Coses per fer a Barcelona al setembre

La Mercè és la Festa Major de Barcelona, juntament amb les Festes de Santa Eulàlia. Aquesta festivitat ret homenatge a la Mercè, patrona de la ciutat, i s'ha celebrat des del 1868, quan es van començar a celebrar festes religioses i populars en honor de la Mare de Déu de la Mercè. Dansa, música, circ i cultura popular, tu esculls què t'agrada més!

Barcelona és una ciutat multicultural i diversa on conviuen centenars de cultures. No és estrany, doncs, que la ciutat aculli festes tradicionals d'altres països que fan sentir la gent que ha nascut allà més a prop de casa seva i donen a conèixer les seves tradicions als barcelonins i barcelonines. Ara, Barcelona acollirà la 14a edició de la festa més gran d'Europa dedicada a la cultura mexicana i que ja s'ha convertit en una tradició a la ciutat. Els pròxims 14 i 15 de setembre, El Poble Espanyol tornarà a ser l'escenari per celebrar la festa del Grito de México, que commemora la independència de Mèxic.

La majoria dels catalans estem d'acord quan diem que la diada del llibre per excel·lència és la de Sant Jordi, però sempre és un bon dia per apropar-se a una de les llibreries de Barcelona i escollir la vostra pròxima lectura. A més de les meravelloses botigues de llibres de la ciutat, Barcelona acull mercats i fires on trobar llibres de tota mena, des dels més actuals fins a d'altres de segona mà. Però si parlem de fires literàries, no ens podem oblidar de la més antiga de la ciutat: la Fira del Llibre d'Ocasió, Antic i Modern, la fira d'aquest tipus més antiga no només de Barcelona, sinó de tot Europa. I aquest 2024 torna a passeig de Gràcia per celebrar la 73a edició del 20 de setembre al 6 d'octubre.

Molts d’entre nosaltres hem crescut dins l’imaginari de Pixar. Ja sigui sota el mar, amb les aventures de Nemo, o al cel, amb 'Up', el món d’aquest estudi cinematogràfic d’animació ens ha acompanyat al llarg de les nostres vides. Per tots aquells fans incondicionals, heu de saber que l’univers de Pixar obrirà les portes a Barcelona en una exposició immersiva que recrearà espais a mida real de pel·lícules de Disney i Pixar: 'Mundo Pixar'. 

Molts hem somiat amb les històries de Jules Verne i hem desitjat formar-ne part. Des d'acompanyar el professor Lidenbrock en les seves aventures al centre de la terra, fins a formar part de l’extravagant viatge de Phileas Fogg al voltant del món, el nostre imaginari infantil anhelava viure totes aquestes experiències. Si bé anar de Prayagraj a Calcuta en tren i a lloms d’un elefant i després navegar en vaixell fins a Hong Kong és pràcticament impossible, el que sí que podem fer per satisfer la nostra veueta interior és viure les experiències de Verne en una exposició immersiva exclusiva a Barcelona. 

Amb motiu del bicentenari de l’escriptor i dramaturg, l'Ideal.Centre d’Arts Digitals, al costat de l'estudi de continguts audivosuals català Layers of Reality, ha creat una nova experiència per retre homenatge a l'autor francès i a les seves obres més emblemàtiques: 'Jules Verne 200'.

La Fundació Èpica de la Fura dels Baus, un centre de creació i investigació en arts avançades que promou la col·laboració horitzontal entre humanitats, ciència, tecnologia i societat, ha programat un festival internacional en cloure l’estiu i que s'allargarà fins a mitjan novembre. 'The Gate: Art, Ciència, Tecnologia i Societat' tindrà lloc del 9 de setembre al 13 de novembre a Badalona, amb seu al Moll de Capitania i un espai efímer als seus voltants.

De què va? Per primera vegada a Barcelona, tres versions de La visió de sant Francesc pel Papa Nicolau V de Zurbarán es reuneixen en una mateixa sala. Una ve de Lió, una altra de Boston i la tercera ja era a casa, al MNAC. Aquesta trobada inèdita ens permet observar com el geni barroc va jugar amb la llum, la composició i els detalls per donar forma a la seva visió d’una llegenda religiosa, i és el punt de partida de l'exposició que el Museu Nacional dedica al geni barroc. 

Per què hi heu d'anar? L'exposició, sota el nom de Zurbarán (sobre)natural, no és una retrospectiva del pintor, sinó que busca establir connexions entre l'artista i creadors catalans contemporanis com Alfons Borrell, Toni Catany, Joan Hernández Pijuan, Josep Guinovart, Antoni Llena, Francisco Martínez, Aurèlia Muñoz, Marta Povo, Antoni Tàpies, i Eulàlia Valldosera. Enllaçant peces religioses de Zurbarán amb creacions inspirades per l'artista o pels temes que aquest tractava, la mostra evoca una continuïtat en la síntesi formal i en l’aspiració espiritual. 

De què va? Una escultura de franges de colors que s’apilen fins a arribar als set metres d’alçada rebrà els visitants que treguin el cap a la Pedrera fins al 6 de juliol. És una obra de Sean Scully, l’artista abstracte dublinès que va viure a Barcelona durant 14 anys, i que es retroba amb la ciutat ara que la Fundació Catalunya La Pedrera li ha dedicat una exposició retrospectiva.  

