Les millors coses per fer a Barcelona al gener

El joc que proposa Andrea Jiménez és, d'entrada, interessant: cada nit convida un actor diferent a fer de rei Lear (a nosaltres ens va tocar Josep Julien), un actor madur que no hagi interpretat mai el personatge de Shakespeare i que estigui disposat a fer i dir tot el que la directora i un apuntador li comuniquin. Ella comparteix l'escena amb ell. Però, en realitat, Jiménez està convidant un actor a fer de pare.

I és aquí, en aquest acte tan a prop de la vida, on hi ha la màgia de l'espectacle, una obra en temps real, suposem diferent cada nit, en què l'ara i aquí es dona la mà amb la ficció. Perquè bé podria ser que tot el que ens ha explicat la directora sobre l'home que la va portar al món, els seus negocis, el seu distanciament, la seva supèrbia, fos una mentida. L'espectador, de totes totes, s'ho creurà ulls clucs, encara que no vegi l'e-mail que ell li va enviar per desheretar-la, encara que tingui algun dubte respecte a la veracitat total de la proposta. Tant és.

Les obres extraordinàries s'assemblen. Les que no ho són, cadascuna fluixeja a la seva manera... L''Anna Karénina' que ha dirigit Carme Portaceli ho té tot per acostar-se al sublim: un repartiment de primera, un espai sonor (Jordi Collet) brillant, un disseny de vídeo (Joan Rodón) especial, i un text de partida que, encara avui, un segle i mig després que Lev Tolstoi el publiqués, arriba fins als racons més recòndits de la nostra ànima. Què falla? Doncs, moltes coses. I un exemple diàfan el tenim al final de la primera part del muntatge, quan Vronski (Borja Espinosa), l'amant d'Anna Karénina, se suïcida i falla: el públic riu. Com és possible?

Sembla que Portaceli hagi dirigit la peça amb dues marxes diferents, perquè les actrius estan superbes, en especial l'Anna Karénina (Ariadna Gil) i la Kitty (Míriam Moukhles) i els actors, en línies generals, no acaben de trobar el seu lloc. A més, la directora ha decidit col·locar una mena de consciència viva a l'escenari (Andie Dushime) que fa alhora de narradora i de marcador, tot subratllant les frases i els conceptes que els personatges expressen, per si el públic es perd, a banda d'interactuar amb ells.

Les Impuxibles (Clara Peya i Ariadna Peya) no fan teatre per llepar-se les ferides, ni per perdre's en qüestions estètiques. Fa dos anys, al TNC, es van enfrontar al suïcidi a 'Harakiri', un espectacle que no acabava de reeixir per molts motius. Ara, al Lliure, entomen el repte de parlar sobre les addiccions, amb un format semblant, a través de testimonis i moviment, amb Clara Peya al piano, però amb resultats radicalment diferents. No sé si és la llum, l'acció dels intèrprets, la posada en escena... 'Caramel' és una experiència visual i sonora de primer ordre.

D'entrada, Clara Peya, abans d'encimbellar-se al seu piano de cua, ens pregunta quines són les nostres drogues, què ens té enganxats, quines són les substàncies prohibides de l'època on hem caigut. El públic resta mut, a l'expectativa. I en el que podria ser un bar, van entrant els diferents intèrprets: dos actors (Joan Solé i Sandra Pujol) i quatre ballarins (Mabel Olea, Yasser D’Oquendo, Helena Gispert i Pol Guimerà). Tots en demanen una altra. Tenen històries a explicar.

Annie Ernaux és, sens dubte, l'escriptora més influent del nostre temps, amb milions de seguidors, i no és estrany que amb el premi Nobel de literatura atorgat el 2022, no hàgim trigat gaire a veure un dels seus textos memorialístics pujar a un escenari. L'encarregada de fer-ho ha estat Lucia del Greco, que ha triat una novel·la de 1992, 'Pura passió', en la qual explica la breu, estranya i intensa relació que va mantenir amb un home més jove que ella poc abans.

Es tracta d'un text curt (80 pàgines), directe i concís, on la narradora es desviu perquè el seu amant faci acte de presència. És un home casat de l'est d'Europa, diplomàtic, una dècada més jove, que li truca només quan vol allitar-se amb ella. Ella accepta les condicions sense posar cap impediment i viu esperant la trobada mentre es pregunta quant de temps durarà. Es desviu per ell, mor per ell.

Diuen que la gent normal, quan puja a un tren, prefereix anar en el sentit de la marxa, mentre que el bon historiador s'asseu a contramarxa, cosa que seria aplicable a qualsevol art. El fàcil és ser complaent, carregar les tintes contra els més joves o els més vells, els d'aquí o els d'allà, mirar endavant i acontentar-se amb el paisatge. El complicat i arriscat és observar el teu entorn proper i ser capaç d'emetre un veredicte punyent, irreverent, mordaç, sense abocar tones de porqueria en contra de ningú llevat de contra tu mateix.

I això, entre moltes altres coses, és el nou espectacle de Berta Prieto, una artista nascuda a finals del segle XX que ha decidit que si té una pistola a les mans, l'ha de disparar.

L'argument és fàcil: l'ascens i caiguda d'una escriptora que va ser un mite, que alhora és utilitzada per altres artistes com a font d'inspiració. La tindrem a ella de petita, de jove i quan s'acomiada després d'haver decidit que és molt millor ser beneita que utilitzar el cervell. I també gaudirem de la directora de cinema que, més tard, roda la vida de la seva heroïna.

Amb 'Allà lluny hi ha una caseta', Jordi Casanovas tanca un cercle, ja que el terror era l'únic gènere que li quedava per tocar com a dramaturg. Ell és, segurament, el millor autor polític del país, és un bon comediògraf i ha retratat com ningú l'ànima social dels catalans. 'Allà lluny hi ha una caseta' és un nou camí, que no sabem cap a on ens conduirà, però és una porta oberta cap al risc dramàtic, perquè si hi ha una cosa complicada de fer en un teatre és que l'espectador passi por, o almenys que pateixi un esglai. Perquè per a 'slashers' ja tenim les tragèdies de Shakespeare.

La via del paranormal és, segurament, l'única a explorar a sobre d'un escenari, sobretot quan no vols fer un Hotel Krueger i mirar una mica més amunt. Casanovas opta per aquí tot situant una noia a punt de parir enmig del bosc (Cristina Arenas) amb dues llevadores (Mercè Pons i Meritxell Yanes) de tendència naturista. La noia, la Laia, ha fugit de casa després de patir l'agressió de la parella i s'ha refugiat al que va ser el mas de la seva àvia. Ha acudit a la Marga i la Joana perquè vol un part el més natural possible.

Hi ha obres que tenen un heroi amagat, algú que només surt a saludar el dia de l'estrena i que, si la peça funciona, és en gran part mèrit seu. Pot ser el dissenyador de so, l'escenògrafa... Sí, cal que els intèrprets que són sobre l'escenari excel·leixin, que hagin tingut un bon guia en el director, però la base ve de fora, d'algú que no hi serà cada funció. I en el cas d''Un matrimoni de Boston' lluu per tots els costats la feina que ha portat a terme Joan Sellent traduint un text molt trapella de David Mamet.

D'entrada, perquè ha de fer que en català sonin perfectament bé els tres registres de les tres dones que té al teatre: l'Anne (Emma Vilarasau), una dona madura amb aires de refinament burgès; la Claire (Marta Marco), que podria representar la classe mitjana; i la Catherine (Emma Arquillué), la criada immigrant que pateix alguns problemes amb l'idioma. Bona part dels gags són lingüístics i la mecànica de l'obra depèn de què ens empassem el punt de partida inicial. Les actrius s'ajusten al paper i tot flueix de manera meravellosa.

