideal per una primera cita.

Al costat de l'Hospital Clínic, el xef alemany Björn Küssner (ex Freustil de Binz, Attica de Melbourne i Oji Seichi de Toronto) i la Mireia Bigorra, la seva sòcia, van obrir el Bar Noe a meitats del 2023. Cuina autobiogràfica i lliure avivada amb intel·ligència, creativitat i una espurna de trapelleria. La carta és breu (snacks, platets i racions mitjanes) amb propostes sugerents com els bolets shimeji amb mostassa, la vieria i ruibarbre o la presa ibèrica amb kale. Tant el local com l'ambient i el tracte són càlids i íntims.

El més fàcil seria dir que fan cuina de fusió. Però en aquest cas és més vàlid dir que es tracta de la recol·lecció de gustos apresos en terres llunyanes, convertits en plats que agradaran el més exigent dels paladars, i que s'amistancen amb la cuina mediterrània amb una naturalitat on tot encaixa a la primera mossegada. Producte d'alta qualitat, tractat amb grans idees, millor mà i el fet directe de la cuina de carrer asiàtica. El local és un cop de puny, on no és estrany que acabis tu amb la teva cita, en l'escenari ideal per a fer el cop definitiu.

Obert l'any 2024, l'emplaçament és una delícia: aquella placeta sense nom que queda emparada just per sota del no menys deliciós Parc del Turó de Monterols. Allunyat del fonamentalisme de l'autenticitat, Enriquetto és un homenatge a la cuina italiana en clau internacional, agafant plats que han fet fortuna arreu del món i afegint-hi el seu toc i una catalanització de producte. S'hi menja molt bé. La carta és curta, però la demanaries tota, i els estàndard de qualitat són molt alts: fan la seva pasta fresca, fins i tot les focaccies, i podeu esperar alguna sorpresa creativa (com la desconstrucció d'un tiramisú amb carquinyolis!). Porteu a qui porteu aquí, quedareu com uns senyors.

El Sensato és dels mestres de sushi Ryuta i Aya Sato, de trajectòria immaculada (Nomo, Aiueno, Sato i Tanaka). Una barra minimalista de sushi amb vuit cadires per servei i volta catalana; llista d’espera de tres mesos i omakase. Oma, què? Els xefs observen els comensals i decideixen què els hi serviran. És a dir, un únic menú degustació compost per diversos plats i una successió de peces de sushi, que varien segons el calendari d’ingredients i la disponibilitat del mercat. Ostres fumades, sopa de cloïsses, gunkan de tonyina amb ou curat de guatlla, sushi flamejat, escaldat i marinat... Les postres no es queden enrere; gelat de miso amb cruixent. Aquí, intimitat a dojo.

Una taverna chic amb bona cuina i una carta que canvia constantment. Un bar gurmet o un restaurant de categoria. Classifiqueu-lo com vulgueu però el cert és que el Bar Mut ha aconseguit fer-se un nom i amb molt de fonament. El millor és que pregunteu pels plats del dia i us deixeu sorprendre per alguna de les creacions que preparen amb producte fi, fi, fi. Ofereixen sempre peix i marisc fresc de primera (gairebé tot salvatge) encara que alguns dels seus plats més demandats són els arrossos, el Tbone a la brasa i la croqueta. En la lliga de les millors de la ciutat. La carta de vins és un punt fort: deixeu-vos aconsellar pel sommelier si aneu perduts. Una cita aquí? Èxit assegurat! 

Després d'unes quantes encarnacions, el restaurant de l'hotel Casa Bonay (meca del luxe assequible i cool a Barcelona) ha adoptat la identitat de Bodega Bonay. Al capdavant hi ha el xef Giacomo Hassan –excap de partida del Disfrutar–, que ha transformat l’espai en un temple dedicat als vins naturals i té un repertori de plats de bodega a la seva manera amb maridatges d’infinites possibilitats. Equipat amb brasa japonesa i producte de proximitat, en Hassan munta i desmunta clàssics mediterranis, molts d'ells italians (la pasta, com els boníssims cavatelli amb estofat de xai, és extraordinària), amb mà virtuosa. Dues centes cinquanta referències de vi, la majoria d'enòlegs poc coneguts que apostin per pràctiques orgàniques innovadors.

Vols un bon restaurant romàntic? Romàntic és quedar-se curt! El Contraban de l'hotel Wittmore és com una caixeta de música per a enamorats. No t'imaginaries pas mai que en aquesta cantonada discreta del barri Gòtic s'hi amaga un hotel boutique –bufó, de luxe elegant i analògic, les habitacions s'obren amb clau física– amb un restaurant que privilegia les taules íntimes, la fusta fosca i el vellut. I que està construït al voltant d'un pati interior amb el mur vegetal més alt de Barcelona: 19 metres de verd exuberant, on podeu menjar si fa bo.