Per què hi heu d'anar? Per veure més de seixanta obres entre pintures, escultures i fotografies, que conformen un recorregut cronològic per les sis dècades de producció de Scully, tot convertint-se en l’exposició més completa de l’artista que s’ha fet mai en aquesta ciutat. De la seva època a Barcelona, el pintor destaca el caràcter vibrant de la ciutat i la seva llum, que entrava per la finestra del seu estudi al carrer Joaquim Costa: “era un espectacle lluminós que feia visible un ball de partícules de pols”, recorda. A més, fruit d’aquesta estada a Barcelona va crear una sèrie d’obres, algunes de les quals es poden veure a La Pedrera, com ara Barcelona Band of Light (2004) i Barcelona Dark Wall (2004).

De què va? Ningú pinta des de zero. Però veient les pintures matèriques d’Antoni Tàpies, amb els colors llisos, els materials pobres i la simplicitat extrema dels seus símbols, podríem arribar a pensar que l’artista ho va aconseguir. En les seves obres més famoses, Tàpies ens demana silenci i contemplació, precisament perquè aprenguem a mirar amb més força i a parar atenció davant d’un món saturat d’imatges. Ara, el museu es pregunta quin era l’imaginari de Tàpies quan va començar a pintar.

Per què hi heu d'anar? Per endinsar-vos en l’entorn visual de l’artista amb una cinquantena d’obres i amb més d’un centenar d’objectes i documents de natures diverses. Després del centenari on hem celebrat l’artista, ha arribat el moment de pensar Tàpies des de noves mirades, qüestionant-ne els relats més hegemònics.  

De què va? L'exposició Entre dos patis. El pas de Fina Miralles, Susana Solano i Eva Lootz per l’Espai 10 reconstrueix tres exposicions emblemàtiques d'artistes femenines de les dècades de 1970 i 1980 que es valen de diferents medis per explorar el romanç que existeix entre el cos i la natura. Una d'elles és Fina Miralles (1979), coneguda per la seva obra conceptual i la seva exploració de la relació entre la natura i la cultura amb performances, instal·lacions i obres pictòriques. Susana Solano (1980) és l'altra, que introdueix un altre escaló a la dualitat cos-natura: la memòria. Fa ús de materials industrials com el ferro i l'acer per crear formes abstractes que interactuen amb l'entorn. Finalment, Eva Lootz (Viena, 1940) continua sumant elements com el temps, reflexionant sobre la intervenció humana en la natura i fent art a partir de materials com el mercuri, el carbó, la sorra i la fusta.

Per què hi heu d'anar? Per conèixer aquestes tres artistes i recordar l’antic Espai 10, una sala diàfana amb grans finestrals oberts al Pati de l’Olivera i al Pati del Garrofer. 

De què va? Pregàries de resistència recull més de 25 anys de trajectòria de Carlos Motta, un artista que explora el cos i la dissidència sexual com a formes de protesta política. La mostra inclou des dels seus primers autoretrats fotogràfics fins a les seves performances i videoinstal·lacions més recents, creant un recorregut per la seva evolució artística i temàtica.

Per què hi heu d'anar? Per qüestionar la visió eurocèntrica de la història, la colonització i el paper de la religió com a eina de control. Establert a Nova York des dels anys noranta, el treball de l'artista tracta la política del gènere, la sexualitat i la crisi del VIH/sida.

De què va? Aquesta exposició comissariada per Maria Garganté explica com la paraula femenina ha estat sovint oculta, negada o desacreditada en la història, la literatura i els relats bíblics i mitològics.

Per què hi heu d'anar? Per conèixer veus femenines referents en resistència cultural a través de la paraula, gràcies a una selecció d'obres diversa i sorprenent. Des d'una Immaculada Concepció de Luis Fernández de la Vega a un petit dibuix de 'Santa Anna ensenyant a llegir la Verge' de Picasso, passant per un autoretrat que Caterina Albert i Paradís (Víctor Català) va fer d'ella mateixa l'any 1890, fins a arribar dibuixos de la mística Josefa Tolrà i obres de les artistes contemporànies Eulàlia Valldosera i Kima Guitart. 

De què va? Com dissenyarem, ara que cada vegada hi haurà més escassetat de matèries primeres? La nova exposició permanent del DHub intenta respondre aquesta pregunta. Sota el nom ‘Matter Matters. Dissenyar amb el món’, la comissària Olga Subirós fa un recorregut pel passat, el present i el futur de la matèria, des de l’extractivisme colonial al moment de crisi climàtica actual. 

Per què hi heu d'anar? La mostra aglutina, en una superfície de 1.000 m², més de 700 peces de creadors nacionals i internacionals. Algunes peces són de rabiosa actualitat, i d’altres són peces de les col·leccions històriques del Museu del Disseny: la idea és que entre elles hi hagi un diàleg per explicar com el disseny ha estat un agent clau en les transformacions que ha patit el món des que els humans vam començar a fer-nos-el nostre. 

De què va? Barcelona acull l'exposició més gran mai celebrada a Espanya i la primera de gran rellevància dedicada a Fernando Botero. Poc més d'un any després de la seva mort, el Palau Martorell de Barcelona organitza la mostra més completa de pintura de l'artista Colombià que s'ha organitzat mai a l'Estat. Comissariada per Lina Botero i Cristina Carrillo de Albornoz, aquesta exposició és un homenatge a un dels artistes més importants del segle XX, reconegut pel seu estil de volums monumentals i vibrants colors que va rebre el nom de boterisme. 