L'Artur (Ferran Vilajosana) va deixar una feina estable de comptable per dedicar-se a la seva passió: un pòdcast de 'true crime'. Ha resolt uns quants misteris de la comunitat de veïns i està embravit. La seva companya, la Joana (Júlia Santacana), confia en ell, però no sap quant de temps podran passar amb un sol sou i ella fent més hores que un rellotge a la residència. Però és que l'Artur creu que ha descobert un crim i no pensa deixar-ho córrer així com així. Mentrestant, a casa, passen coses estranyes: un got que es buida sol, un telèfon que apareix de cop i volta...

Així comença 'Passaran coses fantàstiques', la comèdia de ciència-ficció que han escrit i dirigit Jordi Casado i Olivas i Sílvia Navarro i Perramon, un subgènere que costa de trobar i que ells dos s'han atrevit a portar-lo a terme amb traça. Ara mateix, justament, també tenim a la cartellera 'Turisme rural', una peça que conserva un cert parentiu amb aquesta.

Encara que el focus caigui sovint sobre els dos amants del musical, Blanca (Alèxia Pascual) i Saïd (Jordi Garreta), 'Mar i cel' és un espectacle molt coral, on cal un bon repartiment i on tothom té alguna cosa a dir durant les prop de tres hores de funció. La parella és central, però sense un bon Idriss (Berta Luna), un bon Ferran (Eloi Gómez), una bona Teresa (Clara Renom), una bona Maria (Candela Díaz), un bon Hassèn (Albert Gràcia) i un bon Joanot (Abel García) és impossible que l'espectacle s'enlairi.

I no sé si és perquè recordava força el muntatge de 2014 que en l'últim 'Mar i cel' he trobat que lluïen més els secundaris que els personatges principals. No és que tinguem una Blanca i un Saïd inferiors als anteriors en general, però sí que crec que Roger Berruezo i Ana San Martín, pel que fa a la veu i la interpretació, ens portaven a un altre lloc. I és que la magnífica partitura d'Albert Guinovart és intricada.

La Calòrica no té sostre. A cada nou espectacle pugen un esglaó. Apunten molt amunt. I, com aquells atletes que es posen pedres a la motxilla per córrer més, han decidit aixecar un espectacle d'hora i mitja en francès, amb espurnes de rus, anglès i alemany (amb subtítols en català). Té la seva lògica: parlen del Congrés de Viena del 1814 on, després de la primera derrota de Napoleó, les potències europees es van reunir per repartir-se el continent i aleshores la llengua franca era el francès. L'únic que no en sap, ehem, és l'ambaixador espanyol, a qui, òbviament, despatxen aviat perquè faci un inútil cens dels rius navegables.

Les portes donen molt de joc, al teatre. Fins al punt que hi ha una subespècie de comèdia que basa tot el seu mecanisme en això, en portes que s'obren i es tanquen, amb la sorpresa de qui hi ha darrere. A 'Turisme rural', Jordi Galceran esprem el gènere amb un afegit paranormal que fa que la seva peça tingui més capes, a banda de confrontar dos urbanites que van al camp a contemplar un paisatge sense preocupar-se de res més i una família local que odia profundament els de ciutat.

Però no hi ha comèdia sense còmics. I en calen de molt bons perquè aquí no es tracta només de fer-nos petar de riure, sinó també de crear una certa angoixa, un cert misteri, perquè tot d'una que la Laura (Mireia Portas) i el Roger (Ivan Labanda) arriben al turisme rural per passar un cap de setmana romàntic per 'encarregar' un nen, ja comencen a passar coses estranyes. La mestressa, l'Anna (Anna Güell), apareix per la porta fumejant del menjador desbaratada, com si fos una bruixa de pa sucat amb oli, per donar pas al Pere (Lluís Villanueva), equipat amb una serra elèctrica estil 'La matança de Texas'.

Aguantar sol una hora i mitja de monòleg desesperat no és una tasca fàcil, i més quan tens 24 anys i interpretes un noi de 16 que és a punt de perdre el seu pare. Quan has fet teatre abans, però potser no prou. Quan ets en un temple de la interpretació com el Lliure de Gràcia (on es va estrenar abans d'anar al Poliorama) i centenars de mirades poden recordar altres cossos fent el que fas, tot començant per Pol López i aquell 'Ivan i els gossos' memorable de 2012. Però 'Tot el que passarà a partir d'ara' sembla un vestit a mida, un text que Nil Cardoner s'emprova i lluu amb tot el seu esplendor. 

Joan Yago, esperonat per la directora Glòria Balañà, ha escrit una obra que és alhora punyent, sensible, trista, una mena d'història d'aventures en què l'Èric ha d'aconseguir arribar a l'hospital on el seu pare viu les últimes hores. La mare, quan passen pocs minuts de les deu de la nit, li truca per dir-li que si se'n vol acomiadar ja pot córrer. Està estirat al sofà, amb el mòbil a la panxa, sol. I tota la seva vida li passa per davant, especialment aquests deu anys en què el pare ha estat malalt i no hi ha hagut res més que la malaltia del pare. Ell ha d'arribar a l'hospital, però té 16 anys, amics i coneguts arreu, festes pendents i una mica de mala sort. 

Quan Rousseau (Pep Planas) li acaba de confessar a Voltaire (Josep Maria Flotats) que, efectivament, va abandonar els seus cinc fills, Flotats mira el públic, fa una pausa i s'asseu. Són cinc segons que fan que el que acaba de dir Rousseau no caigui en sac buit, perquè el públic copsi la gravetat del moment. És un dels clímaxs de la funció. Un petit detall, potser minúscul, la pausa, el moviment, que fa volar molt amunt aquesta versió de 'La disputa' de Jean-François Prévand que tenim al Romea.

En altres mans, el retrobament entre Voltaire i Rousseau, entre mestre i deixeble, podria haver estat un pal fenomenal. Però en braços de Flotats esdevé una lliçó magistral de com es pot fer teatre popular a partir de les idees. Perquè aquí es parla de rivalitat, de veritat i de mentida, d'ètica, de moral, de religió, i no hi ha ni un segon en què els espectadors mirin el sostre o badallin.

Aquest desembre s'estrena al Teatre Coliseum 'El dia de la marmota', l'adaptació musical basada en la popular pel·lícula dels anys 90 'The groundhog day'. El musical explica la història de Phil Connors, un egocèntric meteoròleg condemnat a reviure el mateix dia una vegada i una altra, atrapat en el temps i perdut en un petit poble. El desconcert que comporta aquesta situació dona lloc a moments extravagants, divertits i molt estranys.

Es tracta d'una producció d'Àngel Llàcer, Manu Guix i Jordi Sellas, tot i que, per problemes de salut, l'Àngel Llàcer es va haver de retirar i va agafar el seu relleu l'Enric Cambray, juntament amb Miryam Benedited que es va encarregar de dirigir la coreografia. El musical inclou la música i les lletres escrites per Tim Minchin i el guió de Danny Rubin, i estarà en cartellera del 23 de desembre fins al 2 de febrer del 2025. 

'Priscilla, reina del desierto. El musical' torna a Barcelona amb una nova producció per celebrar el 30è aniversari de la pel·lícula i els 18 anys de l'estrena mundial del musical a Sydney. A partir de l'1 d'octubre i durant deu setmanes, al Teatre Tívoli, reviurem aquesta història aclamada, basada en la pel·lícula guardonada amb un Oscar i reconeguda amb els premis Tony i més de 65 altres premis internacionals.

