Abril
Time Out Barcelona | Abril
Time Out Barcelona

Coses per fer a Barcelona a l'abril

Exposicions, concerts, teatre, festes, activitats... Abril arriba carregat d'activitats interessants. No te'n perdis cap!

Publicitat

Ja hem entrat a la primavera i es nota en el clima i en les activitats que omplen Barcelona aquest mes d'abril. Aquí teniu una bona tria entre coses per fer a la ciutat, mercats, exposicions, les obres de teatre més esperades, els concerts del mes i molts més plans per a tots els gustos. 

NO T'HO PERDIS:  50 llocs perfectes per anar amb nens a Barcelona

Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Time Out Market Barcelona
  • Què fer
  • El Gòtic

Time Out Market és un concepte únic que té l'objectiu de celebrar els sabors més autèntics i reunir el millor menjar i cuiners d'una ciutat sota un mateix sostre. El trobareu a la terrassa-mirador del Maremàgnum, en un espai de 5.250 metres quadrats que acull una acurada selecció de 14 xefs, un restaurant de servei complet i quatre bars: dos d'ells a l'aire lliure, amb vistes espectaculars al mar i la ciutat. Cal esmentar que un dels bars és a càrrec de Paradiso, una de les millors cocteleries del món. A més d'aquesta impressionant conjunció de grans cuiners i plats deliciosos, al centre del mercat hi ha un escenari amb una visió de 360º, que ofereix una programació de cultura i espectacles a càrrec de la redacció de Time Out Barcelona. I una altra bona notícia: està obert 364 dies l'any, de 10 del matí a les 12 de la matinada (fins a la 1 en el cas del Paradiso).

Activitats a la ciutat

  • Què fer
  • Activitats gastronòmiques
  • Ciutat Vella

Després de celebrar el seu desè aniversari el 2024, All Those Food Market torna al Moll de la Fusta de Barcelona els dies 26 i 27 d’abril amb la seva personalíssima i curada selecció d’artesans, productors i xefs que celebren la gastronomia i els productes de qualitat i de proximitat. Alerta, que això serà tota una festa: la ubicació al Moll de la Fusta és càlida i d'allò més adequada per passejar i gaudir amb un bon plat a la mà. 

Davant del mar, hi trobarem més de 50 projectes gastronòmics, que van des dels olis d’oliva verge extra fins d'Anècdota fins a les xocolates bean-to-bar de Kina Chocolates, les salses picants de Quins Pebrots o granoles d'especialitat sense gluten de La Luciérnaga. No només comestibles, també parament: també hi seran presents els ganivets d'artesania de Pallarès Solsona i Bruto Hermano, i els plats de pedra i fusta de Platd. 

  • Què fer
  • Festivals

La tretzena edició del D'A Film Festival Barcelona presentarà les estrenes de pel·lícules d'autor més destacades de l'àmbit internacional i nacional del 27 de març al 6 d'abrilprojectant 121 pel·lícules, amb 21 estrenes mundials, 2 europees, 24 espanyoles i 66 catalanes. El CCCB, Aribau Multicines, la Filmoteca de Catalunya, la sala Zumzeig i Casa  Montjuïc seran els espais que acolliran el festival. La inauguració serà amb La fúria de Gemma Blasco, que es posa a la pell d’una dona violada que busca refugi en el teatre, i la cloenda amb Molt lluny de Gerard Oms, un film que segueix la història d’un jove que viatja a Utrecht i decideix quedar-s’hi en patir un atac de pànic quan havia de volar a Espanya.

Què podrem veure al D'A 2025? 

El festival comptarà amb grans noms com Bruno Dumont, Alice Rohrwacher, Leos Carax, David Cronenberg, Kiyoshi Kurosawa i Hong Sangsoo. S’assolirà la paritat amb 51 films dirigits per dones i es destacarà el cinema emergent amb 31 òperes primes. La secció Talents inclourà vuit debuts de 12 països. En l’apartat Direccions, es podrà veure No soc jo de Leos Carax, un autoretrat de l’autor i la seva obra de manera lliure. També, L’imperi de Bruno Dumont, premiat a la Berlinale, que relata la història d’un nen que neix a França i que és tan especial que desencadena una guerra entre els extraterrestres del bé i del mal.

Els Premis D'A 2025 reconeixeran Bruno Dumont i Joanna Hogg, que oferiran masterclasses. A més, el Premi Honorífic serà per a Béla Tarr, que impartirà una classe magistral per a estudiants.

Quant val el D'A 2025?

Les entrades del festival es venen a partir de 8 €, i teniu l'opció de comprar un abonament de 5 entrades per 30 € i un abonament VIP, que dona accés a totes les sessions, per 80 €. Per a més informació podeu consultar la pàgina web del festival

Publicitat
  • Què fer
  • Eixample

Voleu començar la primavera trepitjant ben fort? Res millor que unes sabates ben llampants! No us perdeu la pop-up store de la trencadora marca Jeffrey Campbell que tindrà lloc a la Casa Rius el 2, 3 i 4 d'abril. De California a Barcelona: talons que maregen, textures i colors per totes bandes, notes cowboys urbanes, plataformes arquitectòniques i siluetes que desafien la norma... La muntanya de sabates Campbell que hi trobeu estan fetes a mida per treure a la llum a la vostra jo més atrevida, segura i pujada de to que porteu dins. I no només això, també podreu combinar-les amb un repertori de cinturons i bosses de la mateixa línia editorial perquè sempre aneu a joc. 

La Casa Rius es converteix en el niu ideal on acollir tots els dissenys Campbell, un espai diàfan i modern amb un gran històric: ha acollit nombrosos esdeveniments d'artistes de renom, com concerts i festivals. De l'aparador als vostres peus! A punt per renovar l'armari i començar la temporada amb tot el flow?

Contingut patrocinat
  • Què fer

Les Yoga Sessions by Time Out arriben a Barcelona amb una experiència única que combina ioga, gastronomia i activitats exclusives a l'emblemàtic espai de l’Eixample Casa Rius. Els dies 5 i 26 d’abril, podràs gaudir de sessions matí, tarda o nit, cadascuna amb una proposta diferent.

Sessió Matí (11-14 h): Sessió de ioga guiada per Yogaia, seguida d’una classe d'skincare amb Teaology i un brunch saludable de WildFood i Vitamin Well. Preu: 32 €.

Sessió Tarda (16-18 h): Ioga per relaxar cos i ment, seguit d’un maridatge de xocolata artesanal i kombutxa amb Kinachocolata i Bioma. Preu: 19 €.

Sessió Nit (19-22 h): Ioga dinàmic amb DJ Xexo, un sopar lleuger de Rollo’s i Vitamin Well, i una copa de Bioma per brindar mentre la festa continua amb més música. Preu: 27 €.

Cada sessió té places limitades (120 persones), així que reserva la teva entrada abans que s’esgotin!

Publicitat
  • Què fer

La Plaça de Margarida Xirgu s'omplirà de flors els dies 5 i 6 d'abril en la nova edició de Flors al Mercat. Un esdeveniment on els productes 'plant-based' són protagonistes. Des de cosmètica passant per mobles ecològics i gastronomia, podreu gaudir d'aquest espai dedicat a les flors des de les 10 h fins a les 20 h

  • Què fer
  • Mercats i fires

El Palo Market Fest segueix sumant edicions: el cap de setmana, l'oasi del Poblenou s'amararà de propostes de disseny, gastronomia i música. Com sempre, productes de moda, objectes, bellesa i salut ompliran les parades del festival, creades per joves dissenyadors, artistes locals i petites empreses emergents. Una selecció acurada que destaca per la seva creativitat i producció responsable.

Publicitat
  • Què fer
  • Convencions
  • Sants - Montjuïc

Durant tres dies, la Fira de Barcelona Montjuïc acollirà el Saló del Còmic amb activitats, estands, exposicions i convidats molt especials. Del 4 al 6 d’abril de 2025, els fans del món del còmic podran gaudir d'una 43a edició que amplia la seva oferta cultural i reuneix un gran nombre d’artistes destacats.