Per què hi heu d'anar? Per recórrer els més de seixanta anys de la seva carrera a través de més de 110 obres de tota mena: escultures, olis, aquarel·les, sanguines, carbonets, dibuixos al llapis, etcètera. I a més, algunes de les pintures que es poden veure a 'Fernando Botero. Un mestre universal', procedeixen de col·leccions privades i han estat cedides excepcionalment per a l'exposició.  

De què va? La Fundació Vila Casas mostra l'obra de Carles Gabarró al llarg de quatre dècades d’experimentació pictòrica marcada per la repetició obsessiva d’objectes i temes. Amb una pintura matèrica i intensa, Gabarró crea una iconografia pròpia en constant mutació. 

Per què hi heu d'anar? La seva pintura, allunyada del consum ràpid, exigeix la col·laboració de l’espectador i esdevé un agent discursiu que dialoga amb l’art, la ciència i el pensament contemporani.

De què va? Una visió immersiva sobre la riquesa natural i cultural de l’Amazònia protagonitzada les veus autòctones que aporten alternatives per viure en harmonia amb la natura. La mostra combina art, ciència i activisme per abordar problemàtiques com la desforestació, la sequera o el control de recursos naturals.

Per què hi heu d'anar? La mostra es presenta com un recorregut sensorial des de les arrels fins a les branques de l'Amazònia, passant pels seus rius, boscos, pobles, rituals i habitants. Davant de la necessitat urgent de recuperar formes més respectuoses de viure per preservar-nos (al planeta i a nosaltres), 'Amazònies' ens proposa una nova manera de reconnectar amb la vida i la natura, aprenent de la saviesa del poble amazònic i fugint de la visió fatalista de la situació actual.

L'any 2021, Eva Libertad i la seva germana Miriam Garlo van rodar un curtmetratge anomenat Sorda, que parlava de la maternitat, i totes les ramificacions que s'hi deriven, per una dona no oient. La mateixa Garlo, protagonista del curt, és sorda. I l'experiència conjunta les va deixar amb ganes de més. Explicant una història similar, i amb el mateix títol, en format llargmetratge, la cineasta i l'actriu desenvolupen ara un drama familiar que posa el focus en el xoc entre dos mons, el que hi sent i el que no, que haurien de ser el mateix: per les persones sordes, el dia a dia es complica, també les relacions personals i sentimentals, i encara més un fet tan transcendent com és la maternitat.

Sense moralines ni missatges massa fàcils, la pel·lícula ens presenta un personatge amb complexitats que no és representatiu de res més que de si mateix, i un conflicte familiar en què no hi ha ni bons ni dolents. La sordesa complica encara més una comunicació humana que ja és complicada per si mateixa. I Sorda vol mostrar aquesta singularitat, les violències socials que pateix algú amb una discapacitat, i la manca d'empatia que de vegades, massa, tenim com a societat. La pel·lícula fou la gran guanyadora del darrer Festival de Màlaga, on es va endur els premis a Millor Pel·lícula, el de Públic, i per les interpretacions d'Álvaro Cervantes (ex aequo amb Mario Casas) i de Miriam Garlo (ex aequo amb Ángela Cervantes).

Dir.: Eva Libertad (Espanya, 2025). 100 min. Estrena: 4 d'abril

Alquimistes, califes, una nena obsessionada amb els focs artificials i un llibre robat que conté secrets que poden acabar amb el món conegut. Un coming-of-age ple de perills situat a l'Al-Andalús, al segle XI, que és també una suma de talents d'arreu del món: nombrosos professionals de casa nostra (els guionistes són Xavier Romero i Llorenç Español), directora iraniana, director d'animació amb el prestigi del madrileny Raúl García (amb experiència a Disney i a Gaumont) i coproducció alemanya, singapuresa i catalana.

Tot plegat per oferir una de les pel·lícules d'animació més ambicioses dels darrers anys fetes fora de Hollywood. Una aposta que barreja la bellesa de les seves imatges amb el sentit de l'aventura més pura, perfectament adequada per gaudir en família.

Dir.: Shadi Adib (Espanya, Alemanya, Singapur, 2025). 86 min.Estrena: 11 d'abril

El nom de Gerard Oms va sortir de l'anonimat quan, l'any 2021, es va citar per partida doble en dues entregues de premis quan el món vivia els efectes de la pandèmia i el confinament: per una banda, Mario Casas li agraïa la complicitat i l'ajuda quan guanyava el Goya per No matarás. De l'altra, els lampistes de Sis dies corrents, de Neus Ballús, destacaven el seu paper fonamental quan recollien el premi d'interpretació al Festival de Locarno. La qüestió és que Oms era, i és, coach d'actors. I justament quan rodava No matarás, va rebre els ànims de Mario Casas per llençar-se a plasmar en un guió les seves inquietuds creatives: “Si ho fas, jo la protagonitzaré”, li va dir.

Dit i fet, Molt lluny suposa una obertura en canal del cineasta novell, un viatge d'autodescobriment inspirat en allò que ell mateix va viure fa uns anys. Rodada als Països Baixos i definida per Gerard Oms com un "late coming-of-age", la pel·lícula va més enllà per reflexionar sobre la identitat, el privilegi i les minories. Amb la complicitat d'un Casas que mai ha estat millor davant d'una càmera (ja va ser reconegut al Festival de Málaga, també el film, guanyador del Premi del Jurat de la Crítica), i d'un David Verdaguer que fa un rellevant paper secundari, els magnífics resultats de Molt lluny demostren que la potent veu de Gerard Oms ha arribat per quedar-se.