La història ens porta a seguir el viatge de tres artistes drag que han rebut una invitació per actuar en un resort. Per arribar-hi, han d'enfrontar-se al desert australià a bord de l'autobús anomenat Priscilla. Aquest viatge no només és una cerca d'amor i amistat, sinó que les posa en situacions inversemblants, incloent-hi moments d'homofòbia.

Encara que el focus caigui sovint sobre els dos amants del musical, Blanca (Alèxia Pascual) i Saïd (Jordi Garreta), 'Mar i cel' és un espectacle molt coral, on cal un bon repartiment i on tothom té alguna cosa a dir durant les prop de tres hores de funció. La parella és central, però sense un bon Idriss (Berta Luna), un bon Ferran (Eloi Gómez), una bona Teresa (Clara Renom), una bona Maria (Candela Díaz), un bon Hassèn (Albert Gràcia) i un bon Joanot (Abel García) és impossible que l'espectacle s'enlairi.

I no sé si és perquè recordava força el muntatge de 2014 que en l'últim 'Mar i cel' he trobat que lluïen més els secundaris que els personatges principals. No és que tinguem una Blanca i un Saïd inferiors als anteriors en general, però sí que crec que Roger Berruezo i Ana San Martín, pel que fa a la veu i la interpretació, ens portaven a un altre lloc. I és que la magnífica partitura d'Albert Guinovart és intricada.

Si voleu passar una bona estona en família i emocionar-vos una mica, del 30 de novembre fins al 12 de gener de 2025 podreu gaudir del musical 'El fil invisible' al Teatre Goya. És un musical infantil i familiar que parla sobre els vincles que ens uneixen amb qui més estimem. 'El fil invisible' explica la història de Nura, una nena que descobreix l'existència d'un fil invisible que la connecta amb les persones que estima més enllà del temps i de l'espai.

Es tracta de la primera adaptació teatral del conte de Míriam Tirado que ha estat un fenomen de vendes des de la seva publicació l'any 2020. L'obra està dirigida per Alícia Serrat, amb direcció musical de Víctor Arbelo, i dramatúrgia d'Alícia Serrat, Daniel Anglès i Víctor Arbelo. I Beth Rodergas, Alba Serrano, Aina da Silva, Sergi Espina i Rubén Albadalejo interpreten els personatges del conte. 

'El médico, el musical' arriba al Teatre Apolo de Barcelona amb una espectacular producció de Beon. Amb més de 800 funcions, l'adaptació de la novel·la de Noah Gordon ha aconseguit emocionar a milers d'espectadors. 

Es tracta d'un espectacle de gran format que compta amb més de 30 actors i 20 músics en directe, l'orquestra més gran del teatre musical espanyol consta d'un equip de més de 100 persones. Ambientat a Londres del segle XI, la vida del petit Rob J. Cole canvia per complet el dia que queda orfe i descobreix que posseeix un do inusual: pot predir la mort.

Arriba l'onzena temporada del musical 'El Petit Príncep' a Paral·lel 62, un musical per a tota la família creat per Àngel Llàcer i Manu Guix que combina música, cançons, actors reals, personatges virtuals en 3D, i una escenografia visual, espectacular i màgica que transporta l'espectador a la pell del personatge.

La versió del conte de Saint-Exupéry que han fet Àngel Llàcer i Manu Guix és senzilla i directa, i les cançons són tan boniques que la converteixen en una obra especial. I això és pel nivell de compromís que han adquirit amb el muntatge els seus creadors, sobretot Llàcer, que no sols dirigeix, sinó que va començar fent d’aviador, amb el repte difícil de narrar la història, oferir el punt de vista immediat. Podria haver-hi posat tones de sucre, i no ho ha fet. Perquè aquesta obra és emotiva, però no ataca directament la llagrimeta. La màgia la posen la rosa i el petit príncep, noi de veu angelical sense el qual aquesta obra només hauria estat una anècdota. 

'Autónomos', el musical arriba al teatre de l'Espai Texas del 23 de novembre fins al 25 de gener del 2025 per celebrar la seva vuitena temporada d'èxit. Aquest musical s'ha consolidat a la cartellera com una de les propostes humorístiques més destacades, exhaurint localitats en pràcticament totes les funcions.

És una obra escrita i interpretada pel guionista Àlex Martínez Vidal, el comunicador i guionista Andreu Rami i amb música de Joan Berenguer, que ha rebut grans crítiques pel seu format de proximitat i de rialles entre el públic.

A partir del 14 de novembre i fins al 28 del mateix mes, el Palau Güell oferirà tres experiències sonores que combinen l’art i la tecnologia sota el nom d’Orgànic. El nou cicle de música de l’edifici combinarà elements clàssics amb la tecnologia contemporània per explorar noves formes d’expressió a través de la música de tres artistes amb una visió pròpia: Carles Viarnès, Raül Refree i Katta. Els tres músics interactuaran en directe amb l’orgue històric sota la cúpula del Palau per crear un diàleg entre la música i l’espai arquitectònic, tot i que, a més de l’original, també els acompanyaran dos orgues addicionals i teclats MIDI al nivell del públic. 

El cicle de música, dirigit pel mestre orguener Albert Blancafort, vol convertir el Palau Güell en el punt de trobada per excel·lència de les noves tendències musicals amb una proposta innovadora i apta per a tots els públics. Cal destacar que un altre dels objectius era fer aquesta iniciativa accessible per a tothom, per aquest motiu les entrades tenen un cost de 15 euros. Si voleu reservar-hi el vostre seient, ho podeu fer a través de la pàgina web del Palau Güell, i us recomanem que no badeu a fer-ho, ja que les entrades són limitades per no superar l’aforament de la sala. 

Òmnium i l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) han impulsat un concert solidari el 22 de novembre a les 20 h a l'avinguda Maria Cristina de Barcelona per recaptar fons per a la reconstrucció d'espais educatius i culturals afectats per la dana al País Valencià. Entre els artistes confirmats hi ha Oques Grasses, Figa Flawas, Julieta, Sopa de Cabra, Els Catarres, Buhos, la Fúmiga, l'Elèctrica Dharma, Lluís Llach i Borja Penalba. La iniciativa, que rep el nom de 'Catalunya amb el País Valencià', compta amb el suport d'una quarantena d'entitats.

El concert se suma a altres iniciatives solidàries com 'Som València' (amb 350 artistes com Guillem Gisbert, Mushkaa, Julieta, The Tyets, Maria Arnal, Alizzz i Carolina Durante), el concert que va oferir la Banda Municipal de Barcelona a L’Auditori i el que organitza l'Ajuntament de Barcelona el divendres 29 de novembre al Palau Sant Jordi, sota el nom de 'Barcelona amb València', encapçalat per Joan Manuel Serrat i Estopa.

Potser les vau descobrir en la gira de 'Clamor' de Maria Arnal i Marcel Bagés, vestides de vestals, aportant les seves veus i movent-se com les bruixes de 'Suspiria'. Però Tarta Relena ja fa anys que corren pels escenaris amb una proposta singular a cappella i electrònica. Han publicat dos EP i dos àlbums, 'Fiat lux' (2021) i 'És pregunta' (2024), publicat pel segell independent parisenc Latency, i que presenten el 28 de novembre a L'Auditori.   