Al capdavant del restaurant hi ha l'Alain Guiard, un xef que es mou amb una comoditat talentosa entre la cuina creativa i la del confort casolà. Les racions són abundants, ja sabeu que una panxa satisfeta està més ben disposada a la luxúria. I, per cert, l'hotel afavoreix la seva visió del poliamor. Si us hi presenteu un número imparell a sopar, us convidaran a un còctel. I si la cosa s'anima i us quedeu a dormir, totes les habitacions estan connectades per una porta.   

L'hotel Palace ha posat tota la carn (o més aviat tot el peix) a la graella del restaurant: el xef Rafa Zafra, bullinià de pro, reina l'Amar, un dels restaurants més majestuosos i romàntics de Barcelona. Passa de comandar una cuina amb dues taules –l'exquisit Estimar, al Born– a tenir el timó d'un pailebot de luxe. Amb el mateix equip que a l’Estimar, Zafra continua apostant pel millor producte del mar, però amb tots els recursos de l’hotel. Hi trobarem des de crus i marinats d'altíssima gamma (aquell homenatge a elBulli dels seus amors, el carpaccio d'escamarlans) fins a cullera carregada de cuina, com ara unes mongetes de Santa Pau amb morro de atò i cansalada ibèrica. Luxe, emoció i peix fresquíssim (una sòcia és Anna Gotanegra, del tità de la pesca de Roses).

A l'últim pis del Nobu Hotel s'enlaira un dels millors restaurants japonesos de Barcelona, amb vista a quatre bandes. La seva cuina d'influències peruanes amb producte local i de temporada, també fa tocar els núvols amb plats que inclouen verdures, carn i una lògica predilecció pel peix. El cuiner Nobu Matsuhisa renova l'imaginari japonès en recollir la sembra dels viatges que ha fet per tota Amèrica i avantposant el producte local: croquetes, tacos, sushi i salses ponsu i miso s'alternen entre línies al menú. Concreció? El sashimi de seriola amb xili de Jalapa. Menció especial també es mereix la carta de glops, tota una barreja d'hemisferis.

El cuiner Carles Pérez de Rozas té un equip a prova de bombes. Parteix de la més acurada artesania de proximitat per elaborar uns plats que sorprenen i enamoren basant-se estrictament en els productes de la temporada. Tot es fa al moment i davant dels nassos; una aposta clara pels bàsics, amb pa de massa mare fet a casa, una exigent selecció de vins i formatges i un cafè d’especialitat. Anarquia deliciosa: fan i desfan la carta quan volen, i el mateix passa amb els horaris. Truqueu-hi abans d’anar-hi, i a gaudir-ne. A la carta trobareu meravelles com remolatxes amb burrata i estragó  i la tonyina marinada, naps i col. Un àpat tan difícil d'oblidar com la teva cita.

Ikoya Izakaya, aventura entre el grup de cuina basca Sagardi i Hideki Matsuhisa del Grup Shunka, és un espai monumental, però sobri, equipat amb una robata, graella japonesa, on el xef Jaume del Rio executa la visió del Mediterrani nipó que va portar Matsuhisa a ser el primer japonès Michelin. La cuina és d'un gaudi sensual total i l'espai sedueix per la seva amplitud, comoditat i penombra. Aquest és un restaurant ideal per a una primera cita, tot és gurmet, però amb un punt d'informalitat, i la foscor té un 'je ne sais quoi' d'elegant sobrietat que convida a la il·lusió i a l'intimisme, però defuig la xavacaneria dels menjadors amb fanalets vermells.

En això de la seducció i la parella, el factor sorpresa i certa rauxa poden marcar un punt d’inflexió. Rebre la parella amb roba interior i la rosa a la boca és una possibilitat. Però convidar a un restaurant situat a la torre del telefèric és un puntàs, atès que és un caprici absurd en si mateix... És moment de desplegar tota l’artilleria pesada per dir-li: “Sóc un mort de gana, però per tu em vendré un ronyó”. I esclar, aquest emblema del xef Òscar Manresa té una cuina marinera de solvència fora de qüestió; llom de tonyina vermella d'almadrava, tomàquets secs, adobats i anisats; navalles amb escabetx de moixernons i turbot a la brasa amb aigua de Lourdes, són només alguns exemples.

Fiskebar és el mar des d'una altra perspectiva, el mar del nord amb la llum del sud, diu el seu lema. Els xefs Alex Durán i Matteo Spinelli han ideat un concepte gastronòmic que viatja per les tradicions pesqueres de diferents països. Especialitzat en peixos, marisc i algues amb una forta influència nòrdica i mediterrània, Durán i Spinelli prioritzen els productes locals i sostenibles per elaborar una cuina honesta, propera i on regna el gust, la qualitat i la tècnica, en què la pasta italiana acompanya marisc d'alta qualitat, tractat amb molta inventiva. Per exemple, uns tagliolini cipriani a la carbonara de gambes o arròs de set verds i moll obert amb taronja i herbes. Romàntic ho és una estona, el Fiskebar: a les provades capacitats afrodisíaques del bon marisc, aquí s'hi suma el valor afegit de tenir el mar als vostres peus: el veureu fondre's amb les llums de la ciutat i les estrelles. 