Dir.: Gerard Oms (Espanya, 2025). 100 min. Estrena: 11 d'abril

Amb comèdies com Todos los hombres son iguales, Boca a boca i El amor perjudica seriamente la salud, Manuel Gómez Pereira es va convertir en un dels cineastes més taquillers de l'Estat espanyol en els ja llunyans anys 90. Darrerament dedicat a dirigir sèries de televisió, ara torna a la gran pantalla per la porta gran amb un remake de la magistral i divertidíssima Un funeral de muerte (Frank Oz, 2007), ja reversionada pels americans amb el mateix títol.

En la seva adaptació, Gómez Pereira compta amb un repartiment espectacular: Quim Gutiérrez, Inma Cuesta, Belén Rueda, Ernesto Alterio, Hugo Silva, Arturo Valls, Antonio Resines... Excel·lents comediants per una trama vodevilesca que desperta la més caòtica capsa dels trons quan, en el funeral del patriarca, es destapa el seu secret més íntim.

Dir.: Manuel Gómez Pereira (Espanya, 2025). 120 min. Estrena: 11 d'abril

A quatre mans. Les germanes protagonistes de Prodigiosas desenvolupen una tècnica única en el món per continuar tocant juntes el piano quan una d'elles és diagnosticada amb una rara malaltia que li afecta les mans. I els Potier, pare i fill, dirigeixen també a quatre mans aquesta història de superació que s'inspira lliurement en el cas real que les bessones Audrey i Diane Pleynet, rebatejades al film com Claire y Jeanne Vallois.

Concebuda com un cant a la resiliència, la perseverança i el poder sanador de la música, aquesta producció francesa és un drama commovedor que protagonitzen Camille Rezet (coneguda per la sèrie Emily in Paris) i Mélanie Robert, i que té en el seu repartiment el còmic Franck Dubosc (Vacaciones sin mamá) en un insòlit canvi de registre.

Dir.: Frederic Potier i Valentin Potier (França, 2024). 101 min. Estrena: 16 d'abril

Després de la seva incursió en el gènere de terror amb fantasmes a Presence, el director Steven Soderbergh reuneix un repartiment de campanetes per construir un intel·ligent thriller, pur divertimento. A Confidencial, el que el personatge de Michael Fassbender, espia d'una agència britànica en cerca d'un talp a la seva organització, davant d'una amenaça que podria acabar amb milers de vides. Com si es tractés de Jessica Fletcher, el protagonista reuneix en un sopar els sospitosos, entre els quals destaca la seva pròpia esposa, també membre de l'agència, i a qui interpreta Cate Blanchett.

Al costat de la parella, hi brillen Marisa Abela (l'Amy Winehouse de Back to black), Naomie Harris (la Moneypenny de les darreres pel·lícules Bond) i Tom Burke (Furiosa). L'hiperactiu Soderbergh (33 pel·lícules i vuit sèries de televisió dirigides en 36 anys des del seu debut amb Sexe, mentides i cintes de vídeo) afegeix una nova experiència amb aquesta comèdia de personatges disfressada de thriller conspiratiu.

Dir.: Steven Soderbergh (Regne Unit, 2025). 93 min. Estrena: 16 d'abril

Explica Toni Soler, popular comunicador i guionista d'aquesta pel·lícula, que Parenostre no defuig cap polèmica. I així és: el retrat d'aquells dies previs a la publicació de la notícia sobre la fortuna no declarada en comptes bancaris andorrans de Jordi Pujol és la d'una crisi familiar, institucional, política i de país. Dirigida per Manuel Huerga (Salvador Puig Antich), la trama retrata un Pujol que veu com, de la nit al dia, perd un llegat que creia intocable. També com obre els ulls davant les martingales dels seus fills, que probablement coneixia fil per randa, però preferia fer veure que no. “Gràcies per protegir els nostres fills”, sentirem dir a la seva dona, Marta Ferrusola.

L'ombra de la corrupció, pròpia i també del seu partit polític, i l'escàndol mediàtic de l'ex president no exclou que es parli també de les clavegueres de l'Estat i de l'arrencada del Procés. Primera pel·lícula europea filmada íntegrament en un plató fent servir producció virtual i combinant tecnologia croma i LED, Parenostre proposa a l'espectador el salt de fe de veure Pujol interpretat per un entregat Josep Maria Pou, cap d'un cartell que inclou noms com Carme Sansa, Pere Arquillué, David Selvas, Alberto San Juan, Sílvia Abril i Antonio Dechent.

Dir.: Manuel Huerga (Espanya, 2025). 86 min. Estrena: 16 d'abril

Allò de basat en fets reals pren una enorme dimensió amb aquesta pel·lícula bèl·lica que signa el britànic Alex Garland, director de la magnífica Civil War i guionista de la trilogia 28 dies/setmanes/anys després. En aquesta ocasió uneix forces en tasques d'escriptura i direcció amb Ray Mendoza, veterà de la Guerra d'Irak, amb una immersiva proposta que ens converteix en companys d'un escamot dels Navy SEAL nord-americans a la llar d'una família iraquiana, des d'on observen els moviments de les seves forces en territori insurgent.

Explicada en temps real, sense música però amb un poderós ús del so, i basada en les experiències dels soldats que hi van ser, a banda de la del mateix Mendoza, que va ser condecorat per la seva participació en la missió que s'explica a la pel·lícula, la versemblança de la història que s'explica a Warfare sembla fora de tot dubte. Joseph Quinn (Gladiator II) i Will Poulter (Guardianes de la Galaxia, vol. 3) són els noms més coneguts del repartiment d'una història visceral i duríssima que ens recorda que la guerra mai no s'acaba per aquells que en formen part.