Si al disc anterior hi apareixen Safo de Lesbos, la Mare de Déu, Hildegarda de Bingen i les dones paixtu de l’Afganistan, pel nou treball (en català, castellà, llatí, judeoespanyol i italià), hi desfilen diversos personatges que s'enfronten a un destí tràgic. A més, aquesta és la primera vegada que Helena Ros i Marta Torrella han exercit d'úniques productores del disc.

Aquest mateix any, a més, es van convertir en el primer grup que cantava en català en un Tiny Desk Concert, una plantofada en tota la cara d'aquells que sempre els agrada dir: "En castellano llegaréis a más gente".

Mentre encara s'estan celebrant les actuacions de 350 artistes a diverses ciutats de l'Estat sota el nom de 'Som València' (amb noms com Guillem Gisbert, Mushkaa, Julieta, The Tyets, Maria Arnal, Alizzz i Carolina Durante) i dos dies després del que va oferir la Banda Municipal de Barcelona a L’Auditori, s'ha anunciat un nou concert en solidaritat amb els municipis afectats per la DANA. Es diu 'Barcelona amb València' i serà el divendres 29 de novembre, a les 20.30 h, al Palau Sant Jordi, amb Joan Manuel Serrat i Estopa com a caps de cartell.

Serrat tornarà a enfilar-se a un escenari de manera puntual després d'haver-se retirat fa dos anys, quan va acabar la gira 'El vicio de cantar 1965-2022'. Pel que fa a Estopa, tornen al Sant Jordi poc després del seu concert del 18 d'octubre i d'estrenar el documental que rememora la seva gran nit a l'Estadi Olímpic el passat mes de juliol, on 60.000 persones van exhaurir les entrades. A més a més, hi actuaran Andrea Motis, Judit Neddermann i Lucía Fumero, i els artistes Santi Moix i Isabel Ramoneda han creat de manera desinteressada el cartell del concert.

Es diu festival Real perquè sentireu el concert com si us trobéssiu al bell mig de l'escenari, entre els músics. I com pot ser això? Doncs gràcies a un sistema que es diu binaural i que consisteix en un cap amb dues orelles que recrea l'escolta humana, capaç de situar en l'espai els diversos sons que li arriben. Per poder-ho sentir d'aquesta manera, amb un so de 360 graus, us haureu de posar uns auriculars que us donaran allà mateix. 

Aquesta vegada, el festival Real es fa a l'Espai Texas on, a més del sistema binaural, hi haurà una corona d'altaveus per als instruments elèctrics (el binaural funciona millor amb els instruments acústics). Es fa del 28 de novembre a l'1 de desembre i els dies en què hi ha dues actuacions es fan a les 18 i a les 21h. Hi actuen Vic Mirallas (28/11), Pablo Schvarzman i Azulceleste (29/11), Espaldamaceta i Maria Rodés (30/11), i Magalí Sare i Sebastià Gris i Nico Roig (1/12). 

Manolo García, que va ser veu i meitat de El Último de la Fila al costat de Quimi Portet formant una de les bandes de més èxit del pop espanyol dels 80 i 90 fa temps que fa carrera en solitari, concretament des del multivendes 'Arena en los bolsillos' (1998). Després duna gira de teatres que va exhaurir totes les entrades, ara torna al format elèctric, amb la posada en escena del doble disc 'Mi vida en Marte' i 'Desatinos desplumados' (2022).

Però no seran només les noves cançons les que repassarà el 30 de novembre al Palau Sant Jordi, sinó que segur que cauran peces emblemàtiques com 'Pájaros de barro, 'A San Fernando un ratito a pie y otro caminando' i 'Nunca el tiempo es perdido', però també –segons veiem en els últims repertoris– els 'hits més representatius d'El Último de la Fila, que recordem que es van reunir fa poc per enregistrar de nou algunes de les seves cançons a 'Desbarajuste piramidal' (2023). 

El Mas i Mas Festival va néixer per omplir de música l'agost a Barcelona, un mes en què gairebé ningú més s'atrevia a programar concerts. 20 anys més tard, creix per convertir-se en una temporada de sis mesos, en la qual, del 4 de maig al 27 de novembre es podran veure 24 actuacions d'artistes d'aquí i internacionals a sales com les sales Jamboree 1 i 3, Paral·lel 62, la Sala Apolo i La Paloma.

Apunta a ser una de les grans pel·lícules nadalenques dels darrers temps. Amb dos protagonistes tan mediàtics com Dwayne Johnson i Chris Evans, 'Red one' juga amb els elements del cinema d'acció trufat de comèdia per explicar el segrest del Pare Noel, un acte terrorista que amenaça la celebració de les festes. Per mirar de salvar-les, el Cap de Seguretat del Pol Nord i un malparit caçarrecompenses hauran de formar equip en una aventura que els portarà arreu del planeta. Amb Lucy Liu i J.K. Simmons (a la pell de Santa Claus), aquesta és una de les superproduccions més cares de l'any, amb 250 milions de dòlars de pressupost que asseguren tot un espectacle familiar ple d'acció i diversió sense més coartades.

Dir.: Jake Kasdan (EUA, 2024). 123 min. Estrena: 6 de novembre

Poques setmanes després de captivar amb 'El 47', Eduard Fernández es postula com a aspirant a tots els premis actorals de l'any amb la seva extraordinària, mesurada, detallista, interpretació d'Enric Marco, qui va ser president de l'Amical de Mauthausen, una associació nascuda amb l'objectiu de defensar els drets dels milers d'espanyols deportats als camps de concentració del Tercer Reich, i per preservar-ne la memòria. L'escàndol va saltar quan es va descobrir que, en contra del què proclamava en conferències i actes de tot tipus, Marco mai havia estat presoner dels nazis i es va inventar la seva condició de víctima i supervivent. Dirigida per alguns dels membres de Moriarti, la productora darrera de films com 'La trinchera infinita' o 'Lorea'k, i de la sèrie 'Cristóbal Balenciaga', aquesta pel·lícula reflexiona sobre la frontera entre realitat i ficció, sobre la impostura d'una vida fingida, i sobre la importància de la memòria històrica i de no oblidar.

Dir.: Aitor Arregi i Jon Garaño (Espanya, 2024). 101 min. Estrena: 8 de novembre

“Hem volgut fer un tribut, tràgic i còmic, a totes aquelles persones invisibles en espais com les cuines dels restaurants”, explica el cineasta mexicà Alonso Ruizpalacios ('Güeros') a propòsit de la seva darrera pel·lícula. Basada en l'obra teatral homònima d'Arnold Wesker, 'La cocina' planteja la desaparició de diners de la caixa en un dia de molta afluència en un restaurant de Manhattan. La qüestió és que, davant del robatori, totes les sospites es concentren en els treballadors que són immigrants il·legals, en realitat la gran majoria.

I, enmig d'aquest conflicte, el film segueix la història d'amor entre un d'ells i una cambrera nord-americana que no es vol comprometre amb un estranger sense papers. Rooney Mara és la cara més coneguda del repartiment d'aquest film ple d'energia, rodat en blanc i negre, i que demostra el virtuosisme amb la càmera de Ruizpalacios, i que posa el focus en caos a les cuines dels restaurants (tema que darrerament hem anat veient a 'The Bear' i 'Boiling Point') i en el racisme constant que pateixen els que travessen la frontera entre Mèxic i els Estats Units.