El grup La Confiteria són experts en la restauració d'espais emblemàtics de Barcelona, i la del Bar Muy Buenas és impecable: una recuperació hercúlia de l'espai, en què destaca la cuidada decoració modernista de la portalada exterior, així com l'elegant mampara de fusta amb vidres gravats a àcid de l'interior. Dir que aquest és un dels llocs més bonics de Barcelona on podràs menjar és quedar-se curt. Les seves mampares, el marbre regi, les volutes de fusta primorosament restaurades... Tot és un plaer per a la vista i l'ànima. I la seva cuina tradicional catalana –d'alta volada i toc modern– va directa a l'estómac i al cor del paio (o la paia) més insensible que et puguis tirar a la cara. 

El Roig Robí és un dels primers emblemes de la renovació gastronòmica d’aquesta ciutat. Els anys passen, però la qualitat i el bon gust queden. Sota l’atenta mirada de Mercè Navarro, 'alma mater' d’aquest vaixell insígnia que va ser un atractiu més dels jocs olímpics, el Roig Robí segueix oferint una de les cuines més serioses i bones de Barcelona. I un ambient romàntic perenne pel qual no passen els anys. La seva renovació de l'any 2000 li va portar un dels jardins interiors més seductors i romàntics de Barcelona. Menjar el seu menú degustació –cuina tradicional amb la millor proteïna animal possible, amb plats com el tàrtar de llobarro i gambes amb caviar de truita– al jardí és un moment d'aquells que van directes al cor i a l'estómac i a l'entrecuix, si t'agrada amb qui sopes. 

Dinar sí, però sopar al Cucine Mandarosso amb un amic o familiar pot resultar estrany. Molt estrany. Perquè emana un no sé què íntim i acollidor que sembla fet per a una cita romàntica. Però tot subtil, casual, amb mobiliari retro, productes i llibres a les prestatgeries. I una cuina italiana que és per si mateixa el súmmum de la sensualitat. Si encara no han quedat clares les teves intencions, Le Cucine ho farà. Alerta, que la 'burrata' et pot fer fer burrades. I els seus plats de pasta al forn poden portar a la satisfacció i a la luxúria, esteu avisats. 

Per què us penseu que Il Giardinetto és l'escenari de l'escena de petició de mà en tantes sèries i pel·lícules? Inaugurat el 1974, premi FAD d’interiorisme, cap a l'any 2012 va renovar el seu interiorisme allargant la barra, però encara manté aquell 'je ne sais quoi' que fa que sigui un dels clàssics favorits per sopars dels de demanar la mà, demanar perdó o fer-se l'interessant. Bé, sí que sabem què té: en aquests temps d'espectacularitat i pompa, ells mantenen un interiorisme tant elegant i sobri com efectiu (i el mateix es pot dir de la seva cuina italiana!).

El sumptuós palauet de l’Eixample que va allotjar Rilke i Beltxenea ara és JOK. Elegància burgesa, zero bling-bling (no fa per a Neymar): JOK té un molt afinat restaurant de cuina catalana amb la xef Olga Sternari al capdavant i on es nota la mà de Díaz: la fórmula de migdia és un menú desordenat –tria dos plats entre deu– amb aigua, postres i cafè per 30 euros. Èxits catalans amb algun accent afrancesat (Sternari ve de Joël Robuchon!) producte top i molta temporada. Un àpat de gran cuina catalana en una mansió de fusta i vellut segur que serà un preludi als plaers de la carn (i no ens referim als seus extraordinaris canelons de rostit).   

Amb el pas dels anys, l’Osmosis s’ha consolidat com un gastronòmic assequible, creatiu i excel·lent: són una màquina de fer menús amb producte immaculat. Es va posicionar en la línia dels bistronòmics que van proliferar ara fa uns anys a la ciutat. Locals més o menys minimalistes de cuidada cuina i servei a preus ajustats. Amb molts racons i un aire reposat, Osmosis disposa fins i tot d'estances privades per a petits grups o parelles. El seu intimíssim reservat per a dues persones ha sigut escenari d'unes quantes peticions de matrimoni!

Un deliri de tapes d'inspiració asiàtica, en què Ly Leap juga virtuosament amb les espècies, els cítrics i les herbes aromàtiques. L'espai és una bogeria: mil metres quadrats de jungla, on les taules són illots en un canal d'aigua, amb peixos i tot. Si per això fos poc, digue-li a la teva parella que la cabana que domina l'escena és una autèntica barraqueta de Cambodja que es va traslladar al restaurant peça per peça, i segur que triomfes! Us ofereixen tres menús; de 35, 52 i 59 euros.