Dir.: Alex Garland i Ray Mendoza (Regne Unit, 2025). 95 min. Estrena: 16 d'abril

A la vora del riu Bidasoa es troba l'Illa dels Faisans, el condomini més petit del món, que pertany, sis mesos l'any, a l'Estat espanyol i, els altres sis mesos, al francès. En aquest context, apareix un cadàver justament en el moment d'intercanvi de sobirania de l'illa. Qui se n'ha de fer càrrec?

Amb aquesta potent i atractiva premissa, el cineasta basc Asier Urbieta presenta la seva òpera prima, un thriller fronterer i humanista de producció catalana (a càrrec d'Arcadia Pictures, responsables de Robot dreams, As bestas o la sèrie El cuerpo en llamas) i rodada en euskera, que busca, en paraules de la seva productora Sandra Tapia, “mobilitzar consciències i fer reflexionar el públic”, barrejant el misteri amb el missatge social.

Els també bascos Jone Laspiur (gran revelació d'un altre poderós film com és Ane) i Sambou Diaby (vist a la sèrie Altsasu) són els protagonistes de la que s'endevina com una de les grans sorpreses del nostre cinema en aquesta temporada.

Dir.: Asier Urbieta (Espanya, 2025). 98 min. Estrena: 25 d'abril

Després del seu impactant debut amb Viaje al cuarto de una madre (2018) i quasi encadenant-la amb Los pequeños amores (2024), Celia Rico Clavellino presenta la seva tercera pel·lícula, una adaptació de la novel·la homònima de Rafael Chirbes que parla sobre dones sacrificades i silencis tan dolorosos que semblen sentir-se amb la força d'un crit rabiós. Poc temps després d'acabar la Guerra Civil, i en un poblet valencià on els seus habitants sobreviuen com bonament poden, una dona mira d'aixecar la seva petita família: el marit que treballa en una fàbrica, la sogra i la filla petita.

Interpretada per una magnífica Loreto Mauleón (gran revelació de la sèrie Patria), la protagonista veurà com el seu trist dia a dia s'altera amb l'arribada del germà del marit, a qui havien donat per mort, però que havia estat empresonat per "roig". Serà a partir de llavors quan descobrirà que no tothom està disposat a desviure's per la gent propera i s'adona que els seus sacrificis no tindran recompensa. Roger Casamajor, Ana Rujas i Enric Auquer participen també en aquesta mirada femenina, subtil i delicada, a la misèria, física i moral, de la postguerra espanyola.

Dir.: Celia Rico Clavellino (Espanya, 2025). 110 min. Estrena: 30 d'abril

De faules sobre el capitalisme salvatge, sobre els seus efectes destructius en la gent i tot el que ha comportat en diverses generacions d'humans, se n'han estrenat unes quantes a casa nostra. Des de les magnífiques Lehman Trilogy de Stefano Massini i El drac d'or de Roland Schimmelpfennig, o El muntaplats de Harold Pinter i, sense anar més lluny, Temps salvatge de Josep Maria Miró o Del fandom al troleig de Berta Prieto. La cadena del fred juga en aquesta lliga, cosa que no és gens intranscendent, i podem dir que té molt a veure amb la peça de Schimmelpfennig que va dirigir Moisès Maicas. Però Yaiza Berrocal hi ha afegit un component generacional i autobiogràfic important.

Perquè la protagonista d'aquesta història, la Lola (Valèria Sorolla), intolerant a la lactosa i fanàtica de les patates fregides ultracongelades McCain, s'assembla força a l'autora, segons podem llegir al que es diu d'ella a la web de la Sala Beckett. No sabem si va tenir una mare (Montse Esteve) que feia torns dobles en un geriàtric i un pare (Manel Sans) peó de fàbrica, exmilitant del PSUC i empedreït col·leccionista. Però aquesta és la família que ens presenta Berrocal, una immersió en una Catalunya progressista i obrera, els fills de la qual han preferit comprar accions amb els diners de la universitat per mantenir els somnis capitalistes absurds de la infantesa.

El protagonista d'aquesta història és un home gran, esquerp, que viu sol a la muntanya, després de passar molts anys a la presó per mor d'una joventut de militància armada. El company de lluita que el va trair ha aparegut mort a baix d'una muntanya i l'exmilitant comunista n'és el principal sospitós, ja que rondava per allà a la mateixa hora i va ser, precisament, qui va avisar les emergències. Un jutge instructor pensa que el nostre protagonista s'ha venjat. L'home gran és Lluís Soler i el magistrat és Bernat Quintana.

Tots dos protagonitzaran un duel de primer ordre durant l'interrogatori en què Quintana intentarà esbrinar si, realment, Soler ha assassinat el traïdor. No posseeix cap prova i només compta amb la seva capacitat dialèctica per descobrir la veritat. Però davant té un home que desconfia de l'Estat, que no es penedeix del seu passat i que no està disposat a posar-li gens fàcil. Ni el fet d'estar tancat en presó provisional fa que les seves forces minvin, que el seu intel·lecte flaquegi.

El que fa Cristina Clemente a Dones de ràdio és extremament complicat, a l'abast de molt pocs autors: una comèdia a partir d'una situació tràgica sense deixar-se pel camí ni una engruna de sensibilitat. Sap que no pot fotre-se'n, del càncer de mama, ni del drama que travessen milions de dones. Però pot crear una situació, uns mecanismes, que provoquin aquesta cosa tan estranya que és riure, o almenys esbossar un somriure, mentre plores.