Dir.: Alonso Ruizpalacios (Mèxic, 2024). 139 min. Estrena: 8 de novembre

Vint-i-quatre anys després de l'icònic original, guanyador de cinc Oscar (entre ells, els de Millor Pel·lícula i Actor Protagonista, per Russell Crowe), arriba una seqüela situada dues dècades més tard dels fets de la primera entrega. I amb Lucius, nebot de l'emperador Commodus (Joaquin Phoenix), recollint el testimoni del seu protector Maximus (Crowe). Intepretat per un Paul Mescal que debuta en una superproducció hollywoodiana després de la seva fulgurant aparició en el cinema independent (amb nominació inclosa a l'Oscar per la commovedora 'Aftersun'), Lucius és l'element vertebrador d'una èpica i espectacular història que promet mantenir tot allò que va convertir el primer 'Gladiator' en un dels grans èxits de la dècada.

Els analistes de la indústria, a més, comencen a escalfar la possibilitat que Denzel Washington guanyi un grapat de premis aquesta temporada que ve. L'actor interpreta un antic esclau que, després de recuperar la seva llibertat, s'ha convertit en un pròsper venedor d'armes, i un dels homes més rics de l'Antiga Roma. Lluites de poder, combats sanguinaris i emocions a flor de pell, tot això i moltes coses més s'oferiran en aquesta segona part que demostra l'energia infinita de l'octogenari Ridley Scott.

Dir.: Ridley Scott (EUA, 2024). 148 min. Estrena: 15 de novembre

“Hem de jugar-nos-la. No estic necessàriament a favor de la provocació, però sí que miro de generar preguntes i confiar que els espectadors em segueixin”, afirmava Carlos Marqués-Marcet (director de '10.000 km' o d''Els dies que vindran') en la presentació del seu darrer llargmetratge a la Seminci. I ho deia perquè 'Polvo serán' se'ns presenta com un musical sobre l'eutanàsia, barrejant un arc dramàtic intens i commovedor, però també lluminós, amb coreografies de dansa contemporània a càrrec de la companyia La Veronal.

La pel·lícula segueix la decisió ferma d'una dona (Ángela Molina) amb un càncer terminal: avançarà el seu final viatjant a una clínica de la mort a Suïssa. El dilema moral que planteja l'eutanàsia es multiplica al film quan el seu marit (Alfredo Castro) vol seguir el mateix camí. Els vincles que són més forts que la vida, les conseqüències de decisions tan dures en l'àmbit familiar (compte amb el debut davant de les càmeres de Mònica Almirall, la filla convertida en tercer vèrtex del triangle emocional), i la dignitat, sempre la dignitat, en la vida i en la mort, són alguns dels temes que toca un film insòlit i hipnòtic, premiat als Festivals de Toronto i de Valladolid. Marques-Marcet vesteix tots aquests dilemes amb sabatilles de ballet per expressar tot el que és impossible de dir amb paraules, i aposta per fer-ho amb imatges, moviments rítmics i música (de Maria Arnal).

Dir.: Carlos Marques-Marcet (Espanya, 2024). 106 min. Estrena: 15 de novembre

Autors de magnífics retrats documentals pel cinema ('Anatomía de un dandy', sobre Paco Umbral) i televisió ('Supergarcía', 'Raphaelismo'), Alberto Ortega i Charlie Arnaiz posen ara el focus sobre la figura del músic argentí Waldo de los Ríos, tot un fenomen a l'Espanya dels anys 60 i 70. No s'entendria l'èxit de Raphael i la seva 'Balada de la trompeta', de Marisol i 'Tengo el corazón contento', o de Jeanette i 'Soy rebelde' sense ell, ja que són cançons que ell va compondre. De los Ríos va adaptar Beethoven a l''Himno a la alegría' popularitzat per Miguel Ríos, va crear la mítica sintonia de la sèrie 'Curro Jiménez', i 'Historias para no dormir' de Chicho Ibáñez Serrador.

I explica la llegenda que va donar carabasses a Stanley Kubrick, que volia comptar amb ell per musicar 'La naranja mecánica'. Milionari i amb rècords de vendes de discos, el compositor es va suïcidar el 28 de març de 1977. En aquest rigorós documental descobrirem el pes d'una mare manipuladora, d'una homosexualitat clandestina en temps en què era il·legal i et podia portar a la presó, i d'una profunda depressió. 'Waldo' reivindica la, ara semioblidada, figura d'un músic irrepetible.

Dir.: Alberto Ortega i Charlie Arnaiz (Espanya, 2024). 104 min. Estrena: 15 de novembre

“Els meus problemes em van fer sentir cansada d'aquesta vida i vaig veure'm obligada a cometre un assassinat”. Amb aquesta cita comença 'El baño del diablo', la gran guanyadora del darrer Festival de Sitges. Una pel·lícula situada al segle XVIII al centre d'Europa que parla de la terrorífica onada de crims comesos per salvar l'ànima. El context que determina aquests fets es troba en el fet que l'Església catòlica sostenia que el suïcidi suposava una condemna eterna, mentre que assassinar algú també conduïa a la pena de mort, però amb l'absolució després d'una confessió. Era el que s'anomenava suïcidi per poders.

Els cineastes Severin Fiala i Veronika Franz (autors de l'esgarrifosa 'Buenas noches, mamá') posen el focus en tantes i tantes dones que, en ple procés depressiu, van cometre infanticidis perquè, també segons l'Església, les ànimes dels nens eren pures i se'ls enviava al Cel sense condicionants. Amb un estil naturalista que posa els pèls de punta en la descripció de les formes de vida de l'època, la pel·lícula posa el focus en el fanatisme religiós i en el menyspreu absolut cap a les dones. Tot un cop a l'estómac, per a espectadors que no siguin fàcilment impressionables.

Dir.: Severin Fiala i Veronika Franz (Àustria, 2024). 120 min. Estrena: 15 de novembre

Dos germans i les seves respectives parelles passen junts el confinament pandèmic a la casa familiar on van viure la infantesa. En to de comèdia agredolça, el cineasta francès Olivier Assayas (autor de títols com 'Viaje a Sils Maria' i 'Personal shopper') reflexiona sobre el pas del temps i sobre les promeses incomplertes que tots ens vam fer en aquell període de tancament cada vegada més oblidat (i amb aquesta idea juga el títol original, que podria traduir-se com 'Fora de temps', per allò d'arribar tard).

Amb el sempre eficaç Vincent Macaigne encapçalant el repartiment, 'Tiempo compartido' és també una nova mostra de teràpia cinematogràfica del director: com en altres films seus, aquí plasma les seves pors i angoixes, també els seus propis conflictes familiars i de parella. Pur cinema d'autor amb segell Assayas.

Dir.: Olivier Assayas (França, 2024). 105 min. Estrena: 22 de novembre

Ha estat un dels grans fenòmens dels darrers vint anys a Broadway: 'Wicked', o el relat dels orígens de la Bruixa de l'Oest d''El màgic d'Oz', es va estrenar l'any 2003 i ho va petar des de les seves primeres representacions als escenaris. Amb música i lletres d'Stephen Schwartz i llibret de Winnie Holzman, el musical va penetrar en l'imaginari dels aficionats al gènere, i Hollywood es va posar mans a l'obra per adaptar-lo a la pantalla.

Després d'anys de preproducció, amb la sortida del director inicialment previst Stephen Daldry, i amb Jon M. Chu (que ja va rodar la versió cinematogràfica d'un altre musical exitós, 'In the heights') als comandaments, 'Wicked' ja és una realitat. La història, que estarà dividida en dos llargmetratges, compta amb la cantant Ariana Grande i l'actriu Cynthia Erivo com a protagonistes d'una aventura que posarà a cantar i a ballar tots aquells coneixedors d'un musical que ha trencat rècords.