Entre els convidats principals d’aquest any trobem autors de renom com Chris Ware, referent de la novel·la gràfica amb obres com Jimmy Corrigan: el chico más listo del mundo; Jaime Hernández, icona del còmic independent nord-americà; Kate Beaton, reconeguda pel seu humor i sàtira històrica; i John Howe, il·lustrador vinculat a El Senyor dels Anells. A més, també hi seran presents Javier Rodríguez, Natacha Bustos i Carmen Carnero, reconeguts artistes de Marvel i DC, així com Raquel Córcoles (Moderna de Pueblo), fenomen del còmic contemporani. Pepe Larraz, autor del cartell d’aquesta edició i dibuixant de Marvel, també formarà part dels convidats d’enguany.

  • Què fer
  • Rutes i passejades

La Passejada amb Barret de Barcelona és ja tot un clàssic de la ciutat que enguany celebra la 21a edició. Una trobada cultural popular que convida tothom que vulgui passejar-se amb barret per la ciutat per donar la benvinguda a la primavera.

El punt de sortida és a les 12 h del migdia a Rambla de Catalunya amb Diagonal a l'altura de l'escultura de la Girafa Coqueta i acaba una hora i mitja més tarda a la plaça de Catalunya. 

Publicitat
  • Què fer

NUDO, festival de poesia desbocada, celebra la seva IX edició a Barcelona posant la paraula expressada en les seves múltiples formes al centre. Del 30 de març al 6 d’abril, en nou espais diferents, la ciutat s’omplirà de recitals, art, tallers, videopoesia, fira poètica i performances. Inspirat en el lema Ad astra per aspera (que significa Cap a la llum, a través de les dificultats), NUDO reivindica la poesia com a far de resistència davant la foscor.

  • Què fer
  • Festivals
  • Fora de Barcelona

Preparats per a una marató de sabors? La Primavera de Tapes torna a L’Hospitalet del 23 al 27 d’abril amb més força que mai per celebrar els 100 anys de la ciutat! Enguany, la ruta gastronòmica compta amb un padrí d'excepció: l’Edu González de @bravasbarcelona.

Durant cinc dies, una trentena de bars i restaurants oferiran tapes creatives, elaborades i irresistibles, acompanyades de beguda per només 4 euros. Però aquesta ruta no és només un plaer per al paladar: és una oportunitat per descobrir nous locals, retrobar-vos amb els vostres preferits i gaudir de bons moments amb amics.

Cada establiment ha creat una tapa especial per a l’ocasió. La ciutadania votarà la tapa més popular, mentre que un jurat expert atorgarà la resta de premis.

Contingut patrocinat

Teatre

  • Què fer
  • El Raval
  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out

L'analogia entre el Mort d'un viatjant d'Arthur Miller i aquest Mort d'un comediant de Guillem Clua és clara. N'hi ha prou de fer un cop d'ull al títol. Però, més enllà d'això i de l'ús que fa el dramaturg barceloní del clàssic del nord-americà, poc tenen a veure, encara que Clua hagi posat en Llorenç Cardona (Jordi Bosch) un grapat de personatges masculins cèlebres, Willy Loman inclòs, pels quals va transitant al llarg de l'obra. Si al principi és un Agamèmnon tirànic, ara es converteix en un Lear esmaperdut, ara en un Enric IV boig, per acabar en la pell d'un Pròsper que vol tornar a casa.

Tot comença amb un cuidador, l'Adri (Francesc Marginet), que és contractat per la neboda d'en Llorenç, la Miranda (Mercè Pons), per vigilar de prop el seu oncle. No sembla tasca fàcil. El malalt és un home gran, senil, que va ser un gran actor. Gairebé l'única condició que Miranda (cop d'ull a La tempesta) posa al cuidador és que no parli mai de Mort d'un viatjant. Passa que l'Adri no ha trepitjat mai una platea, cosa que esperona la vella glòria a l'hora d'injectar-li el verí del teatre, que diria Rodolf Sirera.

  • El Raval
  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out

Feia molts anys, potser des del Desaparecer de Calixto Bieito al Romea (2011), que no vèiem a Barcelona un espectacle tan excitant com A Macbeth song d'Oriol Broggi. I és curiós que els dos espectacles estiguin connectats per l'atmosfera d'Edgar Allan Poe. Perquè si el primer reconstruïa els contes més cèlebres de l'autor nord-americà amb el protagonisme inestimable de Maika Makovski, el de La Perla 29, tot i abordar el Macbeth de Shakespeare, desprèn els clarobscurs, el misteri, de Poe. I això gràcies a tres músics extraordinaris, Martyn Jacques, Budi Butenop i Adrian Stout (The Tiger Lillies), que porten el pes de la funció i insuflen un aire de cabaret expressionista i decadent a la proposta de Broggi.

La qüestió és que no anem a la Biblioteca de Catalunya a veure un altre Macbeth, sinó una mena d'al·legoria del clàssic en què tres actors (Andrew Tarbet, Enric Cambray i Màrcia Cisteró) interpreten en anglès (amb subtítols en català) tots els personatges principals de la peça mentre The Tiger Lillies, les bruixes visionàries, es miren l'acció amb la sornegueria de qui sap tot el que passarà. Elles van preveure mort i hi haurà mort, van dir que el bosc de Birnam es mouria i es mourà. Duncan, Macbeth, Banquo, Macduff, Lady Macbeth... tots són titelles a mercè de les fetilleres.

Publicitat
  • Fort Pienc
  • 3 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out

En una presó de dones de París, el 1936, hi entra un element revolucionari. L'acusen d'agredir un policia. Les seves companyes se la miren amb suspicàcia. A la nit, mentre ballen, ella escolta discursos polítics. Un dels guàrdies, en Jacques (Borja Espinosa), la vol per a ell, però ella, Marie (Carlota Olcina), li deixa clar que no la posseirà ni en somnis.

Rosa Maria Arquimbau va estrenar Maria, la roja a l'actual Poliorama en plena Guerra Civil, el 1938. Una obra molt política, avançada a la seva època, com ho va ser l'autora. I després d'anys de lectures, d'edicions, de temptejos, el TNC s'ha decidit a portar a escena una de les anomenades “pioneres”, amb direcció d'Ester Villamor. La proposta és totalment contemporània, amb un grup d'actrius de primera (Mercè Arànega, Tai Fati, Meritxell Huertas, Antònia Jaume, Alba Montaño, Martina Roura) capitanejades per una Olcina que sap molt bé què fa.

  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out

El 2012, quan El principi d'Arquimedes es va estrenar a la Sala Beckett, l'obra de Josep Maria Miró va rebre l'elogi de la crítica, però, tot i instal·lar-se al cap de pocs mesos a La Villarroel, podem dir que va passar sense pena ni glòria. En canvi, a Buenos Aires va arribar a estar tres temporades seguides a la cartellera. A Brasil, fins i tot, se'n va fer una pel·lícula. I va ser l'enlairament d'un dramaturg català que, gràcies a aquesta obra, traduïda a setze idiomes, va posicionar-se com un dels grans autors europeus del nostre temps. Més d'una dècada després, l'Espai Texas ha recuperat, per fi, una peça que ha envellit molt bé, fins al punt de demostrar que és un clàssic del teatre contemporani en la nostra llengua.

Fa tretze anys, va ser el mateix Miró qui va dirigir El principi d'Arquimedes a la Beckett. Al Texas, la batuta és a les mans del jove Leonardo V. Granados, capaç de dotar d'un tint expressionista un text que juga tota l'estona amb el punt de vista. L'escenari a dues bandes juga a favor seu i sap portar els intèrprets cap a posicions més fermes.

Publicitat
  • Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera
  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out

Amb Les bàrbares, Lucía Carballal pretenia col·locar un micro ocult enmig d'una conversa entre la seva mare i les seves amigues per saber què en pensaven, realment, del feminisme i de la vida que havien viscut. I va aconseguir un fresc extraordinari sobre la generació de dones que es troben en la seixantena (i en amunt) a través de tres personatges molt diferents, als quals els uneix l'amistat i la Bàrbara, una arquitecta de 40 anys víctima del càncer, neboda d'una d'elles i confident de les altres.