I tot això és possible perquè disposa d'un director que es pren molt seriosament això del teatre i que sap ensumar els èxits, que sap subratllar frases i fer moure les peces com un escaquista, fins i tot qui té la idea de col·locar un pedrot gegant al mig de l'escena, sobre el qual giraran les seves criatures. Sergi Belbel, mestre de Clemente, ha assumit el text com si es tractés de Yasmina Reza o de Neil Simon, com si fos un clàssic contemporani, cosa que no tinc cap dubte que Dones de ràdio acabarà sent: amb la tirada que té l'autora a Europa i Amèrica Llatina, ja es deuen estar barallant per adaptar-la.

Fantàstic Ramon és la història d'un poble inventat, Santa Aurora de la Pietat, on hi passaran coses que semblen estranyes, però que podem veure contínuament si alcem la vista o parem bé les orelles. L'obra arrenca amb l'arribada de dos estranys, una professora altament capacitada, la Margarida (Vanessa Segura), i un ninot de drap que neix de la Clara (Anna Moliner). Dues vides que, tot i els intents, seran incompreses i es creuaran de manera inevitable.

És molt interessant la proposta de Clàudia Cedó. Sobretot, perquè per explicar la història d'un nen diferent de la resta utilitza tres tipus d'intèrprets: els convencionals, els que tenen diversitat funcional de la seva companyia Escenaris Especials i, finalment, el ninot de drap. Qui és l'estrany?, ens ve a preguntar.

L'analogia entre el Mort d'un viatjant d'Arthur Miller i aquest Mort d'un comediant de Guillem Clua és clara. N'hi ha prou de fer un cop d'ull al títol. Però, més enllà d'això i de l'ús que fa el dramaturg barceloní del clàssic del nord-americà, poc tenen a veure, encara que Clua hagi posat en Llorenç Cardona (Jordi Bosch) un grapat de personatges masculins cèlebres, Willy Loman inclòs, pels quals va transitant al llarg de l'obra. Si al principi és un Agamèmnon tirànic, ara es converteix en un Lear esmaperdut, ara en un Enric IV boig, per acabar en la pell d'un Pròsper que vol tornar a casa.

Tot comença amb un cuidador, l'Adri (Francesc Marginet), que és contractat per la neboda d'en Llorenç, la Miranda (Mercè Pons), per vigilar de prop el seu oncle. No sembla tasca fàcil. El malalt és un home gran, senil, que va ser un gran actor. Gairebé l'única condició que Miranda (cop d'ull a La tempesta) posa al cuidador és que no parli mai de Mort d'un viatjant. Passa que l'Adri no ha trepitjat mai una platea, cosa que esperona la vella glòria a l'hora d'injectar-li el verí del teatre, que diria Rodolf Sirera.

Aquest diumenge 11 de maig comença el dia amb bona energia, vistes al mar i vibracions positives a Bastian Beach. Primer, una classe de ioga a l’aire lliure amb la increïble Nityani, ballarina professional i directora de Yoga Mandir, que et guiarà en una pràctica fluida i conscient davant del Mediterrani. Amb el seu enfocament inspirat en el mètode Satyam System®, alliberaràs tensions, respiraràs profundament i t’ompliràs de calma.

Després, gaudeix d’un brunch saludable i deliciós, preparat amb ingredients frescos i pensat per reconnectar cos i ment. Des d’un açai bowl amb fruita, fins a ous benedict amb salmó fumat, tàrtar de tomàquet amb burrata o un clàssic sandvitx club. Tampoc hi falta la clàssica torrada d’alvocat (com no!) i una amanida de quinoa amb cítrics i llagostins. Tot acompanyat de suc natural i cafè o infusió.

No et perdis aquest pla rodó vora el mar per començar el diumenge en equilibri. Tria el teu torn —de 10:00 a 11:00 h, d’11:15 a 12:15 h o de 12:30 a 13:30 h— i reserva la teva plaça aquí.

Quan? Diumenge, 11 de maig
On? Bastian Beach Club: Passeig del Mare Nostrum, 14
Quant? 40€/persona

Si sou dels que creieu que l’humor és el millor remei… esteu d’enhorabona! El comunicador i humorista Guillem Estadella s’embarca en una gira pels escenaris del país amb Jarana, un espectacle on la comèdia es converteix en teràpia de grup i la rialla en la millor sortida d’emergència.

Conegut per la seva veu a RAC1, RAC105 o per fer tremolar de riure les xarxes, ara us convida a desconnectar, respirar i deixar-vos portar per un show ple de ritme, honestedat i moltíssimes ganes de fer-vos feliços. A Jarana tot allò que us passa pel cap (i que us faria vergonya dir en veu alta) es transforma en monòlegs delirants, situacions absurdes i una allau d’humor que us farà sortir de la sala amb els abdominals treballats.

Riure fins que us caiguin les llàgrimes? Això està fet. Oblidar-vos del mòbil durant una estona? També. Compartir un moment irrepetible amb amics, parella o família? Totalment garantit. Feu lloc a l’agenda i aneu a veure Jarana. Una dosi d’alegria que us anirà més bé que qualsevol ibuprofèn.

Prepareu-vos per alçar la vista, contenir la respiració... i esclatar de riure! Un any més, Trapezi converteix Reus en l’epicentre del circ contemporani, i vosaltres hi esteu convidats. Del 14 al 18 de maig, artistes vinguts d’arreu del món desplegaran tot el seu talent a places, teatres i carpes repartides per la ciutat, en una edició que promet emocionar-vos des del primer número fins al darrer aplaudiment.