Dir.: Jon M. Chu (EUA, 2024). 160 min. Estrena: 22 de novembre

La novel·la de Narcís Oller agafa formes i esperit de western en aquesta adaptació lliure que ens situa a la Catalunya rural de finals del segle XIX. Un període de transformacions i de penetració del capitalisme en un entorn que vivia sense aquest pes. L'arribada del ferrocarril, símbol de la revolució industrial, en un poble de l'interior alterarà els seus habitants.

La pel·lícula centra la narració en una jove que viu amb el seu pare en una masia enmig de la natura, i en com la seva vida gira com un mitjó quan un prestador, l'Escanyapobres del títol, expropia el seu habitatge per un deute impagat. L'avarícia i la corrupció són els grans temes d'un film rodat en català que compta amb Alex Brendemühl i Mireia Vilapuig com a protagonistes d'un relat que, tot i ser escrit fa quasi un segle i mig, manté tota la vigència veient, com veiem cada dia, tantes expropiacions i desnonaments.

Dir.: Ibai Abad (Espanya, 2024). 102 min. Estrena: 29 de novembre

Pintar és el vostre passatemps, o, potser, la vostra passió? Veniu al Time Out Market per fer una obra d'art sobre llenç i marideu el moment amb un còctel, a triar entre tres propostes delicioses de Bombay Sapphire. Us els avançem perquè no siguin cap sorpresa! El Bombay Collins combina la frescor del suc de llimona, la dolçor del xarop de sucre i un toc final efervescent gràcies a la soda. El Gintònic Born és dels més originals de la família dels gintònics: la gin Bombay Premier Cru es marida amb Fever Tree Elderflower i es decora amb maduixa, canyella i alfàbrega. Finalment, el Bombay Premier Cru Gin Tonic és una versió clàssica i refinada que combina Bombay Sapphire Premier Cru amb tònica i un grill de llima espremut, ideal per als amants del gintònic més pur i elegant. 

L’experiència només val 8€ i inclou totes les eines i material de pintura necessaris, la degustació d'un dels tres còctels i els professionals que aconseguiran que tregueu l’artista que porteu dins. Les cites més artístiques del Market tindràn lloc el 29 de novembre i el 13 de desembre de 19:30 h a 21 h. Aconseguiu ràpid les vostres entrades, perquè l'aforament és limitat, i prepareu el brindis i els pinzells!

www.disfruta-de-un-consumo-responsable.com 47º  
Comparteix aquest contingut només amb majors de 18 anys

El passat mes d'octubre va començar al Museu de la Ciència CosmoCaixa una nova activitat que busca informar i debatre sobre aspectes interessants de la ciència –i la seva presència habitual a les nostres vides–, i que vol fer-ho de manera participativa i relaxada, amb un debat col·lectiu en què es puguin plantejar diferents punts de vista i resoldre els dubtes a partir de criteris científics demostrats. La iniciativa es diu 'Ciència per obrir el meló' i, com el seu nom indica, planteja situacions que mereixen una anàlisi profunda, 'obrir el meló' d'un afer interessant, popular o d'actualitat, i iniciar una conversa rigorosa i adulta, però on no manqui tampoc el sentit de l'humor. La propera cita serà el dimecres 11 de desembre, a partir de les 19 hores, portarà el títol de “L’hem feta grossa, amb la IA. La intel·ligència artificial i el futur de la humanitat”, i seguiran altres convocatòries de tall molt semblant durant tot el 2025, que tractaran temes com les energies, l'alimentació química, els extraterrestres... El preu per sessió és de 6 euros i podeu comprar l'entrada anticipada aquí. I perquè sapigueu el que podeu trobar en aquest proper ‘meló’ del Museu de la Ciència CosmoCaixa, us explicarem amb detall com funciona aquest projecte. 

Ciència divertida però rigorosa

'Ciència per obrir el meló' compta amb la col·laboració del col·lectiu Big Van Ciencia, un grup fundat per Helena González-Burón (biòloga, bioquímica i doctora en biomedicina) i Oriol Marimon (doctor en química) que treballa en la divulgació de temes científics d'una manera entretinguda i oberta a tots els públics, sobretot el que no té plena formació científica. Per exemple, han desenvolupat part del seu treball en mitjans de comunicació –com el programa 'Òrbita Laika', de TVE– i en formats que combinen arts escèniques i serietat educativa. Es pot explicar la ciència a través de l'humor, del teatre, o de la performance? Si això ajuda a entendre conceptes difícils, és clar que sí.

Un format participatiu i experimental

Les sessions de 'Ciència per obrir el meló' duren aproximadament dues hores. L'aforament pot variar a cada sessió, però és al voltant de les 100 persones, i després d'una salutació i una presentació del tema científic que s'abordarà, els participants es divideixen en grups i comença la primera part de l'activitat, que consisteix en observar i analitzar experimentalment alguns aspectes del tema que estem tractant, i que ens donaran idees i coneixements que ens serviran després per 'obrir melons' i debatre'ls. Per exemple, a la darrera sessió realitzada dins d'aquest cicle, el 13 de novembre passat, Big Van Ciència va treballar sobre diversos aspectes de la música: com funciona el so?; quines són les matemàtiques darrere d'una cançó?; és una composició de Mozart més complexa que el 'reguetón', o al revés? Els participants anaven passant per diferents estacions experimentals i treballaven l'acústica dels objectes, la formació d'ones sonores, s'observava l'espectre visible de diverses músiques específiques mitjançant un tub de Rubens, s'explicava què era un to fonamental i un harmònic… I un cop s’ha participat en tots els experiments, es passava a la segona part, el debat en grup, l'obertura definitiva del meló. A cada sessió, per cert, a més d'Helena i Oriol, també hi intervé un convidat, un especialista en el tema principal.

Un meló saborós i divertit

Aquesta segona part és la que planteja les preguntes interessants, perquè aborda també mites que estan instal·lats al pensament col·lectiu, però que no estan corroborats per la ciència experimental. En el cas de l'última sessió de novembre, alguns d'aquests mites serien aquests: els que escolten música clàssica són persones més intel·ligents que els que escolten altres estils, i si a un nadó se li posa música de Mozart, el cervell es desenvoluparà millor. És això veritat? O no està demostrat científicament? Durant una hora s'analitzen els diferents melons oberts i –sempre amb humor i mitjançant el mètode científic– s'arriba a la conclusió final emparada per la ciència. I al final, per acabar de reforçar les idees de la sessió, Big Van Ciència ens proposen un test mitjançant una aplicació al mòbil per posar a prova el nostre coneixement. No deixeu de participar en aquesta part! Us podeu emportar un bon regal.

La intel·ligència artificial, un tros de meló!

La propera sessió, com dèiem, serà l'11 de desembre, tindrà com a convidat Eduardo Sáenz de Cabezón (doctor en matemàtiques i presentador del programa 'Òrbita Laika') i tractarà sobre la intel·ligència artificial (d'ara endavant, IA). Aquí, els melons que val la pena obrir estan de plena actualitat en el debat públic. Les màquines poden pensar com els éssers humans? Arribarà un moment en què ens puguin substituir en totes les tasques que realitzem? Quin és el límit d’aprenentatge d’una IA? Podran desenvolupar emocions? Ens destruiran? O, si no passés això, ens faran millors o pitjors persones? Seran un gran avenç per a la humanitat o un retrocés? Sens dubte, és un tema intrigant –molt esperançador per a alguns, preocupant per a altres–, així que no hi ha res millor que una informació rigorosa i un debat constructiu per conèixer què és una IA, com funciona, què pot fer i en què ens pot ajudar (o perjudicar). Només a través de la ciència podrem descartar falses creences i pors insostenibles.