Les tres, la Carmen (Cristina Plazas), la Susi (María Pujalte) i l'Encarna (Francesca Piñón), es troben en un hotel amb decoració d'una altra època per petició expressa, última voluntat, de la Bàrbara. A l'escenari, les acompanya una cantant, Berta Ferrer, que entonarà melodies de la seva joventut. La idea és que parlin de les seves vides, de les renúncies que han fet i, sobretot, que tornin a trobar-se. Són tres dones que tenen poc a veure: l'una és arquitecta i no ha tingut fills, l'altra és una mestressa de casa rica amb dos fills i la que queda és una dona treballadora que ha parit tres infants. Tres universos i una sola coincidència: són dones. A més, són (o van ser) molt amigues.

Concerts

  • Música
  • Sant Martí

El cantautor nord-irlandès JC Stewart farà parada a Barcelona aquest abril com a part de la seva gira I'm a Mess Tour. L’artista actuarà el dijous 3 d’abril a la sala La Nau, en un concert on presentarà les seves últimes cançons i repassarà els seus èxits més coneguts. Stewart s’ha fet un lloc en la indústria gràcies a la seva habilitat per compondre melodies íntimes i emotives, i col·laborant amb artistes com Lewis Capaldi i Tom Odell.

Amb una trajectòria que inclou gires internacionals, èxits a les llistes i moments virals com la seva versió del tema de Friends que va captar l’atenció de Jennifer Aniston, JC Stewart continua publicant nova música i treballant en el seu pròxim àlbum.

  • Música
  • Festival de música
  • Gràcia

El Festival Incert presenta Paisatge sonor. Una trobada entre Catalunya i el Kurdistan, un projecte que reuneix músics de l’ESMUC i de l’Aryen Art Centre de Van (Kurdistan turc) en un diàleg musical entre tradició i contemporaneïtat. Aquest concert és el resultat d’un intercanvi cultural impulsat per l’Associació Catalana per la Pau (ACP) i es podrà veure del 3 al 6 d’abril en diferents localitats: Barcelona (Centre Artesà Tradicionàrius), Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei i Vilafranca del Penedès. Cada actuació comptarà amb col·laboracions locals, reforçant el vincle entre artistes d’ambdues cultures.

Publicitat
  • Música

El proper dissabte 5 d’abril, la plaça del Sol es convertirà en l’epicentre de la música experimental amb la Verbena per a Misantrops, un concert múltiple en honor a Víctor Nubla. L’acte, organitzat per Gràcia Territori Sonor, el Districte de Gràcia i els seus amics, coincidirà amb el descobriment d’una placa commemorativa al número 42 de Milà i Fontanals, l’edifici on va viure l’artista fins a la seva mort el 2020.

A partir d'aquí, es llegirà un pregó i hi haurà una cercavila musical que es dirigirà a la plaça del Sol. Des de les 12 del migdia fins al vespre, la plaça acollirà concerts, recitals i lectures que reuniran figures imprescindibles de l’experimentació sonora dels darrers 50 anys com Triatòmic (Ramon Solé, Anna Subirana i Rafael Zaragoza), Pentina’t Lula, Mil Pesetas, Eli Gras, Pepino Pascual, Escupemetralla, Superelvis i Macromassa.

  • Música
  • Rap, hip hop i R&B
  • Sants - Montjuïc

Extraño Weys, el duo format per Rodrigo Laviña i Viktor Pizza, presenten en primícia a la sala Upload aquest 11 d'abril el seu magnífic nou treball Les abelles palmen però els pàjarus encara canten (Bankrobber, 2025), un disc de hip-hop old school que és pura artesania, amb col·laboracions Poor Tràmit, El Noi de Tona, C.H.A., Marta Garrett i l'habitual El Gordo del Puru. A més sentim la Maria Cinta, via sampler.

Extraño Weys es van donar a conèixer el 2014 amb l'EP Variacions en fu-remoll de la 5a Simfonia inèdita de Roger Linn, i fins al 2021 no publicarien el seu primer llarg Rodrigo Laviña y su combo, millor disc de música urbana del 2022 segons Enderrock. Les abelles palmen però els pàjarus encara canten és el seu segon treball. 

Per aquesta ocasió es presenten com a Extraño Weys Orquestra, formació amb primeres espases de la música com Santi Careta, Marta Garrett, Aleix Bou, Alba Careta, Ramón Vagué, Aina López Pla, Cristian González i Rodrigo Laviña.

Publicitat
  • Música
  • Sants - Montjuïc

El grup basc En Tol Sarmiento (ETS) portarà la seva gira Bihotzen Konkista al Palau Sant Jordi de Barcelona l'11 d’abril de 2026. Aquest concert s'ha anunciat després d’exhaurir, en només tres hores, totes les entrades per al Movistar Arena de Madrid, fet que converteix ETS en la primera banda d’Euskadi a omplir aquest recinte en la seva màxima capacitat. Davant l’enorme demanda, el grup ha decidit fer un pas més i portar la seva música a Barcelona, en una fita sense precedents per a un grup que canta en euskera.

Amb gairebé dues dècades de trajectòria, ETS s’ha consolidat com un referent de la música en basc, combinant ska, pop i rock amb lletres festives i reivindicatives. Han aconseguit congregar desenes de milers de seguidors en els seus concerts i compten amb milions de reproduccions a les plataformes digitals, cosa que els ha convertit en el grup en euskera més escoltat de l'actualitat. L’actuació al Palau Sant Jordi serà una gran celebració de la cultura basca, amb la participació de bertsolaris, corals, xarangues, grups de dansa tradicional i diverses col·laboracions especials.

  • Música
  • Sant Martí

El trio mallorquí Saïm celebra una dècada de trajectòria amb la publicació aquest 28 de març de 2025 de Precipitacions, el seu tercer disc, i una extensa gira que els portarà a la sala Vol de Barcelona el 17 d’abril. Amb un so més cru i intens, el grup incorpora novetats com el duet vocal entre Joan Roig i la baixista Natàlia Gómez, una evolució que ja es percep als senzills Extrasístole i Tanmateix

Saïm s’ha consolidat com una de les bandes més potents de l’escena alternativa, amb influències de Hüsker Dü i Nueva Vulcano i una essència que oscil·la entre el shoegaze i el punk. Precipitacions, publicat pels segells BCore, Bubota i Saltamarges, reflexiona sobre el pas del temps i la resignació amb lletres carregades d’intensitat.

Publicitat
  • Música
  • Barcelona

La quarta edició del festival Mostra consolidarà el seu model de petit format i aposta musical singular amb quatre jornades consecutives a Barcelona. Del 17 al 20 d’abril, el certamen dividirà la seva activitat entre la Fabra i Coats, on tindran lloc les dues primeres jornades, i el Pavelló Olímpic de la Vall d’Hebron, que acollirà els dos últims dies. El programa inclourà 29 actuacions de 35 artistes nacionals i internacionals i més de 50 hores de música. Entre els noms destacats hi ha Robert Henke, Carmen Villain, Lotus Eater, Cio D’Or, Reeko, Lynne o Peter Van Hoesen.

  • Música
  • El Poble-sec

Capitão Fausto han esdevingut una de les bandes més influents de la seva generació a Portugal, amb una trajectòria marcada per una evolució constant. Des de Gazela (2011) fins al seu nou disc, Subida Infinita, han anat refinant el seu so, passant d'una energia desbordant a composicions més melòdiques i introspectives. L'àlbum, marcat per canvis personals i creatius dins del grup, també és l’últim amb la participació de Francisco Ferreira, membre fundador.

El concert del 22 d’abril a la Sala Apolo serà una oportunitat per escoltar en directe aquesta nova etapa, on la banda manté el seu segell característic: cançons que oscil·len entre la sofisticació i l’espontaneïtat, amb lletres que exploren els cicles de la vida. Amb més d’una dècada de carrera i el seu propi segell discogràfic, Cuca Monga, Capitão Fausto han contribuït a renovar el pop-rock cantat en portuguès, consolidant-se com una proposta imprescindible dins l’escena independent.