Aquest 2025, Trapezi celebra la seva 29a edició amb una programació més potent i compromesa que mai. Hi trobareu espectacles de circ físic, humorístic, visual i multidisciplinari, amb propostes que parlen de la maternitat, la migració, la salut mental o el gènere, sense perdre l’essència lúdica i la bellesa poètica del circ. Tot això de la mà de companyies internacionals com Cie Bêtes de Foire, Cirque Pardi o Les Filles du Renard Pâle, i amb una atenció especial al talent català i local.

A més, aquest any s’estrena un nou espai escènic, la Sala Santa Llúcia, que se suma als emblemàtics Teatre Bartrina i Teatre Fortuny. I si voleu viure el circ de manera immersiva, no us perdeu les carpes instal·lades al Parc de la Festa: són un autèntic portal a mons imaginaris.

Ja sigui en família, amb amics o en parella, Trapezi és una invitació a mirar, sentir i somiar. Hi ha números que us deixaran bocabadats, d’altres que us faran pensar, i tots, absolutament tots, us tocaran l’ànima.

Feu el salt cap al Trapezi i deixeu-vos captivar pel circ més viu, humà i emocionant del moment!

Busqueu un regal per a Sant Jordi que arribi al cor? Feu esperar una mica els vostres éssers estimats i convideu-los el dia 24 d’abril a la inauguració de Dins de la mirada al vestíbul de l’hotel Torre Melina Gran Meliá: una mostra d’arquitectura efímera que ret homenatge a la pintura del gran Rembrandt, fruit de la col·laboració entre el Gran Meliá i el Museu Nacional Thyssen-Bornemisza. Estarà disponible fins al 4 de maig i també s'acompanyarà de tapes gastronòmiques.

La instal·lació interactiva en honor al pintor del segle XVII ha estat dissenyada per alumnes de l’IED de Madrid i consisteix en una cúpula efímera amb llums, ombres, miralls i fotografies que submergeix el visitant en una experiència barroca contemporània.

Assaboriu les obres de Rembrandt

La gastronomia és un art. I si l’art es convertís en plat? El restaurant L’Amaranta del Torre Melina captura l’essència de les obres de Rembrandt i la transforma en dues tapes. El bou escorxat està fet a base de carn rossa gallega, bolets, salsa holandesa i una esfera de pa negre, acompanyada d’un Whiskey Sour picant. En canvi, Llums i ombres és un dolç: una mousse de stroopwaffle amb gelat de caramel salat, servida amb xampany.

Conferència gratuïta

El dimecres 30 d’abril a les 18.30 h se celebrarà una ponència oberta al públic, impartida per l’historiador Damià Amorós i Albareda. A més, en acabar, podreu tastar les tapes de franc. Us apunteu a aquesta celebració de l’art i la gastronomia?

Eros Ramazzotti torna als escenaris amb la seva gira Una Historia Importante, que farà parada al Palau Sant Jordi de Barcelona el 2 de maig de 2026. Una nova experiència en directe de l’artista italià, que sempre ha estat molt ben rebut a la capital catalana.

Una Historia Importante, nom d’una de les seves cançons més emblemàtiques, dona nom a una gira que referma el lligam estret entre Eros i els seus seguidors, una connexió genuïna i perdurable que transcendeix el temps, les fronteres i les generacions.

Una trajectòria construïda a base de música i sentiments que continua desenvolupant-se amb la mateixa intensitat de sempre, avalada per més de 80 milions d’àlbums venuts i més de 9.300 milions de reproduccions a nivell mundial.

Les entrades es posen a la venda el dijous 17 d’abril a les 10 h.

El Festival Maleducats torna amb força el 17 de maig de 2025 i ho fa a lo gran a l’emblemàtic Parc del Fòrum de Barcelona. Enguany, la cita de música urbana més esperada tindrà un tancament de luxe amb Estopa, que protagonitzarà un espectacle espectacular de gairebé dues hores, convertint-se en el plat fort de la jornada. A més, aquest serà l’únic concert confirmat del duet a Catalunya el 2025.

Els germans Muñoz, icones de la rumba i el pop, oferiran un recorregut pels seus grans èxits, transportant el públic a través del seu inconfusible estil i la potència del seu directe. Amb una trajectòria que abasta dècades i milions de fans, Estopa continua sent una referència generacional, i la seva presència a Maleducats reforça el compromís del festival amb artistes de primer nivell.

Però la festa no s’acabarà amb Estopa. El cartell també inclou noms destacats de l’escena urbana i crossover com Lildami, Queralt Lahoz, Santa Salut, Pepe y Vizio i Sanguijuelas del Guadiana. La diversitat d’estils i l’energia a l’escenari garanteixen una jornada vibrant, on el talent local i internacional es donaran cita per celebrar la música sense etiquetes.

Maleducats, que en edicions anteriors ha passat per Sabadell i altres localitats, es consolida a Barcelona amb una proposta renovada i ambiciosa. L’organització aposta per un dia únic en què totes les actuacions es concentren, assegurant un festival intens i ple de moments inoblidables. Amb Estopa tancant la nit amb un xou de gran format, Maleducats 2025 promet ser una edició històrica que quedarà gravada a la memòria del públic.

No us ho perdeu, compreu la vostra entrada!