En aquesta sessió, com en les anteriors, hi haurà tallers experimentals per comprendre els fonaments de la IA i saber utilitzar determinades aplicacions: què és un algoritme i com funciona, com es formen xarxes neuronals artificials que fan que les màquines aprenguin (Machine Learning) de diferents maneres, i quins usos pràctics beneficiosos (al camp de la medicina, per exemple), creatius (al terreny de les arts) o lúdics se'n poden derivar del seu ús. Al final, obert el meló, podrem comprendre millor si la IA realment l'ha feta grossa i en quin sentit serà important en el futur de la humanitat. Interessant, oi? Apunteu-vos per descobrir-ho!

Aterra la tercera edició de San Miguel On Air Barcelona, un cicle de concerts vibrants amb els quals la festa està més que assegurada perquè compta amb un ampli repertori a algunes de les millors sales de Barcelona.
El mes de novembre hi haurà un total de 10 concerts. El primer serà al Marula Café el divendres 1 de novembre a les 21h: l'Organikka Live Sessions ft Samba Quintal Delas, el primer grup de Samba barceloní format únicament per dones. Marina y su Melao tocaran a la mateixa sala el 2 de novembre a les 22h, un concert explosiu on aquesta banda fa una reverència al gènere porto-riqueny de la bomba. El 2 de novembre també hi haurà un triplet de concerts a la Sala Bóveda a les 19h, enmarcats dins del Jimy Fest, tres grups locals del millor rock i heavy: Barrena, Brote i Ars Nova. 
El dia 8 de novembre a les 23,30h al Diobar tocarà el Comando BCN Salsa, que reuneix als cadells més entremaliats del gènere cubà de Barcelona. El 10 de novembre a les 20h serà el torn de la mítica banda La Beriso a la Sala Wolf, per escabellar-se al ritme del rock argentí. 
El 23 de novembre hi haurà quatre concerts. A les 22h, al Marula Cafè, trauran el cap el col·lectiu Nación Funk Soul Station amb Jonathan Herrero per fer-vos more els malucs al so de la música afroamericana. La banda anglesa nascuda als anys 80, Immaculate Fools, farà un concert a la Sala Wolf a les 20h. Pili y Los Cometas aterraran a El Paraigua a les 21h amb la seva singular reinterpretació de temes que neixen del blues. El Bóveda acollirà el Metalcova Fest XV amb les actuacions dels millors grups de referència del heavy metal clàssic a nivell estatal i europeu: War Dogs, Trojan i Titan Savage Grace. 
El gran final del cicle de novembre serà a la Sala Wolf a les 20h: amb les vibracions de rock alternatiu d'Ultraligera. Aprofiteu aquesta iniciativa de San Miguel que aposta per la cultura!

La Festa del Vi Novell sempre arriba a la tardor, quan el raïm ja s’ha collit i s’ha convertit en vi. I podeu ser els primers en tastar els vins catalans de l'anyada 2024, acabats de fer, en una gran celebració! El col·lectiu d'elaboradors de Vi Novell us els oferirà als jardins del Palau Robert el 30 de novembre: un total de 8 cellers provinents de diferents punts del país, acompanyats per elaboradors de Mallorca, un territori amb una gran tradició de vi novell. És una ocasió de luxe per tastar el novell, l'únic vi de temporada, acabat de sortir del celler i que ara es troba en el seu millor moment per ser consumit. Un vi honest i sense complicacions, que convida a celebrar i a compartir.

L’hedonisme no només vindrà dels raigs de vi, que començarà amb el tradicional espinjolament de la bota, a càrrec de la padrina del vi novell 2024, la periodista Carme Gasull. També hi haurà un maridatge d’embotits i formatges. I, per si això no fos prou, s’hi farà una actuació castellera per penjar la branca de pi que tradicionalment identificava els establiments que oferien vi novell. Finalment, us posaran a prova amb un 'quiz' del novell, una activitat ben entretinguda! L’esdeveniment durarà des de les 11:30 h del matí fins a les 20 h del vespre, i podreu adquirir els tiquets allà mateix per fer les degustacions. Un esdeveniment ideal per començar l'època nadalenca amb més alegria que mai!

Us fascinen els espectacles en directe? Els ‘Dissabtes d’òpera’ tornen aquesta tardor per omplir-vos de música que us arribarà fins al més profund i us farà viure tardes úniques a Barcelona, al costat del Mediterrani. Gràcies al gran èxit de la temporada passada, l’Eurostars Grand Marina Hotel 5* G.L. torna a aixecar el teló amb una nova temporada de recitals tribut a les grans àries de l’òpera. Només els dissabtes de novembre, un trio musical acompanyat per un pianista us delectarà a The Corner, l’espai exclusiu al vestíbul de l’hotel, amb interpretacions en directe i una atmosfera inigualable.

A més, podreu gaudir d’un aperitiu especial pensat exclusivament per a l’ocasió, que inclou un assortiment de formatges o una selecció d’ibèrics acompanyats d’una copa de vi de proximitat. I encara hi ha més... per a aquells que vulgueu prolongar la vetllada, l’hotel ofereix l’opció de completar la nit amb un exquisit sopar al seu restaurant Aire de Mar. L’accés als ‘Dissabtes d’òpera’ està obert tant per a hostes de l’hotel com per a visitants externs, perquè tothom pugui gaudir de l’art i el luxe!

Els concerts, que es celebraran tots els dissabtes de novembre, comencen a les 20:30 h i tenen una durada d’una hora. Així que, si us apassiona la música i voleu viure una experiència única, reserveu ja les butaques més privilegiades de la ciutat i no deixeu passar aquesta oportunitat de gaudir d’un espectacle d’òpera en directe.

Imagineu-vos gaudir dels vostres artistes preferits envoltats per l’espectacular paisatge de les muntanyes de La Cerdanya, respirant natura i música en plena harmonia. Aquest any s'inaugura l’Occident Winterfest, que us oferirà una experiència singular a Fontanals de Cerdanya durant els dies 6 i 7 de desembre, de 18h a 2h, coincidint amb el pont de la Puríssima. Comptarà amb artistes reconeguts com Juan Magán, Taburete, La La Love You, Marlena, Iñigo Quintero, DePol, Hey Kid i Innmir, que es desplegaran a l'escenari per fer-vos viure moments inoblidables. 

Més enllà de l’impressionant cartell musical, el festival incorpora activitats diverses per a tots els gustos, juntament amb una oferta gastronòmica selecta que inclou sabors típics de la regió. Aquesta proposta culinària, dissenyada per satisfer tot tipus de paladars, us permetrà relaxar-vos i prendre alguna cosa mentre us impregneu de l’encant i la màgia d’aquest festival hivernal.

Aquest esdeveniment a gran escala està organitzat pel Grup Clipper's, una promotora amb àmplia experiència en festivals destacats com el Cap Roig Festival, Les Nits de Barcelona, White Summer i Occident Summerfest. 

Esteu preparats per viure aquest nou festival que promet inspiració, emoció i molta diversió en un entorn incomparable? Aconseguiu les vostres entrades!