Publicitat
  • Música
  • Sants - Montjuïc

Després de molta espera, els fans barcelonins de Twenty One Pilots podran gaudir del grup en directe per primera vegada a la ciutat. El 22 d'abril de 2025, el Palau Sant Jordi acollirà el concert del duet nord-americà com a part de la seva gira mundial The Clancy World Tour.

Un espectacle que atraurà a multituds, ja que les impressionants xifres musicals del duet parlen per elles mateixes 33.000 milions de reproduccions a tot el món i més de 3 milions d'entrades venudes en gires internacionals. El grup d'Ohio, format per Tyler Joseph i Josh Dun, mescla pop, rap i electrònica, i és reverenciat com un dels més exitosos del segle XXI.

'Clancy' (17 de maig de 2024) és el setè àlbum del grup i és el final d'una narrativa multiàlbum que ha estat present en discos com 'Blurryface' (2015) i 'Trench' (2018), que va ser certificat com a disc de platí el 2018 amb cançons com 'Chlorine', 'My Blood' i 'Jumpsuit', i que també va estar nominat als Grammy entre altres reconeixements. 

  • Música

L'any 2023 van ser el primer grup que va actuar a la Paloma després de la reobertura. Les cançons de Mishima posaven fi, d'aquesta manera, a 16 anys de tancament de l'emblemàtica sala de ball del carrer del Tigre i ho feien amb una festa amarada de Sant Jordi. Han passat tres anys i en aquest temps el grup s'ha vist sacsejat per la pèrdua d'un dels seus fundadors, Marc Lloret, però es manté fidel al compromís de La nit de les roses: oferir de tornada al públic, a la societat i a la cultura que els va veure néixer, una part del que n'han rebut.  

Aquesta vegada serà la vigília de Sant Jordi, el 22 d'abril, amb un espectacle de música, literatura i roses que també es podrà veure al Teatre Fortuny de Reus (el 24 d'abril) i a les escales de la Catedral de Girona (el 3 de maig). Com a bons amants de les tradicions que ells mateixos han establert (com el concert de Nadal), sembla que mantindran la d'estrenar una nova versió: les altres vegades van adaptar Flowers  de Miley Cyrus i La diabla de Xavi. 

Art

  • Art
  • Sants - Montjuïc

De què va? Per primera vegada a Barcelona, tres versions de La visió de sant Francesc pel Papa Nicolau V de Zurbarán es reuneixen en una mateixa sala. Una ve de Lió, una altra de Boston i la tercera ja era a casa, al MNAC. Aquesta trobada inèdita ens permet observar com el geni barroc va jugar amb la llum, la composició i els detalls per donar forma a la seva visió d’una llegenda religiosa, i és el punt de partida de l'exposició que el Museu Nacional dedica al geni barroc. 

Per què hi heu d'anar? L'exposició, sota el nom de Zurbarán (sobre)natural, no és una retrospectiva del pintor, sinó que busca establir connexions entre l'artista i creadors catalans contemporanis com Alfons Borrell, Toni Catany, Joan Hernández Pijuan, Josep Guinovart, Antoni Llena, Francisco Martínez, Aurèlia Muñoz, Marta Povo, Antoni Tàpies, i Eulàlia Valldosera. Enllaçant peces religioses de Zurbarán amb creacions inspirades per l'artista o pels temes que aquest tractava, la mostra evoca una continuïtat en la síntesi formal i en l’aspiració espiritual. 

 

  • Art
  • Dreta de l'Eixample

De què va? Una escultura de franges de colors que s’apilen fins a arribar als set metres d’alçada rebrà els visitants que treguin el cap a la Pedrera fins al 6 de juliol. És una obra de Sean Scully, l’artista abstracte dublinès que va viure a Barcelona durant 14 anys, i que es retroba amb la ciutat ara que la Fundació Catalunya La Pedrera li ha dedicat una exposició retrospectiva.  

Per què hi heu d'anar? Per veure més de seixanta obres entre pintures, escultures i fotografies, que conformen un recorregut cronològic per les sis dècades de producció de Scully, tot convertint-se en l’exposició més completa de l’artista que s’ha fet mai en aquesta ciutat. De la seva època a Barcelona, el pintor destaca el caràcter vibrant de la ciutat i la seva llum, que entrava per la finestra del seu estudi al carrer Joaquim Costa: “era un espectacle lluminós que feia visible un ball de partícules de pols”, recorda. A més, fruit d’aquesta estada a Barcelona va crear una sèrie d’obres, algunes de les quals es poden veure a La Pedrera, com ara Barcelona Band of Light (2004) i Barcelona Dark Wall (2004).

Publicitat
  • Art
  • Dreta de l'Eixample

De què va? Ningú pinta des de zero. Però veient les pintures matèriques d’Antoni Tàpies, amb els colors llisos, els materials pobres i la simplicitat extrema dels seus símbols, podríem arribar a pensar que l’artista ho va aconseguir. En les seves obres més famoses, Tàpies ens demana silenci i contemplació, precisament perquè aprenguem a mirar amb més força i a parar atenció davant d’un món saturat d’imatges. Ara, el museu es pregunta quin era l’imaginari de Tàpies quan va començar a pintar.

Per què hi heu d'anar? Per endinsar-vos en l’entorn visual de l’artista amb una cinquantena d’obres i amb més d’un centenar d’objectes i documents de natures diverses. Després del centenari on hem celebrat l’artista, ha arribat el moment de pensar Tàpies des de noves mirades, qüestionant-ne els relats més hegemònics.  

  • Art
  • Sants - Montjuïc

De què va? L'exposició Entre dos patis. El pas de Fina Miralles, Susana Solano i Eva Lootz per l’Espai 10 reconstrueix tres exposicions emblemàtiques d'artistes femenines de les dècades de 1970 i 1980 que es valen de diferents medis per explorar el romanç que existeix entre el cos i la natura. Una d'elles és Fina Miralles (1979), coneguda per la seva obra conceptual i la seva exploració de la relació entre la natura i la cultura amb performances, instal·lacions i obres pictòriques. Susana Solano (1980) és l'altra, que introdueix un altre escaló a la dualitat cos-natura: la memòria. Fa ús de materials industrials com el ferro i l'acer per crear formes abstractes que interactuen amb l'entorn. Finalment, Eva Lootz (Viena, 1940) continua sumant elements com el temps, reflexionant sobre la intervenció humana en la natura i fent art a partir de materials com el mercuri, el carbó, la sorra i la fusta.

Per què hi heu d'anar? Per conèixer aquestes tres artistes i recordar l’antic Espai 10, una sala diàfana amb grans finestrals oberts al Pati de l’Olivera i al Pati del Garrofer. 

Publicitat
  • Art
  • El Raval

De què va? Pregàries de resistència recull més de 25 anys de trajectòria de Carlos Motta, un artista que explora el cos i la dissidència sexual com a formes de protesta política. La mostra inclou des dels seus primers autoretrats fotogràfics fins a les seves performances i videoinstal·lacions més recents, creant un recorregut per la seva evolució artística i temàtica.

Per què hi heu d'anar? Per qüestionar la visió eurocèntrica de la història, la colonització i el paper de la religió com a eina de control. Establert a Nova York des dels anys noranta, el treball de l'artista tracta la política del gènere, la sexualitat i la crisi del VIH/sida.

  • Art
  • El Gòtic

De què va? Aquesta exposició comissariada per Maria Garganté explica com la paraula femenina ha estat sovint oculta, negada o desacreditada en la història, la literatura i els relats bíblics i mitològics.

Per què hi heu d'anar? Per conèixer veus femenines referents en resistència cultural a través de la paraula, gràcies a una selecció d'obres diversa i sorprenent. Des d'una Immaculada Concepció de Luis Fernández de la Vega a un petit dibuix de 'Santa Anna ensenyant a llegir la Verge' de Picasso, passant per un autoretrat que Caterina Albert i Paradís (Víctor Català) va fer d'ella mateixa l'any 1890, fins a arribar dibuixos de la mística Josefa Tolrà i obres de les artistes contemporànies Eulàlia Valldosera i Kima Guitart. 