Les grans veus, el món dels somnis i les intrigues amoroses us posen la pell de gallina? No us perdeu La sonnambula, una obra de Vincenzo Bellini i belcantista, estrenada el 1831, que torna a posar els peus —amb puntetes contemporànies— sobre el Gran Teatre del Liceu. Les sessions tindran lloc en diversos dies, del 16 d’abril al 8 de maig.

En la trama originària, Bellini converteix Amina, la protagonista, en una sonàmbula promesa amb el seu amor, que, en un episodi de sonambulisme, es desperta un dia al llit d’un nouvingut al poble. Es fan córrer veus, i el seu promès, enfadat i decebut perquè creu que Amina l'ha enganyat, decideix trencar el compromís.

L’espiral dramàtic acaba amb un final feliç, com manava la tendència de l’òpera semiseriosa de l’època. El poble i l’estimat finalment creuen Amina en veure-la dormint i caminant per la finestra del molí, tot arriscant la vida. El dubte es dissol i la parella reprèn el compromís.

En el seu moment, va tractar un tema espinós amb gran finor i discreció: l’adulteri femení. El fenomen del son permet superar els aspectes realistes del personatge i indagar en temàtiques tan delicades com el desig que les dones poden sentir per altres persones fora del compromís.

Seguint el fil d’aquesta proposta original i augmentant-hi la flama, la directora Bárbara Lluch, amb una destacada trajectòria internacional, proposa una nova visió de l’obra, respectant-ne l’ambientació original, però desromantitzant-la amb una perspectiva feminista i un final dramàtic.

A més, la gran soprano nord-americana Nadine Sierra encapçala un repartiment de veus líriques fantàstiques que faran que les transparents melodies de Bellini brillin al Liceu. Aconseguiu aquí les entrades!

Si us apassiona la percussió trepidant i el ritme que travessa el cos, no us podeu perdre Bloco Sambara al Time Out Fest 2025. Aquest grup de batucada, amb 15 músics professionals i una escola amb més de 60 percussionistes, transformarà el festival en una autèntica festa al més pur estil brasiler.

Amb la seva barreja explosiva de Samba Reggae i vitalitat pura, Bloco Sambara no només farà que els vostres peus no parin de moure’s, sinó que us submergirà en una experiència sonora i visual plena d’energia, color i connexió. El seu espectacle és un viatge directe a Salvador de Bahia sense sortir de Barcelona, on els tambors marquen el ritme d’una celebració impossible de resistir.

Així que ja ho sabeu: si voleu viure el Time Out Fest amb més força que mai, prepareu-vos per sentir la vibració de la batucada en directe!

Concertassos a la vista! Metro Etnico Sound System (Mess), una associació on la cultura i la música s’abracen ben fort, fa tres anys que omple espais amb melodies d’arreu del món. Ha acollit llegendes com Esposito, Enzo Avitabile, DJ Gruff o 99 Posse. Ara, toquen dues cites musicals imperdibles: el 17 d’abril amb Move 78 i el 7 de maig amb Dowdelin, totes dues a les 20 h a la Sala 2 d'Apolo.

L'hora d'escoltar: Move 78

Des de Berlín, Move 78 arriba amb una fusió hipnòtica de jazz improvisat i hip-hop electrònic que us transporta a un altre univers. Creen música a partir d’improvisacions d’estudi, mostres i sons naturals, enriquits amb cordes i flautes. En directe, reinventen cada peça amb composicions espontànies que posen els pèls de punta.

Inspirats per una famosa jugada de Go entre un humà i una IA, el seu nom simbolitza l’adaptació davant la tecnologia. Amb tres àlbums i més de 17 milions d’escoltes, són una joia sonora que cal viure. Compreu els tiquets aquí.

L'hora de ballar: Dowdelin

Us agraden els ritmes que encenen el cos? Dowdelin us farà bullir la sang amb el seu còctel d’afro-caribeny, electrònica, jazz i ritmes tradicionals de les Antilles franceses com el Gwo-Ka o la Biguine. Tan orgullosos estan que s'autodenominen Creole Afro-Futurists.

Després del seu debut Carnaval Odyssey (2018), amb temes com Boaty Cruisy, van llançar Lanmou Lanmou (2022), un disc més directe i ballable que ha estat tot un èxit als festivals europeus. Han aconseguit el que pocs: acoplar el crioll i la seva tradició musical amb l’electrònica europea. Aconseguiu aquí les entrades aquí!

Viviu per l'art? No us perdeu el quart cicle de Temporals, la proposta de Barcelona Districte Cultural que apropa l'art contemporani al públic i a tots els racons de la ciutat. Nou propostes d'arts visuals seleccionades per experts en l'àrea que rodaran per 13 Centres Cívics de tota Barcelona. Per si això fos poc, el programa estrena Inventariables, una nova línia de treball expositiva, en col·laboració amb diferents institucions i entitats, que recorrerà diversos equipaments de la ciutat amb la intenció de descontextualitcar fons i col·leccions i donar-los a conèixer.

A més, us podem assegurar que seran obres ben fondes que us travesseran sencers perquè estan pensades per ser molt més: creen accions i experiències artístiques que interpel·lin la ciutadania i hi dialoguin. Aborden temes socials i culturals actuals, com la tecnologia, la identitat, la mort, el medi ambient o la salut mental i molts dels projectes inclouen tallers o activitats que impliquen als veïns i a la comunitat local, fent que l'art sigui una eina de connexió i reflexió col·lectiva. Els formats també són ben variats i innovadors: des de la fotografia i la instal·lació fins a l'audiovisual i la performance. A què espereu per gaudir de tot aquest macarmé d'art! Us expliquem tots els projectes punt per punt!