Qui no recorda l'emblemàtica botiga Vinçon? Aquell temple del disseny que, durant dècades, va convertir el Passeig de Gràcia en un punt de trobada per als amants de l'arquitectura, l'art i la creativitat. No només va ser un espai de venda d'objectes i mobiliari, sinó un referent cultural i estètic a la ciutat de Barcelona. Ara, l'exposició ‘100 objectes d'IKEA que ens hagués agradat tenir a Vinçon’, que es pot veure al Disseny Hub Barcelona, us proposa un exercici de nostàlgia i a la vegada d'imaginació.

Aquesta mostra temporal, comissariada per l'arquitecte Juli Capella i basada en una idea original de Fernando Amat, director i ànima de Vinçon, explora el paper democratitzador del disseny tant en Vinçon com en IKEA. A través d’un diàleg entre el disseny escandinau i el mediterrani, l'exposició reflexiona sobre l’evolució de conceptes com la sostenibilitat i la funcionalitat, així com la influència del disseny en el nostre benestar quotidià. A més, ens convida a imaginar un món on Vinçon hagués estat la gran marca global, subratllant el poder del disseny per transformar cultures i estils de vida.

No deixeu passar l'oportunitat de submergir-vos en aquest diàleg únic entre dos mons creatius. Del 17 d’octubre al 23 de febrer, aneu al DHub a descobrir com el disseny ha marcat tendència a les nostres llars i la nostra manera de viure. A més, trobareu moltes sorpreses que faran volar la vostra imaginació i us faran reviure la màgia d’un espai que va transformar Barcelona.

El mar, immens i ple de vida, ha estat sempre una font de misteris i llegendes. Però ara, més que mai, és també el protagonista d’un dels grans reptes del nostre temps: com podem viure en harmonia amb els seus ecosistemes? L’exposició ‘L’oceà parla. Noves ecologies i economies del mar’, que es pot veure al DHub, obre la porta a repensar el nostre vincle amb l’oceà, a través de l’arquitectura, l’urbanisme i el disseny, disciplines que ens ajuden a imaginar un futur més sostenible.

A través de cinc àmbits, us submergireu en un recorregut que us farà qüestionar l’impacte de l’acció humana sobre el mar i descobrireu com es poden dissenyar solucions creatives per protegir-lo. Des de la necessitat de regenerar les costes fins a noves formes de convivència amb la fauna marina, cada espai de l’exposició us plantejarà una nova manera de mirar l’oceà: no com un recurs a explotar, sinó com un aliat essencial per al futur.

Voleu conèixer com es poden crear nous materials a partir d’algues o com la investigació amb espècies marines pot donar lloc a aliments i medicaments del futur? Aquesta exposició us mostrarà com els experts estan treballant en projectes revolucionaris que podrien transformar la nostra relació amb el mar. Tot plegat, amb un toc d’optimisme i innovació que us farà sortir amb una nova mirada sobre el món que ens envolta.

I si voleu aprofundir en aquests temes, la mostra també inclou activitats paral·leles com un club de lectura que explora els usos i abusos del mar, que es du a terme quasi tots els últims dimecres de cada mes. No us perdeu aquesta oportunitat única de descobrir com Barcelona pot liderar aquest canvi de paradigma, del 10 d’octubre al 23 de febrer al DHub. Us atreviu a escoltar el que l’oceà té per dir-vos?

Prepareu-vos per a una experiència única que només es viu un cop cada 200 anys. The Macallan, juntament amb ILUZIONE Diagonal, us conviden a formar part d'una sèrie d'esdeveniments mensuals que celebraran el llegat d'una de les marques de whisky més llegendàries del món. Cada mes fins a l'abril, aquesta cita us portarà a recórrer els primers 50 anys d'història de The Macallan, amb sabors i aromes del whisky escocès més prestigiós, acompanyat amb menús dissenyats a mida per a l'ocasió.

En cada esdeveniment us esperen coses úniques: una edició limitada i secreta de The Macallan es revelarà al final de la nit, convertint cada vetllada en un descobriment tant per als apassionats del whisky com per a aquells que us esteu endinsant en aquest món. A més, podreu gaudir de còctels i plats pensats per ressaltar les notes d'aquest icònic destil·lat.

Submergiu-vos en una atmosfera captivadora, on l'art del whisky i l'alta cuina s'uneixen per crear una experiència única. Cada trobada serà una oportunitat per gaudir i aprendre més sobre aquesta beguda excepcional, garantint que sortireu amb nous records inoblidables.

'El clan de hierro', de Sean Durkin, explica la increïble història dels germans Von Erich, que van fer història al món de la lluita lliure professional a principis dels 80. Entrenats pel seu propi pare, els va instruir amb un lema molt clar: cal ser fort per protegir la família. Lluitar es converteix, doncs, en un requisit perquè l'amor perduri i no es trenqui. I a la pel·lícula descobrireu com aquesta màxima recorre els universos d'aquests quatre germans que, entre tragèdies i triomfs, es van enfrontant als diferents reptes que la vida els ofereix dins i fora del ring. Una pel·lícula plena d'emocions que ha aconseguit un gran èxit de taquilla als Estats Units i crítiques enlluernadores, amb una de les millors interpretacions de Zac Efron al paper protagonista acompanyat de l'actor de moda, Jeremy Allen White ('The Bear'). Tots dos han transformat els seus cossos per a la pel·lícula, fins aconseguir el físic propi de les estrelles de la lluita. La resta del repartiment és espectacular, amb Harris Dickinson ('El triangle de la tristesa') i Lily James ('Baby Driver'). Preparats per al combat?

Un dels efectes que més busquem quan contemplem alguna obra d’art és que ens travessi l’ànima com una fletxa. Que ens bategui el cor o el cervell a mil! Aquesta és una de les intencions principals de ‘Temporals’, un cicle d’exposicions organitzat per l’Institut de Cultura de Barcelona que té l’objectiu de crear accions i experiències artístiques que interpel·lin la ciutadania i hi dialoguin. 

Us faran qüestionar interrogants tant necessaris com el futur de la humanitat, les obres en creació comunitària o experimentar com l’obra també és creada pel públic i evoluciona en funció de la seva mirada. I, a més de la peça expositiva, hi haurà un seguit d’activitats i experiències on la participació de col·lectius, entitats i ciutadania és imprescindible.

Hi trobareu set exposicions repartides per 12 Centres Cívics de la ciutat. ‘De pedra’ és una instal·lació visual amb una base d’imatges d’arxiu que muta en presència de cada visitant, que imita el procés de construcció dels records. ‘El cielo las estrellas’ us convidarà a relacionar el que és tangible amb el que és intangible i el cos amb l’esperit des de l’art. 'El Dissens' parteix d’una pràctica assembleària amb estudiants que va donar com a resultat un guió per a una obra audiovisual. 'Orientar-se en la foscor més absoluta' presenta de forma audiovisual la paradoxal situació resultant d'un hipotètic col·lapse mediambiental: les solucions des de la tecnologia són, en part, les que amenacen la sostenibilitat de la Terra. A 'The Opposite Sea' es convida a qüestionar la mirada que es té del mar Mediterrani que pot ser sinònim de contemplació, llibertat, però també de lloc de fronteres i conflicte. La proposta audiovisual i performativa 'Vinader: un viaje interplanetario' convida a obrir-se al desconegut per explorar el present a través de la imaginació, inspirat en les muntanyes de Montserrat. I, finalment, 'Fem festa – més enllà de la tradició': una obra compartida que qüestiona el sentit de les celebracions i actes similars.

Us apunteu a gaudir de totes aquestes obres experiencials? Consulteu la programació i localitzacions al seu web!