Publicitat
  • Art
  • Disseny

De què va? Com dissenyarem, ara que cada vegada hi haurà més escassetat de matèries primeres? La nova exposició permanent del DHub intenta respondre aquesta pregunta. Sota el nom ‘Matter Matters. Dissenyar amb el món’, la comissària Olga Subirós fa un recorregut pel passat, el present i el futur de la matèria, des de l’extractivisme colonial al moment de crisi climàtica actual. 

Per què hi heu d'anar? La mostra aglutina, en una superfície de 1.000 m², més de 700 peces de creadors nacionals i internacionals. Algunes peces són de rabiosa actualitat, i d’altres són peces de les col·leccions històriques del Museu del Disseny: la idea és que entre elles hi hagi un diàleg per explicar com el disseny ha estat un agent clau en les transformacions que ha patit el món des que els humans vam començar a fer-nos-el nostre. 

  • Art
  • Art

De què va? Barcelona acull l'exposició més gran mai celebrada a Espanya i la primera de gran rellevància dedicada a Fernando Botero. Poc més d'un any després de la seva mort, el Palau Martorell de Barcelona organitza la mostra més completa de pintura de l'artista Colombià que s'ha organitzat mai a l'Estat. Comissariada per Lina Botero i Cristina Carrillo de Albornoz, aquesta exposició és un homenatge a un dels artistes més importants del segle XX, reconegut pel seu estil de volums monumentals i vibrants colors que va rebre el nom de boterisme. 

Per què hi heu d'anar? Per recórrer els més de seixanta anys de la seva carrera a través de més de 110 obres de tota mena: escultures, olis, aquarel·les, sanguines, carbonets, dibuixos al llapis, etcètera. I a més, algunes de les pintures que es poden veure a 'Fernando Botero. Un mestre universal', procedeixen de col·leccions privades i han estat cedides excepcionalment per a l'exposició.  

Publicitat
  • Art
  • Sant Martí

De què va? La Fundació Vila Casas mostra l'obra de Carles Gabarró al llarg de quatre dècades d’experimentació pictòrica marcada per la repetició obsessiva d’objectes i temes. Amb una pintura matèrica i intensa, Gabarró crea una iconografia pròpia en constant mutació. 

Per què hi heu d'anar? La seva pintura, allunyada del consum ràpid, exigeix la col·laboració de l’espectador i esdevé un agent discursiu que dialoga amb l’art, la ciència i el pensament contemporani.

  • Art
  • El Raval

De què va? Una visió immersiva sobre la riquesa natural i cultural de l’Amazònia protagonitzada les veus autòctones que aporten alternatives per viure en harmonia amb la natura. La mostra combina art, ciència i activisme per abordar problemàtiques com la desforestació, la sequera o el control de recursos naturals.

Per què hi heu d'anar? La mostra es presenta com un recorregut sensorial des de les arrels fins a les branques de l'Amazònia, passant pels seus rius, boscos, pobles, rituals i habitants. Davant de la necessitat urgent de recuperar formes més respectuoses de viure per preservar-nos (al planeta i a nosaltres), 'Amazònies' ens proposa una nova manera de reconnectar amb la vida i la natura, aprenent de la saviesa del poble amazònic i fugint de la visió fatalista de la situació actual.

Cine

1. Sorda

L'any 2021, Eva Libertad i la seva germana Miriam Garlo van rodar un curtmetratge anomenat Sorda, que parlava de la maternitat, i totes les ramificacions que s'hi deriven, per una dona no oient. La mateixa Garlo, protagonista del curt, és sorda. I l'experiència conjunta les va deixar amb ganes de més. Explicant una història similar, i amb el mateix títol, en format llargmetratge, la cineasta i l'actriu desenvolupen ara un drama familiar que posa el focus en el xoc entre dos mons, el que hi sent i el que no, que haurien de ser el mateix: per les persones sordes, el dia a dia es complica, també les relacions personals i sentimentals, i encara més un fet tan transcendent com és la maternitat.

Sense moralines ni missatges massa fàcils, la pel·lícula ens presenta un personatge amb complexitats que no és representatiu de res més que de si mateix, i un conflicte familiar en què no hi ha ni bons ni dolents. La sordesa complica encara més una comunicació humana que ja és complicada per si mateixa. I Sorda vol mostrar aquesta singularitat, les violències socials que pateix algú amb una discapacitat, i la manca d'empatia que de vegades, massa, tenim com a societat. La pel·lícula fou la gran guanyadora del darrer Festival de Màlaga, on es va endur els premis a Millor Pel·lícula, el de Públic, i per les interpretacions d'Álvaro Cervantes (ex aequo amb Mario Casas) i de Miriam Garlo (ex aequo amb Ángela Cervantes).

Dir.: Eva Libertad (Espanya, 2025). 100 min. Estrena: 4 d'abril

2. La llum d'Aisha

Alquimistes, califes, una nena obsessionada amb els focs artificials i un llibre robat que conté secrets que poden acabar amb el món conegut. Un coming-of-age ple de perills situat a l'Al-Andalús, al segle XI, que és també una suma de talents d'arreu del món: nombrosos professionals de casa nostra (els guionistes són Xavier Romero i Llorenç Español), directora iraniana, director d'animació amb el prestigi del madrileny Raúl García (amb experiència a Disney i a Gaumont) i coproducció alemanya, singapuresa i catalana.

Tot plegat per oferir una de les pel·lícules d'animació més ambicioses dels darrers anys fetes fora de Hollywood. Una aposta que barreja la bellesa de les seves imatges amb el sentit de l'aventura més pura, perfectament adequada per gaudir en família.

Dir.: Shadi Adib (Espanya, Alemanya, Singapur, 2025). 86 min.Estrena: 11 d'abril

Publicitat

3. Molt lluny

El nom de Gerard Oms va sortir de l'anonimat quan, l'any 2021, es va citar per partida doble en dues entregues de premis quan el món vivia els efectes de la pandèmia i el confinament: per una banda, Mario Casas li agraïa la complicitat i l'ajuda quan guanyava el Goya per No matarás. De l'altra, els lampistes de Sis dies corrents, de Neus Ballús, destacaven el seu paper fonamental quan recollien el premi d'interpretació al Festival de Locarno. La qüestió és que Oms era, i és, coach d'actors. I justament quan rodava No matarás, va rebre els ànims de Mario Casas per llençar-se a plasmar en un guió les seves inquietuds creatives: “Si ho fas, jo la protagonitzaré”, li va dir.

Dit i fet, Molt lluny suposa una obertura en canal del cineasta novell, un viatge d'autodescobriment inspirat en allò que ell mateix va viure fa uns anys. Rodada als Països Baixos i definida per Gerard Oms com un "late coming-of-age", la pel·lícula va més enllà per reflexionar sobre la identitat, el privilegi i les minories. Amb la complicitat d'un Casas que mai ha estat millor davant d'una càmera (ja va ser reconegut al Festival de Málaga, també el film, guanyador del Premi del Jurat de la Crítica), i d'un David Verdaguer que fa un rellevant paper secundari, els magnífics resultats de Molt lluny demostren que la potent veu de Gerard Oms ha arribat per quedar-se.

Dir.: Gerard Oms (Espanya, 2025). 100 min. Estrena: 11 d'abril

4. Un funeral de locos

Amb comèdies com Todos los hombres son iguales, Boca a boca i El amor perjudica seriamente la salud, Manuel Gómez Pereira es va convertir en un dels cineastes més taquillers de l'Estat espanyol en els ja llunyans anys 90. Darrerament dedicat a dirigir sèries de televisió, ara torna a la gran pantalla per la porta gran amb un remake de la magistral i divertidíssima Un funeral de muerte (Frank Oz, 2007), ja reversionada pels americans amb el mateix títol.

En la seva adaptació, Gómez Pereira compta amb un repartiment espectacular: Quim Gutiérrez, Inma Cuesta, Belén Rueda, Ernesto Alterio, Hugo Silva, Arturo Valls, Antonio Resines... Excel·lents comediants per una trama vodevilesca que desperta la més caòtica capsa dels trons quan, en el funeral del patriarca, es destapa el seu secret més íntim.

Dir.: Manuel Gómez Pereira (Espanya, 2025). 120 min. Estrena: 11 d'abril

Publicitat

5. Prodigiosas

A quatre mans. Les germanes protagonistes de Prodigiosas desenvolupen una tècnica única en el món per continuar tocant juntes el piano quan una d'elles és diagnosticada amb una rara malaltia que li afecta les mans. I els Potier, pare i fill, dirigeixen també a quatre mans aquesta història de superació que s'inspira lliurement en el cas real que les bessones Audrey i Diane Pleynet, rebatejades al film com Claire y Jeanne Vallois.

Concebuda com un cant a la resiliència, la perseverança i el poder sanador de la música, aquesta producció francesa és un drama commovedor que protagonitzen Camille Rezet (coneguda per la sèrie Emily in Paris) i Mélanie Robert, i que té en el seu repartiment el còmic Franck Dubosc (Vacaciones sin mamá) en un insòlit canvi de registre.

Dir.: Frederic Potier i Valentin Potier (França, 2024). 101 min. Estrena: 16 d'abril

6. Confidencial (Black bag)

Després de la seva incursió en el gènere de terror amb fantasmes a Presence, el director Steven Soderbergh reuneix un repartiment de campanetes per construir un intel·ligent thriller, pur divertimento. A Confidencial, el que el personatge de Michael Fassbender, espia d'una agència britànica en cerca d'un talp a la seva organització, davant d'una amenaça que podria acabar amb milers de vides. Com si es tractés de Jessica Fletcher, el protagonista reuneix en un sopar els sospitosos, entre els quals destaca la seva pròpia esposa, també membre de l'agència, i a qui interpreta Cate Blanchett.

Al costat de la parella, hi brillen Marisa Abela (l'Amy Winehouse de Back to black), Naomie Harris (la Moneypenny de les darreres pel·lícules Bond) i Tom Burke (Furiosa). L'hiperactiu Soderbergh (33 pel·lícules i vuit sèries de televisió dirigides en 36 anys des del seu debut amb Sexe, mentides i cintes de vídeo) afegeix una nova experiència amb aquesta comèdia de personatges disfressada de thriller conspiratiu.

Dir.: Steven Soderbergh (Regne Unit, 2025). 93 min. Estrena: 16 d'abril

Publicitat

7. Parenostre

Explica Toni Soler, popular comunicador i guionista d'aquesta pel·lícula, que Parenostre no defuig cap polèmica. I així és: el retrat d'aquells dies previs a la publicació de la notícia sobre la fortuna no declarada en comptes bancaris andorrans de Jordi Pujol és la d'una crisi familiar, institucional, política i de país. Dirigida per Manuel Huerga (Salvador Puig Antich), la trama retrata un Pujol que veu com, de la nit al dia, perd un llegat que creia intocable. També com obre els ulls davant les martingales dels seus fills, que probablement coneixia fil per randa, però preferia fer veure que no. “Gràcies per protegir els nostres fills”, sentirem dir a la seva dona, Marta Ferrusola.

L'ombra de la corrupció, pròpia i també del seu partit polític, i l'escàndol mediàtic de l'ex president no exclou que es parli també de les clavegueres de l'Estat i de l'arrencada del Procés. Primera pel·lícula europea filmada íntegrament en un plató fent servir producció virtual i combinant tecnologia croma i LED, Parenostre proposa a l'espectador el salt de fe de veure Pujol interpretat per un entregat Josep Maria Pou, cap d'un cartell que inclou noms com Carme Sansa, Pere Arquillué, David Selvas, Alberto San Juan, Sílvia Abril i Antonio Dechent.

Dir.: Manuel Huerga (Espanya, 2025). 86 min. Estrena: 16 d'abril

8. Warfare. Tiempo de guerra

Allò de basat en fets reals pren una enorme dimensió amb aquesta pel·lícula bèl·lica que signa el britànic Alex Garland, director de la magnífica Civil War i guionista de la trilogia 28 dies/setmanes/anys després. En aquesta ocasió uneix forces en tasques d'escriptura i direcció amb Ray Mendoza, veterà de la Guerra d'Irak, amb una immersiva proposta que ens converteix en companys d'un escamot dels Navy SEAL nord-americans a la llar d'una família iraquiana, des d'on observen els moviments de les seves forces en territori insurgent.

Explicada en temps real, sense música però amb un poderós ús del so, i basada en les experiències dels soldats que hi van ser, a banda de la del mateix Mendoza, que va ser condecorat per la seva participació en la missió que s'explica a la pel·lícula, la versemblança de la història que s'explica a Warfare sembla fora de tot dubte. Joseph Quinn (Gladiator II) i Will Poulter (Guardianes de la Galaxia, vol. 3) són els noms més coneguts del repartiment d'una història visceral i duríssima que ens recorda que la guerra mai no s'acaba per aquells que en formen part.

Dir.: Alex Garland i Ray Mendoza (Regne Unit, 2025). 95 min. Estrena: 16 d'abril

Publicitat

9. La isla de los faisanes

A la vora del riu Bidasoa es troba l'Illa dels Faisans, el condomini més petit del món, que pertany, sis mesos l'any, a l'Estat espanyol i, els altres sis mesos, al francès. En aquest context, apareix un cadàver justament en el moment d'intercanvi de sobirania de l'illa. Qui se n'ha de fer càrrec?

Amb aquesta potent i atractiva premissa, el cineasta basc Asier Urbieta presenta la seva òpera prima, un thriller fronterer i humanista de producció catalana (a càrrec d'Arcadia Pictures, responsables de Robot dreams, As bestas o la sèrie El cuerpo en llamas) i rodada en euskera, que busca, en paraules de la seva productora Sandra Tapia, “mobilitzar consciències i fer reflexionar el públic”, barrejant el misteri amb el missatge social.

Els també bascos Jone Laspiur (gran revelació d'un altre poderós film com és Ane) i Sambou Diaby (vist a la sèrie Altsasu) són els protagonistes de la que s'endevina com una de les grans sorpreses del nostre cinema en aquesta temporada.

Dir.: Asier Urbieta (Espanya, 2025). 98 min. Estrena: 25 d'abril

10. La buena letra

Després del seu impactant debut amb Viaje al cuarto de una madre (2018) i quasi encadenant-la amb Los pequeños amores (2024), Celia Rico Clavellino presenta la seva tercera pel·lícula, una adaptació de la novel·la homònima de Rafael Chirbes que parla sobre dones sacrificades i silencis tan dolorosos que semblen sentir-se amb la força d'un crit rabiós. Poc temps després d'acabar la Guerra Civil, i en un poblet valencià on els seus habitants sobreviuen com bonament poden, una dona mira d'aixecar la seva petita família: el marit que treballa en una fàbrica, la sogra i la filla petita.

Interpretada per una magnífica Loreto Mauleón (gran revelació de la sèrie Patria), la protagonista veurà com el seu trist dia a dia s'altera amb l'arribada del germà del marit, a qui havien donat per mort, però que havia estat empresonat per "roig". Serà a partir de llavors quan descobrirà que no tothom està disposat a desviure's per la gent propera i s'adona que els seus sacrificis no tindran recompensa. Roger Casamajor, Ana Rujas i Enric Auquer participen també en aquesta mirada femenina, subtil i delicada, a la misèria, física i moral, de la postguerra espanyola.

Dir.: Celia Rico Clavellino (Espanya, 2025). 110 min. Estrena: 30 d'abril

Música clàssica

  • Música
  • Clàssica i òpera
  • El Raval
L'església de Sant Felip Neri, la Basílica dels Sants Just i Pastor i el Monestir Sant Pau del Camp són, de l'1 a l'11 d'abril, els escenaris emblemàtics de Barcelona que acullen els concerts de la setena edició del Llums d'Antiga, a més de la sala 1 Pau Casals de L'Auditori de Barcelona, impulsor d'un festival centrat en el panorama actual de la música antiga.Inauguren aquesta edició Vespres d'Arnadí i Dani Espasa amb un concert a Sant Felip Neri dedicat a l'oblidat oratori de Carles Baguer El hijo pródigo (1807). Completen el cartell cinc concerts més a càrrec del cor estonià Vox Clamantis (4 d'abril a Sant Pau del Camp); el Cor Cererols, especialitzat en la recuperació del repertori renaixentista i barroc (6 d'abril a la  Basílica de Sant Just i Sant Pastor); el multiteclista australià Anthony Romaniuk (8 d'abril a Sant Felip Neri); la soprano Maria Hinojosa amb The Ministers of Pastime (10 d'abril, L'Auditori); i Juan de la Rubia, organista titular de la Sagrada família amb i l'Orquestra del Miracle (11 d'abril, Sant Felip Neri). Trobaràs més informació i entrades a auditori.cat/ca/festival-llums-dantiga-2025
  • Música
  • Clàssica i òpera
  • Eixample
  • Crítica de Time Out
L'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, dirigida pel seu titular Ludovic Morlot, continua la iniciativa d'acostar la gran música orquestral a tot tipus de públic a través del cicle 'Tast d'orquestra'. Aquesta vegada la música protagonista és l'obra que Modest Mussorgski va fer en homenatge al seu amic Victor Hartmann, un artista mort prematurament. Aquella desena de peces pianístiques van ser orquestrades anys més tard per Maurice Ravel, sent aquesta la versió més interpretada d'aquesta obra en les sales de concerts. Una excel·lent porta d'entrada al món simfònic i als diferents timbres que ofereix l'orquestra.
Publicitat
  • Música
  • Clàssica i òpera
  • Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera
  • Crítica de Time Out
Nova proposta de l'Orquestra Simfònica del Vallès en el seu històric cicle de concerts que du a terme any rere any al Palau de la Música Catalana. En aquest cas es tracta d'un concert de gran format, en el qual hi participen cors vinguts de Granollers, Lleida, Tarragona, Igualada i Terrassa. El programa, que dirigirà Xavier Puig, el titular de l'orquestra vallesana, inclou obres de Copland, Barber, Rahman, Jenkins i Bernstein, com la peça que dona títol al concert.
  • Música
  • Clàssica i òpera
  • El Raval
  • Crítica de Time Out
El Liceu acull un concert que inicialment havia de protagonitzar també la soprano Pretty Yende. Finalment, però, serà Nadine Sierra qui actuï en solitari, acompanyada de l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, dirigida per Pablo Mielgo. El recital inclou peces de Mozart, Donizetti, Verdi, Puccini, Charpentier, Gounod o Bernstein, entre d'altres.
Publicitat
  • Música
  • Clàssica i òpera
  • Eixample
  • Crítica de Time Out
La música de Johannes Brahms per a violí i piano protagonitza aquest interessant recital a càrrec de la violinista Janine Jansen i el pianista Denis Kozhukhin, que tindrà lloc a la Sala 1 Pau Casals de L'Auditori. El programa el formen les sonates números 1 i 2 del compositor alemany, a més d'obres d'Eugène Ysaÿe, Olivier Messiaen i Maurice Ravel.
  • Música
  • Clàssica i òpera
  • Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera
  • Crítica de Time Out
Amb el títol de Liederabend (Vespre de cançons), dos dels més reconeguts cantants dels nostres dies, com són Diana Damrau i Jonas Kaufmann, proposen una vetllada de lieder, cançons melòdiques en alemany. Músiques de Richard Strauss i Gustav Mahler, compositors imprescindibles en aquest gènere, que sonaran al Palau amb l'acompanyament de Helmut Deutsch, un autèntic referent entre els pianistes acompanyants de l'actualitat.
Publicitat
  • Música
  • Clàssica i òpera
  • Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera
  • Crítica de Time Out
Les passions de Bach es poden escoltar en qualsevol època de l'any, però especialment a la Setmana Santa, l'època per a la qual van ser creades. Per sort, el Palau de la Música Catalana ens ofereix des de fa anys la possibilitat d'escoltar-les en directe. La Passió segons Sant Mateu, la més monumental, sonarà aquesta vegada dirigida per Justin Doyle, al capdavant d'un grup de solistes vocals, el RIAS Kammerchor Berlin i l'Akademie für Alte Music Berlin. Intèrprets de garanties per a una obra imprescindible.
  • Música
  • Clàssica i òpera
  • Eixample
Aquesta orquestra barroca, vinculada al Santuari del Miracle de Solsona, ha assolit amb molt poc temps una qualitat important, que l'ha dut a debutar en escenaris com el Palau, i ara L'Auditori. Dirigida per Juan de la Rubia, des de l'orgue, interpreta un programa format per obres instrumentals de Händel, Vivaldi i Arvo Pärt.
Publicitat
  • Música
  • Clàssica i òpera
  • Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera
  • Crítica de Time Out
Enguany, el Palau de la Música Catalana acull la interpretació de les dues passions de Bach. La 'Passió segons Sant Joan', segurament menys coneguda i interpretada que la seva germana gran, la 'Passió segons Sant Mateu', és també una obra meravellosa, imprescindible. En el cas del concert del Palau, serà dirigirida per Lionel Meunier, al capdavant d'un grup de solistes vocals, el conjunt Vox Luminis i la Freiburger Barockorchester.
  • Música
  • Clàssica i òpera
  • El Raval
  • Crítica de Time Out
És una de les òperes més destacades del seu autor, Vincenzo Bellini, i un dels títols imprescindibles del què en òpera anomenem belcanto. Ara el Liceu acull un total de vuit representacions, la primera de les quals adreçada a menors de 35 anys. La direcció musical és de Lorenzo Passerini i de la part escènica se n'ocupa Bárbara Lluch. El repartiment vocal l'encapçala la soprano Nadine Sierra, una de les grans especialistes en aquest repertori. L'Orquestra i el Cor són els del teatre de la Rambla.

Altres plans a Barcelona

  • Què fer
  • Eixample

Voleu començar la primavera trepitjant ben fort? Res millor que unes sabates ben llampants! No us perdeu la pop-up store de la trencadora marca Jeffrey Campbell que tindrà lloc a la Casa Rius el 2, 3 i 4 d'abril. De California a Barcelona: talons que maregen, textures i colors per totes bandes, notes cowboys urbanes, plataformes arquitectòniques i siluetes que desafien la norma... La muntanya de sabates Campbell que hi trobeu estan fetes a mida per treure a la llum a la vostra jo més atrevida, segura i pujada de to que porteu dins. I no només això, també podreu combinar-les amb un repertori de cinturons i bosses de la mateixa línia editorial perquè sempre aneu a joc. 

La Casa Rius es converteix en el niu ideal on acollir tots els dissenys Campbell, un espai diàfan i modern amb un gran històric: ha acollit nombrosos esdeveniments d'artistes de renom, com concerts i festivals. De l'aparador als vostres peus! A punt per renovar l'armari i començar la temporada amb tot el flow?

Contingut patrocinat
  • Música
  • El Poble-sec

Concertassos a la vista! Metro Etnico Sound System (Mess)una associació on la cultura i la música s’abracen ben fort, fa tres anys que omple espais amb melodies d’arreu del món. Ha acollit llegendes com Esposito, Enzo Avitabile, DJ Gruff o 99 Posse. Ara, toquen dues cites musicals imperdibles: el 17 d’abril amb Move 78 i el 7 de maig amb Dowdelin, totes dues a les 20 h a la Sala 2 d'Apolo.

L'hora d'escoltar: Move 78

Des de Berlín, Move 78 arriba amb una fusió hipnòtica de jazz improvisat i hip-hop electrònic que us transporta a un altre univers. Creen música a partir d’improvisacions d’estudi, mostres i sons naturals, enriquits amb cordes i flautes. En directe, reinventen cada peça amb composicions espontànies que posen els pèls de punta.

Inspirats per una famosa jugada de Go entre un humà i una IA, el seu nom simbolitza l’adaptació davant la tecnologia. Amb tres àlbums i més de 17 milions d’escoltes, són una joia sonora que cal viure. Compreu els tiquets aquí.

L'hora de ballar: Dowdelin

Us agraden els ritmes que encenen el cos? Dowdelin us farà bullir la sang amb el seu còctel d’afro-caribeny, electrònica, jazz i ritmes tradicionals de les Antilles franceses com el Gwo-Ka o la Biguine. Tan orgullosos estan que s'autodenominen Creole Afro-Futurists.

Després del seu debut Carnaval Odyssey (2018), amb temes com Boaty Cruisy, van llançar Lanmou Lanmou (2022), un disc més directe i ballable que ha estat tot un èxit als festivals europeus. Han aconseguit el que pocs: acoplar el crioll i la seva tradició musical amb l’electrònica europea. Aconseguiu aquí les entrades aquí!

Publicitat
  • Art

El Museu d'Art de Girona ret homenatge per partida doble a Roser Bru, pintora i gravadora catalano-xilena que va patir l'exili dues vegades a causa de les dictadures i els conflictes a Espanya durant el segle XX. Roser Bru. Superar la distància és una mostra que recull el seu patrimoni artístic amb obres procedents de col·leccions xilenes i catalanes, disponible fins el 30 de març. Com a extensió, el mateix museu proposa Una de sola no és res. Un homenatge plàstic a Roser Bru (vigent fins al 6 d'abril), una exposició que presenta els treballs de nou alumnes del taller La madriguera de la reconeguda artista Paula Bonet. Les obres dialoguen amb les peces artístiques de Roser Bru i estan confeccionades per María José Bannen, Josefina Carvalho, Vanina Fernández, Diana Gaviño, Noel de León, Laura Medina, Minú Rao, Anaís Vaillant i Milena Vodanovic.

Nascuda a Barcelona i exiliada a Xile el 1939 després de la Guerra Civil Espanyola, Bru va destacar en l’art llatinoamericà amb una obra marcada per un gran compromís social i forts vincles amb la seva Catalunya natal. Superar la distància, comissariada per Àlex Mitrani i Inés Ortega-Márquez, reuneix més d’un centenar d’obres —entre elles, pintures de gran format i gravats—, majoritàriament procedents de Xile, però també de col·leccions catalanes. Aquesta exposició suposa el retorn de la seva obra a Catalunya després de gairebé 20 anys de l’última mostra a Barcelona. Roser Bru va arribar a Xile a bord del mític vaixell Winnipeg, organitzat per Pablo Neruda, i es va convertir en una figura clau de l’art xilè, obtenint reconeixements com el Premio Nacional de Artes Plásticas (2015), la Medalla de Oro al Mérito de las Bellas Artes Españolas (2018) i la Creu de Sant Jordi (2023).

Coneixeu en profunditat aquesta artista talentosa, i com es connecta amb el present amb altres persones que fan art, al Museu d'Art de Girona!

  • Art

Viviu per l'art? No us perdeu el quart cicle de Temporals, la proposta de Barcelona Districte Cultural que apropa l'art contemporani al públic i a tots els racons de la ciutat. Nou propostes d'arts visuals seleccionades per experts en l'àrea que rodaran per 13 Centres Cívics de tota Barcelona. Per si això fos poc, el programa estrena Inventariablesuna nova línia de treball expositiva, en col·laboració amb diferents institucions i entitats, que recorrerà diversos equipaments de la ciutat amb la intenció de descontextualitcar fons i col·leccions i donar-los a conèixer.


A més, us podem assegurar que seran obres ben fondes que us travesseran sencers perquè estan pensades per ser molt més: creen accions i experiències artístiques que interpel·lin la ciutadania i hi dialoguin. Aborden temes socials i culturals actuals, com la tecnologia, la identitat, la mort, el medi ambient o la salut mental i molts dels projectes inclouen tallers o activitats que impliquen als veïns i a la comunitat local, fent que l'art sigui una eina de connexió i reflexió col·lectiva. Els formats també són ben variats i innovadors: des de la fotografia i la instal·lació fins a l'audiovisual i la performance. A què espereu per gaudir de tot aquest macarmé d'art! Us expliquem tots els projectes punt per punt!

Contingut patrocinat
Publicitat

LAMALVA és una cruïlla d'intencions entre Enrique Granados i València. Un restaurant mediterrani de moda, atemporal i amb una estètica inspirada en el cinema clàssic, on cada detall evoca l'elegància d'una altra època amb un toc contemporani.

El seu interiorisme, obra de l'estudi barceloní Dalla Polvere, fusiona èpoques passades amb un estil inconfusible. La sofisticació de la Regència britànica s'entrellaça amb l'essència Mid Century i el colorit bohemi dels anys 60 i 70. L'equilibri entre el vintage i l'industrial es manifesta en la seva decoració: cartells de El Padrino i Casablanca, làmpades d'aranya i paper pintat floral contrasten amb sòls de formigó, maons blancs i estructures metàl·liques a la vista. Vaixelles estampades i mobles ondulats acaben de definir la seva estètica única.

Però LAMALVA no és només un espai atractiu, sinó una destinació gastronòmica imprescindible. Amb una base mediterrània sòlida, la seva cuina eleva els sabors a un altre nivell, incorporant tècniques, ingredients i sabors de diverses cultures culinàries. Plats com el tàrtar de vieires amb crema de mango i llet de coco, les carxofes confitades amb foie i pinyons o el pop 'anticuchero' amb puré de yuzu i flocs de bonítol conquereixen el paladar. També destaquen el llom amb salsa perigord i la seva icònica torrada amb tòfona negra, cremós de vainilla i gelat de caramel salat.

A això s'hi suma una carta de vins sòlida i una cocteleria d'autor inspirada en el cinema clàssic, amb més de vint creacions que reten homenatge a la gran pantalla. Per completar l'experiència, sopars amb DJs, música en viu, espectacles de màgia i tarot creen un ambient vibrant i eclèctic.

Si busqueu un lloc on menjar bé i viure una experiència única, LAMALVA és la destinació perfecta.

Contingut patrocinat

Prepareu-vos per a una experiència única que només es viu un cop cada 200 anys. The Macallan, juntament amb ILUZIONE Diagonal, us conviden a formar part d'una sèrie d'esdeveniments mensuals que celebraran el llegat d'una de les marques de whisky més llegendàries del món. Cada mes fins a l'abril, aquesta cita us portarà a recórrer els primers 50 anys d'història de The Macallan, amb sabors i aromes del whisky escocès més prestigiós, acompanyat amb menús dissenyats a mida per a l'ocasió.

En cada esdeveniment us esperen coses úniques: una edició limitada i secreta de The Macallan es revelarà al final de la nit, convertint cada vetllada en un descobriment tant per als apassionats del whisky com per a aquells que us esteu endinsant en aquest món. A més, podreu gaudir de còctels i plats pensats per ressaltar les notes d'aquest icònic destil·lat.

Submergiu-vos en una atmosfera captivadora, on l'art del whisky i l'alta cuina s'uneixen per crear una experiència única. Cada trobada serà una oportunitat per gaudir i aprendre més sobre aquesta beguda excepcional, garantint que sortireu amb nous records inoblidables.

Contingut patrocinat
Publicitat
  • Què fer
  • Eixample

Voleu començar la primavera trepitjant ben fort? Res millor que unes sabates ben llampants! No us perdeu la pop-up store de la trencadora marca Jeffrey Campbell que tindrà lloc a la Casa Rius el 2, 3 i 4 d'abril. De California a Barcelona: talons que maregen, textures i colors per totes bandes, notes cowboys urbanes, plataformes arquitectòniques i siluetes que desafien la norma... La muntanya de sabates Campbell que hi trobeu estan fetes a mida per treure a la llum a la vostra jo més atrevida, segura i pujada de to que porteu dins. I no només això, també podreu combinar-les amb un repertori de cinturons i bosses de la mateixa línia editorial perquè sempre aneu a joc. 

La Casa Rius es converteix en el niu ideal on acollir tots els dissenys Campbell, un espai diàfan i modern amb un gran històric: ha acollit nombrosos esdeveniments d'artistes de renom, com concerts i festivals. De l'aparador als vostres peus! A punt per renovar l'armari i començar la temporada amb tot el flow?

Contingut patrocinat
Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat